El dia 12 ja no té cap tipus de polèmica: les persones que volen de la corporació i la societat civil, anem a la casa de la Guàrdia Civil, fem una picadeta i cantem el Himne de València (tot un detall) i després, en harmonia, cadascú se’n va a sa casa a dinar.
Ara, el 9 d’Octubre... és una altra cosa.
Els partits polítics (inclòs, en ocasions, el meu), en un acte d’allunyament de la societat actual, tornen al passat per a vore si encara capten algun vot nostàlgic. I aprofiten eixa data, sense pudor ni responsabilitat, per a dividir i classificar als valencians i el seu valencianisme.
Defense que el 9 d’Octubre hauria de ser la commemoració i la festa de tots el valencians que vullguen celebrar-ho. Sense exclusions per símbols, procedència, llengua o denominacions.
Com a governant, m’agraden els actes senzills i amables amb tot el món. Sempre interpretant en eixos actes el que és normal en la societat que m’envolta i no fent cap tipus d’exclusió i/o ofensa.
Altres ho critiquen i exclamen allò de “Besem banderes” (té igual eixa grip de la que tots parlen), “Qui no cante l’himne a tal acte, no es verdader valencià!”, etc , etc.
A mi, tot això em recorda la tocata eixa de: “maricón el que no bote”.
Amics i amigues, ja ha passat eixe temps en que la ciutadania havia de viure el valencianisme, l’espanyolisme, la religió, la política o l’orientació sexual d’una determinada manera “per a ser un bon valencià”.
Hui som lliures. Entre totes i tots (tot i que pareix que cada 9 d’Octubre se’ns oblida), hem aconseguit una societat democràtica, de ciutadans lliures, que cada dia els agrada menys les classificacions que volem fer-los des dels partits politics, quasi sempre amb segones intencions.
L’anacronisme, el sectarisme i el fariseisme acaba passant factura democràtica. Fer tontos als ciutadans, també, i si no, al temps!
Amics i amigues, que passeu unes bones festes, en família, o com vos vinga en gana.
Visca Gandia, Visca Valencia.
Fins demà.
6 comentarios:
Una vegada més posa de manifest el seu caràcter conciliador i tolerant,tot un exemple la seua assistència al Correllengua com a mostra de solidaritat amb aquella regidora que rebé la pedrada. Un alcalde, per damunt de les seues idees, i del cost polític que això li pot suposar, deu vetlar per la llibertat dels seus ciutadans, pel dret a manifestar les seus idees amb tota normalitat i tranquil•litat.
Té gràcia això de fer broma permanent de l’espai simbòlic, però les societats s’hi reconeixen mitjançant aquest espai. L’art, per dir una cosa que sempre s’entén en majúscules, naix amb aquesta intenció de generar un espai simbòlic que expressa un visió personal amb intenció col•lectiva. Simbòlica és la política i la religió i...... tutti quanti
D’un simbolisme aclaparador és celebrar el dia de la Hispanitat com la festa nacional (ex-imperial?) d’Espanya a la caserna de la Guardia Civil (amb el detall simbòlic inclòs dels himnes – d’infanteria, d’Espanya i de València –versió “per ofrenar noves glòries”-). Simbòlic és presidir una processó, com simbòlic és adherir-se a l’espanyola bandera republicana.
Recorde un acte-sopar multitudinari de les forces antifranquistes, a les acaballes de la dictadura, Després de sopar, algú proposà cantar els Segadors. Tots sabem que els valencians comencem a cantar la primera estrofa de qualsevol cançó, però d’aquí no passem,....la cosa esdevingué en un fracàs, així que el Fuster s’alçà i proposà cantar “vayamos jubilosos al altar de Dios”. Aquesta tothom la sabia i aconseguí que tothom en peu cantés un himne que unia a tota una generació.
A banda de bromes, és cert que estem en una societat lliure on cadascú viu el seu sentiment nacional – o el nega - de la manera que vol, però és evident que el 9 d’octubre, no deixa de ser un acte simbòlic tan fallit (en el sentit d’expressar l’existència d’una societat valenciana) com ho és el magnoli que Lerma va plantar (a la basca) a Benicàssim, i la raó no és una altra que la destrucció (que és el que fa el PP), o la manca de voluntat de crear un espai cultural, lingüístic, social, comunicatiu, polític i simbòlic per al conjunt de les terres valencianes.
A partir d’aquí, cadascú que analitze la seua història (o la del seu grup) i perquè això s’ha produït i contínua produint-se. I si això de no arribar a un mínim consens d’allò que els valencians som (en plural) o d’allò que volem ser, és positiu (per a quí?) o no ho és (per a qui?)
Mentrimentres, (com per exemple, mentre l’Estatut Valencià no siga posat a referèndum i discussió pública de tots els valencians), podem defugir i inclús fartar-nos del tema valencianista tot el que vulgam, podem fer bromes i assumir sense complexos la nostra situació provinciana i subalterna, però el 9 d’octubre i tota la parafernàlia identitària i simbòlica romandrà en el camp (interessat?) del fracàs, de la ironia, del fàstic o de la desesperació....
