lunes, 5 de abril de 2010

LA GESTIÓ DEL TEMPS

Són les 7 del mati de dilluns de Pasqua i, si m’ho permeteu hui, inspirat en un comentari de Jesús i "adherits" al meu blog, parlaré del temps.
Poques coses hi ha tan ben repartides en el món com el temps del que disposem cadascú. Sense distincions per renda econòmica, lloc on vius, nivell cultural, etc., totes i tots, quan ens alcem pel mati, disposem de 24 hores per encetar i fer amb elles el que ens vinga en gana fins el dia següent. Triem quantes hores dediquem al que devem (o pensem que devem) i quantes al que ens agrada. Definim, sense quasi adonar-nos-en, què és vida personal i què és treball. Podem triar si mengem ràpid o espaiet, si ho fem a casa o fora, amb amics o amb clients, quantes hores dediquem al descans, si fem la migdiada i fins i tot podem decidir si l’entrada al WC (que és una necessitat també universal) és ràpida i resolutiva, o lenta, relaxant i enriquidora... per a poder llegir.
Si tots tenim el mateix temps, per què tantes i tantes persones diuen eixa desafortunada expressió de: "no tinc temps?" Per a mi, la qüestió no està en quant de temps tenim o ens han donat a cadascú, sinó cóm l’administrem: quina part del temps ens guardem per a nosaltres mateixa i quina altra donem als demés, a les persones que volem i a les coses que ens importen.
Quan u té el privilegi d’estimar i ser estimat i, al mateix temps, té l’honor de viure sent l’alcalde de Gandia i veu totes les coses bones que es poden fer, li és molt difícil gestionar el seu propi temps (també em passa amb el menjar, al igual que amb "el compartir el temps", sóc excessiu).
De veres que gestionar el meu temps és una angoixa dolça, perquè té a vore amb l’excés de fer el que tu creus que està bé o et fa sentir a gust. El risc més gran que tinc en una vida tan plena de projectes, sensacions i emocions és que, darrere de voler fer més coses de les que pots, et quedes sense el tempos més imprescindible... eixe temps que tots necessitem per a no perdre la condició de persona humana que ens acompanya tot el dia i creix amb tu i et fa saber qui eres.
Els diners i moltes altres coses es poden fabricar, però el temps, no. I un dia el nostre temps s’acaba. I ja vorem en eixe moment que ens queda. Però d’això parlarem un altre dia, que ara ja estic escoltant el soroll de princeses despertant-se... hui ens anirem a dinar i berenar la mona a la muntanya (Parpalló-Borrell).

Fins demà
Share/Bookmark

6 comentarios:

Anónimo dijo...

El paraje del parpallò està precios despres d'este any de plujes.

joraeme dijo...

I lo millor per a visitar-la... la nova guia del Paratge!!
Felicitats a tot l'equip que l'ha fet possible, i especialment a Núria!!

Anónimo dijo...

Parece que el campo esta mas limpio que las aceras despues del paseito matinal o vespertino de los propietarios de perritos , que nos regalan lo que no quieren en sus casas , y porcierto, ahora tambien , invaden los parques donde usan los letreros de -perros no- y los juegos infantiles para que hagan sus aguas con la patita levantada.No es mas limpio quien mas limpia sino quien menos ensucia.

LA LLANÇA dijo...

ESPERE EL COMENTARI SOBRE L EXCURSSIO A LA CALDERETA ( QUE ES EL NOM DEL PARATGE ON ESTA LA COVA DEL PARPALLO ) I QUINA IMPRESIO ET VAS ENDUR COM A PARE DE FAMILIA UN DIA DE CAMP.

EN POSSI+IU dijo...

Ja que s'ha fet esment a la guia del paratge , demanaria que per questions simplement pràctiques,les properes edicions s'editen com a llibrets i no com a mostrari de colors ,que la fa complicada de fullejar i llegir , sense falta . Res que objetar al contingut , si acas , poc de detall en l informacio del lloc.

Anónimo dijo...

lo dels gossos al carrer es una poca vergonya que es tracte amb tanta impunitat per part de l'administració municipal,encara no entenc lo de ESCOBA DE ORO ?
l'altre tema que volia comentar es lo dels que netejen els critals dels cotxes al semàfor del carrer valencia/carrer alzira que intimiden als conductors, salut