TOTES I TOTS SOM HUMANS

Esta setmana, la cadena SER ens despertava amb una notícia cridanera: Hisenda li havia embargat la nòmina de regidor a Arturo Torró. Apareixen les primeres preguntes: com pot ser? Però Torró no tenia molts diners? Quin és el motiu del deute i de l’embargament? Perquè li embarguen just el seu sou públic de regidor? No té altres ingressos “oficials” ni saldo en cap compte corrent? Estes preguntes -sense cap resposta clara a dia de hui- tenen com a contraposició formal altres preguntes i manifestacions: Estem parlant d’un assumpte personal? La notícia va contra la intimitat del seu protagonista? Qui la filtra i a qui li interessa la notícia?

Començaré pel final: no sé qui la filtra físicament. Amb tota probabilitat, alguna persona de l’Ajuntament, com per sort o per desgràcia ha passat en tantes altres ocasions: em venen al cap publicacions de sentències, factures i informes restringits mostrats a la càmera en rodes de premsa, i fins i tot embargaments d’altres regidors (del govern i de l’oposició) en anteriors legislatures. Com a alcalde és molt complicat evitar estes filtracions, perquè és difícil limitar l’accés a la informació dels regidors i grups polítics i més difícil encara és evitar que conten les seues recerques a altres, o als propis mitjans, tot i que saben que no deurien fer-ho perquè estan sotmesos a guardar discreció d’allò que coneixen per raons del seu càrrec.

I a qui l’interessa la notícia? El fet en qüestió de que Torró tinga la nòmina embargada li interessa, en primer lloc i en primícia, a un mitjà de comunicació amb 75 anys d’experiència en Gandia, i després, a tota la resta de mitjans sense excepció que es fa ressò de la mateixa: Levante, Las Provincias, El Mundo, El País, etc. Per què? Perquè, com a mitjans de comunicació, interpreten que és notícia. Creuen que els ciutadans de Gandia tenen dret a saber quan un sou d’un regidor que es paga dels impostos dels propis ciutadans ha sigut embargat i per quin motiu.

Ara, alguns diuen: “La notícia no hauria d’haver eixit; és una poca vergonya, una altra maniobra de desprestigi”.
Però jo em pregunte: No és cert que Torró devia 4000 euros a Hisenda? Eixe deute li l’ha provocat algun adversari polític? A més, si és tracta d’un fet sense importància - “d’algo habitual i d’una tonteria”, com diu el propi Torró - perquè estan tan afectats, tan indignats i tan ofesos? Sé que, quan passen estes coses, l’afectat es posa com una moto, els seus partidaris es disgusten i s’exciten i canalitzen la seua ràbia cap al missatger i cap als adversaris polítics. Es diu impotència. L’ única cosa que demane és que, com que en política no ha de valdre tot, no es col•loque la família (ni la pròpia ni la dels demés) en mig d’una polèmica política.

Des d’ací, vull expressar la meua solidaritat amb els professionals que, per exercir la seua llibertat de premsa, puguen estar rebent acusacions velades i pressions per haver fet públic un fet noticiable. A mi també m’apunten i estan fent-me arribar anònims, dient-me les mil “perreries” i desitjant-me un infern per a mi i el meu entorn. (Se’n passeu molt, xicons).

Els que em coneixen saben que no tinc por. Fa temps vaig triar ser valent, i és més, em fa molta pena tractar amb fanàtics.
Crec que el Sr. Torró, com a responsable del PP, fa un flac favor a la societat no acceptant cap crítica política, intentant amagar els fets, acusant a tot el que pilla per davant i parlant d’assumptes familiars per a provocar l’excitació dels seus fanàtics.
En compte de donar una explicació clara, completa i convincent, ha triat fingir-se víctima, encara no se sap ben bé de que...
Arturo Torró, com era la seua obligació, diu que ja ha pagat el deute. Si no vol dir res més al respecte, per mi perfecte. Simplement ha de ser conscient i saber que, a partir d’ara, tindrà més difícil, almenys en temes d’Hisenda, donar lliçons al demés de com ser un bon gestor. El ben cert és que tots errem perquè, al cap i a al fi, totes i tots som humans.
Fins demà

TOTES I TOTS SOM HUMANS