El quadern d'Orengo

20 DE MARÇ - 22 DE MAIG

2011-03-20T11:06:00.004+01:00

Hui és 20 de Març. Ja s’han cremat les falles i, amb el foc, els fallers cremen les crítiques i els pensaments que les han provocat. A mi m’agradaria- ho dic amb tota la sinceritat- que el dia 22 de Maig, amb l’obertura de les urnes, es cremaren també totes les malíxies i complexos dels polítics d’esta legislatura. El poble haurà parlat i ens tocarà fer la nostra feina: treballar amb tota la nostra capacitat pels ciutadans de Gandia.

Si fem balanç, crec que podem sentir-nos orgullosos del que hem fet a Gandia, amb la participació i complicitat de molts ciutadans. En mig de la pitjor crisi econòmica general que es recorda, Gandia ha millorat molt. L’hem feta més agradable, amb més serveis, més qualitat de vida i més competitiva de cara al futur. I no ho dic soles jo ni les enquestes dels mitjans, ho diuen amb més força que ningú aquelles persones que no són de Gandia i venen a admirar-la.

Millor ho haguérem fet, segur, si ens hagueren ajudat un poquet els partits polítics de l’oposició. Ahi hem tingut que suportar (per si no teníem prou amb la crisi) les trampes, boicots i els NO del PP del Sr. Torró. Hem vist que sempre hi ha un PERÒ interessat per part del Bloc de Facund i Moya. Mai compartiré ni que es miren tant el melic, ni que triaren estar en l’oposició esta legislatura perquè Gandia no va apreciar suficientment la seua tasca en l’anterior.

Però, sense compartir eixes actituds, si que puc entendre alguns comportaments. De fet, passa en l’ oposició d’alguns altres llocs, perquè deu ser difícil treballar a favor de la teua ciutat sense que acabe beneficiant-se l’alcalde. I, clar, amb això no poden!

Queden dos mesos per a que tinga lloc el dia de la festa de la democràcia, el de donar-li la veu i la decisió als ciutadans de Gandia. Dos mesos apassionants de feina. Dos mesos per argumentar , per a rebatre, per a consensuar i fer propostes amb els ciutadans. Tenim dos mesos per vèncer i convèncer. Tenim dos mesos per guanyar i fer-ho amb una majoria suficient, per a que guanye Gandia.

Ànim... i a aconseguir-ho, que sou els millors!

AVE GANDIA!

2011-01-22T17:11:00.000+01:00

Què alegria! L’AVE vindrà en Setmana Santa a Gandia. Serà el primer tren, de molts. Amb ell, aproparem Madrid i els madrilenys a Gandia en 3 hores, sense haver de fer transbordament ni canviar de tren.
Ho aconseguírem esta setmana, en una reunió que tinguérem al més alt nivell, convocats per la Secretària d’Estat d’Infraestructures al Ministeri de Foment. Allí estàvem reunits el president de RENFE i el responsable de l’AVE Llargues Distàncies, els empresaris de La Safor i el govern de Gandia. Ens donaren la possibilitat de portar un AVE 250 a Gandia i tots agafàrem el compromís d’aprofitar al màxim esta magnífica oportunitat per a Gandia.
Sincerament, jo no creia que fóra possible portar l’alta velocitat a Gandia. Pensava que prèviament era necessari fer el desdoblament de la via entre Cullera i Gandia, i a més a més adaptar-la a l’ample europeu.
Però no és així; l’estació AVE de València té un intercanviador de vies que permet adaptar els trens d’alta velocitat que venen de Madrid i hi ha un AVE que va a 250 km/h que li diuen AVE 250 (o ALVIA), que té la capacitat d’adaptar-se a distints amples de via. Per tant, sense baixar del tren, éste canvia de via i així el podem fer arribar fins a Gandia.
Gandia, quan treballa unida, té el millor equip de la Comunitat Valenciana. Ara, en companyia dels empresaris i del sector turístic, hem de fer despegar la platja amb actuacions, events, serveis i millora de comunicacions.
Ara ja sabem que, si volem, podem. I continuarem reivindicant que s’executen les inversions de desdoblament de via i que passen a ample AVE, perquè estes faran que Madrid estiga a menys de 2,30 hores de Gandia.
Els turistes de Madrid tindran molt més prop els seus apartaments, els hotels o les discoteques, el nou Port de Gandia amb l’ampliació a 1100 amarres, el Palau de Congressos de Piano o la Ciutat Olímpica.
Va agafant sentit estar fent un tramvia que uneix l’AVE amb la platja i els seus centres neuràlgics? Al temps ,senyors, al temps.
Ara, de moment, a donar-nos l’enhorabona i a treballar junts la manera d’aprofitar al màxim esta gran oportunitat.

Fins demà

LA TEMPESTA

2010-12-07T23:03:00.005+01:00

(Extracte del discurs d’obertura de la XI Trobada empresarial de la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor. Gandia, 30.11.10)

Estem en mig d’una tempesta que té l’origen en una crisi global que afecta als països, als governs -a tots els governs de totes les administracions públiques espanyoles- (Estat, Generalitat, Diputació), també als ajuntaments, a les empreses i, sobre tot, a les persones. Les empreses, com els barcos en la mar, estan sortejant com poden el temporal en mig d’un marejol de complicacions, i un dels molts barcos que navega, també amb el vent en contra -i bufa fort- és l’Ajuntament de Gandia. Pilotem esta nau amb 4 premisses clares:

1.- Ho fem amb responsabilitat de Ciutat, posant per damunt de tot els interessos de tots els ciutadans.

2. - Tenint present el paper de capitalitat de Gandia a la Safor.

3.- Creant infraestructures de futur i apostant pel coneixement i la competitivitat (amb l’edifici INNOVA que, conjuntament amb la Universitat Politècnica, utilitzarem per a la investigació i la innovació empresarial, el Tramvia a la Mar, el nou Port...)

4.- Afavorint al màxim la inversió utilitzant tots els instruments i mecanismes al nostre abast.

Estem fent més que mai! La inversió genera activitat econòmica, ocupació i noves i millors oportunitats per a la ciutat... I ara és el millor moment de fer-la. En estos últims tres anys hem invertit més que mai. Entre els recursos municipals, concessions administratives, desenvolupament de PAI’s i la inversió del Govern d’Espanya i de la Generalitat, a Gandia s’estan invertint vora 500 milions d’euros; d’ells, 150 milions d’euros d’inversió directa de l’Ajuntament.

I ho fem, com els mariners experts, mirant al cel amb inquietud però amb decisió i les veles tensades amb la confiança que el vent no les trencarà. Només cal eixir al carrer per a vore el resultat: Gandia és una ciutat activa, amb noves infraestructures públiques i amb nous drets socials que milloren la qualitat de vida de tots.

Les polítiques són encertades però el resultat quant a ocupació i recuperació de l’activitat econòmica no és del tot satisfactori. Perquè, doncs, apliquem polítiques encertades però que no tenen l’efectivitat desitjada? Perquè som un barco més i no manem de la mar, ni dels mercats financers, ni de les reformes estructurals que són necessàries; i, a més, tenim una mala cultura política: els partits són un instrument de confrontació i no de resolució de problemes, que provoquen baralles estèrils entre institucions que acaben perjudicant al ciutadà; no existeix una ordenació de competències adequada a les necessitats dels empresaris i dels ciutadans (i el millor exemple és la Mancomunitat de la Safor sense competències reals).

Abans, en temps de bonança econòmica, tot això semblava innecessari perquè pareixia que tot anava bé. Però, ara més que mai, fa falta un canvi en la llei electoral -perquè els ciutadans puguen triar directament els seus alcaldes i els seus regidors- i en la manera en què ens relacionem les institucions amb els partits polític, amb la societat i amb l’empresa i la ciutadania. Cal, en definitiva, una altra manera de fer i d’entendre la política perquè quan les persones, els partits i les institucions sumem, és la societat, les nostres ciutats i nostres conciutadans els que ixen guanyant. És ara quan necessitem governs valents, polítics íntegres, compromesos i responsables -no estem per a frivolitats- i també representants empresarials i civils íntegres i actius, amb espenta... Només així, sense dogmatismes, podrem abordar les reformes estructurals que necessitem més que mai per a poder navegar tots amb garanties en mig de la tempesta. Faig esta declaració d’intencions perquè me la crec: jo sóc primer Alcalde de Gandia que representant del meu partit. Si no actuara així, trairia la confiança del partit que ha confiat en mi perquè defense els interessos dels meus conciutadans i també la confiança de totes les persones que democràticament m’han posat, amb el seu vot, en esta alta responsabilitat.

Jo no puc prometre a ningú acabar amb esta tempesta perquè ni mane del temps ni mane del crèdit, ni està en la meua mà abordar les reformes necessàries, ni puc influir en els governs més enllà de reivindicar amablement però amb fermesa, allà on calga, tot allò que és important per a la nostra ciutat. Però, dit açò, des de la responsabilitat que tinc, agafe públicament quatre compromisos amb tots vostès i amb esta ciutat:

1- Utilitzar la meua experiència i el talent de la institució que represente perquè GANDIA NO ES PARE.

2.- Fer els meus deures i a posar, dins del meu àmbit de competències, tot el que puga per a recolzar i afavorir als emprenedors que, malgrat les dificultats, s’esforcen dia a dia en promoure activitat econòmica, i que generen riquesa i ocupació.

3- Que en esta ciutat a ningú i en cap circumstància li falte de menjar ni un sostre on posar-se a cobert... per dignitat! A mi, de ben menut, a ma casa em van ensenyar que no era digne que una persona no tinguera un plat de calent a la taula ni un lloc on resguardar-se.

4- Continuar invertint a Gandia amb tots els instruments al meu abast perquè quan la crisi passe, que passarà, esta ciutat -que no pot influir ni en l’oratge ni en la mar- sí que tinga la nau més ràpida cap a la prosperitat.

LA PLATJA

2010-11-29T12:43:00.002+01:00

Diumenges, si no hi ha massa actes, és el dia de la família. Després d’una setmana o dos de treball sense parar un minut, va bé anar al cine, anar a un parc perquè juguen les nanes o, simplement, passejar...Quan passeges veus la ciutat a peu de carrer, disfrutes més de Gandia, comproves de primera mà com s’està traduint a la realitat allò que se discuteix i s’acorda en els papers i als despatxos.

Hui, aprofitant el solet d’esta freda tardor, tota la família hem anat a la platja de Gandia. He comprovat, d’incògnit, com estan quedant-se les obres del carrer Formentera i altres accessos a la primera línea de platja -quin canvi!- i que les inversions que estan fent-se són realment transformadores.

Passejant pel passeig Marítim he vist l’arena pentinada, el passeig impecable, animació amb activitats per a la gent, xiquets dibuixant i persones majors fent aeròbic ... la sensació és que estem posant a Gandia a un nivell europeu alt. Ara, gràcies al Pla de Dinamització (a partir de gener amb moltes mes activitats) caldrà fer promoció ací perquè la gent utilitze més la platja i, a Madrid, per a estimular-los l’estància de cap de setmana aprofitant l’arribada de l’AVE. Caldrà produir paquets turístics amb hotels i apartaments, reforçats amb un conveni amb RENFE per a fer que la platja de Gandia siga la platja de cap de setmana dels que tenen apartament ací i són de Madrid.

A la platja estem reformant carrers, construint una Escoleta Infantil municipal, fent promoció, etc. Però, a més, tenim en marxa tres grans infraestructures de futur immediat que dinamitzaran la platja a un nivell tan alt com ja fa anys va suposar l’encertada ubicació del campus de la Universitat Politècnica de València: Ports de l’Estat definitivament ha fet possible el nou Port de Piano, amb el Palau de Congressos i hotel de luxe inclosos. Estem a punt de vore les obres del Tramvia a la Mar que farà que la platja i el centre de Gandia queden unides per a sempre; i anem definint la Ciutat Olímpica que farà de la platja una lloc de referència esportiva nacional i internacional. És cert que queden moltes coses a fer i moltes més a planejar, però ningú no pot negar que ara mateix s’estan fent moltes coses a la platja. Sabem que la platja amb fred funciona pitjor que amb bon temps, com sabem que en crisi els negocis no van com caldria que anaren; però convençut com estic que la crisi més tard o més prompte passarà, en el bon temps econòmic global i passada la crisi, Gandia i la seua platja estaran preparades i a punt per a ser un gran motor de prosperitat de Gandia i la seua comarca.

ANEM...TENIM EL RUMB!!!

2010-11-08T14:02:00.004+01:00

Així comença Peter Pan quan va a l'encontre de Garfio. Ja tenim el rumb marcat: Primer, Gandia; primer les persones i després ...tot el demés.
Som socialistes, estem orgullosos de ser-ho i tenim la capacitat, la força i el pes polític que ens dóna el recolzament dels ciutadans per a ser, primer que res i per damunt de tot, persones entre persones. A Gandia el socialisme és valent, inquiet i atrevit però, sobretot, és amable i afectiu...som la força de les persones.
Esta vegada anirem amb un gran pacte amb la societat civil, eixa que ens ha fet homes i dones a Gandia i al servei de Gandia. Anirem amb la mà estesa, amb integritat, sense por i amb la cara ben alta per tot el que hem fet, per tot el que ens queda per fer i per tot el que hem sigut i som. Traspassarem les fronteres del nostre propi partit...perquè Gandia ens Uneix.
Als rems valents, als rems, que esta vegada eixirem amb tempesta!!!
El vent bufa fort i les aigües estan inquietes, però tenim el millor vaixell, ganes de mar, el rumb clar i la moral alta.
Anirem de menys a més, amb convicció, amb molta gana de tornar a guanyar sabent-nos depositaris de la confiança de molts, del respecte de quasi tots i també depositaris d'una Gandia que hem fet entre tots i que a una ampla majoria ens agrada.
Sense dogmatismes i aprofitant l'experiència i tot el que sabem, parlarem amb la gent, l'escoltarem i, amb la seua aportació i la d'aquells que més en saben, prepararem les millors propostes per a fer de Gandia la millor ciutat de la Comunitat Valenciana.
Demanarem recolzaments nous i revalidarem els de sempre. Serem més autèntics i farem POLÍTICA AMB MAJÚSCULES. Som lliures per a pensar i lliures per a decidir. Que no ens preocupe el què diran i endinsem-nos, segurs, en allò que creguem.
Amics i amigues: als rems!!! Som homes i dones de mar, així que a navegar...hui posem rumb cap a la victòria.

Tele DeTorró ( TDT)

2010-10-24T22:04:00.001+02:00

Estem acostumant-nos a que el PP faça trampes amb total impunitat. Forma part de la cultura d’eixe partit i d’una part de la Generalitat Valenciana. Ells diuen que en realitat, tots el polítics són així, que eixa visió ja està arrelada a la nostra societat i, per tant, entenen que fer trampes forma part “del joc”.
Fa unes setmanes, des de la Generalitat intentaren tancar la televisió pública de Gandia (amb informe jurídic favorable de l’Ajuntament i acomplint tots els requisits per a poder emetre) i ahir, sense vergonya ni pudor, li donaven la llicència provisional a la Tele de Torró (eixa que interferia el senyal per a que no es poguera vore Gandia Televisió en Fira).
Ara, Torró, després de usar-la com a pamflet audiovisual, va prometent-la al “mejor postor mediático” a canvi de que el recolzen per a ser l’alcalde de Gandia.
La veritat, algun holligan podrà dir allò de “ que güevos tienen”, però jo crec (i qualsevol persona sensata també) que intentar, per part del PP de la Generalitat, tapar la veu d’una televisió publica arrelada i legal, al temps que s’atorga una televisió privada per a que la utilitze “a su antojo” l’empresari-candidat del PP, no és més que una falta de vergonya...Sinó una corrupció com la copa d’un pi.
La pregunta és: què fer quan l’àrbitre està comprat? O simplement quan porta amb tant de descaro la samarreta de l’altre equip? Què fer si, a més a més, el contrari no para de pegar colps a la canella i fer faltes?
La resposta és ben senzilla: denunciar-ho una i mil vegades i, al temps, fer tan bon futbol que provoque que la gent a les grades s’alce amb admiració a aplaudir el “jogo bonito”..
L’altra pregunta: la Generalitat i Torró intentaran tornar a tancar Gandia Televisió ?
No coneixen Gandia. Fent trampes... tornaran a perdre.

