JA VE LA FIRA

Alguns ja sabeu que sóc de la Primavera. M’apaga un poc notar com s’acurten els dies, com es llisca la tardor, quasi sense avisar. M’agrada poc la pluja però, com el menjar xinès, si és de tant en tant, crec que pots disfrutar d’ella. Ara des del menjador de casa, mentre escric, per la finestra mire la pluja il•luminada pels llamps i m’envaeïx certa melancolia. Justet hui que Piera escrivia sobre L’estiuet de Sant Miquel! Demane un desig: que ploga hui i si és precís també demà, però espere que pare la pluja per a poder disfrutar de la Fira.
L’estiuet social de Sant Miquel, a Gandia, és la nostra Fira. Igual que passa amb l’oratge, la Fira ens retorna a l’ànim de l’estiu.
En iniciar l’octubre, Gandia canvia de temporada, de roba, d’ànim, alguns, fins i tot de casa. I prèviament ho fa, i de manera sabia, amb una gran festa, en honor de Sant Francesc, que acompliria 500 anys l’any que ve.
Enguany, la Fira ve més baixeta de pressupost, ho porten els temps. Però Toni Dura, que és un mag cultural, diu que quasi ni ho notarem. Enguany, una altra vegada, tindrem eixe gran Festival de les Arts al carrer organitzat per un equip de bons professionals. Si el temps acompanya, serà un èxit.
Ja tinc ganes de dir-li al Tio de la Porra que agafe el "mando" de la ciutat i, acompanyat pel so dels tambors que tantes emocions i records provoquen, done l’ordre a tots els xiquets i xiquetes per a que abandonen els col•legis i els acompanyen botant i ballant a disfrutar de la festa.
Provarem el nou espai de concerts del Parc Ausiàs March (estem inquiets per saber com funcionarà). Jo aniré als Clònics, atendré als mitjans de comunicació, passejaré enmig d’un gran ambient format pels ciutadans gaudint amb pau i harmonia, disfrutaré de les activitats al carrer, portaré a les xiquetes a la Fira i em faré dos o tres cervesetes al Prado.
La seguretat serà màxima per a que pugam viure la festa tranquils. Una any més, ja ve la fira.
Fins demà

JA VE LA FIRA