Pot ser, que atesa la utilització simbòlica que es fa de tot allò que ens hauria de reconèixer com a societat diferenciada (Ai, perdó!) seria millor celebrar la festivitat de la Esperança Coronada o la de les Santes verges i màrtirs,.... almenys no hauríem de suportar la hipocresia política d’aquí i d’allà, i l’Abat content.
L'altre dia vaig rebre un PDF amb una vinyeta publicada en "El Jueves" del 9 de setembre, on explicaven perfectament com es volen aprofitar de la llengua, la bandera i els símbols per a aconseguir vots, crec que ho hauries de veure, és mes, crec que s'hauria de publicar per tots els mitjans i ensenyar en els col·legis perquè tots sàpiguen realment a que juguen alguns.
Salutacions
Trobe molt bé el que dius però, crec que jo afegiria un xicotet matís. El nou d'octubre és el símbol dels valencians, Jaume I (com a rei ple d'història per als valencians, balears, catalans, italians-algueresos, francesos-perpinyanencs, etc; símbol del mediterrani i una cultura unida, única) la mocadorada amb sant dionís (els enamorats valencians)els nostres iaios, la llengua, la gastronomia, els costums nostres, etc. Cal educar en eixe sentit, en voler-se i estar conscients de què és això de ser valencians en passat present i futur, culturitzar, respectar, etc.
Si eixe sentit de nou d'octubre es perd, o no es coneix o no ho saben... el nou d'octubre serà un dia festiu buit de contingut, que els valencians entendran com un pont més per passar uns dies fora o de viatge.
Quan arribe eixe moment, donara igual ser valencians,o castellans,o andalusos... al cap i a la fi un dia més festiu ...
Una besada, Jose.
"L’anacronisme, el sectarisme i el fariseisme acaba passant factura democràtica. Fer tontos als ciutadans, també, i si no, al temps!" Vaja, ja va adonant-se.
Doncs això, q estic fart d'incongruències...
16/10/2009 Comunicados
EL PSPV ALERTA DEL PELIGRO QUE SUFREN LAS ALQUERÍAS POR EL ABANDONO MUNICIPAL Y LA AMENAZA DE DOTACIONES PRIVADAS EN LA HUERTA
Juan Soto denuncia el estado de abandono de la docena de alquerías situadas en el entorno del camí del Molí de la Campaneta, en una zona de huerta destinada a equipamientos privados en el nuevo PGOU
El Grupo Municipal Socialista alertó hoy del doble peligro al que se ven sometidas muchas de las alquerías de la ciudad como consecuencia de la desidia municipal y de la amenaza de construcción de dotaciones privadas en la huerta. El concejal Juan Soto denunció en rueda de prensa que 200 de las 300 edificaciones rurales existentes en el término municipal están abandonadas y presentan un avanzado estado de deterioro.
El representante socialista centró su atención en las alquerías presentes en torno al camino de Molí de la Campaneta, situado al sur de la V-30 y junto al término municipal de Picanya, en el área de huerta de la pedanía de Faitanar que la revisión del Plan General de Ordenación Urbana desprotege para albergar dotaciones privadas. Soto describió el área como un entorno privilegiado, pues alberga una docena de edificaciones rurales de gran valor patrimonial, como la Casa Chulla y las alquerías de Ferrer y la Purísima, edificadas a partir del siglo XVI.
La alquería de Ferrer está abandonada pese a estar declarada Bien de Relevancia Local. La de la Purísima, incluida en el catálogo de bienes protegidos del PGOU por su gran valor patrimonial, “presenta un estado de conservación deplorable y ha experimentado un importante deterioro” desde la edición del catálogo en 2003. La Casa Chulla es, según Soto, el “ejemplo de lo que no hay que hacer”: el equipo de gobierno ordenó una intervención mínima cuando la alquería ya estaba prácticamente en ruinas.
“La declaración del Tribunal de las Aguas como Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad comporta obligaciones”, afirmó Soto, para quien es obligación de las administraciones local y autonómica la protección del espacio físico sobre el que actúa el tribunal, desde la huerta hasta las acequias y el sistema de riego, pero también las alquerías. “La declaración no tendrá sentido si no va acompañada de medidas activas de protección del patrimonio rural y arquitectónico de la huerta”, consideró el edil.
Por ello, el representante socialista reclamó al equipo de gobierno del Partido Popular la elaboración de un plan de protección y recuperación del patrimonio rural con medidas preventivas y de rehabilitación, que las actuaciones no se lleven a cabo sólo en caso de ruina de los edificios y que se tenga en cuenta la viabilidad económica de la rehabilitación, con ayudas y subvenciones, para que los propietarios no tengan que asumir en solitario la carga económica de la recuperación.
“El Ayuntamiento no puede seguir permitiendo el deterioro de las alquerías ni fomentar la destrucción de la huerta”, afirmó Soto, pues “la alquería y la huerta forman una unidad indivisible” ya que la segunda es la continuación natural de la primera. “La protección es papel mojado si no va acompañada de políticas activas de rehabilitación”, concluyó.
Publicar un comentario