QUI CASTRA EL DRET D’INFORMACIÓ?

2010-10-03T08:49:00.000+02:00

A les societats democràtiques, on és la ciutadania la que amb la seua decisió sobirana tria els seus representants i els poders públics que la governen, és essencial garantir el dret d’ informar-se.
Per a ser lliures hem d’estar informats. Els ciutadans tenim dret a informar-nos i a poder informar als demés. I ningú (tret dels jutges) té dret a impedir eixe dret fonamental. Des de la diversitat i la pluralitat, som els ciutadans qui triem les informacions que ens agraden més o menys. Eixa és la nostra llibertat.
Des d’ahir, està produint-se un greu sabotatge contra un dret fonamental. Una senyal pirata interfereix l’emissió de la televisió pública de Gandia.
Qui és capaç de castrar d’una manera tan bèstia el dret d’informació als ciutadans de Gandia? Amb quin argument o autoritat?
Qui és capaç de fer un sabotatge per a que Gandia TV no puga mostrar la Fira i Festes a Gandia i comarca?
Amic o entitat pirata: el tindre diners o poderiu per a pagar una interferència pirata per a que Gandia Televisió no puga emetre no és suficient dret i demostra molt mala “catadura” per la teua part.

“Por sus acciones los conoceréis”, diu la dita en castellà.

Ni que Gandia Televisió siga en valencià, ni que no es compartisca la línia editorial, ni el tindre una altra empresa de tele, ni el pensar que “no som del tot legals”, són arguments suficients com per a fer una cosa així.
Gandia investigarà i denunciarà els gravíssims fets davant la societat i les autoritats competents. Arribarem fins al final.
Mentre, faig una crida a tots els demòcrates: tireu-nos una mà per a parar estos censors.
Per la llibertat d’expressió i la bona salut d’una societat democràtica, manifestem junts el nostre rebuig al sabotatge de Gandia Televisió.

Alma de Acero

2010-09-14T00:25:00.001+02:00

Hi ha mogudes en les que val la pena implicar-se, et fan sentir que eres persona. “Alma de Acero” és una de elles.

El proper 9 d’octubre, mentre els polítics estarem enxarxats en la discussió de qui és més valencià, o qui porta la bandera més gran o canta més fort l’himne regional, uns moters estaran fent rugir els motors de les seues Harleys, enmig d’un festival en homenatge a Àgueda.

Àgueda era una xiqueta preciosa, a la que un càncer maleït i injust li va arravatar el seu futur. Els pares, tristos i commocionats, no han volgut que la cosa es quedara així. Volien donar una resposta, un crit d’alliberació i rebel·lia.

Ells, acompanyats de molts amics, anònims i famosos que els volen moltíssim, han tingut la idea de recordar-la fent un festival a la platja de Gandia, en benefici de la residència oncològica infantil que tan bé va tractar a la xiqueta.

En esta iniciativa tot és sentiment i generositat autèntica. Quina lliçó més gran estan donant. Enmig del dolor i la impotència, han triat ser pro-actius, fer alguna cosa. Una resposta útil i positiva que ajude a compensar mínimament eixa descomunal injustícia, al temps que canalitza la ràbia, convertint-la en sentiment generós i solidari.

Àgueda, si hi ha cel, estarà al cel. I “Alma de Acero” convertirà este món en un lloc un poc millor per a viure la vida.

A tots i totes els que col·laboreu i ho feu possible, la meua gratitud, admiració i consideració.

Conteu també amb mi i amb el que represente per a tot allò que necessiteu. Perquè, tot i que no vull, ni per un instant, imaginar-me viure una situació semblant, si algun dia em destrossaren la vida arravatant-me el que més vull, com m’agradaria estar a la vostra altura i poder respondre així. Sou increïbles!

Èxit i tots els ànims del món.

2010-06-20T20:19:00.001+02:00

GANDIA ENS UNEIX

El divendres, malgrat la pluja estiguérem més de mil persones, ciutadans de tota classe de pensaments, amics meus i amics de Gandia, recolzant l’acte de “Gandia ens uneix”, recolzant a Gandia i recolzant-me a mi en La Casa de la Marquesa.
Que força m’heu donat!.
Els vaig dir que les persones som totes diferents però amb una bona actitud podem i devem fer moltes coses junts.
Els vaig dir que les actituds partidistes em cansen a mi, cansen a la ciutadania i no són bones per al conjunt de la societat.
Els vaig dir que no he canviat. Que sóc Orenguet.
I davant d’ells i de cara, els vaig demanar que treballaren i em feren treballar per la ciutat, que em digueren sempre les seues veritats, que pensaren en els demés quan pensen en Gandia i que, per favor, contagien l’optimisme i la confiança que nosaltres tenim en Gandia i el seu futur a la resta de la ciutadania.
Allí estava el meu verdader Govern, tots ells eren el meu equip.
Crec que som un bon equip, per a mi, el millor, perquè som persones que pensem en positiu, perquè volem que Gandia no es pare, perquè tenim la voluntat de sumar i no d’excloure i perquè pensem que, per damunt de tot, estan les persones.
Sé que junts, units per Gandia, de nou anem a aconseguir-ho.
Amb intel·ligència, superarem les dificultats del camí. Amb tolerància, superarem les incomprensions I amb paciència i pedagogia, superarem fins i tot les crítiques d’aquells que anteposen els interessos personals o de partit als de la seua ciutat.
Estem transformant Gandia. Estem fent una Gandia ben xula; arreglant carrers, millorant parcs, dotant-la de infraestructures, etc. Però, com deia la meua alcaldessa, la ciutat són les persones...I jo vos dic que, amb estes persones, que ciutat més bonica tenim!
Ànim i fins setembre.

2010-06-20T20:19:00.000+02:00

ENQUESTES II

2010-06-10T14:51:00.003+02:00

Som molts els que pensem que les enquestes polítiques serveixen per a ben poc. Els que les fan, pretenen trobar en este nou oracle, quin serà el seu destí, o perquè no, autodonar-se la raó a la seua idea o justificació d'un fet.
A Gandia històricament casi totes han fallat, però te igual!... Continuem invocant-les (uns i altres ) no sé ben bé amb quin motiu com no siga el d'amagar-se darrere d'elles.
No ho he entès mai; Perquè preguntar a altres, si tu el que busques i vols, és que et diguen la teua resposta?.
Alguns aspirants a endeví, o sobrevaloren la seua pilleria o tenen poc en compte la intel·ligència provada dels enquestats-votants.
Ara, de sobte, hem vist aparèixer enquestes de la SER (com mareja i es mareja la SER); del GENTE (com mareja i com intenten marejar-lo), i fins i tot una de PP local (que marejats estan!). Amb preguntes i respostes per a tots els gustos; Des de a qui va votar les últimes eleccions fins a qui creu que guanyarà les pròximes municipals, passant per valoracions dels líders i per les més diverses qüestions i ocurrències. (La de la valoració de les activitats del V centenari es de nota).
També em sorprèn el fet que, siga quin siga el resultat, tots el polítics semblen contents. Per miraculós que parega, tots es posen d'acord per a dir que l'enquesta els donava a ells la raó... I tant contents!
Personalment vos recomane que no se les cregueu. Ni les enquestes, ni les reaccions polítiques “de pose”. Jo no em fie ni de les que encomane jo a aquells que diuen que són els que més en saben d'açò.
Per a mi, sabeu quina és la millor i més vertadera enquesta?
El saber escoltar, (que de tant en tant se'ns oblida), debatre o discutir de manera sincera en persones intel·ligents que busquen que s'encerte per Gandia, i finalment, quan fas alguna cosa de la que estàs convençut que, encertat o no, el que busques és el millor per als teus ciutadans, i comunicar-ho.
Per cert, i canviant de tema, anem a fer un comboi el proper dia 18 a les 21 hores al jardí de la Casa de la Marquesa.
Allí estarem amics i ciutadans que, per damunt de les adscripcions partidistes, treballem units per Gandia.
Eixe comboi, serà per a mi, la millor de les enquestes.

Fins demà

EL JOC FORA DE CAMP

2010-05-23T21:57:00.004+02:00

Ahir el Gandia Bàsquet va guanyar i li vaig cridar a Pep Tano per a felicitar-lo. Està intentant l’ascens de manera heroica.
Un poc després telefonava a Julio Santandreu: el Gandia CF havia empatat en la Roda i pujava a 2ªB.
Què ha passat a Gandia amb el bàsquet i el futbol... que anaven a desaparèixer fa tres mesos?
Crec que una bona part es deu simplement a la sort, eixa sort que hi ha que buscar-la.
Els amics de l’esport (almenys del basquet i del futbol) han buscat la sort, i pareix que, de moment, ésta, els ha somrigut.
La buscaren convencent a Pep Tano per a que no deixara que desapareguera el bàsquet per enrabiadetes de xiquets grandots malcriats. I, més tard, incorporant a gent del bàsquet de tota la vida per a estabilitzar i orientar-se en la gestió de l’equip. Sé que no els ho posaren fàcil.
La buscaren convencent a Dionisio de que, amb tots els respectes, el projecte seu, apuntalat per Moya i Torró, ja estava esgotat.
La buscaren tractant amb arguments i bons plantejaments a cada interlocutor i responsable dels equips i escoles del Beniopa, Ciutat de Gandia.
I finalment , des del sentiment de ciutat, la buscaren posant seny en les peticions i plantejaments a l’Ajuntament de Gandia.
Ara l'èxit els somriu; tenen el recolzament de l’afició, de l’ajuntament i busquen l’aliança en temps difícils amb l’empresariat de prestigi de la ciutat.
Tan complicat era?
Pot ser, sí. Hui no hi ha res fàcil.
Però, sincerament, pense que per a tindre sort i guanyar cal saber també jugar bé els partits fora del camp. I esta gent juga com ningú.
Com a alcalde, no m'he sentit mai el màxim responsable dels fracassos, com ara no m'atribuïsc cap participació en els èxits. Però, enhorabona, xicots, perquè a mi m’heu convençut.

Fins demà

PERIC I PERICAS

2010-05-09T19:06:00.000+02:00

Fa uns dies vaig anar a la presentació d’un llibre amb el títol “Tú puedes” d’un mestre de Gandia (F. Pericás) que parlava de veritats com a punys. El ben cert és que em va impressionar positivament.
Ens deia que el parlar mal dels demés ens perjudicava a nosaltres mateix i que el poder del pensament positiu ens recompensa en el dia a dia de les nostres vides. Crec sincerament que té tota la raó.
Els que ens dediquem a la política, sempre estem sotmesos a la critica ferotge. Uns dies perquè diuen que tenim un fill cubano, altres que si Fernando Mut pactarà amb Torro abans d’eleccions, altres que... Però quasi sempre estos comentaris interessats tenen com a denominador comú molta mala baba, intenció partidista i poc fonament real darrere.
Ara les enquestes de la SER ens donen bons resultats i jo encara no em fie. Caldrà continuar sent els millors per a que els ciutadans no seguisquen el cant de sirena de la màfia siciliana local.
Les critiques Clementines o Torronianes (és el mateix) denuncien amb nerviosisme a la Federació de Veïns i a la seua presidenta al temps que posen falques de radio fora de temporada electoral (què nerviosets estan!). La guinda és que crec que tenen al senyor Pina de comentarista de la ràdio Inter-Torró.
Nosaltres, els que volem voler a Gandia per damunt de quasi tot, l’únic que tenim que fer és governar amb una orella en el poble i una altra en la nostra pròpia consciencia. Així farem que siga possible el Passeig, el Riu, el Port, el tramvia, la celebració del V Centenari Borja, les noves escoletes infantils, les biblioteques, la piscina del Roís de Corella, Simancas i un llarg etc.
Els que fan de la polèmica fictícia la seua acció política, i intenten enganyar, al final s’enganyen, i queden com a enganyadors tramposos.
Un altre amic meu, gran filòsof gandià que fa temps que no veig (el meu amic Perico) em deia: “Els que no són molt persones, en realitat acaben sent casposos i aniran sumint-se...”
- “On se sumiran, Peric?”- preguntava jo fa uns anys.
- “Aniran al sumidero dels gatets”- em contestava ell.

Fins demà

PARE FAUS

2010-04-20T13:43:00.004+02:00

Ahir a les 13 hores vaig presidir un dels plenaris més difícils que he fet com a alcalde. Nomenàvem fill adoptiu a títol pòstum al Pare Faus. És difícil improvisar un plenari, davant d’algunes de les persones que més l’estimaven i expressar amb correcció institucional l’emoció i la commoció que ens embargava en eixe moment als presents.
Divendres passat proposàvem, orgullosos, el seu nomenament. Mira que teníem ganes alguns de fer-li arribar la nostra consideració cap a la seua persona, i un vehicle el diumenge de matinada, 24 hores abans del plenari, avançava el seu destí.
En el saló de plenaris es respirava un ambient de dol i d’ orgull de ciutat. D’unió de tots en moments complicats. Quasi pareixia una tossuderia institucional maliciada, per a dir a totes les persones que allí estaven que la mort no ens ha parat. El Pare Faus finalment és fill adoptiu de Gandia.
L’he tingut de mestre, m’ha llogat per a matar les termites que es menjaven la seua col·lecció de l’Avui que guarda en l’ermita de Santa Anna, en va advertir de possibles perills personals polítics i he pogut compartir el seu sempre savi criteri dins de l’administració de l’òrgan gestor de L’Escola Pia en l’Alfons El Vell.
Podreu llegir als mitjans els seus mèrits, però des d’ací vos dic que per a mi, era un home realment especial.
M’agrada dir que Gandia és una gran ciutat perquè homes i dones com ell la fan gran. Hui he vist que també és gran, perquè eixos polítics que ens barallem molt més del que realment fa falta per a millorar la ciutat, estàvem units, sense fissures, pel Pare Faus i per Gandia.
Fins demà

DE VACANCES EN FAMÍLIA

2010-04-12T20:44:00.002+02:00

Els que tenim responsabilitats institucionals no podem eixir fora ni en Falles, ni en Setmana Santa o Pasqua i, per tant, normalment aprofitem per a eixir el cap de setmana de Sant Vicent.
Enguany ens hem anat els quatre de la família, a soles, a un hotel rural (Vilar d’Arnes, a Tarragona), idoni per a famílies amb xiquets menors de 10 anys. Hem estat aïllats del món i porte tres dies jugant amb les meues filles, estimant, relaxant-me i intentant, a estonetes, llegir un llibre. Fins i tot he vist el Madrid – Barça amb uns amics que hem fet allí, però no he agafat ni un sol dia el periòdic. El temps estava com ralentitzat i el ritme era d’absolut descans. Les nanes, de bon matí, s’alçaven en escoltar al gall cantar, desdejunaven i anaven a posar menjar als ànecs i a les gallinetes, donaven el biberó de llet a les ovelles i cabretes i, tots junts disfrutàvem de rutes per muntanyes amb rierols on hi ha coves amb bruixes (que casualment no estaven a la cova perquè també havien eixit de vacances).
Maria i jo estem més a gust quan podem vore com es diverteixen les nostres filles, i estem amb elles tot el temps sense altres obligacions, que eixint de marxa. Deu ser l’ edat...
Ara, amb les piles carregades, cadascú tornem a la nostra feina. Les nanes, a escola (tot i que no estan massa convençudes); Maria a donar classes i a estudiar a la Universitat i un servidor a l’activitat frenètica que comporta ser l’alcalde de la ciutat.
Esta setmana, entre altres coses, estaré amb els comerciants, amb els esportistes, amb l’associació de Parkinson, farem gestions a Madrid i a València per a fomentar l’ocupació i tancar acords del V Centenari, etc, etc. I, si puc, segurament una Junta de Portaveus. Com veieu, setmana intensa i completeta.
Fins demà

LA GESTIÓ DEL TEMPS

2010-04-05T09:14:00.003+02:00

Són les 7 del mati de dilluns de Pasqua i, si m’ho permeteu hui, inspirat en un comentari de Jesús i "adherits" al meu blog, parlaré del temps.
Poques coses hi ha tan ben repartides en el món com el temps del que disposem cadascú. Sense distincions per renda econòmica, lloc on vius, nivell cultural, etc., totes i tots, quan ens alcem pel mati, disposem de 24 hores per encetar i fer amb elles el que ens vinga en gana fins el dia següent. Triem quantes hores dediquem al que devem (o pensem que devem) i quantes al que ens agrada. Definim, sense quasi adonar-nos-en, què és vida personal i què és treball. Podem triar si mengem ràpid o espaiet, si ho fem a casa o fora, amb amics o amb clients, quantes hores dediquem al descans, si fem la migdiada i fins i tot podem decidir si l’entrada al WC (que és una necessitat també universal) és ràpida i resolutiva, o lenta, relaxant i enriquidora... per a poder llegir.
Si tots tenim el mateix temps, per què tantes i tantes persones diuen eixa desafortunada expressió de: "no tinc temps?" Per a mi, la qüestió no està en quant de temps tenim o ens han donat a cadascú, sinó cóm l’administrem: quina part del temps ens guardem per a nosaltres mateixa i quina altra donem als demés, a les persones que volem i a les coses que ens importen.
Quan u té el privilegi d’estimar i ser estimat i, al mateix temps, té l’honor de viure sent l’alcalde de Gandia i veu totes les coses bones que es poden fer, li és molt difícil gestionar el seu propi temps (també em passa amb el menjar, al igual que amb "el compartir el temps", sóc excessiu).
De veres que gestionar el meu temps és una angoixa dolça, perquè té a vore amb l’excés de fer el que tu creus que està bé o et fa sentir a gust. El risc més gran que tinc en una vida tan plena de projectes, sensacions i emocions és que, darrere de voler fer més coses de les que pots, et quedes sense el tempos més imprescindible... eixe temps que tots necessitem per a no perdre la condició de persona humana que ens acompanya tot el dia i creix amb tu i et fa saber qui eres.
Els diners i moltes altres coses es poden fabricar, però el temps, no. I un dia el nostre temps s’acaba. I ja vorem en eixe moment que ens queda. Però d’això parlarem un altre dia, que ara ja estic escoltant el soroll de princeses despertant-se... hui ens anirem a dinar i berenar la mona a la muntanya (Parpalló-Borrell).

