martes, 1 de mayo de 2007

DE DOL, EN EL PRIMER DE MAIG

En el dia de hui, correspondria escriure sobre els treballadors/es i les conquestes socials aconseguides per la classe obrera, cada vegada, per sort, menys classe i menys obrera. Hui crec que ens sentim més identificats amb termes com ciutadans o veïns, o amb les professions que exercim cadascú de nosaltres, amb independència de les nostres situacions laborals concretes i moltes vegades canviants (treballador, autònom, etc).

Caldria explicar també que encara existeixen fòrmules modernes d’explotació, treballs indignes on la insalubritat i la inseguretat laboral són protagonistes. Per això, cal estar en permanent vigilància i reivindicació .

En el segle XXI, encara hi ha alguns empresaris que pensen que, per a poder enriquir-se, cal apropiar-se indegudament dels drets i retribucions que corresponen individualment a cadascun dels seus treballadors, acumulant-los per a ells i el seu compter de resultats.

Des de fa molt de temps, l’1 de maig , els socialistes anem al cementeri per a retre homenatge als nostres lluitadors per la llibertat. Hui estarme allí a les 10 h i, un any més, Mari Carmen Pérez ens recordarà la història.

Estarem molt tristos. Hui, tots cometarem cóm d’ingrata és la vida i la mort. El pare d’un àmic, d’un regidor de Gandia, s’ha mort de sobte, d’un infart fulminant. Vicent Mascarell, pare, ahir ens va deixar. Molt sincerament, vos acompanye en el sentiment de pena i dolor.

Sempre sembla una frase feta, però … la veritat és que no som res.

Fins demà.
Share/Bookmark

2 comentarios:

Anónimo dijo...

El meu sincer condol a Vicent Mascarell. Sense dubte, un trago difícil... Temps, força i ànim.

Pedro F. dijo...

Hoy todos los partidos se apuntan tantos respecto a los avances de los trabajadores. Pero, en fechas como esta, no hemos de olvidar que no siempre ha sido así y que no todos estaban al lado del trabajador. Al César lo que es del César.