Ahir per la vesprada tornava a Gandia, després de passar dos dies a la Fira del Llibre de Frankfurt. No puc dir ni que m’ha agradat la ciutat ni que hi he estat molt a gust ni que ho he passat bé. Era un viatge de feina, al que vaig anar amb un constipat impressionant. Però creia que devia estar allí i així ho he fet. En primer lloc, he anat per contradir la ignorància dels que pensen que, assistint a la Fira del Llibre dedicada a la cultura catalana, la nostra ciutat està en risc d’agafar alguna malaltia incurable.
En segon lloc, he anat a Frankfurt perquè existia l’oportunitat de sopar amb Jordi Savall i poder parlar-li i implicar-lo personalment en el projecte que té Gandia per a la celebració del V Centenari del Naixement de Francesc de Borja. I ho vam aconseguir!
No recorde, des de fa temps, un sopar amb tanta complicitat artística i àngel com el sopar amb Savall en Frankfurt. Estàvem acompanyant-lo Toni Catany, Josep Piera, Manel Forcano, Pep Bretó, Xaro Costa, Néstor Novell, Toni Durà, Alvar Garcia i periodistes d’ “El País” i l’”Avui”, entre altres. D’entre tots els assistents, el menys culte era jo. Però, per un moment, vaig poder sentir la capacitat que tenen certes persones de parlar i acariciar l’ànima humana, i fins i tot fer-la somriure com si d’espiritistes es tractara, cadascú des del seu àmbit i amb un instrument diferent: la musica, la paraula, la imatge...
Sense dubte, el mestre de tots nosaltres era Jordi Savall. Este geni de la música serà qui prepararà el llibre i doble disc: “La Música dels Borja- la música de Sant Francesc”. Hem previst presentar esta obra, en estrena mundial, en un concert a Gandia, al Nadal de 2009. Això, clar està, si el proper Consell del V Centenari així ho acorda i l’Ajuntament de Gandia ho ratifica.
Malalt i tot, crec que ha pagat la pena anar a Frankfurt. I a més a més, note que ja estic curant-me del constipat.
Fins demà
domingo, 14 de octubre de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
En primer lugar quiero darte la enhorabuena por haber conseguido ese acuerdo con Jordi Savall para conmemorar el nacimiento de San Francisco de Borja. Se puede decir que ya estoy deseando escuchar ese disco.
En segundo lugar desearte que te restablezcas cuanto antes de ese "constipat". Un saludo.
Felicidades por la iniciativa, que a mí, particularmente me emociona en sus dos vertientes: la histórica y la puramente musical...(uno de los grandes inventos para el alma)
Cambiando de tema, por ser 15 de octubre, echo de menos una mencion al Blog Action Day (movimiento internacional de bloggers por una causa) y que hoy corresponde al Cambio Climático. Para quien le pueda interesar, dejo un enlace.
www.gutierrez-rubi.es/?p=308
Un saludo
Todo lo que sea para conseguir poner MAS en el mapa a Gandia bienvenido sea, porque eso revierte en mejor calidad de vida para todos los que vivimos en Gandia, una vez mas, enhorabuena por estas gestiones.
Hola Orengo,
Em diuen per ací que per a quan les bicicletes que vas prometre en campanya electoral. Encara esteu posant-los el xip?
També preguntar-te quants milions ha costat el passeig, que cada vegada que cauen dues gotes es fa un toll de banda a banda del carrer entre dos trams de passeig i s'ha de pegar una volta de por o agafar la barca per a no banyar-se. Abans entre tram i tram hi havia albellons; on estan ara?
Ah, i també comenten que què s'ha fet d'allò de la ciutat Wifi. Esteu encara contractant els megues o potser ja va i jo em pensava que agafava el del veí?
Mira, i ja que estem. Allò dels habitatges per a la gent jove com va? Jo només veig els del Roís de Corella, que fa 100 anys que estan adjudicats i construïts.
Ale, gràcies.
A estas horas estoy releyendo tu articulo sobre tu viaje a FRANKFURT y me llama poderosamente la atencion esa sensibilidad que irradian tus palabras al describirnos esa cena tuya con Jordi Savall y compañia .
Se nota a la legua que se establecio en esa cena una intimidad y una conexion entre todos los asistentes , que describes con unas palabras muy acertadas y que claro dicen mucho de la calidad humana que atesoras.
Me puedo imaginar el clima de esa cena como si hubiera estado alli , os veo a todos , os puedo oir , y tambien puedo llegar a sentir la sensacion que te embargaba al comprobar que todo iba acoplandose y soplaba a favor de GANDIA.
Seguiremos comentando este articulo tuyo pues en mi modesta opinion tiene mucha miga.
Saludos.
PD: Ayer sabado fue un gran dia y hoy domingo tambien lo sera si no lo dejamos pasar de largo .
Publicar un comentario