Fins demà

LES FOTOS DEL TREN BORGIÀ

2010-03-31T22:54:00.000+02:00

Dissabte passat, fruit d’un bon acord amb RENFE, varem inaugurar el primer dels 7 trens tematitzats amb motius de Gandia i els Borja. RENFE se suma així a la celebració del V centenari del naixement de San Francesc de Borja amb esta campanya gratuïta de difusió dirigida a mes d’1,5 milions de viatgers de tren de Madrid, Barcelona, Santander, Oviedo, Valladolid... i rodalies de València.
A visitar aquest primer tren van anar els membres de la família Borja casi al complet, més l’emperador Carles I, els representants de RENFE (inclòs el meu amic i company Romeu, ara responsable institucional de RENFE España), membres del Govern Municipal (turisme, Fernando Mut, promoció externa, etc.), responsables de V Centenari, els portaveus municipals (Moya pel Bloc i Enrique Coné pel PP), el Pare Ferrer del Palau, una dotzena de professionals dels mitjans de comunicació i algú més que segur que em deixe.
Tot era alegria; promocionàvem de bades a Gandia com a destinació turística i estàvem agafant amb els amics responsables de RENFE el compromís de buscar alguna “excusa’’ per a fer més promoció gratuïta l’any que ve.
Des que entràrem a l’estació de Gandia, els mitjans gràfics feren varies fotos de totes i tots; davant l’estand Borgià que ens han deixat muntar allí dins per a rebre al viatgers que venen a Gandia. Altres baixant les escales, o davant del tren baix a l’andana.
Quan vam entrar dins del tren, els mitjans anaven davant agafant imatges i nosaltres (que érem un fum) en fila de dos o de tres per dins del tren admirant les fotos de Gandia que tan encertadament l’adornaven. En això arribem al vagó per a gent amb mobilitat reduïda (que és un poc més espaiós que els demés) i ens demanen els mitjans que ens fem una foto com si anàrem de viatgers en el tren en marxa amb la família Borja. Allí cabíem, no més de 7 o 8 persones i calia incloure a RENFE, La família Borja i algú de l’ajuntament.
En eixa foto no van posar ni Moya ni Enrique Coné, que anaven un poc ressagats en una filera llarga de persones i personatges que havíem pujat al tren (Torró no va ni vindre a l’acte).
Férem eixa foto i vam continuar la visita. Més vagons, més fotos de tots i me n’adone que els portaveus ja no estaven, i pregunte; on paren els portaveus? I algú dels mitjans em diu: “se n’ha anat Moya dient que per al que el teníem amb compte que ja ho tenia bé, i Enrique Coné que estava al costat es veu que diu, si te’n vas tu... doncs jo també”.
Al dia següent, veig que esta anècdota és arreplegada per la SER. De sobte, escolte unes declaracions pujades de to d’Arturo Torró (que no estava en l’acte) dient; ‘’Este fet és producte del nerviosisme del Sr. Orengo” (que mira que m’anomena, a este pas em gastarà el nom), “i com no pot defendre la seua gestió fa este tipus de coses’’.

Encara estic rient-me. De tantes coses de les que podia parlar o callar, Torró ha triat parlar d’una anecdota, d’un acte, al que no va assistir. És poc consistent centrar les critiques de l’acord en RENFE en que Enrique Coné i/o Moya no posaren en una foto.

Fins demà

UN BON MOMENT A LA PLAÇA NAVARRA

2010-03-09T10:15:00.001+01:00

Gandia té una de les millors platges del mediterrani. Aigua de la millor qualitat, arena abundant i ben neta i unes instal·lacions i serveis que són l’enveja de les platges de la Comunitat. No és casual que Ximo (tècnic remirat de Turisme) i la resta del Patronat, amb el recolzament de FCC, Tano, Montesinos, la Policia Local i la Creu Roja tinguen tots els segells de qualitat que existeixen.
Esta setmana vam inaugurar la Plaça Navarra i, per qüestions d’agenda, no vaig poder assistir a l’acte programat però, com que tenia curiositat, diumenge vaig estar allí amb tota la família. Ens vam quedar bocabadats. Què bonica ha quedat! I què ben feta està per als nanos i per als que volem sentir-nos nanos! És un bon lloc per a anar i jugar amb els xiquets i passar una horeta estupenda.
Vam pujar als tobogans, als jocs infantils i vaig comprovar l’encert en les formes, els colors i els materials. Em vaig imaginar els turistes eixint de l’Hotel Los Robles (que han patit unes obres llargues i dures) i em vaig posar content. I a més no vaig notar que baix hi havia un gran dipòsit per a evitar inundacions i fer la nostra platja més segura.
Alguna cosa semblant vaig sentir quan vaig vore per primera vegada els ullals i el Centre Espanyol d’ Humedals, un lloc que invita a compartir una passejadeta enmig de la natura de la marjal.
Gandia, si la mirem bé, està plena de llocs amb encant: el jardí de la Casa de la Marquesa, l’ermita de Sant Antoni, el Centre Històric de vianants, el Riu Serpis, La Façana Marítima, etc.
Són llocs que provoquen bons moments i que ens fan una ciutat especial.
Poc a poc preparem a la ciutat per a quan passe la crisi, amb l’esforç de tots, la fem més bonica i atractiva. No anem a parar. Ara li toca al Port, al Passeig i als carrers de la platja. Perquè d’això es tracta: d’anar fent llocs especials que ens donen oportunitats a més de fer-nos disfrutar amb qualitat d’unes bones estonetes.
Fins demà

GOVERNAR AMB TOTS I PER A TOTS

2010-02-09T22:16:00.003+01:00

Sóc l’Alcalde de la ciutat, i per tant, necessàriament polític. Però també em reconec entre els ciutadans que estan cansats de les baralles diàries entre polítics.
I no m’estic referint al necessari i fructífer debat per a poder contraposar arguments que ens fan reflexionar, i fruit d’eixa reflexió, poder prendre les mesures més encertades. Del que estic cansat és de que cada volta que un govern en qualsevol part diu “blanc”, l’oposició (siga qui siga) es veu en el “deure polític” de dir “negre”.
Deia el dissabte, en la inauguració de la nova escoleta del Raval, que el govern no el forma l’alcalde, ni els regidors, ni els funcionaris... Més bé, el meu govern el formen tots els ciutadans, organitzacions, associacions i entitats que treballen cada dia amb el govern de l’ajuntament per a fer una Gandia un poc millor.
Mai m’ha agradat fer distinció ideològica a l’hora de governar. M’agrada governar per a tots i poder sumar a l’acció de govern a totes les persones que vulguen, perquè estic convençut de que és això el millor per a Gandia.
Tan sols els demane una cosa als que formen part d’eixe govern: que quan estan gestionant els recursos o serveis públics de mutu acord amb l’ajuntament, siguen lleials a si mateix i a la institució que representen.
Per a tot el demés, màxima independència, llibertat de criteri i d’acció. Faltaria més!
Sabem tots que el comerç està fatal. Els comerciants necessiten d’un impuls per a poder travessar la crisi més greu que es recorda. El comerç del centre és el buc insígnia del nostre comerç urbà. Des de fa temps, la situació de la Cooperativa Comercial del Centre Històric reclamava una solució econòmica – financera. Vam fer un acord per a solventar-ho , una auditoria per a determinar la quantia i un conveni per a poder-la assumir l’Ajuntament. Tot clar, públic i transparent. Fa dos setmanes donàrem una solució per a poder començar una nova etapa.
Esta setmana passada, se’m va proposar un pacte de silenci per part de l’oposició. Torró diu que paga (mitjançant no sé sap ben bé què) i ací tots callem! Ho fa amb l’única finalitat de protegir-se ell, i és per això que eixe polític demana a canvi que l’entitat i el govern ho silencie.
Perquè, clar està, si alguna cosa es deia de deutes, (diu el polític) la cooperativa de comerciants eixirà contra l’alcalde i l’ajuntament.
Amics, va a ser que no! Demane, front a la proposta del pacte de silenci, un pacte de transparència i demane per damunt de tot, lleialtat institucional al que cadascú representa en esta ciutat.
Hui he tingut una reunió franca amb la Junta Directiva del Centre Històric. I hem acordat encetar una nova etapa amb lleialtat entre institucions amb el següent punts;
1.- Aclarir en una setmana els pagaments fets o intermediats pel sr. Torró. (Quantia, origen, forma de pago ,etc)
2.- Fer un nou pla de viabilitat i promoció comercial, coneguda la nova situació.
3.- Iniciar el procés de eleccions dins de la cooperativa.
Crec que tots podem estar ben orgullosos del resultat. I possiblement algun excés verbal hem pogut tindre pel camí, però no ens enganyen: no hem estat davant d’un enfrontament entre polítics, estàvem davant del intent més descarat que he conegut de pagar o fer que paguen a una entitat per amagar-li uns fets a una ciutat, i trencar pel camí la relació de l’ajuntament amb els comerciants del centre, encara que el perjudicat siga el comerç de Gandia.
Fins demà.

ESCOLETA INFANTIL DE COREA

2010-02-01T11:51:00.002+01:00

Ja sabem que les obres generen molèsties, pols i deute públic... Però les obres són bones per als ciutadans. Per això totes les infraestructures que estem fent en esta legislatura tenen el lema: “Una bona obra”.
L'escoleta infantil de corea és un exemple d'una bona obra: és un edifici amb una qualitat arquitectònica extraordinària i no li falta detall per al mestres i xiquets.
Possibilitarà que 80 xiquets i xiquetes estiguen en les millors condicions educatives que hui per hui es poden donar. A més s'ha creat una plaça i un aparcament per als veïns, de tal manera que les famílies que portaran els seus fills a l'escoleta estan contentes però també la resta de veïnat donada la millora urbana i l'edifici de tanta categoria que té ara el barri.
Dissabte passat en el discurset que vaig fer en la jornada de portes obertes, vaig dir: "Els ciutadans ens trieu perquè debatem; discutim i vos representem. Però el que ens demaneu als governants és que per damunt de totes estes qüestions, fem coses positives per Gandia i els Gandians''.
L'escoleta de Corea és una bona obra, com ho és una bona obra l'escoleta del Raval que inaugurarem la setmana que ve, i com seran bones obres el Port de Piano, el Tramvia a la Mar, el riu, la urbanització de l'hospital, tots els carrers que estem fent nous en la Platja , en el centre i en quasi tots el barris, Simancas, etc.
El meu compromís és no parar de fer coses; ni en crisi ni sense crisi, i crec que m'heu triat per això.
Així que a treballar, rondejant-me de tots aquells que vullgueu fer en compte de discutir, enredar o intentar desfer, perquè una cosa vos dic per acabar; Si per alguna cosa val la pena governar, és perquè des del govern es poden fer bones obres.
Fins demà.

A ROMA!

2010-01-25T10:51:00.002+01:00

Este any 2010 hem fet una demostració de bona promoció turística a Fitur. Amb la companyia dels sectors socials i empresarials i acompanyats de la família Borja, i amb la promoció dels nostres ambaixadors turístics, hem segut els protagonistes indiscutibles de la Comunitat valenciana.
També en Fitur hem tancat el contracte del creuer de servei discrecional que eixirà de Gandia cap a Roma el 10 d’octubre de 2010.
Recorde que, quan fa més d’un any va aparèixer la idea, (és d’Adolf Utor) pareixia una bogeria. Jo preguntava als amics i coneguts, t’imagines un vaixell ple de gandians que embarcara en el Port de Gandia i ens portara a Barcelona i Roma? No seria especial? Quasi màgic?
Quan comentava la qüestió, quasi tots alçaven les celles, i amb cara d’incredulitat preguntaven, però això aneu a fer-ho? No ho diràs seriosament, veritat? Cap el vaixell en el Port? Que costarà? Per a continuar dient, “Home, si es fera, seria una passada, jo aniria, apunta’m ja!”
A Barcelona qui vullga vorà el palau del Virrei, a Roma, la ciutat Borgiana, i al Papa en el Vaticà, i en el vaixell tindrem animació de festa i activitats culturals tot el dia al voltant de Francesc de Borja i família.
Si un autobús de Benipeixcar en servei discrecional quan va d’excursió a Andorra ja és una festa i tan sols van 55, com serà l’ambient en un vaixell amb tot inclòs de 1.800 persones, totes o quasi totes de Gandia? Crec que l’èxit està assegurat.
Per als que estigueu interessats, a partir del dia 10 ja es podran comprar els passatges en l’agència de viatges de “el Corte Inglés” (majorista que organitza) i altres agències de Gandia que col·laboren en la venda del vaixell.
Amics i amigues, fa un any, anava de debò, ens anem a Roma. Això sí, cadascú pagant-se el seu bitllet.
Fins demà.

LA FORÇA D'UN PROJECTE COL·LECTIU

2010-01-10T15:07:00.000+01:00

Enmig de la crisi més forta que es recorda en esta ciutat, què bones vibracions tinc de cara a l’any 2010.
Començàrem l’any amb força!. El Prado ple de gandians i gandianes, amb ganes de ser feliços, s’ha convertit en el símbol i representació del projecte il·lusionant que està portant endavant Gandia.
Desprès, els dos concerts magnífics de música borgiana a La Seu marcaren la qualitat cultural d’una ciutat que sempre vol més i el millor. Enmig, els Reis Mags que des d’Orient ens portaven la il·lusió als xiquets i tendresa als papis, omplint els gandians de nou els carres de Gandia.
Prompte tindrem bones noticies respecte al tramvia, l’ampliació del port, pàrking de Corea, Simancas, Torres-Pares i un llarg etc.
Iniciarem l’últim tram del passeig i completarem la transformació del centre històric, per a continuar amb la renovació urbana integral de Gandia i platja, més un llarg etc.
Gandia no s’apara. Seguirem amb el ritme frenètic de gestió i portarem endavant els compromisos agafats per a millorar la qualitat de vida dels gandians i donar noves oportunitats a persones i empreses.
Quines ganes tenim de superar els problemes i amb quina determinació eixirem de la crisi en este Any Borgià.
Si a més a més ens acompanyen, ens espenten i col·laboren amb nosaltres els sectors mes dinàmics i emprenedors de la ciutat, tindrem la part més fonamental per a poder-ho aconseguir.
Hui per hui, Gandia i el any 2010 son l’exemple de la fortalesa del projecte col·lectiu d’una gran ciutat.
Fins demà.

