viernes, 12 de enero de 2007

Conciliar treball i família, cada dia més complicat

En esta societat competitiva, cada dia és més difícil ser feliç a l’hora de compatibilitzar el teu treball amb la vida familiar. Si t´agrada ser alcalde i, a més, estar amb la teua família… estàs perdut! Tan sols et queda l’opció on la tropa acaba per acompanyar-te a tots els actes, i així, poder estar un poc més de temps junts. Tot i arriscar-te a possibles crítiques…

No és fàcil estar al 100% en la feina mentre estàs criant. I per res del món canviaria perdrem eixa etapa de les xiquetes…Això és la vida!

Molt pitjor ho tenen les dones. Fruït d’una llarga tradició masclista, molts homes encara pensen que (per naturalesa) la responsabilitat de criar correspon únicament a elles. Les dones han de suportar esta càrrega i, a més, demostrar cada dia que són vàlides en la seua professió. I, sinó, pregunteu-li-ho a Maria.

Els que tenim responsabilitats de govern hauríem de dedicar més temps a preocupar-nos d´estes importants qüestions. Des de l´Ajuntament, ampliant i conveniant els nostres serveis d’escoles infantils (s’admitixen propostes); juntament amb l’Estat i la Generalitat, facilitant la conciliació per mitjà de lleis específiques, tenint pressupostos més amplis per a fer-les efectives.
Fins demà!
Share/Bookmark

2 comentarios:

ignasi mora dijo...

Ha sigut una sorpresa l'aparició del teu blog, que, tinga les "col·laboracions" que tinga (els polítics sempre heu de comptar amb intermediaris de tota mena), queda versemblant i, no dubte, que serà efectiu. És a dir, tot i que contrari a la meua voluntat política, enhorabona.

Parles de conciliar el treball i la família, però també podries parlar de l'absoluta irreconciabilitat entre el sentit humà que ningú dubta que tots duem encara que siga molt a dins nostre i l'exercici de la política, més exactament, de la baralla a mort de la política a què es reduïx la política, encara que està clar que toca dir que no, que la política no és això, etc. En el fons, el sistema democràtic actual està tan poc evolucionat i ha pres tants camins equivocats, que resulta un error per a la convivència i per a sumar en comptes de restar i dividir sistemàticament.

S'entén que cadascú faça àllò que pot fer i el deixen fer. Per això, tampoc és d'estranyar que ahir mateix sentira dir a un que un bon colp de timó en l'Ajuntament de Gandia seria posar en marxa en un tres i no res una auditoria privada, una espècie d'assalt a l'estat de compters. En fi, la política és la política, un exercici incompatible amb la part millor de cadascú.

ignasi

Anónimo dijo...

Em sembla molt bona la idea de publicar un blog, i donar l'opció a la gent de comentar els teus comentaris. Simplement valorar i agreir-te el treball que fas per la teua ciutat i desitjar-te el millor.