TORMENTO

Quan u camina pel centre de la ciutat, és ben probable que es trobe amb un xicot de peculiar caminar- encara que normalment va en bicicleta-, no massa net però amb el monyo ben fet i molt més espavilat del que u pot pensar a primera vista. Li diuen Jose Antonio Cortés, més conegut per “Tormento”.

La meua relació amb ell ve de lluny. Els dos vivíem en la plaça de Benipeixcar. He de dir que, sense ser un intel·lectual, em sembla un esperit lliure que arreplega sensacions i percepcions extraordinàries, que no para de parlar, riure’s (és el que més m’agrada d’ell) i sempre diu allò que li ve en gana.

Els dos vam competir per ser Ninot Indultat quan jo era regidor d'Hisenda i ell ja era Tormento. Crec que injustament el vaig guanyar i va vindre a què em partira amb ell “el premi en metàlic”, perquè així és com havíem quedat. Me’l va cobrar a mi i a l’autor de la broma (un conegut empresari). La conclusió era clara: Tormento havia cobrat dos meitats (a dos persones que ens considerem espavilades) d’un premi en metàlic que no existeix.

Eixe dia vaig aprendre una lliçó: pots ser més imbècil que u a qui consideres com a tal, sense adonar-te’n. Des d’aquell dia, considere a Tormento com un igual, tant o més llest que jo i al que cal escoltar per a vore que va dient per ahí. Ell es para quan em veu pel carrer, perquè sempre li cau algun que altre euret.

Tormento porta molts mesos anunciant que un tal “Conde Negro” (sic) fracasarà i no guanyarà mai, per diverses i contundens raons que ací no vull repetir.

Últimament, quan em veu, em diu: “Orengo, tu que eres l'Alcalde del poble, tens que perdonar a eixe Conde torpe, perquè la veritat és que no sabia el que es feia…”

... Com per a no escoltar-lo...!!!

Fins demà.

TORMENTO