martes, 7 de diciembre de 2010

LA TEMPESTA



(Extracte del discurs d’obertura de la XI Trobada empresarial de la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor. Gandia, 30.11.10)

Estem en mig d’una tempesta que té l’origen en una crisi global que afecta als països, als governs -a tots els governs de totes les administracions públiques espanyoles- (Estat, Generalitat, Diputació), també als ajuntaments, a les empreses i, sobre tot, a les persones. Les empreses, com els barcos en la mar, estan sortejant com poden el temporal en mig d’un marejol de complicacions, i un dels molts barcos que navega, també amb el vent en contra -i bufa fort- és l’Ajuntament de Gandia. Pilotem esta nau amb 4 premisses clares:

1.- Ho fem amb responsabilitat de Ciutat, posant per damunt de tot els interessos de tots els ciutadans.

2. - Tenint present el paper de capitalitat de Gandia a la Safor.

3.- Creant infraestructures de futur i apostant pel coneixement i la competitivitat (amb l’edifici INNOVA que, conjuntament amb la Universitat Politècnica, utilitzarem per a la investigació i la innovació empresarial, el Tramvia a la Mar, el nou Port...)

4.- Afavorint al màxim la inversió utilitzant tots els instruments i mecanismes al nostre abast.

Estem fent més que mai! La inversió genera activitat econòmica, ocupació i noves i millors oportunitats per a la ciutat... I ara és el millor moment de fer-la. En estos últims tres anys hem invertit més que mai. Entre els recursos municipals, concessions administratives, desenvolupament de PAI’s i la inversió del Govern d’Espanya i de la Generalitat, a Gandia s’estan invertint vora 500 milions d’euros; d’ells, 150 milions d’euros d’inversió directa de l’Ajuntament.

I ho fem, com els mariners experts, mirant al cel amb inquietud però amb decisió i les veles tensades amb la confiança que el vent no les trencarà. Només cal eixir al carrer per a vore el resultat: Gandia és una ciutat activa, amb noves infraestructures públiques i amb nous drets socials que milloren la qualitat de vida de tots.

Les polítiques són encertades però el resultat quant a ocupació i recuperació de l’activitat econòmica no és del tot satisfactori. Perquè, doncs, apliquem polítiques encertades però que no tenen l’efectivitat desitjada? Perquè som un barco més i no manem de la mar, ni dels mercats financers, ni de les reformes estructurals que són necessàries; i, a més, tenim una mala cultura política: els partits són un instrument de confrontació i no de resolució de problemes, que provoquen baralles estèrils entre institucions que acaben perjudicant al ciutadà; no existeix una ordenació de competències adequada a les necessitats dels empresaris i dels ciutadans (i el millor exemple és la Mancomunitat de la Safor sense competències reals).

Abans, en temps de bonança econòmica, tot això semblava innecessari perquè pareixia que tot anava bé. Però, ara més que mai, fa falta un canvi en la llei electoral -perquè els ciutadans puguen triar directament els seus alcaldes i els seus regidors- i en la manera en què ens relacionem les institucions amb els partits polític, amb la societat i amb l’empresa i la ciutadania. Cal, en definitiva, una altra manera de fer i d’entendre la política perquè quan les persones, els partits i les institucions sumem, és la societat, les nostres ciutats i nostres conciutadans els que ixen guanyant. És ara quan necessitem governs valents, polítics íntegres, compromesos i responsables -no estem per a frivolitats- i també representants empresarials i civils íntegres i actius, amb espenta... Només així, sense dogmatismes, podrem abordar les reformes estructurals que necessitem més que mai per a poder navegar tots amb garanties en mig de la tempesta. Faig esta declaració d’intencions perquè me la crec: jo sóc primer Alcalde de Gandia que representant del meu partit. Si no actuara així, trairia la confiança del partit que ha confiat en mi perquè defense els interessos dels meus conciutadans i també la confiança de totes les persones que democràticament m’han posat, amb el seu vot, en esta alta responsabilitat.

Jo no puc prometre a ningú acabar amb esta tempesta perquè ni mane del temps ni mane del crèdit, ni està en la meua mà abordar les reformes necessàries, ni puc influir en els governs més enllà de reivindicar amablement però amb fermesa, allà on calga, tot allò que és important per a la nostra ciutat. Però, dit açò, des de la responsabilitat que tinc, agafe públicament quatre compromisos amb tots vostès i amb esta ciutat:

1- Utilitzar la meua experiència i el talent de la institució que represente perquè GANDIA NO ES PARE.

2.- Fer els meus deures i a posar, dins del meu àmbit de competències, tot el que puga per a recolzar i afavorir als emprenedors que, malgrat les dificultats, s’esforcen dia a dia en promoure activitat econòmica, i que generen riquesa i ocupació.

3- Que en esta ciutat a ningú i en cap circumstància li falte de menjar ni un sostre on posar-se a cobert... per dignitat! A mi, de ben menut, a ma casa em van ensenyar que no era digne que una persona no tinguera un plat de calent a la taula ni un lloc on resguardar-se.

4- Continuar invertint a Gandia amb tots els instruments al meu abast perquè quan la crisi passe, que passarà, esta ciutat -que no pot influir ni en l’oratge ni en la mar- sí que tinga la nau més ràpida cap a la prosperitat.


Share/Bookmark

2 comentarios:

MARCUS BRODY dijo...

SR.ORENGO,a quien le tocaba escuchar este discurso con mucha atención lo tenia usted en primera fila pero creo que estaba mas pendiente de su PDA(como en toda la gala)que de su discurso.
SALUDOS.

Browner dijo...

Si Alcalde asi hay que pensar y actuar, que ya se encargaran los otros de poner todos los palos que puedan en las ruedas, para cuanto peor vaya, mejor para ellos...(eso se creen), seguramente en algunos sitios les irá bien, en Gandia seguro que no, que al personaje lo conoce todo el mundo y no lo quieren ni los suyos, dentro de poco montara el sindicato de la hostelería, la cuestión es tener un cargo, aunque como lo haga igual de bien que en el centre historic apañados van.

Por cierto, que pasara cuando se adjudique el segundo tramo del tranvía a las empresas privadas, y el señor de los trajes aun no haya dado un euro para el primer tramo, porque del plan des-confianza hasta estas fechas nada de nada y en cuanto nos demos cuenta estamos con legislatura cerrada y a otra cosa mariposa.