Ahir vaig tindre l’honor d’assistir, com Alcalde de Gandia, a l’entrega dels guardons “1er de” Maig que concedeix la UGT a les persones o institucions que, amb el seu treball, dignifiquen als treballadors i treballadores d’esta Comunitat. Els premiats d’enguany foren L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’escriptor i periodista Fernando Delgado.

A Delgado vaig tindre l’ocasió de conéixer-lo personalment fa uns anys, quan va vindre a Gandia per realitzar en directe el programa “A vivir que son dos dias”. Per a mi, Fernado Delgado és una espècie de campió que tenim la sort de tindre tots els que creguem en societats més lliures, cultes i tolerants. Un lluitador, valent i capaç, contra les bèsties pardes i abanderats del fanatisme, del nacionalismes excloents o dels apocalíptics de la moral puritana.
En l’acte, Fernando va explicar que se sentia un fill adoptiu de València. Pot ser - ens explicava - siga un estranger amb papers (ell és canari), i això sí, agraeix que, de moment, cap contracte l’ha obligat a vestir-se de fallera per a poder continuar residint a València.
En el dinar posterior als premis, vaig tindre el privilegi de poder xarrar amb ell. Este home té àngel. Alguns tenen eixe do de poder dir amb música aquells pensaments que u té dins i no troba les paraules correctes per a poder expressar-los. Parlàrem de medi ambient, de conciliació , dels matrimonis gays, de financiació autonòmica, de la professió de periodista, del govern d’Espanya i dels enganys de l’aigua... vaja, que parlàrem sense parar. Un vertader goig!
No crec en els gran lideratges, però sí he de dir que hi ha persones que enamoren i Fernando Delgado és una d’elles.
Enhorabona a la UGT per l’encert i als premiats
Fins demà