domingo, 7 de octubre de 2007

BAMBOLLADES

Acabe de vore la pel·lícula “300”. És una història èpica dels espartans carregada d’honor i violència. Però, tal vegada, el que més m’ha impressionat de la pel·lícula és el comportament de la reina; és la vertadera expressió d’amor, coherència i, si cal, de sacrifici autèntic, fins i tot contra les seues pròpies conviccions.
Hui en dia, per què pagaría la pena morir?
Esta pregunta, provoca per si mateix, inquietud i rebuig.
Potser provoca inquietud perquè tenim un culte a la vida més enllà de la raó i de l’instint natural per la supervivència. Ens agraden els plaers i els busquem contínuament. No volem tindre present la malaltia, ni el dolor, ni l’adversitat o la desgràcia que, per altra banda, segur que venen en algun moment, igual que la pròpia mort . Sembla que hui existeix una tendència al conformisme superficial basat en la immediatesa de “el que dura, dura”. La frivolitat o la superficialitat, veïna de la desesperança, impera en amplis cercles socials.
Molt a sovint, com a resposta a esta situació, apareix el fanatisme. Defenem a mort el nostre equip de futbol o a Fernando Alonso, els nostres Déus o banderes i himne. Mentre quasi que ens dóna igual la desgràcia que està patint el veí de casa que saludem per obligació cada mati. Fins i tot, últimament en els “pésames” vinc escoltant: “molts anys ens porte el difunt”.

Dit açò, crec que sí hi ha moltes coses per les que paga la pena viure. Entre altres, per a mi, el reconèixer-me com a ésser humà dins d’un món ple de mons. Per a mi, paga la pena disfrutar de la família i els amics, sentir-te útil per als demés, l’impuls vital cap a valors humanistes i de justícia, fer el bé si pots, la felicitat que dóna ser generós i el buscar-la amb la coherència justa, la tolerància sobrada i la indiferència respectuosa cap el que no considere suficientment important ni per a discutir ni per a canviar.
Passeu un bon dia de festa el 9 d’octubre.

Fins demà
Share/Bookmark

6 comentarios:

Anónimo dijo...

De cualquier acción que yo haga
la responsabilidad me incumbe;
incluso si el beneficio es para otro.
Si, al fin liberada del fruto de las obras,
retorno al Ser supremo,
entonces, dondequiera que esté,
todo se hará para bien.

Alba dijo...

El hombre al nacer es blando y flexible,
y al morir queda rígido y duro.
Las plantas al nacer son tiernas y flexibles
y al morir quedan duras y secas.
Lo duro y lo rígido
son propiedades de la muerte.
Lo flexible y blando
son propiedades de la vida.
Por esto, la fortaleza de las armas
es la causa de su derrota,
y el árbol robusto es abatido.
Lo duro y fuerte es inferior
y lo blando y frágil es superior

Browner...Seguro? dijo...

Pues ayer no fue un buen dia de fiesta del 9 de octubre, solo habia que leer El Pais y la encuesta sobre la comunidad valenciana y darse cuenta de en que comunidad vivimos y que engañados estamos, unos mienten bien y otros no saben vender lo que hacen y mientras tanto el politico peor valorado de una gran lista (donde existian varios impresentables) el secretario general del PSPV, y el sin darse cuenta y dimitir, pues apañados estamos.

"los incultos de la cope", de suroeste dijo...

Miércoles 10 de Octubre de 2007
Titular de la web de la COPE, he hecho copypaste


"Zapatero cree que el estado está preparado para convatir el terrorismo y Batasuna vaticina una "etapa dura"-
-----
El verbo es convatir
Qué pena y triste es esta gente, ¿verdad?

Jose Manuel Prieto dijo...

L'èxit d'un país radica vertaderament en assumir que no s'és de cap terra, sinó de totes en general. No vull dir que hagem de sentir-nos menys valencians, però hem de reconéixer que des de València hem de mirar a Espanya i girar-nos a la volta al món, per sentir-nos d'una vegada per totes ciutadans del món. Tants himnes, tantes cançonetes i tanta reivindicació patriòtica (el vídeo de Rajoy) produeix fàstic. Però no sols això. Ens farta a tots

Anónimo dijo...

como la cope es una emisora donde abunda la libertad, seguro que quien ha hecho el titular, es proferor/a de EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA. No pasa lo mismo en la SER, que todos/as sus empleados han de pasar por la vicaría.