OBAMA

Estos dies estem immersos mediàticament en la campanya per a triar president als EUA. El preferit dels europeus- i pareix que també dels americans- és Obama. Sembla que ja cansa la era conservadora i que ja és l’hora de la nova economia, de la col•laboració entre les nacions i, per tant, l’hora del canvi.
Ací, a Espanya, alguns opinadors de dretes (fins i tot algun diputat rebotat amb Aznar) i prou ciutadans militants de les esquerres defensen que no existeix l’esquerra als EUA i, per tant, Obama representa també a la dreta. Doncs bé, jo no estic gens d’acord amb eixa afirmació que la considere, a més a més, intencionada dels que es veuen perdedors.
Sempre hi ha, al menys, dos grans visions o maneres d’entendre el món i la societat que estan presents en tots els sectors i àmbits de la vida: l’església, l’exèrcit, els sindicats, la família, l’escola i l’educació, etc. Crec que l’esquerra i la dreta també és, en part, un sentiment, una missió que està per damunt d’etiquetes o nomenclatures, i que la portem dins cadascú de nosaltres.
És cert que es pot argumentar que hui quasi tots els partits estem inclosos i defensem un únic sistema: el sistema occidental d’entendre la societat, amb eleccions democràtiques, llibertat d’expressió i de moviment per a les persones , economia de mercat mes o menys regulada, col•laboració públic-privada, etc. Però crec que la dreta i l’esquerra defensem eixe sistema de manera diferent i, sobretot, l’imaginem més diferent encara en les nostres visions i somnis de futur.

Per això, no devem deixar-nos confondre si a vegades no està clara la diferencia en les mesures concretes que s’estan aplicant per part d’uns i d’altres. En moltes ocasions, la diferència està just en la perspectiva i els principis inspiradors que justifiquen eixes mesures, moltes vegades compartides.
Per a mi, Obama, baix la nomenclatura que vullguen utilitzar als EUA, representa clarament a l’esquerra. Tant és així que tan sols cal vore qui el recolza i qui l’ataca. El recolzen els mes necessitats, els més lliberals del partit conservador, els artistes, els agents econòmics i socials més compromesos amb la modernitat, amb Europa i amb el canvi. Per contra, l’ataquen els reaccionaris, els bel•licistes i armamentistes, els uniteralistes, els tradicionalistes, i els fanàtics (Palin i Bush).
Si jo puguera (i crec que deuria poder), votaria a Obama. No m’abstindria, ni pensaria en cap cas que estic votant a una espècie de dreta camuflada. Crec que amb el meu vot estaria contribuint un poquet a canviar el món per a millor.
Amics i companys, votar Obama és votar esquerres, ací i als EUA. El que seria clarament de dretes ( o al menys és a la dreta mundial a qui beneficiaria) seria que les persones que se senten d’esquerres no anaren a votar per Obama i el Patit Demòcrata i que, per culpa d’això, tornaren a guanyar els conservadors. Creuem els dits i fem, tots els d’esquerres, força, per a provocar un canvi a millor.
Fins demà.

OBAMA