I SI ENTRE TOTS HO ACONSEGUÍREM?

2009-12-16T09:25:00.002+01:00

Sume sense exclusions els meus esforços al de tots aquells que volen un millor futur. Que volen el millor per als demés, per als seus, i per a esta meravellosa ciutat que és Gandia.
Si volem a les persones i volem millorar amb ells i per a ells... Si volem que als demés els vaja millor, i som conscients que per a alguns, nosaltres som els demés... ens anirà millor a tots.
El Nadal és al cap i a la fi buscar i traure un poquet de l’amor vertader que tothom porta dins i escampar-lo pel seu voltant, contagiant així a la resta de la ciutat.
Ja sé que per a transmetre força has de ser fort, i que per a defendre als que més falta els fa, també; Però no vull que ninguna de les coses que faig o deixe de fer en el meu dia a dia em convertisquen en la persona que no he volgut ser mai.
Em vaig despertar fa uns dies pensant què deuria fer perquè tot anara un poquet millor. La resposta que vaig sentir com a més certa, no era: argumentar millor, ni ser més contundent, ni més decidit, ni més obert, o més incisiu... Per a ser millor la recepta és ben senzilla: tan sols cal estimar més!
Crec que l’actitud personal valenta i de generositat social, orientada a fer front a les circumstancies difícils és la clau, compartida amb molts de vosaltres, per a poder véncer l’adversitat de manera segura.
Als que penseu que no, tot el meu respecte, però a la resta vos pregunte: I si entre tots ho aconseguírem?

Alguns respondreu, aconseguírem el què?
Eixir d’esta crisi? Poder viure bé? L’amor dels que tu vols? La felicitat plena? Els bons desitjos fets realitat?
La meua resposta és: Sí, tot això!
O simplement que l’any 2010 siga un any millor per a tots aquells que se’l mereixeu. I pensant-ho bé, per tots els demés...També!

Bon Nadal i feliç Any Borja

DE VEGADES ÉS DIVERTIT

2009-11-11T12:24:00.002+01:00

Divendres i dissabte passat teníem les presentacions de les falleres majors. Enguany amb un nou protocol que incloïa la visita amb recepció a l’ajuntament de Gandia.
Allí estàvem les reines de les 23 falles amb els seus 23 presidents, la cort d’honor, les dos falleres majors , el president de la junta local, un servidor, regidors del govern i... els portaveus de l’oposició.
L’oposició, desacostumada en mig de tant de flash estava radiant i pletòrica fent comentaris divertits en quant a si eixirien o no en les fotos i per la televisió a l’endemà.
Escoltava des d’un metre davant d’ells tota classe d’arguments i teories conspiradores que provocarien sens dubte, evitar que al dia següent els portaveus de l’oposició aparegueren en la foto; Que si “fulano” estava per a això, que si l’angle d’ells era el roí, etc.
No podia parar de riurem! Són com a xiquets. Quina mentalitat fatalista tenen sempre al cap, i quant divers es veu el món en el que vivim tots junts cada dia. El que estic perdent-me darrere de tanta feina i gestió, deuria d’estar més temps amb ells...
Diumenge pel matí vaig comprar el “Levante”, i, estaven tots! Allí, mes guapos que un sol.
De vegades això de la política és fins i tot divertit.
Fins demà.

ENQUESTES

2009-11-02T22:23:00.003+01:00

Ja anem entrant en el temps dels sondejos d'opinió. El primer l'ha fet ODEC i l'ha publicat el setmanari “Gente de la Safor”.
Este sondeig seriós i professional ve a dir, pel que fa a la intenció de vot, el següent:
1.- Hui el PSOE de Gandia, tornaria a guanyar les eleccions municipals al PP de Torró amb 11 regidors, perdent-ne 1.
2.- El PP amb Torró no “despega” i es queda amb 9 regidors.
3.- El Bloc agafa un regidor més i passa a 3.
4.- Plataforma es queda tal qual, amb 2 regidors, però amb menys votants.

Ja sabeu que jo estes enquestes mai me les crec. Encara que estiguen ben fetes!.
No em fie ni un pèl. Està més que demostrat que a Gandia les enquestes tenen tendència a no encertar. I sincerament, em preocupa molt eixa predisposició dels ciutadans de Gandia a votar al PP. La bona enquesta es fa el dia de les eleccions, quan els ciutadans voten, i triar el vot, és tan personal i entren en joc tantes coses, que fins que no es fa el recompte no se sap mai quin és el resultat a Gandia.
En qui sí crec jo és amb les persones. Per això, tot i que comuniquem prou mal i l'oposició tot els dies ix a desprestigiar al govern i a un servidor, tinc la convicció que si tu fas el que has de fer, la ciutadania ho valorarà.
Com quedarem d'ací dos anys? ... Ja ho vorem. Dependrà de com rematem tot el que estem fent i del que fem d'ací a allà.
Però, si haguera de donar la meua opinió més sincera, diria que no estem tant bé com diu l'enquesta a hores d'ara (ja em conformaria jo en ser el partit més votat).
Encara em sorprén més la pujada del Bloc, (casi que ni me la crec), perquè no estan fent res per a merèixer-ho, més bé, tot al contrari.
Del PP, mai se sap com quedarà fins l'últim moment. La sigla més valorada amb diferència, crec que no és capaç de convèncer amb la mateixa força als votants en les eleccions municipals. Pot ser es degut que ací ja anem coneixent-nos tots.
Tampoc afavoreix la manera que tenen en el PP de triar els candidats des de València, ni la política contra Gandia que porta Torró.
Crec que amb un poc de sort, els ciutadans acabaran preferint la gestió en positiu del govern a la radicalitat apocalíptica del Bloc i Torró.
Ànim i a treballar.
Fins demà.

Any Jubilar

2009-10-27T09:48:00.002+01:00

Per primera vegada al llarg de la nostra història com a ciutat; Gandia serà el centre d'un any jubilar.
El passat diumenge, en missa solemne oficiada per l'arquebisbe de València, l'església catòlica, va atorgar esta gràcia amb motiu del V Centenari del Naixement de Sant Francesc de Borja. Pensa, encertadament, que d'eixa manera es promociona més i millor el coneixement de Sant Francesc de Borja entre els feligresos, alhora que reforça la celebració que la societat gandiana prepara amb il•lusió per a l'any 2010.
Gandia, ja està engalanant-se amb dobles corones, bous rojos, emblemes tots ells de la família valenciana més universal. Escaparates i balcons s'omplin cada dia més amb el cartell de Sant Francesc amb el lema; ‘'Nascut per a servir”.

Com a alcalde, he tingut l'honor de compartir taula amb D. Carlos Osoro, i el Grup d'Assumptes Religiosos del V Centenari. L'ambient realment era senzill, d'alegria, d'amistat, i de cert entusiasme.
De D. Carlos Osoro, diré que m'ha sorprès la seua proximitat i el seu bon sentit d’humor. Pensava, no sé perquè, que un arquebisbe havia de ser mes 'seriot' i protocol•lari. Estava equivocat. Una vegada més, comprove que quant més important és una persona, més fàcil i senzill és relacionar-se amb ella.
En fi, bones vibracions per a l'esdeveniment que comença.
El dia 28 a les 20 hores, en el Palau presentem la programació cultural davant la societat gandiana. Esteu tots convidats.
Ara falta que poc a poc i en harmonia, a l'igual que ja ha fet l'Església i la Casa Reial, vagen sumant-se la resta d'institucions a la celebració del V Centenari. Gandia ho requereix i l'ocasió s'ho mereix. No hi ha excusa.
Fins demà

LES MANERES DEL 9 D’OCTUBRE

2009-10-09T09:14:00.001+02:00

La Fira de Gandia acaba, normalment, entre el 3 i el 5 d’octubre. Uns dies després, ens trobem en el pont d’octubre on celebrem el dia de la Comunitat Valenciana (dia 9) i el dia de la Hispanitat (dia 12). Són unes festes que molts gandians aprofiten per a fer un descans o una escapadeta abans d’acomiadar definitivament el bon temps.
El dia 12 ja no té cap tipus de polèmica: les persones que volen de la corporació i la societat civil, anem a la casa de la Guàrdia Civil, fem una picadeta i cantem el Himne de València (tot un detall) i després, en harmonia, cadascú se’n va a sa casa a dinar.
Ara, el 9 d’Octubre... és una altra cosa.
Els partits polítics (inclòs, en ocasions, el meu), en un acte d’allunyament de la societat actual, tornen al passat per a vore si encara capten algun vot nostàlgic. I aprofiten eixa data, sense pudor ni responsabilitat, per a dividir i classificar als valencians i el seu valencianisme.
Defense que el 9 d’Octubre hauria de ser la commemoració i la festa de tots el valencians que vullguen celebrar-ho. Sense exclusions per símbols, procedència, llengua o denominacions.
Com a governant, m’agraden els actes senzills i amables amb tot el món. Sempre interpretant en eixos actes el que és normal en la societat que m’envolta i no fent cap tipus d’exclusió i/o ofensa.
Altres ho critiquen i exclamen allò de “Besem banderes” (té igual eixa grip de la que tots parlen), “Qui no cante l’himne a tal acte, no es verdader valencià!”, etc , etc.
A mi, tot això em recorda la tocata eixa de: “maricón el que no bote”.
Amics i amigues, ja ha passat eixe temps en que la ciutadania havia de viure el valencianisme, l’espanyolisme, la religió, la política o l’orientació sexual d’una determinada manera “per a ser un bon valencià”.
Hui som lliures. Entre totes i tots (tot i que pareix que cada 9 d’Octubre se’ns oblida), hem aconseguit una societat democràtica, de ciutadans lliures, que cada dia els agrada menys les classificacions que volem fer-los des dels partits politics, quasi sempre amb segones intencions.
L’anacronisme, el sectarisme i el fariseisme acaba passant factura democràtica. Fer tontos als ciutadans, també, i si no, al temps!
Amics i amigues, que passeu unes bones festes, en família, o com vos vinga en gana.
Visca Gandia, Visca Valencia.
Fins demà.

JA VE LA FIRA

2009-09-28T12:22:00.004+02:00

Alguns ja sabeu que sóc de la Primavera. M’apaga un poc notar com s’acurten els dies, com es llisca la tardor, quasi sense avisar. M’agrada poc la pluja però, com el menjar xinès, si és de tant en tant, crec que pots disfrutar d’ella. Ara des del menjador de casa, mentre escric, per la finestra mire la pluja il•luminada pels llamps i m’envaeïx certa melancolia. Justet hui que Piera escrivia sobre L’estiuet de Sant Miquel! Demane un desig: que ploga hui i si és precís també demà, però espere que pare la pluja per a poder disfrutar de la Fira.
L’estiuet social de Sant Miquel, a Gandia, és la nostra Fira. Igual que passa amb l’oratge, la Fira ens retorna a l’ànim de l’estiu.
En iniciar l’octubre, Gandia canvia de temporada, de roba, d’ànim, alguns, fins i tot de casa. I prèviament ho fa, i de manera sabia, amb una gran festa, en honor de Sant Francesc, que acompliria 500 anys l’any que ve.
Enguany, la Fira ve més baixeta de pressupost, ho porten els temps. Però Toni Dura, que és un mag cultural, diu que quasi ni ho notarem. Enguany, una altra vegada, tindrem eixe gran Festival de les Arts al carrer organitzat per un equip de bons professionals. Si el temps acompanya, serà un èxit.
Ja tinc ganes de dir-li al Tio de la Porra que agafe el "mando" de la ciutat i, acompanyat pel so dels tambors que tantes emocions i records provoquen, done l’ordre a tots els xiquets i xiquetes per a que abandonen els col•legis i els acompanyen botant i ballant a disfrutar de la festa.
Provarem el nou espai de concerts del Parc Ausiàs March (estem inquiets per saber com funcionarà). Jo aniré als Clònics, atendré als mitjans de comunicació, passejaré enmig d’un gran ambient format pels ciutadans gaudint amb pau i harmonia, disfrutaré de les activitats al carrer, portaré a les xiquetes a la Fira i em faré dos o tres cervesetes al Prado.
La seguretat serà màxima per a que pugam viure la festa tranquils. Una any més, ja ve la fira.
Fins demà

ASSESSORS

2009-09-13T10:11:00.002+02:00

Ahir vaig dinar amb la família, a casa d’una amiga que li diuen Mari Carmen. El lloc era formidable i la companyia encara millor: bon entorn, bona cuina cassolana, bona companyia i una conversa per a disfrutar mentre miràvem com anàvem a arreglar el món.
Vam parlar sobre la crisi i l’angoixa que estava provocant entre botiguers i persones aturades.
Vam definir, en un tres i no res, una reforma de la funció pública que afectava a universitats, hospitals i administracions públiques en general. En este punt, reclamàvem la pressa en consideració de l’avaluació ponderada del ciutadà, així com l’eliminació del concepte de propietat dels llocs de treball funcionarials (i hi havia tres funcionaris a la taula).
Vam diferenciar entre les noves castes de la societat moderna (que acumulen drets i privilegis per a tota la vida) i els equips compromesos en la direcció per a provocar els canvis, que entren i eixen amb tu (el governant). Quin posicionament deu tindre l’esquerra respecte a estes qüestions?
Vam arribar a la conclusió de que era molt barat invertir en saber i coneixement i en millorar la gobernança. Vam compartir la reflexió de que quan la dreta ens guanya és perquè ho fa millor. Ho fa cada volta que ens perdem en discursos retòrics i de “pose”, en lloc de governar amb valentia, comptant i explicant a la ciutadania cóm li fem front als reptes i problemes que ens duen els nous temps. Perdem cada vegada que la societat deixa (quasi sempre amb motiu) de creure en nosaltres i en la nostra honradesa.
És molt important -vam dir- la comunicació en democràcia. Front a les trampes mediàtiques i eslògans del PP, que mouen sentiments de fetge en les persones, hem de ser defensors audaços de les nostres idees i projectes, al temps que denunciem les seues manipulacions. No hem d’escatimar esforços ni recursos en explicar a la gent què estem fent i perquè estem fent-ho; és el seu dret conèixer-ho i la nostra obligació donar-ho a conèixer.
El dinar va ser formidable, de grat i dolç record. El motiu era Santes Ganes. Jo pretenia fer palesa la meua estima i consideració cap a Mari Carmen, que deixava la seua tasca com a persona de confiança anomenada per l’alcalde.
Ella és tota una senyora, en el sentit més ampli i noble de la paraula; una lluitadora que busca donar noves oportunitats als que n’han tingut menys en esta vida. En ocasions, és tan generosa que busca donar-te’n també alguna per a l’altra vida.
Ella, com moltes altres persones, ha fet una bona aportació al govern i a la ciutat a canvi del seu públic i denostat sou. Però hem perdut eixe debat. Ara, que ja ha cessat, crec que és el moment de defendre la seua tasca, des de la credibilitat que ens dóna la nova posició política.
Amics i amigues, ens queda encara molt per fer.
Fins demà

“JA SÓC AQUI”

2009-09-03T08:46:00.003+02:00

He tornat... a la blogosfera i a la normalitat de les responsabilitats que com alcalde de Gandia tinc el honor i el deure d’acomplir.
Ha sigut un descans, més del blog, que de l’ajuntament. Perquè la veritat és que, tot i que he parat uns dies, no em senten massa bé les vacances llargues.
Què he fet? Intercalar una setmana de relax amb la preparació del nou curs polític. En Juliol, vam fer una escapadeta amb uns amics a Formentera, i em vaig enganxar a la cervesa i a la cançó del “Summercat”; un cap de setmana de diversió i platja amb Maria i bona companyia. Per primera vegada, he provat això d’estar en un vaixell d’un amic en les illes, i l’experiència, tot i que xula i novedosa, m’ha fet reafirmar-me en que sóc animalet de terra. A finals d’Agost, hem pasat 4 dies més en Andorra, amb les xiquetes i una altra parella d’amics amb nanos; és un bon destí per anar amb xiquets perquè és tranquil i, a les pistes d’esquí, en estiu munten una espècie de parc infantil i activitats esportives per a ells. Però ja no val la pena anar a Andorra per a comprar.
He treballat de valent en Juliol i en Agost, però també he tingut temps en els dies de descans per a pensar, reflexionar i mirar les coses amb certa perspectiva. I la veritat, crec que podem estar raonablement contents de les coses que estem portant endavant a Gandia.
Ara toca treballar més amb la gent, impulsar amb valentia la gestió cap a les persones, cap a les infraestructures que generaran un futur millor i més pròsper (com el tramvia a la platja), garantir la vivenda digna i accessible per a totes i tots, fer que l’educació dels nanos en 0-3 anys siga d’accés universal, millorar les prestacions i els serveis a la gent major i fer tots el esforços necessaris per a connectar la ciutat de Gandia amb la reactivació econòmica en l’any del V Centenari del naixement de Sant Francesc de Borja.
Amics i amigues, “ja sóc aquí!”, amb més ganes de treballar per Gandia, més il•lusió en portar endavant el projecte de millora de la meua ciutat, amb ganes de servir a totes les persones i amb tota la voluntat de fer les coses un poc millor.
Benvinguts de nou al meu blog... potser prompte el reforme. I ja sabeu, amb respecte i sense faltar, podeu entrar, que esteu a la vostra casa.
Fins demà

* La foto és de Os de Civis, un poblet medieval molt boniquet que hi ha a la vora d'Andorra i que val la pena visitar (els xiquets poden pegar una volteta pel poble a cavall).

