lunes, 23 de julio de 2007

EL POBLE SEMPRE TÉ I ÉS LA RAÓ

Eixe és el principi d’ un sistema democràtic: acceptar la voluntat del poble expressada en vot individual i secret a les urnes. Considerar el poble sobirà.
Per molt que compartim esta premisa, quan perdem, els polítics també sentim la necessitat de dir als nostres electors que elles i ells no estaven equivocats quan ens van votar i van dipositar la seua confiança en nosaltres.

A mi no m’importa acceptar els meus errors, ni en la derrota ni en la victòria. No m’importa dubtar. És més, no m’agraden els arguments farcits de coherència que invoquen valors per a poder mantindre posicions polítiques involucionistes i poder, així, negar-se a canviar.

Front a una devacle electoral, es plantetgen distintes justificacions i posicionaments polítics. Jo els agruparia en tres:

En el primer grup es troben els involucionistes, ben prop del fanatisme de partit i en ocasions patrimonialistes del mateix. Estos no volen canviar perquè sempre tenen raó i tot el que els passa és culpa dels demés o fruit de desgràcies atzaroses.

En el segon grup estem els que pensem que tot evoluciona i, per tant, com a partit, és necessari estar també en contínua evolució si volem acomplir la materialització de la nostra raó de ser (contribuir- des del govern- a la transformació social portant-la cap a plantetjaments més justos, més progressistes i més llibertaris).

I en tercer lloc, apareixen els oportunistes del canvi, també denominats “trepes”. Alguns, fins i tot “històrics”. Normalment, fan mèrits a base d’intentar olorar vents de canvi i arrancar a córrer els primers en eixa direcció. Esta pràctica els permet seguir en llocs de responsabilitat, sense haver tingut mai ni els mèrits ni les capacitas per a ocupar-los.

Tenim de tot, fins i tot en les millors famílies (en el 80 i en el 20) . Per això, és bo que tingam clar que estem ací per a ser un instrument de la societat que contribuisca a fer-la cada dia millor. El poble és la rao.

Companys i companyes: responsabilitat, generositat i trellat. Elements necessaris per a ajudar a guanyar les Eleccions Generals i per a dir-los als ciutadans que poden continuar confiant amb nosaltres. Som un gran partit.
Fins demà.
Share/Bookmark

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Orengo: me ha gustado la reflexión política. Per me gustaría que nos ilustraras con los nombres que entiendes que están en cada uno de los grupos.
De acuerdo con oo de "trellat" y que "el poble es la raó".

Anónimo dijo...

¿Qué queda de los enamorados de Gandía?
en la campaña electoral, todos declaran ser enamorados de Gandía.

Proteger y dar a la gente mayor facilidades y un sin fin de ventajas de un programa electoral.
¿Qué queda de esto ahora que ya pasó la campaña de marketing electoral? que quedó?
todos seremos con algo de azar viejos, entonces, aquél que de joven no se armó lo suficiente, le quedan los huesos, el pan seco, y algo de periodismo retrógrado mezclado con economía de pensionista, estadística guiada por rentabilidad y nada más.
Es que te dicen, no hay dinero en la caja, y muérete viejo sin que nadie sepa de ti. pero mientras, te engañé y gano mucho por haberme votado.Nuestro alcalde no es de estos, Nuestro alcalde va a hacer lo máximo por los mayores, que los jovenes pueden esperar si apremia el conscurso, Nuestro alcalde de GANDÍA, ES PERSONA, Y HARÁ POR LA PERSONA MAYOR, DE ESTOY QUIERO PENSAR QUE ESTOY SEGURO DE ELLO.

Anónimo dijo...

jejejej collo! el solitari, que el tanquen! :S ke pooor! per favor! :D