42 ANYS BEN PORTATS

Hui estic feliç: és el dia del meu aniversari. Ja tinc 42 anyets i, a falta de güela, vos diré que crec que els porte ben portats. Sé que direu que no sóc un Donis i que la tableta dels abdominals en mi és un panou per a dotze. Però estic content amb mi i amb la meua vida.
No els passa a tots que als 42 anys estiguen molt millor del que podien somniar als 20. Crec sincerament que ho tinc tot i sóc un tipo afortunat: tinc unes xiquetes que quan les mire en cau la baba i encara no sé com les hem fetes tan guapes i tan espavilades. Una dona que em complementa i completa la meua felicitat diària: guapíssima per dins i per fora i a la que vull amb bogeria. I, a més, tinc el privilegi de ser l’alcalde de la meua ciutat. Si jo em queixara, mereixeria ser castigat.
Passada la crisi tonta dels 40, on et dones compte que, de sobte, ja no eres un xicon, torne a celebrar els anys amb alegria i he pensat que els 42 són una bona data per a dir que estic a meitat de la meua vida.
Per tant, amics, tranquils: pense complir almenys fins els 84. Em cuidaré un poquet més, perquè encara em queda molt per fer, per viure i per disfrutar en esta vida. Als meus contraris, simplement, demanar-los un poquet de paciència perquè em veig amb corda i força per a molt de temps.

Per acabar amb bon ànim: bon Nadal de nou a totes i a tots i moltes gràcies per les felicitacions rebudes. Als que ho heu fet, vos dec una convidada.
Fins demà

42 ANYS BEN PORTATS