DIUEN, DIUEN...

La rumorologia és una pràctica comunicativa basada en el boca a boca, sovintment disfressada de misteri, oci, enveja o mala fe, que mitjançant un inici de conversa tal com: “m’han dit...”, “he sentit...”, “saps alguna cosa de...?” instaura una afirmació sense cap fonament en certs cercles socials, no havent-la fet mai ningú. (La definició és pròpia).
Doncs bé, des de fa un temps m’aplega el rumor de que Maria i jo estem separant-nos o ja estem separats.
Primer que res: és fals.
A mi no em passa ni pel cap i, si a ella li passara i s’enamorara algun dia d’algun altre, que em facen un lloquet, que jo me’n vaig amb ells.
Jo puc entendre que alguns ho tinguen clar des de fa temps: Maria és guapa i intel·ligent, i jo, a més de baixet i grosset, sóc poc més que el dimoni emplomat. Però crec que va a ser que no. Ja sabeu: sóc un tipo afortunat... i no sols en l’aspecte polític.
La vull i em vol i estem feliços, tot i que passem menys temps junts del que desitgem. I, ara que ho pense, alguna cosa caldria fer per a corregir-ho.
Dit això “toquem fusta”, i espere tindre sempre, entre les meues capacitats, la de conquistar cada dia a Maria, com si d’això depenguera verdaderament la continuïtat del nostre matrimoni.
De moment, esta setmana i la que ve estem de vacances els dos, i hui, aprofitant l’avinentesa, ens anem a Florència a passar quatre dies, i sense les xiquetes. (Els maldients diran que per a reconciliar-nos).
Però ja sabeu que contra el rumors no es pot lluitar perquè, com diu el refrany,: “cuando el rio suena, agua lleva”
Per mi , i per part d’ella; a tots els rumoròlegs de mala fe...”Que les den”...

Fins demà.

DIUEN, DIUEN...