Este cap de setmana ha sigut molt intens, en tots els sentits. He tingut Comité Nacional, on es va aprovar per unanimitat el programa electoral del PSPV- PSOE per a la Generalitat. He assitit a la festa del grup Porta, al Ball de Gala de les Falles, a l’entrega dels premis ecològics, etc .
Com Alcalde, vaig a molts actes que organitzen els diversos i numerosos col·lectius que tenim a Gandia (més de 300 associacions). Un altre acte entranyable al que vaig assistir dissabte va ser el dinar de cel·lebració del 200 aniversari dels Escolapis a Gandia. Em va donar l’oportunitat de traslladar-me a la meua infantesa i em va fer recordar d’on vinc i qui sóc. Jo també sóc un dels que diu amb orgull que vaig ser un escolapi, com tantes generacions de xiquets de Gandia i la Safor.
Vaig vore a amics queno veia des de feia molt de temps, als meus mestres i a molts exalumnes que ara són o han sigut protagonistes principals en esta Gandia.
Tinc molt que agraïr a l’educació en valors que em van donar els Escolapis. I no em referisc a l’aspecte religiós precisament, sinó a saber que val la pena ser feliç i estar content en quasi totes les circumstàncies, que val la pena ser optimista i tindre esperança en el futur.
El diumenge, el Pregó de la Setmana Santa el feia també un escolapi, el Superior Provincial, Enrique Signes. Simplement, magnific. Amb el seu discurs, vaig entendre perquè sóc una persona amb sort. Tinc sort perquè em sent afortunat en tot… en la meua família (ningú té les xiquetes tan guapes com jo, ni la dona tan comprensiva i intel·ligent). Tinc sort per ser alcalde, per poder dedicar-me als demés i per tindre la tendència natural a fer el bé ( sempre que puc triar). Era la lletra de l’exemple que em donaven a casa.
Quina sort! .. Fins demà.
Com Alcalde, vaig a molts actes que organitzen els diversos i numerosos col·lectius que tenim a Gandia (més de 300 associacions). Un altre acte entranyable al que vaig assistir dissabte va ser el dinar de cel·lebració del 200 aniversari dels Escolapis a Gandia. Em va donar l’oportunitat de traslladar-me a la meua infantesa i em va fer recordar d’on vinc i qui sóc. Jo també sóc un dels que diu amb orgull que vaig ser un escolapi, com tantes generacions de xiquets de Gandia i la Safor.
Vaig vore a amics queno veia des de feia molt de temps, als meus mestres i a molts exalumnes que ara són o han sigut protagonistes principals en esta Gandia.
Tinc molt que agraïr a l’educació en valors que em van donar els Escolapis. I no em referisc a l’aspecte religiós precisament, sinó a saber que val la pena ser feliç i estar content en quasi totes les circumstàncies, que val la pena ser optimista i tindre esperança en el futur.
El diumenge, el Pregó de la Setmana Santa el feia també un escolapi, el Superior Provincial, Enrique Signes. Simplement, magnific. Amb el seu discurs, vaig entendre perquè sóc una persona amb sort. Tinc sort perquè em sent afortunat en tot… en la meua família (ningú té les xiquetes tan guapes com jo, ni la dona tan comprensiva i intel·ligent). Tinc sort per ser alcalde, per poder dedicar-me als demés i per tindre la tendència natural a fer el bé ( sempre que puc triar). Era la lletra de l’exemple que em donaven a casa.
Quina sort! .. Fins demà.
4 comentarios:
Estoy de acuerdo con usted. El pregón del domingo fue excelente, muy social y muy cercano a la gente. Hace falta que mensajes como el del señor Signes calen en la sociedad.
Mi más sincera enhorabuena por el debate del viernes. Nos quedó muy claro quien es el mejor candidato y quien será (de nuevo) el mejor alcalde de Gandia. Siga así y siga contagiando su optimismo... Ah... y yo también soy escolapio (algunos cursos más que usted).
Ayer en la inauguracion de la sede electoral tambien pense en la inmensa suerte que tenemos tus compañeros de tenerte al frente de todos nosotros y de la suerte que tiene esta ciudad de que una persona de tus valores y tu talante sea su alcalde.
Una vez mas nos dejaste con la boca abierta con tu saber estar , tu sencillez, y con tu parlamento , que fue breve , concreto, muy claro, conciliador, sin confianzas pero con la maxima confianza en la victoria , abierto a toda la ciudadania y dando un mensaje optimista y de esperanza , como dijiste , en el futuro.
SENCILLAMENTE GENIAL.
Un saludo y gracias por todo . Somos muchos los que compartimos tus ideales y estamos a tu lado.
P.D. Yo tambien soy escolapio.
Jo no sóc escolapi. Jo vaig fer l'EGB en una de les més modestes escoles públiques de Gandia. I el BUP en l'Institut Vell. Els meus pares no tenien per a pagar-me'n una de privada, i tampoc haguera preferit que ho hagueren fet en cas d'haver-ho pogut fer.
Ací punxa, senyor Orengo. No m'agrada que faça apol·logia de la seua escola el·litista. Esperava que una persona d'esquerres reivindicara l'escola pública i laica. No sé a què ha vingut aquest "post", però em fa poca gràcia.
Tota la gent que conec que ha estudiat en les escolàpies és més bé "pija", pixavina, han acabat parlant en castellà i són més bé conservadors. Entenc que li haja de fer de tant en tant una cucadeta a l'ull a aquest sector de l'electorat, però crec que no el deixa molt bé com a socialista. La "guinda", el fet d'intervindre en actes religiosos de la Setmana Santa. Mare meua :S
Publicar un comentario