DILLUNS DE PONT

Hui, 30 d’abril, és dilluns de pont. Per a mi, el dia començava amb la habitual reunió del govern de tots els dilluns. Després, està convocat el Patronat de Turisme per a desmuntar les mentires del PP i tranquilitzar al sector turístc respecte a l’alarma creada en la campaya petrolífera del PP. Abans de dinar, tenim programada una reunió discreta amb altres formacions polítiques per a tractar un assumpte de ciutat. I al migdia, tinc un dinar amb l’amic Francesc Sánchez ( Port de València), per a fer-li sentir el que l’apreciem, per tot el que ha fet per Gandia i el seu port i per l’elegància personal com ho ha fet.

Però el dia s’ha trencat ( sempre es trenquen els dies). El pare de Pepa Frau s’ha mort i volem anar a donar-li el nostre condol a les 11h, a Benissa. Sempre que vaig de soterrament patisc i estic trist. Em ve al cap el dia en que es va morir mon pare. Pense que, tal vegada, no el vaig cuidar prou, ni li vaig fer saber quant l’admirava i volia, mentre estava malatet. Hui encara el trobe a faltar, pel seu trellat i el seu bon caràcter, un caràcter que he heretat.
L’altre dia em donaren també una noticia preocupant respecte a la salut d’una persona que estime molt. Vas a fer-te una prova mèdica i eixes en un altre plantejament de la teua vida.

Hui, dilluns de pont, soterrem el pare de Pepa. S’ha de morir algú o ens han de donar sustos de mort per a enrecordar-nos del que és realment allò impotant?
Disfrutem de la vida, de la família, dels amics i de tot el que, per suposta falta de temps o disgutos tontos, no tenim ocasió de disfrutar.

Com diria Pep Tano, “que sigau felicets”
Fins demà

DILLUNS DE PONT