Ara que he descansat uns dies, me n’he adonat que portava una temporada en que l’excés d’activitat s’havia convertit en la meua rutina. Descansava poc i mal , treballava més del que cap persona pot soportar, no em cuidava gens i l’unica manera de sentir-me a gust amb mi mateix era no parant.
Tot havia passat a formar part de la meua rutina diària: des d’ un café amb un col.laborador, un acte, una negociació o la gestió personal més compromessa. Tornava a casa i, en un ratet i de rapafuig, em ventilava, cansat, la relació amb les persones que més estime. I a l’endemà, a tornar a començar.
Hui inicie un proposit. No vullc tonar a la rutina. Començaré anant al gimnàs a les 7h (ara vorem que em dura), i pense fer la meitat de les coses que venia fent. A canvi, les faré amb major dedicació i amb més ànima.
Com a persona, m’agrada sentir-me i fer sentir als que estan amb mi especials, perquè crec que realment les persones ho som, i convé que, de tant en tant, algu ens ho recorde.
Ara, a punt d’agafar la recta final de la precampanya, vullc més temps per a la meua familia i més temps per sentir-me a gust amb mi i amb tot el món ( al cap i a la fi, el resultat final serà el que el poble vullga).
No vullc, per res del món, acabar considerant una rutina la meua vida i, menys encara, considerar un fet rutinari el que un ciutada o ciutadana m’apare pel carrer perquè necessite alguna cosa precissa del seu alcalde.
Si això passara , quin sentit tendria voler ser de nou l’alcalde? no valdria per a res la pena…I crec que, realment, s’ho val.
Fins demà
1 comentarios:
Totalmente de acuerdo en tus reflexiones y es que no por mas madrugar amanece antes.
Conviene , como dices , profundizar mas en nuestro trabajo y hacer ese equipo de colaboradores que se sienten valorados y dispuestos a dar lo maximo porque hay un objetivo comun.
Gandia necesita una persona como tu porque tienes la maxima credibilidad y eso se nota a una legua de camino.
Gracias por ser como eres .
Saludos.
Publicar un comentario