sábado, 13 de enero de 2007

DRET A L’ESPERANÇA

“Dret a no perdre l’esperança”, això han demanat els artistes en el seu comunicat d’adhesió a les manifestacions antiterroristes de hui. Cóm hem arribat a este punt? Quí està atemptant contra l’esperança… l’única cosa que les bombes d’ETA no podien ni devien destruir mai? Hi ha una resposta fàcil: els polítics -dirien alguns. Però seria una resposta injusta.


Hi ha algunes qüestions tan importants que deurien preocupar i unir a tots els demòcrates, qüestions davant les quals no val cap excusa per escenificar la desunió entre els polítics. I, si la unió no existeix, almenys cal aparentar-la. A hores d’ara, ETA estarà fregant-se les mans observant que, enfront, té un enemic dividit i, per tant, dèbil. I això no és cert. Enfront dels terroristes estem TOTS els que volem la PAU i creguem en la democràcia. I eixos TOTS, en un estat democràtic, estem encapçalats per UN, el president del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero.


Deixar-lo tot sol, i qüestionar de nou la seua legitimitat és l’acte més irresponsable que ha protagonitzat mai el PP. Per primera vegada, els seus líders no acudiran a una manifestació antiterrorista després d’un atemptat. Una decisió que suposa una falta de respecte a la memòria de Diego Armando i Carlos Alfonso, i a tots els ciutadans que demanem la pau. Però, sobretot, l’absència del PP és una bomba contra el dret a l’esperança. I, esta vegada, no l’han col.locada els terroristes.


Share/Bookmark

5 comentarios:

Antonio dijo...

En primer lugar felicidades por tu nuevo cuaderno.

Haces un comentario sobre el "derecho a no perder la esperanza". Lo cierto es que tras el atentado de Barajas, todos los que apostabamos decididamente por la PAZ, nos hemos quedadamo decepcionados y muy tristes.

Los terroristas han vuelto a matar. Ahora a dos inocentes, como todos los anteriores, pero también han atentado contra la esperanza y el deseo de conseguir en esta ocasión la PAZ.

Han sido muchos los procesos abiertos en los últimos años para buscar la paz y lamentablemente también fracasaron.Aznar lo intentó en dos ocasiones, llegó incluso a negociar con ellos. Una actitud que ahora, injustificablemente, se condena al gobierno de Zapatero. Yo sólo hago un apunte, ojala lo hubiera conseguido Aznar en su momento, todos nos hubiéramos evitado más muertes y más dolor.

Hay que buscar nuevos caminos, nuevos espacios que nos conduzcan a la PAZ. Más fácil será esa travesía, o mayores garantías de éxito tendrá, si se realiza junto a todas las fuerzas políticas de nuestro país. No obstante, la obligación del que gobierna, y eso tu lo sabes, es conseguir lo mejor para sus ciudadanos aunque otros intenten evitarlo.

Ha sido un fuerte mazazo. Dos muertos más hay que sumarle a la interminable e injustificable lista de asesinatos de la banda terrorista ETA. Pero hay que seguir buscando la PAZ y combatiendo a los que matan.

Como verás, yo también reivindico el derecho a no perder la esperanza.

Anónimo dijo...

Ánimo, no hay derecho a que el PP se crea en la verdad absoluta y se permita el lujo de negarse a que Zapatero intente que callen las pistolas.

Ellos pudieron negociar, pero ahora el gobierno socialista no ha tenido su apoyo en ningún momento.

Triste actitud para aquellos que aspiran a volver a gobernar...

Anónimo dijo...

Vosté ha fet un article que qüestiona la voluntat de col·laborar amb el govern per part de l'oposició.

He de dir-li que jo personalment no estic d'acord totalment amb el que ha dit. El PP en Espanya està siguent coherent i, per tant, manté una línia difícil però a la vegada, torne a dir, coherent, i és que allò més fàcil seria estar al costat del govern en el procès de pau que acaba de trencar-se.

No obstant, el Sr. Rajoy m'ha decepcionat, primer per no estar al costat del govern en este tema i segon per haver provocat que, per primera vegada, les manifestacions contra el terrorisme no hagen sigut una visualització de la unitat contra ETA... crec que ahí s'ha equivocat.

Anónimo dijo...

És evident que el darrer atemptat d'ETA a moltíssima gent li ha trencat les seues expectatives sobre el fí de la violència terrorista, però encara que en aquest moment resulta complicat plantejar-ho, no hem de perdre de vista que, tard o d'hora hem de retornar al camí del diàleg, que és la única forma de resoldre els problemes polítics, per molt enquistat que estiguen.
Aquesta opinió, segons una recent enquesta, és compartida per més del quarante per cent dels espanyols, per això jo també m'apunte a no perdre l'esperança.
Ramon

Anónimo dijo...

Enhorabona per esta inciativa¡¡
Sempre és gratificant vore com determinats polítics cerquen espais de comunicació i participació de la ciutadania. Et desitge olta sort.

El eu comentari m'ha semblat magnific, el dret a l'esperança deu ser alló que mai devem perdre, malgratot hi ha alguns que estan més interessant en el desecontre i en alló que quan pitjor, millor. Millor per a d'ell i la seua opció política...Mai un partit havia fet tant de mal a la lluita anti-terrorista. Em possen negre¡¡

Ja tornem a parlar¡¡