FINS SETEMBRE

2009-07-11T18:25:00.003+02:00

Des d’ací, el menjador de ma casa, mentre la resta de la família descansa, veig per la finestra una Gandia preciosa i verda. Què bonica és Gandia! Què sensació de tranquil•litat i felicitat provoca passejar-la per la nit en estiu, mentre et creues amb ciutadans prenent la fresca que et donen les bones nits.
Ara, mirant Les Esclaves, els pensaments i els records s’escapen cap a tots el llocs, provocant les emocions més diverses. El temps m’ha ensenyat que les persones som lliures per a triar el nostre estat d’ànim. Per a ser feliços tan sols tenim que aprendre a seleccionar els pensaments que ens fan sentir afortunats. I tots tenim - si volem buscar-los - plena la memòria del CD. Els religiosos ho fan, donant en cada moment i cada dia les gràcies a Déu pel que són i el que tenen. Així busquen estar en estat de gràcia.
Jo tinc molts motius per donar gràcies a tot hora. Em dedique a treballar pels demés i això m’ompli com poques coses. Vull i em volen amb bogeria, i, per si fora poc, tots el dies tinc l’oportunitat de créixer per dins vivint la vida intensament.
Clar que hi ha dies d’angoixa i de tristor on l’estiu pareix hivern. Però quan estic optimista, veig amb claredat que eixos dies estan ahí, per a refrescar l’ànima. Quasi que és necessari, per a disfrutar més encara de l’estiu, eixe breu espai de pluja que tant destorba.
He decidit viure la vida amb intensitat, sense malbaratar-la, tornant a disfrutar cada moment, compartint-la amb els que més vull i repartint-la per a tots els demés.
Agafe hui vacances blogueres fins a setembre. El meu correu segueix a la vostra disposició: jorengo@gandia.org
Que tingueu bones vacances, descanseu un poc de mi i bon estat d’ànim per a totes i tots.
Fins setembre

EL GOVERN DELS CIUTADANS

2009-06-30T22:21:00.000+02:00

Fa uns dies, vaig fer públic que abans de l’estiu canviaria el govern municipal. És necessari un nou impuls, un nou aire, una manera distinta de fer les coses, de les que tan orgullosos ens sentim. Estem orgullosos de les obres que modernitzen Gandia i donen feina en temps de crisi; estem orgullosos de la protecció social, del tramvia i del projecte del nou port, de la compra de pisos per a convertir-los en vivenda protegida, de la xarxa d’escoletes infantils, del projecte de la Casa de la Música, de la recuperació de la marjal, de l’Espai de la Innovació i de tantes i tantes actuacions que estan portant-se endavant. Ja sabeu que som de la cultura del fer.

Però, en democràcia, tan important com les coses que es fan, és mirar cóm estan fent-se eixes coses. I és ací on, començant per mi, ja no estem tan orgullosos. Si faig autocrítica, crec que estem tot el dia pendents de la gestió i de la crítica dels partits de l’oposició, d’allò que ens diuen i diguem per la radio, però ens hem allunyat de la visió de les persones de a peu i, si continuem així, perdrem el pols de la ciutadania.
En democràcia, és un deure i una obligació estar al costat dels ciutadans, escoltar-los, comptar amb la seua opinió i ser sensible a les seues demandes. Ara més que mai hem de convertir-nos en el govern dels ciutadans.

Ja sabem que tots els canvis sempre són costosos. Més encara si són fruit de la necessitat. Però no ho tinc especialment difícil de fer: tinc al meu costat el millor equip de persones. Compte amb un magnífic equip de ciutadans i ciutadanes, totes i tots bona gent, gent honrada, del poble com qualsevol dels ciutadans que representen. Ells i jo volem, per damunt de qualsevol altra consideració, el millor per a la nostra ciutat. Ells i jo sabem que, per a poder fer-ho possible, els ciutadans de Gandia han de formar i sentir-se part del govern d’esta ciutat.
Si no hem canviat molt, segur que sabrem cóm construir el nou govern dels ciutadans i eixirem d’esta, tots junts, amb més força.
El nou govern de Gandia prompte naixerà. Ho farà este estiu, per a estar preparat i en marxa per al tercer exercici de la legislatura. Amb el canvi de govern, el repte és passar del govern de la potent gestió al govern dels ciutadans. Si volem fer la millor Gandia, ho haurem de fer en companyia dels gandians i gandianes. Així de senzill, de fàcil i de necessari.

Fins demà

DESPRÉS DE LES EUROPEES

2009-06-15T19:53:00.000+02:00

Tot i que en el conjunt d’España no ha estat tan mal la cosa, tota la gent de progrés estem un tant malhumorats pel resultat de les eleccions europees a Gandia, La Safor i La Comunitat Valenciana.
L’electorat del Partit Popular està molt fort en La Safor. Van ser més de 9000 ciutadans els que votaren al Partit Socialista a Gandia, però són molts més els que han triat al partit conservador. És cert que són les eleccions europees, però una diferència d’un 21% entre els vots del PP i del PSOE, amb un Bloc desaparegut, quan menys, asusta.
Això ha provocat que els del PP local i Torró s’envalentonen. El Bloc agonitzant i sempre crític amb nosaltres, incomprensiblement, continua donant-los cova. La resta de l’esquerra està en nivells mínims i nosaltres, govern ampli i plural, estem més preocupats tots els dies en garantir l’ambiciosa gestió compromesa que en fer pedagogia política de persona a persona.
Alguns estem en període d’anàlisi i reflexió serena sobre totes estes qüestions. Però, conforme he vist esta campanya, crec que tindrem que preparar-nos per a una campanya llarga, dura, i pot ser fins i tot bruta en les pròximes eleccions locals.
Esta vegada, més que mai, necessitarem l’ajuda de molts, trencar rutines i superar fins i tot les nostres pròpies sigles, per a tornar a tindre una mínima oportunitat per a guanyar a Gandia.
Ells estan forts i envalentonats; nosaltres estem fotuts. Però vius, governant i amb ganes de donar guerra.
Companys i companyes, amics i amigues, preparem-se; venen temps de posar a prova el valor i la vàlua.
Treballem bé i de valent. Confiem en el treball ben fet i en els ciutadans; a Gandia, els electors sempre han sigut especialment intel•ligents. De nosaltres i de la nostra forma de governar, depèn ser els millors. I caldrà, a partir d’ara, posar-se a la feina de convèncer a Gandia de que és millor un govern de progrés per a esta ciutat i la comarca, que el pitjor PP de tota la Comunitat Valenciana.
Recordeu este resultat quan vinguen els “cantos de sirena” en forma d’enquestes electorals, on el Bloc i el PP, a dos veus i un sol cor, per a desmobilitzar, anuncien que ve la majoria absoluta dels socialistes a Gandia. Perquè ja vegeu que guanyar de nou les esquerres en Gandia, serà, com sempre, molt difícil. Necessitarem ser valents, corregir els nostres defectes, encertar en les decisions i sumar tots els compromisos necessaris.
Ànim, i a treballar!
Fins demà.

BONES OBRES

2009-05-31T08:32:00.002+02:00

Gandia està enmig d’un procés ambiciós de transformació, iniciat en l’anterior legislatura. Estem millorant, amb creixent intensitat, els accessos a la ciutat, infraestructures, Passeig, pàrkings, escoles infantils, biblioteques, piscines, carrers, orelleres etc.
Ara, en plena crisi econòmica, Gandia està immersa en el més gran pla d’obres que ha tingut mai la ciutat. Pareix que tot estiga fent-se alhora. Però tingau clar que fem moltes obres perquè podem (altres estan fotuts i arrimats al marge) i perquè som un govern de progrés que defensa la cultura del fer per damunt de la discussió estèril, i tenim clar que cap ciutat progressa sense fer millores continues i estant parada.
Que les obres causen molèsties i costen diners, ja ho sabem. I que solen ser font de conflicte mentre estan fent-se, també. Fins i tot, en algunes ocasions, no ens ixen massa bé. Però, no tingueu cap dubte: les obres són bones, i millors encara en temps de crisi econòmica.
Les obres generen treball, inversió directa i indirecta, noves oportunitats i milloren Gandia, fent-la més bonica, amb més serveis, amb més infraestructures i amb més espais de qualitat per a donar més qualitat de vida a les persones que ací viuen o venen de fora per a disfrutar de la nostra ciutat.
Si no ho teniu clar, mireu la història recent i voreu exemples com la peatonalització del centre històric, la façana marítima o la pròpia passarel•la del passeig, que causaren polèmica en el seu moment i hui són estendard orgullós de la nova Gandia.
Sempre passa que hi ha qui aprofita les molèsties que causen les obres per a intentar armar embolic social i traure profit partidista. Ho he vist ara, en la Vilanova, en el pàrking de la el•líptica o en la remodelació de Simancas. Els que ho fan s’enganyen de totes totes, perquè les obres s’acaben i queda el bon fruit de les mateixes i el record d’un atac irresponsable de l’oposició. Estic convençut de que eixa crítica facilona, interessada, ferotge i absent de tota responsabilitat es torna finalment en contra de qui la fa.
Gandia és un ciutat moderna i emprenedora, i els gandians estan orgullosos de la seua ciutat i de les millores que se li fan. Els gandians volen obres i un ajuntament que els escolte en les seues propostes. Per això, totes les obres, mentre estiguen fent-se, tindran un programa de participació social i portaran l’eslògan en la tanca publicitària de: “bones obres”.
Fins demà.

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

2009-05-23T23:11:00.003+02:00

En els últims dies, he tingut moltíssims comentaris a este blog demanant educadament la protecció i/o “salvació” d’un immoble en el barri de Santa Anna de la família Romaguera. Per respecte i consideració cap a tots vosaltres i els vostres comentaris, vos donaré la meua opinió de l’assumpte.
Recentment, una associació va iniciar una campanya per a salvar l’alqueria de Romaguera. Argumenten molt i molt bé enmig d’alguna que altra desqualificació global a este govern. Invoquen el valor compartit de la preservació del patrimoni i l’apliquen d’una manera quant menys un poc forçada a este immoble concret. Pot ser la intenció és convertir-lo en un símbol, amb independència de quin siga el seu valor patrimonial real.
Quina bona ocasió tinc, com alcalde, per a demostrar la sensibilitat personal i del govern que presidisc en esta legislatura, cap a la protecció del nostre patrimoni, salvant el primer símbol triat per l’associació Arc de Mig Punt, quan l’anterior govern de progrés el va condemnar a mort (temptador per a un polític de conveniència).
Però, en cas contrari, si no atenem als requeriments fets per esta associació i alguns de vosaltres, quedarà demostrat que som uns assassins del patrimoni per no preservar un edifici que “possiblement” tinga algun valor. La rajola depredadora, insensible i especuladora destrueix el nostre patrimoni.
Per a començar a aclarir conceptes: la urbanització que està executant-se és pública, la fa l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) per conveni amb l’Ajuntament de Gandia i té un caràcter marcadament social. És a dir, ha d’acomplir la finalitat de regenerar socialment la barriada tradicionalment més castigada de Gandia per marginació social. Hem fet l’impossible per a que els futurs jutjats s’ubiquen en este PAI, perquè volem que tinga motor social. A més, farem tres ponts amb finançament públic per a que la nova Santa Anna tinga una relació fluida amb la resta de la ciutat.
Fins on sabem, l’Alqueria de Romaguera és una alquerieta que està en molt mal estat. En l’anterior legislatura, es va considerar que no tenia suficient valor patrimonial ni històric per a salvar-la. A més, la futura urbanització la deixaria enfonsada dins d’una zona verda, que seria inundable.
No obstant, ara ho tornarem a estudiar de nou, amb més sensibilitat si cal i amb més estudis i informes. Vorem de nou si hi ha alguna cosa que paga la pena conservar. Si és així, mirarem cóm fer-ho per a que siga compatible amb el desenvolupament social de Santa Anna, que vol deixar de ser un barri degradat.
Si no és així, ho hem de triar, la tombarem. Volem protegir, conservar i donar-li ús al nostre patrimoni. Però este ho ha de ser i ha de fer-se des de la responsabilitat.
Ho sent per alguns, he triat no ser un polític de conveniència.
Fins demà.

A EUROPA, MÉS EUROPA

2009-05-04T19:51:00.000+02:00

Tenim a la vista les eleccions per a triar qui ens representa a Europa. Ens citen enmig d’una forta crisi econòmica per a que enviem uns quants eurodiputats espanyols al gran parlament europeu.
Alguns del PP volen que estes eleccions siguen un vot contra Zapatero (o contra Orengo). Altres del PP- també en conec a uns quants- volen que fracasse Rajoy per a vore si així canvien de candidat. Saben que el PP, en unes eleccions nacionals, per molt que tinga el vent a favor, ho tindrà més difícil amb Rajoy que amb qualsevol altre candidat (també val la reflexió per a Torro a Gandia).
Crec que uns i altres s’equivoquen en l’anàlisi de la qüestió. Pot ser l’assumpte siga d’un altra manera i no parle del deure de triar en funció de la ideologia entre dretes i esquerres.
Esta vegada, quan estem parlant d’Europa, per damunt de la resposta partidària esperada, si puguera, triaria França i Alemanya. Triaria el cor d’Europa. I ben cert és que, en cap cas, triaria a Anglaterra.
Jo estic convençut que Espanya, si votara el cor d’Europa, votaria al PSOE. No votaria mai a Aznar o al PP. Tan sols triarien a Aznar i a Mayor Oreja els que volen menys Europa (sempre disfressant l’elecció en la defensa dels interessos nacionals )
L’europeisme modern és democràcia social, és economia de mercat però amb regles i regulacions. Siga de dretes o d’esquerres. A mi, en França, em dona quasi igual qui guanye. Els seus ciutadans enviaran amb els seus vots, majoritàriament, a europeistes convençuts. En Espanya, Polònia, Itàlia, Anglaterra i alguns països més, per desgràcia, la cosa no és igual. Berlusconi, per exemple, volia enviar un certamen de misses al parlament europeu.
Ací, en Espanya, cada vegada que ens citen a les urnes ens juguem enviar europeistes o antieuropeistes disfressats d’espanyolistes de plaça de bous, “teja” i Mare de Déu.
Prompte començarà el guirigai entre els partits. Parlarem de crisi, de qui té les solucions i pot ser, fins i tot, i si cal, del tramvia al Grau. M’agrada debatre i no refusaré cap tema o qüestió. Però en esta ocasió no m’oblidaré de mostrar i fer vore als meus conciutadans que serà necessari fer més Europa per a tindre un futur més segur en un món cada vegada més complicat. Que devem anar a votar a favor d’ Europa i no a la seua contra. I que, en Espanya, amb circumscripció única, ho tenim fàcil a l’hora de triar. Votar ací més Europa es votar pel PSOE.
Fins demà

DOS EXEMPLES D’ASSOCIACIONISME A GANDIA

2009-04-29T13:48:00.000+02:00

Tot i que parega una frase feta, del que més content estic de Gandia és de la seua gent i de la cultura ciutadana que hem anat fent entre tots, al llarg del temps. El caràcter obert d’esta ciutat i de les persones que en ella viuen ens donen la capacitat de fer contínuament projectes en comú.
M’agrada sentir que governe amb una amplia coalició de ciutadans: emprenedors que trien fer coses, ser inquiets, i moure’s per allò que els estimula o els permet ser més feliços i- per què no- millors persones.
És tan important el moviment associatiu per a Gandia que tenim el deure de recolzar-lo com a un bé comú. També tenim l’obligació de distingir entre l’associacionisme real, sincer i fins i tot crític, del “Associa-Cinisme”. No fem cap favor reconeixent a associacions fantasmes que no representen a ningú i tan sols són instruments d’ambició personal o de partits politics disfressats d’associacions.

