EL JOC FORA DE CAMP

Ahir el Gandia Bàsquet va guanyar i li vaig cridar a Pep Tano per a felicitar-lo. Està intentant l’ascens de manera heroica.
Un poc després telefonava a Julio Santandreu: el Gandia CF havia empatat en la Roda i pujava a 2ªB.
Què ha passat a Gandia amb el bàsquet i el futbol... que anaven a desaparèixer fa tres mesos?
Crec que una bona part es deu simplement a la sort, eixa sort que hi ha que buscar-la.
Els amics de l’esport (almenys del basquet i del futbol) han buscat la sort, i pareix que, de moment, ésta, els ha somrigut.
La buscaren convencent a Pep Tano per a que no deixara que desapareguera el bàsquet per enrabiadetes de xiquets grandots malcriats. I, més tard, incorporant a gent del bàsquet de tota la vida per a estabilitzar i orientar-se en la gestió de l’equip. Sé que no els ho posaren fàcil.
La buscaren convencent a Dionisio de que, amb tots els respectes, el projecte seu, apuntalat per Moya i Torró, ja estava esgotat.
La buscaren tractant amb arguments i bons plantejaments a cada interlocutor i responsable dels equips i escoles del Beniopa, Ciutat de Gandia.
I finalment , des del sentiment de ciutat, la buscaren posant seny en les peticions i plantejaments a l’Ajuntament de Gandia.
Ara l'èxit els somriu; tenen el recolzament de l’afició, de l’ajuntament i busquen l’aliança en temps difícils amb l’empresariat de prestigi de la ciutat.
Tan complicat era?
Pot ser, sí. Hui no hi ha res fàcil.
Però, sincerament, pense que per a tindre sort i guanyar cal saber també jugar bé els partits fora del camp. I esta gent juga com ningú.
Com a alcalde, no m'he sentit mai el màxim responsable dels fracassos, com ara no m'atribuïsc cap participació en els èxits. Però, enhorabona, xicots, perquè a mi m’heu convençut.

Fins demà

EL JOC FORA DE CAMP