UNA MESQUITA AL MEU BARRI

Algunes vegades, el correcte i el políticament convenient no coincideixen. Sempre que m’és possible, jo preferisc apostar pel que considere correcte o just.

Este dilluns, l’Associació Cultural Islàmica de la Safor em va convidar a la inauguració de la seua nova seu, situada a Gandia. Vaig acceptar la invitació, tot i saber que el Síndic de Greuges ha rebut més de 250 queixes veïnals en contra de la instal.lació d’esta mesquita al barri de Benipeixcar. Tot i això, vaig assistir gustosament a l’acte inaugural: crec que és la meua responsabilitat i la meua obligació.

Tots sabem que la diferència causa rebuig. Pregunteu-li-ho sinó al grosset de la classe, o al d’ulleres o al que portava “aparato”. Però, en una societat plural, heterogènia, democràtica i cada vegada més globalitzada, cal saber conviure amb la diferència. Eixe és un requeriment que cal demanar tant als d’ací, com als que venen de fora.

Sincerament, crec que el fet que els islamistes hagen obert el seu local en el barri és un signe de normalització i un pas més cap a la integració social. Però han de ser conscients dels prejudicis i, de vegades, el rebuig, que provoca la ignorància respecte allò que ens és llunyà, distint o desconegut. Per eixe motiu, crec que hauran de fer un esforç afegit per aconseguir la convivència serena que tots desitgem.

D’altra banda, considere que optar pel mecanisme de les associacions és una altra via encertada per aconseguir la integració social i, fins i tot, una major seguretat ciutadana. Les associacions sempre són un referent per al grup i per a l’individuu. És el lloc on es poden reconduir les conductes conflictives, on es poden “repescar” a les persones que perden el nord.

Ara només cal desitjar que el trellat i la tolerància marque la convivencia entre veïns i nousvinguts.

Fins demà.

UNA MESQUITA AL MEU BARRI