ASSESSORS

Ahir vaig dinar amb la família, a casa d’una amiga que li diuen Mari Carmen. El lloc era formidable i la companyia encara millor: bon entorn, bona cuina cassolana, bona companyia i una conversa per a disfrutar mentre miràvem com anàvem a arreglar el món.
Vam parlar sobre la crisi i l’angoixa que estava provocant entre botiguers i persones aturades.
Vam definir, en un tres i no res, una reforma de la funció pública que afectava a universitats, hospitals i administracions públiques en general. En este punt, reclamàvem la pressa en consideració de l’avaluació ponderada del ciutadà, així com l’eliminació del concepte de propietat dels llocs de treball funcionarials (i hi havia tres funcionaris a la taula).
Vam diferenciar entre les noves castes de la societat moderna (que acumulen drets i privilegis per a tota la vida) i els equips compromesos en la direcció per a provocar els canvis, que entren i eixen amb tu (el governant). Quin posicionament deu tindre l’esquerra respecte a estes qüestions?
Vam arribar a la conclusió de que era molt barat invertir en saber i coneixement i en millorar la gobernança. Vam compartir la reflexió de que quan la dreta ens guanya és perquè ho fa millor. Ho fa cada volta que ens perdem en discursos retòrics i de “pose”, en lloc de governar amb valentia, comptant i explicant a la ciutadania cóm li fem front als reptes i problemes que ens duen els nous temps. Perdem cada vegada que la societat deixa (quasi sempre amb motiu) de creure en nosaltres i en la nostra honradesa.
És molt important -vam dir- la comunicació en democràcia. Front a les trampes mediàtiques i eslògans del PP, que mouen sentiments de fetge en les persones, hem de ser defensors audaços de les nostres idees i projectes, al temps que denunciem les seues manipulacions. No hem d’escatimar esforços ni recursos en explicar a la gent què estem fent i perquè estem fent-ho; és el seu dret conèixer-ho i la nostra obligació donar-ho a conèixer.
El dinar va ser formidable, de grat i dolç record. El motiu era Santes Ganes. Jo pretenia fer palesa la meua estima i consideració cap a Mari Carmen, que deixava la seua tasca com a persona de confiança anomenada per l’alcalde.
Ella és tota una senyora, en el sentit més ampli i noble de la paraula; una lluitadora que busca donar noves oportunitats als que n’han tingut menys en esta vida. En ocasions, és tan generosa que busca donar-te’n també alguna per a l’altra vida.
Ella, com moltes altres persones, ha fet una bona aportació al govern i a la ciutat a canvi del seu públic i denostat sou. Però hem perdut eixe debat. Ara, que ja ha cessat, crec que és el moment de defendre la seua tasca, des de la credibilitat que ens dóna la nova posició política.
Amics i amigues, ens queda encara molt per fer.
Fins demà

ASSESSORS