Hui vull contar dos experiències amb dos col•lectius ben certs i legítims d’esta ciutat. El primer era l’Associació de Sords de La Safor. Ells tenen un local comprat des de fa temps al Prado i pretenen reformar-lo. El President i la Directiva recolzen el projecte de reforma amb una subvenció municipal del 50%, i la resta d’associats no el recolzen perquè diuen que, tot i que tenen capacitat de pagar-lo, tenen por pel futur incert. Quan la Directiva va vindre a demanar-me més diners perquè els associats no volien tirar endavant si tenien que pagar la seua part, els vaig explicar que el seu problema no era econòmic sinó cultural. Cóm podria l’Ajuntament recolzar un projecte d’una associacio exemplar, si ni la pròpia associació creu en ell? Per a sorpresa meua, no es posaren cabotes i em van donar la raó. Vam quedar per a fer una reunió amb tots el associats i convèncer-los de la bondat de la reforma. Eixe és el primer paper del líders: generar confiança dins del seu col•lectiu i fer que que tornen a creure en ells mateixa... i estic segur que ho trauran.
La segona experiència la vaig tindre amb la Germandat del Davallament del Grau. Entre tots els seus amics, havíem de convèncer al Germà Major per a que no dimitira i continuara 4 anys més en el seu càrrec. Em va impressionar la generositat de les persones de la Directiva que dediquen voluntàriament el seu temps als demés. Li’l furten a la familia i als seus assumptes privats. A canvi, tan sols reben un poquet de reconeixement ( i no sempre) i la immensa felicitat que provoca fer pels demés coses bones i ben fetes. És com l’alegria interior que sents al donar un regal amb qualsevol excusa a les persones que de veres t’importen. Després de unes setmanes de tensioneta, es respirava per fi fraternitat i bon rotllo entre totes i tots.

Fins demà

A ROMA

2009-04-21T21:44:00.003+02:00

La celebració dels actes amb motiu dels 500 anys del naixement de Sant Francesc de Borja pren una vesant internacional, al igual que la té la pròpia figura de Sant Francesc. A la programació que està preparant-se a Gandia, se sumaran Barcelona, Madrid i, ara també, Roma.
Vinc d’allí i he pogut comprovar personalment l’interès, la il•lusió i la simpatia que desperta la figura de Sant Francesc de Borja en Roma i la simpatia que despertem també els valencians i els mediterranis en eixa gran ciutat.
He tingut l’honor d’acompanyar a Xaro Otegui, Presidenta de la Societat Espanyola d’Esdeveniments Culturals en l’Exterior, qui personalment (tot un detall per la seua part), està supervisant i mimant la programació de Roma, amb l’organització de concerts, exposicions, conferències, i un llarg etcètera.
Ens hem entrevistat amb els ambaixadors d’Espanya en Itàlia i el del Vaticà. Estan bolcats amb l’any 2010 i amb Gandia. I volen que fem una presentació de la programació cultural de l’ Any Borja en Roma, coincidint amb la presidència espanyola de la Unió Europea.
Vaig estar al Gesú- església grandiosa i impressionant que va fer Sant Francesc- i em vaig emocionar amb l’alegria sincera dels jesuïtes. Quan dèiem que érem de Gandia (la ciutat del Duc) i que estàvem d’”avançadilla” d’un vaixell ple de gandianes i gandians que aniran el 13 d’octubre del 2010, se’ls il•luminava la cara. Tindrem tota la seua col•laboració en Roma per a que tot siga un èxit.
En Roma, ciutat eterna i universal, ja tenim totes les portes obertes per a poder entrar amb una programació cultural i científica d’alt nivell. Ara cal aprofitar l’oportunitat per a donar a conèixer Gandia, La Comunitat Valenciana i la seua família més universal. En Roma despertem interès i podem potenciar el nostre atractiu turístic. Ens volen, ens tenen ben considerats i no deuria ser difícil -si tot ix com ha d’eixir- fer-los vindre a Gandia amb una bona promoció turística.
Tenim el finançament extern i arguments de sobra. Som una ciutat turística en una Comunitat turística. Per tant, tant sols cal -ara més que mai- que encertem i treballem junts, per a poder aprofitar totes les oportunitats que l’any 2010 ens està donant.
Fins demà

EL TRAMVIA DEL GRAU

2009-04-11T18:13:00.002+02:00

Tots hem defensat que és fonamental per a Gandia dinamitzar la platja en hivern i el centre històric en estiu. És una tasca àrdua i ben difícil d’aconseguir perquè, a diferència de Benidorm, a Gandia, la ciutat i la platja no estan juntes.
Ara, per fi, tindrem l’oportunitat d’unir la platja i el centre amb un tramvia. Units per a sempre (la infraestructura té una amortització de 100 anys. De manera ecològica, (va amb electricitat que es pot produir amb el sol i el vent) i amb la màxima qualitat i prestigi (tindre tramvia és un fet diferencial i de capitalitat).
El Centre Històric quedarà unit al Port. Dos dels motors més potents de present i futur tindran un cordó umbilical que els ajuntarà de manera permanent. El millor comerç i la millor platja aniran de la mà per sempre.
Tan sols té un inconvenient: és molt car.
Segons estudis, estarem en un cost mínim de 25 a 30 milions d’euros. Una inversió quasi impossible per escometre-la en solitari per part de l’Ajuntament de Gandia.
Però, en estos moments, tenim l’oportunitat de fer-ho possible. Ho podem fer possible amb la priorització de la inversió del Pla Camps. 16 milions d’euros farien realitat la construcció de la infraestructura per part de la Generalitat Valenciana; sòl, plataforma, tramvia, via i xarxa energètica. La resta -vehicles, tallers de manteniment, gestió, etc.- ho aportaria l’empresa pública o una empresa de transport mitjançant l’oportuna gestió concessional.
El preu aproximat del bitllet de tramvia: 1 euro. I amb eixe bitllet tindríem inclòs L’Urbà de Gandia i el nou urbà circular de la platja.
Després parlarem de ampliar-lo i fer una xarxa comarcal que unisca platges, Universitat, Ciutat Esportiva Olímpica, hospital, etc.
Em fa la sensació que estem davant d’una decisió d’ara o mai. Tots portem anys prometent el Tramvia al Grau en els nostres programes electorals, però ara tenim a la mà l’ocasió de fer-ho realitat. Sincerament crec que no la deuríem deixar passar.
Fins demà

PRIMAVERA

2009-04-04T22:25:00.002+02:00

Per alguna raó notes que portes ja un temps despertant-te més content. No saps perquè, però estàs més animat , com a més jove. Com si un complex vitamínic sense efectes secundaris estiguera fent efecte. Estem ja en Primavera.
El aire té un altra olor, la llum del sol augmenta d’intensitat, el dia li guanya a la nit, que al ser mes curta, et convida a viure-la amb més gana. El Carrer Major té un altre significat, les persones tenim més ganes de viure i d’eixir, d’anar a la platja i disfrutar de la natura. Fins i tot, la roba perd la seua funció principal i ens acompanya per compromís.
Fora la crisi dels 40! Anem cara al bon temps i ja sabem que l’estat d’ànim el triem des de dins de nosaltres mateix.
No em puc queixar de res i alguns som uns privilegiats en el que fem cada dia.
Ara, a viure. A viure la Setmana Santa, La Pasqua, i a disfrutar de la companyia del amics i familiars.. I si queda temps, a descansar un poc i a pensar en el futur per a vore d’encertar.
Feliç aniversari a l’altra Primavera que m’acompanya tot l’any. I com diu alguna personeta de trellat, molta paciència amb els “xatarrons”, i força per a acomplir feliços, amb el compromís que tenim amb els ciutadans de Gandia.
Fins demà

SETMANA SANTA I ... DE PRESSUPOSTOS

2009-03-29T11:46:00.002+02:00

Hui diumenge, amb el Pregó de la Setmana Santa, ens anem endinsant en la programació d’actes preparats amb tanta cura per la Junta Major de Germandats de Gandia. El pròxim diumenge: Rams i dinar amb la germandat del Grau. I, pel mig i a continuació, tot un seguit d’actes culturals i religiosos que tenen el seu zenit en el divendres del Sant Enterro i el Diumenge de Resurrecció que dóna pas a l’alegra Pasqua florida.
Enguany, a més a més, el Dijous Sant tindrem en Gandia a Jordi Savall, el més important compositor i intèrpret de música antiga, preparant la producció musical i audiovisual del l’any borgià que celebrarem en el 2010 amb motiu dels 500 anys del naixement de Sant Francesc. Amb l’ajuda del Sant i la dels amics de Gandia en Madrid, ja tot pareix encarrilar-se cap a l’èxit, amb l’aprovació per part del Congrés dels Diputats d’una proposició de recolzament a la celebració del V Centenari (des de ací, especial agraïment a la diputada gandiana i del PP, Inma Banyuls, pel seu recolzament sincer).
Esta setmana també serà la de la discussió pressupostària. Desprès d’haver presentat els pressupostos fa tres mesos, per fi anem a aprovar-los. Són, amb diferència, els més socials de la història. Són valents (pot ser fins a la temeritat) i tremendament expansius, per a poder lluitar contra la desocupació, en temps de greu crisi econòmica. M’agradaria que hi haguera altura de mires en temps difícils per part de l’oposició. No està l’assumpte per a gestos d’orgull partidista ni per a fer massa jocs de desqualificació i plantejaments demagògics de cara a la galeria. Des del govern, farem un esforç per vore si aconseguim que algun grup de l’oposició (almenys esta vegada) no vote en contra dels pressupostos. No ens fa falta el seu vot com a govern per a poder aprovar-los, però seria una bona mostra de responsabilitat, maduresa i caché per part dels que fem política i volem a Gandia per damunt dels interessos legítims dels nostres partits, recolzar al govern en la lluita contra la crisi. Al cap i a la fi, millorar les oportunitats per als ciutadans de Gandia és cosa de tots. I falta encara molt per a les pròximes eleccions locals.
Fins dema.

SANT JOSEP

2009-03-20T09:00:00.002+01:00

Feliç dia del Pare a tots els pares, a tots els Joseps i a totes les Josefines. Gràcies també per totes les felicitacions rebudes.
Estes falles han tingut més alegria que altres anys. La festa venia després del mal temps i la gent tenia ganes d’eixir al carrer i divertir-se. A Gandia ha hagut un ambient magnífic pel dia i per la nit.
Mentre, en l’ajuntament, els funcionaris no han parat de treballar a doble torn per a poder acomplir amb els temps que marca la norma de l’Estat (que no entén de Falles) per a poder contractar les obres del Pla Zapatero.
Borredà, amb la mascletà d’ahir, va impressionar a gandians i forasters. Quina mascletà! “Millor que la de València!”, deien moltes de les persones que massivament acudiren a RENFE.
Per la vesprada, amb la processó, sempre emotiva per a les Falleres Majors, donàvem pas a la nit de la cremà que s’emporta les crítiques falleres cap al cel.
Ara ja s’ha acabat tot, i després del merescut descans, tot tornarà a començar de nou per a preparar l’ any que ve. El servei de neteja ha tornat a funcionar a la perfecció i, junt al temps i l’activitat diària, esborrarà tota senyal visible de que ahir eren Falles.
Gandia està formada per un gran equip de persones que, cadascú en el seu àmbit, fan el millor que saben i donen el millor que tenen per ser feliços i fer feliços al demés. Crec que eixe i no altre és el secret del nostre èxit.

Fins demà.

“CAMPS, GARZÓN Y OTROS CHICOS DEL MONTÓN”

2009-03-07T08:37:00.002+01:00

No tinc per costum comentar les coses que passen fora de Gandia, però hui, per afecció, faré una excepció en honor a la certesa de que vivim en un “Món” interelacionat.
Garzón imputa a Camps per uns trages de 12000 euros que li regalen a canvi de presumptes deferències de la Generalitat Valenciana cap al regalador, amic d’Aznar.
Ricardo Costa, també imputat, posa en marxa una campanya d’assetjament polític cap a les ciutats governades pel PSOE, en defensa del seu President. Deu pensar: el fet important no és que jo siga un xoriço sinó que en esta Comunitat parega una cosa generalitzada. Ja se sap (PP dixit) que xoriços són tots els polítics i... qui no se n’aprofita hui en dia del seu càrrec? Anem a Gandia, a vore què trobem!
No han trobat ni trobaran res, perquè no hi ha res que trobar. Però, com de tot hi ha en este “Món”, poden dedicar-se a sembrar dubtes i insinuacions per a fer vore que tots el politics són igual de lladres.
Alguns, per increïble que els parega als senyors del PP, eixirem de la política igual de pobres o de rics que quan vam entrar. (Des d’ací, les meues disculpes a l’empresa on treballa d’obrer el meu germà Toni, i a Toni, pels maldecaps que esta gentola els puga generar).

Exigisc que no claven a Gandia ni a mi, en el seu ventilador de merda. Ja sé que tot açò no és personal sinó que és per a tapar els trages de Camps i l’auto de Garzón, i la corrupció extesa entre alguns membres del PP.
Fins i tot, jo crec que el que ha passat és que personatges tan pretensiosos i tontons com Ricardo Costa i altres han empastrat al propi President i la seua honorabilitat, per "xapuceros".
Per favor, personatges del PP, no intenten fer el mateix amb l’alcalde de Gandia que no els eixirà bé.
Crec sincerament que el tema dels trages de Camps és una anècdota (no així el mecanisme que produeix vore’s implicat en esta historieta). Judicialment, tot i estar imputat, pense que al final el tema dels trages quedarà en no res. Així ho desitge de tot cor.
Però estic valorant seriosament, si els presumptes comissionistes del PP continuen emmerdant la política gandiana, el promoure i donar suport a una iniciativa popular de regalar, des de Gandia, quants trages necessite el President de la Generalitat en tal de que no accepte regals de xoriços que no convinguen al conjunt dels valencians.
Fins demà.

