A visitar aquest primer tren van anar els membres de la família Borja casi al complet, més l’emperador Carles I, els representants de RENFE (inclòs el meu amic i company Romeu, ara responsable institucional de RENFE España), membres del Govern Municipal (turisme, Fernando Mut, promoció externa, etc.), responsables de V Centenari, els portaveus municipals (Moya pel Bloc i Enrique Coné pel PP), el Pare Ferrer del Palau, una dotzena de professionals dels mitjans de comunicació i algú més que segur que em deixe.
Tot era alegria; promocionàvem de bades a Gandia com a destinació turística i estàvem agafant amb els amics responsables de RENFE el compromís de buscar alguna “excusa’’ per a fer més promoció gratuïta l’any que ve.
Des que entràrem a l’estació de Gandia, els mitjans gràfics feren varies fotos de totes i tots; davant l’estand Borgià que ens han deixat muntar allí dins per a rebre al viatgers que venen a Gandia. Altres baixant les escales, o davant del tren baix a l’andana.
Quan vam entrar dins del tren, els mitjans anaven davant agafant imatges i nosaltres (que érem un fum) en fila de dos o de tres per dins del tren admirant les fotos de Gandia que tan encertadament l’adornaven. En això arribem al vagó per a gent amb mobilitat reduïda (que és un poc més espaiós que els demés) i ens demanen els mitjans que ens fem una foto com si anàrem de viatgers en el tren en marxa amb la família Borja. Allí cabíem, no més de 7 o 8 persones i calia incloure a RENFE, La família Borja i algú de l’ajuntament.
En eixa foto no van posar ni Moya ni Enrique Coné, que anaven un poc ressagats en una filera llarga de persones i personatges que havíem pujat al tren (Torró no va ni vindre a l’acte).
Férem eixa foto i vam continuar la visita. Més vagons, més fotos de tots i me n’adone que els portaveus ja no estaven, i pregunte; on paren els portaveus? I algú dels mitjans em diu: “se n’ha anat Moya dient que per al que el teníem amb compte que ja ho tenia bé, i Enrique Coné que estava al costat es veu que diu, si te’n vas tu... doncs jo també”.
Al dia següent, veig que esta anècdota és arreplegada per la SER. De sobte, escolte unes declaracions pujades de to d’Arturo Torró (que no estava en l’acte) dient; ‘’Este fet és producte del nerviosisme del Sr. Orengo” (que mira que m’anomena, a este pas em gastarà el nom), “i com no pot defendre la seua gestió fa este tipus de coses’’.
Encara estic rient-me. De tantes coses de les que podia parlar o callar, Torró ha triat parlar d’una anecdota, d’un acte, al que no va assistir. És poc consistent centrar les critiques de l’acord en RENFE en que Enrique Coné i/o Moya no posaren en una foto.
Fins demà
4 comentarios:
No dóna mes de si, que li anem a fer, pobre home, que poca classe té
Això si que es tindre poca vergonya, fer mala política i voler enganyar a la gent... I para probes, una imatge (per cert, publicada a la web de l'ajuntament):
http://www.gandia.org/web/guest/noticias?p_p_id=EXT_101_3_INSTANCE_Whd2&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-5&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=3&_EXT_101_3_INSTANCE_Whd2_struts_action=%2Fext%2Farticle_publisher%2Fview_content&_EXT_101_3_INSTANCE_Whd2_articleId=854387&redirect=%2Fweb%2Fguest%2Finicio
Lo importante es la venta del turismo de la ciudad. Quien salga en la foto li importa un bledo al ciudadano, igual que a Torro li importa un bledo Gandia.
Este señor quiere ser alcalde a base de ponerte a parir, decir que es del PP y comprar a todo aquel que pueda comprar.
Anit, navegava pel teu Blog, aquest mateix, i vull explicar-te el que hem passava pel cap mentre llegia.
Recorde que les teues notes al Blog, tractaven sobre l’home que parla del que sent, parla de les seues emocions i ens fa partícips de la seua versió del món, del temps i de com li afectaven els dies grisos i nuvolosos i els dies de sol, de coses interessants que ens feien sentir-nos més prop de la persona que hi ha darrere del nostre alcalde, ens parlava dels paisatges d’altres ciutats que havia visitat en les seus mini vacances, i posava fotos d’aquestes ciutats.
Recorde que al blog, ens parlaves d’algunes persones que el visitaven i que et resultaven interessants, ens parlaves d’elles i ens animaves a llegir els seus llibres i també les seues columnes en algun diari.
Tinc l’esperança que JM Orengo, la persona humana, l’Alcalde-Amic de tots, torne a escriure en aquest Blog allò que ens agradava i ens feia sentir que l’alcalde està entre nosaltres, almenys molt prop. Una grata proximitat que espere prompte tornar a sentir.
PD.: M’agrada molt mes l’enllaç que ens direcciona al Blog de Eduard Punset i no tant al de Jordi Sevilla.
Signat: Jesús
També s’adhereixen: Josep, Maria, Rosa i Borja
Publicar un comentario