Este matí he pujat a l’Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara amb la meua dona i les meues filles. Mentre enfilava el camí, anava rejovenint. A cada pas, deixava de ser alcalde, polític, espós, pare de família… En arribar al cim, ja havia retrocedit fins a la meua infantesa, quan els meus pares em portaven al Porrat de Sant Antoni, on em compraven eixes gaiates grans de caramel blanc i roig. Aleshores, tot em semblava gran: el camí, les pedres, les paradetes, l’ermita…Hui, tot adquereix una nova dimensió, d’acord a la meua actual estatura.
En eixe pelegrinatge, he pogut comprovar que amb la rehabilitació de l’ermita, no només es recupera part del patrimoni, sinó també alguna cosa encara més valuosa: la memòria.
En eixe pelegrinatge, he pogut comprovar que amb la rehabilitació de l’ermita, no només es recupera part del patrimoni, sinó també alguna cosa encara més valuosa: la memòria.
3 comentarios:
Y yo he tornat a vore la imbecilitat en persona...
que ara mos dediquem a les chorraes pq segur que censures casi tot lo q no opine igual que tu no?
yo crec que gandia es més importan y no un blog...
He podido visitar "S. Antoni" este fin de semana. La restauración ha quedado muy bien, casi mejor que como yo también la recordaba de pequeño.
Es importante recuperar nuestro patrimonio, ahora sólo falta respetarlo. Tristemente eso será más difícil de conseguir.
Dirigit a anònim:
Primerament, hem te exactament igual la teva postura ideològica (esta ben clara quina es), però el que no hem pareix gens correcte es la forma de parlar que hi mostres i lo despectiu del comentari.
Sóc jove, tinc 16 anys, pero soc lo suficientment maur com per a diferenciar el que es correcte i el que no ho es.Un blog no es el millor lloc on insultar a la gent.
Per si no ho sabia existeix la educació, si si, e-du-ca-ció.Ja se que li sonarà a xinés però es una cosa que totes les persones desde ben menudes ens ensenyen.
Per atra part estic content de vore com una persona que va al capdavant de nostra ciutat fa tot el possible per a tindre als ciutadans al seu costat.
Es digne de lloança.
Gràcies
Publicar un comentario