De vegades, quan et falta l’alé, cal parar, intentar relaxar-se i mirar el teu voltant. Entre reunió i reunió, entre negociació i negociació, la vida passa.
Una de les meues filles està hui un poc malalteta i no anirà a l’escola. Això que sempre ha sigut una cosa natural, hui, quan home i dona treballem, esdevé un autèntic problema de logística. En estos moments, nosaltres tenim la sort que Maria, la meua dona, encara no s’ha incorporat a la feina després de la baixa per maternitat i hui podrà quedar-se en casa amb Júlia. Però, d’ací unes setmanes, açò tampoc serà possible i, entre els dos, haurem de treure’ns les castanyes del foc.
Este tipus de cosetes són la vida, són algunes de les coses realment importants i, en ocasions, tots les passem per alt. Des del punt de vista del polític, crec que haurem de seguir treballant en la línia de la conciliació de la vida familiar i laboral, la racionalització d’horaris, l’educació en la igualtat, la implantació de més i millors escoletes, serveis públics d’atenció a la familia, etc. I, des del punt de vista de la “persona humana”, crec que hauré d’aterrar més a sovint en la realitat de la meua vida, intentar ser realment corresponsable en el meu exercici de pare, donar més carinyo als que tant ens ajuden en tants moments (iaios i iaies) i aprendre a relativitzar de quan en quant tantes coses que m’ocupen quasi el 100% del dia i em lleven la son. Al cap i a la fi, la vida passa…
Una de les meues filles està hui un poc malalteta i no anirà a l’escola. Això que sempre ha sigut una cosa natural, hui, quan home i dona treballem, esdevé un autèntic problema de logística. En estos moments, nosaltres tenim la sort que Maria, la meua dona, encara no s’ha incorporat a la feina després de la baixa per maternitat i hui podrà quedar-se en casa amb Júlia. Però, d’ací unes setmanes, açò tampoc serà possible i, entre els dos, haurem de treure’ns les castanyes del foc.
Este tipus de cosetes són la vida, són algunes de les coses realment importants i, en ocasions, tots les passem per alt. Des del punt de vista del polític, crec que haurem de seguir treballant en la línia de la conciliació de la vida familiar i laboral, la racionalització d’horaris, l’educació en la igualtat, la implantació de més i millors escoletes, serveis públics d’atenció a la familia, etc. I, des del punt de vista de la “persona humana”, crec que hauré d’aterrar més a sovint en la realitat de la meua vida, intentar ser realment corresponsable en el meu exercici de pare, donar més carinyo als que tant ens ajuden en tants moments (iaios i iaies) i aprendre a relativitzar de quan en quant tantes coses que m’ocupen quasi el 100% del dia i em lleven la son. Al cap i a la fi, la vida passa…
4 comentarios:
Pues si asi es la vida, y los que tenemos hijos sabemos lo que significa el tener que buscar soluciones para cuidarlos como se merecen, por eso es mas importante si cabe que la administracion legisle y genere escuelas, guarderias, asistencias sociales para ayudar en estas tareas.. tu desde tu lugar en Gandia, intenta en la medida de lo posible que Gandia se mucho mejor en estos temas..
Posdata : esta de moda lo de "personas humanas" y a mi me parece que es una barbaridad .. las personas solo pueden ser humanas, por lo tanto sobra la coletilla, en serio parecera una tonteria, pero es que estas modas son horribles.
jeje, estoy de acuerdo con lo de personas humanas.
En la vida lo mas importante es la gente que te rodea, como humanos que somos necesitamos de esa relacion reciproca con la gente que queremos.
Efectivamente las cosas importantes son las que nos tocan mas de cerca y las que la gente de la calle espera que nuestros representantes politicos tengan la suficiente sensibilidad para darse cuenta de ellas y se pongan a trabajar para darles soluciones.
En esas reflexiones que nos brinda ,sr Orengo, hay mucho campo para poder trabajar y hacer una sociedad mas justa e igualitaria .
Animo y adelante ,ese es el buen camino y estamos esperando muchos verdaderas politicas sociales.
sólo un apunte, browner. Los seres, son "seres humanos", pero no todas las personas son "personas humanas". Receurda que humano-a es también un adjetivo calificativo que tiene algo que ver con nuestra capacidad para empatizar con el resto de congéneres. Desgraciadamente, hay muchas personas que de "humanas" tienen bien poco.
Y, respecto a lo que decía Orengo, yo soy mujer y creo que, si él lo tiene mal, nosotras lo tenemos muchísimo peor. Por favor, a los hombres que leáis este blog: TENEMOS TODOS-AS UN PROBLEMA. LA FAMILIA NO ES RESPONSABILIDAD DE NOSOTRAS, LAS MUJERES.
Hasta que nos concienciemos de esto, ninguna política será efectiva.
Publicar un comentario