CASOS PECULIARS

2009-02-28T17:44:00.001+01:00

El meu despatx està obert a tot el món i això fa que, en ocasions, atenga a persones peculiars que venen a vore’m. Pel meu caràcter, tinc en consideració a molts ciutadans peculiars que, per circumstàncies de la vida, la viuen d’una forma diferent. L’altre dia va aparèixer un xicot amb una motxilla dient que se n’anava a Madrid a vore a Zapatero per a que li donara treball. El vaig vore decidit i no vaig voler llevar-li del cap la idea però sí li vaig aconsellar que anara a parlar abans amb Serveis Socials per a vore que podíem fer per ell. Va insistir en deixar-me un currículum i se’n va anar.
La següent notícia va ser escoltar-lo per Ràdio Gandia parlant des de Madrid. A mes de ser noticia en diversos mitjans de comunicació.
Qui el va atendre en Serveis Socials? Ningú, perquè ni va anar. Mal assumpte. Al vore el currículum que em va deixar, veig una empresa coneguda en la que diu que ha treballat alguns anys, pregunte, i em diuen que va anar, va signar un contracte i no va aparèixer mai més per allí.
El divendres ja el tornava a tindre davant del meu despatx volent vore’m i sense aparència d’estar en vaga de fam. Ell no està empadronat a Gandia i en esta ocasió, se li va aconsellar, des de la meua secretaria, que acudira als Serveis Socials del seu ajuntament.
Per la nit, vaig escoltar com la ràdio tornava a obrir amb un altre ciutadà que deia que anava a fer una vaga de fam davant l’Ajuntament. Preocupat vaig cridar al policia de la porta i li vaig preguntar si alguna persona estava en la casa consistorial o voltants. La resposta va ser que estaven acomiadant una boda civil que es celebrava en eixe moment en el Salo de Plenaris. No obstant, el dilluns preguntaré per eixa persona en Serveis Socials per vore si podem ajudar-lo en alguna cosa.
Tot i que no serà gens fàcil, en Gandia no volem deixar tirat a ningú en temps de crisi. Per això fent un esforç col•lectiu, comptem amb un bon instrument per a les persones que estan en l’atur i no tenen recursos. Es diu Renda d’Emergència Familiar (REF). A dia de hui, hi ha 92 famílies protegides que són prioritàries per a obtindre un lloc de treball. A més estem firmant convenis amb Cáritas, Creu Roja i altres entitats socials compromeses, per a tindre la major protecció social possible en temps difícils. Fins i tot ahir mateix, CCOO valorava molt positivament l’esforç i atreviment del govern de Gandia en la seua política social.
Tal vegada, en el que no hem pensat és en ampliar estos convenis amb algun mitja de comunicació per tal de que, quan detecten algun cas curiós, els pregunten si han estat atesos i, després de respondre a la pregunta i publicar la notícia, col•laboraren aconsellant-li que anara a veure els nostres serveis de protecció social. Som més de 80.000 ciutadans a Gandia; tenim mes de 4000 parats i de tots volem i hem d’estar pendents.
Fins demà.

PAGAMENT RÀPID

2009-02-21T09:34:00.000+01:00

Ja sabeu que la crisi em té obsessionat; crec que en estos moments deu ser la prioritat de qualsevol governant sensat. Jo no puc evitar el pensar tots els dies cóm podem aliviar a les persones i les empreses que estan patint-la. El dilluns aprovàrem una nova mesura anticrisi: el pagament ràpid. Pagarem per contracte als nostres proveïdors als 25 dies de la presentació de la factura en el registre econòmic de l’Ajuntament.

Tot i que l’Ajuntament de Gandia ja era dels ajuntaments que millor pagava, la Comissió de Govern feia temps que estava treballant, conjuntament amb els serveis econòmics, el protocol per a implantar un sistema de pagament ràpid garantit per contracte a les empreses proveïdores. Per a fer-ho possible, calia reduir la burocràcia, agilitzar els procediments, comprometre als responsables i tindre sempre suficients diners en caixa per a que tot funcione.

Pese a les crítiques que estem patint en matèria de personal pels assessors i la política d’austeritat que estem portant, crec que seria un greu error estalviar en el personal de gestió i alta qualificació quant més falta fa la seua tasca i entrega per a eixir de la crisi.
En Gandia, tinc als millors funcionaris i tècnics en administració local de tota la Comunitat Valenciana i això ens permet tornar a donar un altre pas anticrisi d’ efectes econòmics reals.

Amb la mesura del Pagament Ràpid, injectarem diners a la ciutat (que falta fa), donarem confiança a les empreses, millorarem la gestió econòmica i, com no, exigirem millors preus i un servei excel•lent de cara a l’Ajuntament i els seus ciutadans.

El desig seria que ens seguiren des de la Generalitat ( ací té un bon repte pendent), ajuntaments i resta d’administracions per a que s’estenguera l’efecte positiu de la mesura a tota la Comunitat Valenciana. Si volen i poden, tenen un nou camí obert per Gandia per a poder seguir.

Per cert, continuem sense noticies del Pla Camps. Eixe amb que ens han de donar 16 milions d’euros a l’ajuntament de Gandia. En fi, paciència i a pensar mentre en què podríem emplear-los. S’admeten suggeriments.

Fins demà

A MILLOR

2009-02-13T19:47:00.002+01:00

La situació econòmica és fotuda i molts ciutadans de Gandia estan, o bé patint-la, o angoixats pels que la pateixen al seu voltant. A estes altures, quasi tots tenim ja gent molt a prop (veïns, amics o algun que altre familiar) que està en l’atur o en una situació empresarial complicada..
Però, malgrat tot el que estic escoltant als mitjans, continue sent optimista a mig termini.
Estic veient a gent que ho passa mal, però també veig i no deixa d’admirar-me, l’esperit de lluita de les persones d’esta gran ciutat i comarca. Confie ara que estem en temps difícils, més que mai amb les potencialitats de Gandia i dels seus ciutadans. Ara, en plena tempesta, és l’hora de donar el millor de cadascú: per a lluitar, per a no conformar-se, per a emprendre i tornar-se a alçar, per a ser solidari, i per a redoblar els esforços sense descans. L’objectiu és eixir de la crisi abans que ninguna altra ciutat i fer-ho, a ser possible, sense baixes socials.
Fa un ratet li preguntava a una persona incansable en el seu treball: com pots donar tant i tant? I em va contestar: “faig tant, perquè vosaltres sou la repera i em carregueu les piles cada dia”.
A mi també em passa el mateix: és impossible deixar de fer tot el que pugam fer i un poc més, per totes les persones que valen la
pena d’esta ciutat. Gandia em carrega les piles cada dia (inclosos els ciutadans i veïns del barri de Corea).
Amb eixe esperit de superació, de treball en equip ben fet, d’ implicació personal per les persones, no tenim el perquè de ser pessimistes. Recordeu que demà és el 14 de febrer i que som uns enamorats de Gandia.
Ànim a totes i a tots, que l’esforç que esteu fent, s’ho val.
Fins demà.

FITUR I EL V CENTENARI

2009-01-31T10:00:00.001+01:00

Enguany Fitur també ha estat afectada per la crisi econòmica. El recinte firal estava menys animat que els altres anys.
Però allí estava Gandia, en un lloc ben visible, acompanyada dels seus representants empresarials, culturals, institucionals i politics, rebent a les distints delegacions i promocionant la ciutat.
Han passat per l’estand quasi tots: el Ministre de Sanitat, que diu que vol vindre a Gandia a vore unes falles; el President de la Generalitat, que va reafirmar el seu compromís amb el V Centenari del 2010; el President de la Diputació, el Delegat del Govern d’Espanya a la Comunitat, l’amiga Leyre Pajin, el director de Turespaña, la Consellera de Turisme, el meu Secretari General Jorge Alarte, etc. Totes i tots ens miren amb consideració i alguns no poden dissimular l’ admiració cap a Gandia i el seu teixit social.
Ara, en arribar a casa, escolte cóm es posa de nou públicamen en dubte el finançament de la celebració del V Centenari del naixement de San Francesc de Borja.
Enguany anem a presentar-nos a les distintes convocatòries d’ajudes de la Generalitat i dels Ministeris, guiats per Moncloa i el Vicepresident de la Generalitat i, en funció dels resultats, tenim tot l’any 2009 per a tancar la resta dels diners que haurien d’acabar d’aportar per a l’any que ve.
Sóc optimista, tot i que sé que no és fàcil obtindre diners d’altres administracions i menys encara en temps de crisi.
Jo tinc fe en els governants i crec en la voluntat d’acomplir els seus compromisos. Tinc fe en la figura de Sant Francesc, en la programació consensuada i en el potencial de relacions de la ciutat de Gandia i de les entitats del Consell organitzador. Dels partits de l’oposició tan sols demane i espere, un poquet de lleialtat al esdeveniment, col•laboració sincera i confiança i determinació en la defensa de la projecció cultural i turística de Gandia.
Perquè a voltes sembla que amb les seus declaracions públiques vullguen temptar al dimoni.
Fins demà.

RENDA D’EMERGÈNCIA FAMILIAR

2009-01-21T23:49:00.002+01:00

Sent orgull polític de l’última mesura valenta que hem aprovat en la Comissió de Govern i vull compartir-la amb tots vosaltres. S’anomena Renda d’Emergència Familiar i destinarem per a la mateixa, prop d’un milió d’euros.
Ja sabem que no podem solventar la crisi des de l’ajuntament, però com a govern d’esquerres tinc el compromís de posar a Gandia a l’avantguarda de l’impuls de l’activitat econòmica i la protecció social. I amb esta mesura aprovada donarem protecció i suport a les persones de Gandia que més estan patint la crisi.
Es busca “aliviar” a les famílies amb més dificultats econòmiques i posar-les en la rampa d’eixida per a que algun dels membres d’eixa família tinga, amb immediatesa, feina de nou.
La renta d’emergència que donem no és molt alta, estarà al voltant de 400 euros mensuals, però va acompanyada d’altres mesures que li donen força i efectivitat en l’objectiu buscat.
Aquelles famílies que estiguen en dificultats perquè algun membre ha perdut la feina i tinguen ingressos inferiors a uns 600 euros/mes, a banda de tindre dret a la Renda d’Emergència Familiar, automàticament, els aplaçarem els impostos fins l’any 2010, tindran dret a transport públic gratuït, a tota classe de bonificacions fiscals en les taxes, impostos i preus públics de l’ajuntament. I si tenen fills en edat escolar, tindran concedida la beca de menjador i gratuïtat de guarderia i material escolar.
Amb la idea de que no passen més de tres o quatre mesos sense tindre una oferta de treball, seran prioritaris a l’hora de tindre feina en les obres del Pla d’inversions de l’Estat, així com en els programes d’ocupació que posem en marxa des de l’ajuntament de Gandia. Penseu que tenen un ingressos familiars molt baixos.
Ara cal que, amb rapidesa, apleguem a totes i tots els que ho necessiten . La idea és fer efectives les primeres rendes d’emergència el 29 de gener. Després temps hi haura per avaluar els efectes i defectes de la mesura i fer, si cal, les correccions oportunes.
Fins demà

INTOXICACIONS INTERESADES

2009-01-17T12:13:00.001+01:00

UNA DEL PP: Vaig tindre ocasió de fer un desmentit rotund al Sr. Torró el dijous en el Plenari. Van dient per ahí als veïns del barri que el Pàrking de la El•líptica té perill de fallida econòmica i que, per tant, es pot quedar en un forat sense acabar com va passar quan es va fer el de la República Argentina..
Amb independència de qualsevol conjuntura econòmica, la construcció del pàrking va a bon ritme, està garantida per l’Ajuntament i la seua inauguració serà en al data prevista a l’hora prevista.

UNA DEL BLOC: Ahir a migdia, després d’un dia intens, mentre rebia a ciutadans i col•lectius, em vaig assabentar que els regidors del Bloc de Gandia feien una roda de premsa per a “ denunciar la privatització” de les escoletes infantils municipals. Havien llegit per damunt l’acord pel qual l’Ajuntament li encomanava a l’empresa pública que executara l’obra de la nova escoleta, “així com l’explotació” ... i allà van anar.
L’ Escoleta de Corea és pública i els educadors seran contractats per l’Ajuntament de Gandia.
Els regidors del Bloc tenien fàcil preguntar abans d’eixir a comunicar, i s’hagueren assabentat que el terme “explotació” es refereix a poder llogar-li-la a l’ Ajuntament i a poder vendre i llogar les vora de 80 places d’aparcament que, aprofitant l’avinentesa, fem en el soterrani de la escoleta infantil, per als veïns o serveis del barri.
Han preferit denunciar, confondre i alarmar a informar-se de la realitat. En fi, ells sabran si esta es la millor manera d’entendre allò que deien de “El Bloc compta”.

Fins demà.

FAREM UN BON ANY 2009

2009-01-01T21:53:00.004+01:00

Estos dies són dies per a fer el balanç de l’any 2008 i formular desitjos per a l’any nou que hui comença. Ho faré també en el blog, centrant-me en la qüestió de la crisi econòmica.
De l’any 2008 crec que tenim dos semestres ben diferents. Un primer on vegérem, quasi amb incredulitat, com anava entrant la desacceleració. A principi d’any, diagnosticàrem la situació com a fort "constipat" i hem acabat en l’hospital amb una pulmonia. En el primer trimestre no es preveia, diguen el que diguen, que la crisi fóra tan dura i tan forta com està sent, sobretot en les dades de destrucció d’ocupació i la crisi de liquidesa financera mundial.
Ara, el 2009, seguint la llei del pèndul, els analistes el preveuen com a “annus horripilis”. Diuen que serà molt pitjor que el segon semestre del 2008 i que ens agafem fort que ve corva. Fan com els metges: es curen en salut a l’hora de fer previsions, per si de cas.
Jo crec que l’any 2009 no serà per a tant. Pot ser, este any 2009, que naix innocent, ens sorprenga en positiu com el 2008 ho ha fet en negatiu en l’últim semestre.
Ho dic des de la reflexió més serena.
Des de fa uns mesos s’estan donant tots els tractament anticrisi (forta inversió pública, baixos tipus d’interès, injeccions per a moure el sistema financer,etc.) i això ha de notar-se més prompte que tard. A més, les empreses estan ja previngudes i preparades per a fer front a esta roïna situació, el que ens fa pensar que en uns mesos s’acabarà la destrucció d’ocupació. Tinc la impressió que moltes d’elles (les més espavilades) ja han començat a posicionar-se pensant en la pròxima reactivació econòmica.
Per a mi, modestament, crec que la clau per a tractar la crisi des de l’àmbit local està en tres aspectes en els que devem insistir:
1.- Defensar entre tots, com a valor afegit, l’aspecte cultural propi d’una societat treballadora, optimista i emprenedora com és la societat de Gandia. Cal defensar els valors que ens són propis i del nostre territori (també els valors econòmics).
2.- Protegir tots els llocs de treball, des de la prudència i responsabilitat però fins on puguem. I protegir socialment a les persones que l’han perdut estimulant que en tinguen un altre el més prompte possible.
3.- Que totes aquelles persones que conserven el seu lloc de treball (que són la immensa majoria) siguen conscients que estaran en millor situació enguany que l’any passat. Que quasi sense adonar-se’n podran viure amb millor qualitat econòmica, tot i crisi, aprofitant l’increment de la professionalitat i les baixades de preus.
Per al 2009, desitge que tornem ben prompte a recuperar la normalitat un poc més forts i més savis. Com els malaltets que, una vegada han fet efecte els tractaments i estan curats, tan sols els resta superar eixa sensació de descol•loque per haver estat molts dies en un hospital.
I, amb un poc de vent favorable de l’exterior, segur que acabem l’any 2009 molt millor que hui el comencem. Mon pare em deia: “quan ací gela les puntes dels tarongers, en altres llocs el fred parteix les soques”. Jo, per la meua part, ja prepare a l’ajuntament per a eixe any de recuperació que serà el 2009.
Bon any i fins demà.

42 ANYS BEN PORTATS

2008-12-26T22:14:00.001+01:00

Hui estic feliç: és el dia del meu aniversari. Ja tinc 42 anyets i, a falta de güela, vos diré que crec que els porte ben portats. Sé que direu que no sóc un Donis i que la tableta dels abdominals en mi és un panou per a dotze. Però estic content amb mi i amb la meua vida.
No els passa a tots que als 42 anys estiguen molt millor del que podien somniar als 20. Crec sincerament que ho tinc tot i sóc un tipo afortunat: tinc unes xiquetes que quan les mire en cau la baba i encara no sé com les hem fetes tan guapes i tan espavilades. Una dona que em complementa i completa la meua felicitat diària: guapíssima per dins i per fora i a la que vull amb bogeria. I, a més, tinc el privilegi de ser l’alcalde de la meua ciutat. Si jo em queixara, mereixeria ser castigat.
Passada la crisi tonta dels 40, on et dones compte que, de sobte, ja no eres un xicon, torne a celebrar els anys amb alegria i he pensat que els 42 són una bona data per a dir que estic a meitat de la meua vida.
Per tant, amics, tranquils: pense complir almenys fins els 84. Em cuidaré un poquet més, perquè encara em queda molt per fer, per viure i per disfrutar en esta vida. Als meus contraris, simplement, demanar-los un poquet de paciència perquè em veig amb corda i força per a molt de temps.

Per acabar amb bon ànim: bon Nadal de nou a totes i a tots i moltes gràcies per les felicitacions rebudes. Als que ho heu fet, vos dec una convidada.
Fins demà

POLÈMIQUES ECONOMIQUES

2008-12-22T08:20:00.002+01:00

Ja fa temps que l’oposició política ha perdut el nord en la tasca de la crítica econòmica al govern.
Té igual que estem en crisi o no. Té igual que mantinguem la pressió fiscal de l’any en l’IPC pur i dur i, si este varia a la baixa, la diferència la dediquem a la creació d’un fons d’emergència per als més necessitats en estos temps difícils. Té igual que l’Ajuntament estiga fent un esforç titànic invertint al màxim per a que Gandia no es pare i es creen llocs de treball.
En la concessió de l’aigua, encara ressonen tantes i tantes declaracions contràries i contrariades per haver aconseguit un cànon de 55 milions d’euros, al temps que garantírem la qualitat i la quantitat de l’aigua per als pròxims 25 anys (el PP encara manté un pleit respecte a la qüestió amb l’esperança que l’Ajuntament es quede sense un euro).
Ara, la darrera polèmica econòmica denunciada pel Bloc (prompte eixirà el PP en sintonia) l’ha motivada un bon acord amb l’empresa concessionària de l’aparcament del Riu Serpis per a poder finançar la nova plaça escultòrica de Navarro Baldeweg (Plaça del Tirant).
L’ajuntament rep 3,2 milions d’euros, a canvi de passar els abonaments mensuals de 55 a 60 euros, de clarificar aspectes concessionals i de garantir l’equilibri que resulta afectat per la realització de l’obra.
Des del Bloc diuen que, en realitat, es tracta d’un crèdit encobert. Ho seria, si després de fer l’obra, el pàrking funcionara econòmicament regular o malament. En tot cas, seria un crèdit barat.
També denuncien que és un cànon anticipat a compte del que tenia que cobrar l’ajuntament al llarg del temps de la concessió. Això no és cert del tot. Si després de l’obra el pàrking funcionara molt bé, seria un cànon quasi integrament afegit al que ara hi ha previst.
Per una altra banda, l’acord fa possible millorar el funcionament de la concessió, incrementar l’interés mutu de l’empresa i l’Ajuntament perquè funcione millor el servei, i permet fer l’obra de la plaça sense finançar 3, 2 milions d’euros en un préstec. Es compte com es compte, estos diners que la concessionària aporta ens costaran a un preu més baix que un crèdit d’un banc o fins i tot podrien plegar a ser gratuïts.
Jo crec que el que més mal els sap és que, al no ser un préstec, l’Ajuntament manté intacta la seua capacitat inversora per a altres projectes, perquè no incrementa legalment amb esta operació el seu endeutament. Per a mi, simplement, magnífic!
Ara ens diuen que estem esgotant totes les fonts possibles i tornen, de nou, a confondre’s. En temps de crisi, el que estem fent és no tocar la font dels impostos per a generar ingressos. Per a sorpresa de molts, sense pujar impostos, no parem de fer coses...Ni pararem.
Algunes persones es pregunten: des del govern ho podem fer tot possible? La resposta evident és que no. Però la nostra obligació és, enmig la crisi, allunyar-nos de les polèmiques econòmiques i fer possible quants mes projectes millor, sobretot si representen noves oportunitats per als ciutadans i són indiscutiblement bons per a la ciutat de Gandia.
Bon Nadal i fins demà.

33

2008-12-14T10:06:00.003+01:00

Hui, un poc fotut de salut per este oratge i amb grip, reprenc una nova entrada del blog.
El passat pont vaig estar amb la família i uns amics en Rubielos de Mora i, en tornar, la gestió de l’ajuntament m’ha absorbit completament. Resultat: no he pogut traure temps per a asseure’m a escriure res i m’he quedat amb les ganes d’explicar els avantatges de comprar pisos, o com i on anem a gastar els diners del Fons Zapatero. Ho deixarem per més endavant.

El poquet temps disponible que he tingut estos dies l’he invertit en preparar la candidatura a Secretari General del PSPV- PSOE a Gandia. Urgia conformar un nou equip de persones per a fer la nova direcció executiva del partit. I així ho he fet, robant hores a casa per la nit i a migdia.

Ara ens toca a 33 persones administrar la immensa responsabilitat que suposa dirigir una agrupació centenària, amb la substitució de la insubstituïble amiga Pepa Frau (la jefa), protagonista indiscutible dels últims 40 anys del partit. Temps hi haurà per a fer reconeixement públic de quant gran pot ser una persona senzilla i de la importància de la seua tasca al front de tot el que ha portat entre mans.

La direcció del PSPV a Gandia es composarà de 33 persones, amb tasques concretes i moltes ganes de treballar. Formem una nova generació política poc dogmàtica i amb voluntat clara d’obrir el partit i la política més noble a la societat Gandiana.

El divendres, els 33 eixíem elegits amb el 100% dels vots emesos pels militants del partit. La nova direcció comença bé, amb un partit fort , unit i que governa amb estabilitat la ciutat de Gandia. No hi ha cap excusa, per tant, que ens impedisca aconseguir els necessaris i ambiciosos objectius marcats.

Crec que, en el PSPV, totes i tots tenim ben clar que el nostres èxits electorals locals (sempre difícils i ajustats), no estan provocats pels nostres propis votants ideològics. Sabem que necessitem estar units, però som plenament conscients que, per a guanyar a Gandia, els socialistes a soles no en som prou. Per tant, hem de ser capaços d’acomboiar a molt ciutadans més que, sense compartir totalment les nostres idees com a partit, creuen que la nostra actitud com a persones i les nostres propostes com a equip de govern són les més creïbles, sensates, atractives i convenients per al present i futur de Gandia.

Per acabar, vos desvetle tres claus del nou equip:

1) Esta nova executiva té una organització territorial per a estar més prop dels barris i de les persones.
2) Combina experiència amb joventut . L’experiència per a que no pergam el nord i la joventut per a que no tingam por a perdre’l.
3) El bon rotllo i la bonhomia personal han tornat a ser elements claus per a conformar està direcció del partit.

Sort i encert als 33 en esta nova etapa.
Fins demà.

LA CRISI FINANCERA I ECONÒMICA MUNDIAL

2008-11-28T10:49:00.000+01:00

Esta setmana, en la Gala de FAES, vaig realitzar un discurs on feia referència a la economia i el paper que hem de jugar els actors de les administracions públiques. Si em permeteu, hui m’agradaria transcriure-vos part del meu parlament.
No crec que esta siga la crisi d’Orengo, ni de Camps, ni de Zapatero: i, si molt m’apureu, tampoc és la crisi de Bush...Mes bé crec que la falta de Govern, o la falta de un Govern Mundial o Global, ens ha abocat a una situació complicada i difícil a moltes empreses i a moltes persones arreu del món, que també està afectant durament a Gandia i a la seua comarca, sobretot i especialment a aquelles persones que perden el seu lloc de treball.
Els indicadors macroeconòmics, a excepció de l’IPC, semblen no voler donar-nos treva; a l’octubre hi havia a Gandia 1.744 persones aturades més que fa un any.
L’Ajuntament de Gandia, està decidit a fer-li front a la crisi, des de la responsabilitat, però amb valentia i sense por. Tenim la immensa ambició de posar-li proa a l’huracà financer utilitzant tots els instruments públics i privats disponibles amb un únic objectiu: que esta ciutat no es pare.
Som molts els que tenim plena confiança en la ciutat i el seu futur, i pensem que les potencialitats de Gandia - el clima, la ubicació geogràfica, els serveis públics que ens donen seguretat, el benestar, la formació, o la cultura pròpia i caràcter amable i emprenedor de la gent- fan i conformen el nostre valor més preat: la qualitat de vida que entre totes i tots hem aconseguit fins el dia de hui.
Des del govern, estem duent a terme programes amb efectes socials i econòmics reals, com ara: SOS Vivenda, la reforma de Pla General d’Ordenació Urbana per a afavorir les promocions de vivendes de VPO; o projectes socials d’una envergadura extraordinària com el de la construcció del nou barri de Simancas. A més, anem a adquirir massivament vivenda per convertir-la en vivenda protegida de lloguer. Amb estes mesures volem, al temps que aliviem la crisi, garantir que totes les persones tinguen accés a una vivenda digna. Estes mesures, acompanyades de plans d’ocupació, són la punta de llança d’una política sòlida de millora i de manteniment del benestar social de les gandianes i els gandians també en temps ben difícils.
Crec que ja no estem en els temps per a permetre’ns tonteries i per a donar-nos “gustos al cos”. En matèria econòmica, cal treballar conjuntament en la mateixa direcció i amb el mateix ànim, i ben lluny de les lluites polítiques partidistes i estèrils, a les que tant a sovint ens estem acostumant.
El pessimisme no pot ser mai el remei davant d’una situació financera i econòmica adversa. La baralla contínua entre partits polítics i entre les administracions públiques, tampoc.
Amics i amigues, l’obligació de l’Alcalde de Gandia és aportar solucions i sumar esforços, quan més millor. I poden vostès estar ben segurs que en eixa tasca estaré centrat i treballant sense descans. Per difícil que alguns m’ ho posen.
Fins demà.

NOU PARC COMERCIAL A GANDIA

2008-11-23T08:50:00.001+01:00

A ningú se li escapa que estem en temps de convulsió econòmica i financera. Ens trobem immersos en una crisis econòmica mundial que ens afecta a tots: a las empreses, a les administracions públiques, però sobretot, a las persones que perden el seu lloc de treball.
Per això es tan important que las empreses i les administracions públiques provoquem i transmetem confiança en les nostres pròpies possibilitats i en un futur millor, amb accions clarament positives.
A Gandia, s’ha implantat un nou parc comercial, i sense dubte, es positiu que s’ invertisquen en la nostra ciutat 52 milions d’euros per a la construcció d’este centre comercial, i que se generen 560 llocs de treball en esta comarca.
Gandia és una gran ciutat valenciana que viu, entre altres coses, d’ agradar i d’atraure a milers i milers de turistes. Però també viu d’ agradar i d’atraure a una àrea de influència de més de 350.000 valencians que venen a la nostra ciutat per a fer les seues compres.
Som i volem seguir sent el segon motor econòmic de la província de Valencia. I som i volem seguir sent una potència comercial de primer ordre en la nostra Comunitat.
Per això, és molt important que no ens tanquem, i menys en estos moments, a las noves oportunitats i a la diferenciació comercial: perquè la competència de Gandia no és Gandia, sinó altres ciutats del nostre entorn que legítimament volen plegar a tindre la capitalitat comercial que, amb tant d’esforç, ens ha costat arribar.
Per als polemicistes del comerç: va ser La Generalitat Valenciana (i no l’Ajuntament de Gandia) qui va aprovar el 10 de febrer de 2007 la apertura d’esta gran superfície comercial. Des de l’Ajuntament vam aplaudir esta decisió de l’administració autonòmica (en este cas, per unanimitat, Bloc inclòs), perquè pensem que és beneficiosa per a la ciutat i que ens ajuda a seguir mantenint una envejable capacitat d’ atracció comercial i a donar un millor servei als nostres potencials clients i visitants.
La decisió encertada no és evitar la competència, més bé és afrontar el repte (i fa anys que treballem en eixa línea), de fer compatible la coexistència de totes les ofertes comercials possibles en esta gran ciutat, prestant, això sí, especial atenció al comerç urbà, invertint en millores urbanístiques i promovent la gestió integrada mitjançant l’associacionisme.
Hui ja sabem que la diversitat reforça la posició de privilegi que té Gandia i ens ajuda a superar millor que altres ciutats els moments incerts de baixa activitat econòmica.
Gandia, diguen el que diguen, està hui d’ enhorabona. Perquè els ciutadans seran més lliures per a poder triar; s’ha creat més ocupació; som més competitius, i a més, s’ha reforçat la posició comercial privilegiada de la nostra ciutat.

Fins demà

LA NOVA PISCINA DEL GRAU: MOLT MÉS QUE UNA PISCINA

2008-11-15T19:27:00.003+01:00

Hui ha sigut un bon dia per a l’esport i per al Grau. Amb la inauguració de La Piscina del Grau, ampliem i millorem de manera substancial la xarxa d’equipaments per a la pràctica de l’esport amb que ja compta la ciutat. A més, amb l’obertura d’este Centre d’Esport i Salut, s’ha fet realitat una antiga i justa reivindicació d’este poble (Paquito Marti, per fi, ja podrà prendre el bany en hivern).

Este migdia, en l’acte senzill d’inauguració, ha participat David Meca, Lydia Morant (la nostra nadadora olímpica) i Paquita Piera, veterana nadadora del Grau que va posar la primera pedra d’este projecte. Hui, amb la seua presència i alegria, donaven suport i aprovació al resultat final junt a centenars de graueres i grauers que respiraven orgull i satisfacció. La piscina del Grau ha superat totes les expectatives previstes.

I no serà l’única, perquè la intenció del Govern municipal és dotar a Gandia de més espais esportius amb la pròxima construcció d’una piscina al Raval-Benipeixcar i una altra nova piscina pública al parc del País Valencià, al districte de Roís de Corella. Tot i que, paral•lelament, deuríem potenciar i estimular la iniciativa de inversions privades en el camp de la pràctica de l’esport.

L'objectiu no és altre que el de continuar millorant la qualitat de vida de les gandianes i els gandians (hui, la de les graueres i els grauers) i convertir a Gandia en una ciutat també referent en quant a la pràctica de l’esport.

A més, en temps de crisi econòmica, cal invertir si cap amb més gana i convicció. I l’Ajuntament de Gandia no pararà d’invertir amb l’ajuda de totes les persones que ens ajuden a governar per a fer-li front i eixir més forts i més atractius d’esta roïna situació econòmica mundial. De moment, el dilluns, més de 25 persones començaran a treballar en la nova instal•lació esportiva del Grau.

Per acabar, vull estendre la felicitació i l’agraïment més sincer a totes les persones, representants polítics i tècnics, que abans i ara han treballat i han col•laborat amb esforç i dedicació en la consecució d’este vertader èxit col•lectiu.
Demà diumenge és també dia de portes obertes. Des d'ací, vos anime a visitar i a disfrutar de La Piscina del Grau, Centre d’Esport i Salut.

Fins dema.

HOMENATGE A JOSEP PIERA

2008-11-07T19:55:00.001+01:00

Ahir férem un merescut sopar homenatge a Josep Piera, amb motiu dels seus 40 anys de magnífica trajectòria literària. Acompanyat dels seus amics i companys i en presència dels portaveus municipals, compartírem taula i mantell en un acte molt senzill, amb parlament d’ Ignasi Mora i del mateix Piera en “Ca Vicent”.
He llegit alguns escrits de Piera i, darrerament, hem compartit taula més d’una vegada. Josep Piera és una persona generosa, que provoca que estigues a gust al seu costat. És una persona entusiasta, oberta i dinàmica que sempre duu el discurs a l’acció o a la resposta més enllà de la quotidianitat, de la realitat concreta o de l’espai local.
M’agrada i compartisc esta manera de ser i de pensar. Tota societat necessita de persones lúcides i imaginatives que obrin l’esperit a noves expectatives i que mostren que l’autoestima és el millor antídot contra el provincianisme, la curtedat de mires o el conformisme, tant en el camp personal com en el social.
És cert que tot creador sol ser individualista i egocèntric, de la mateixa manera que hi ha polítics que tendim a ser consensuadors i relativistes; i pot ser per això estos solen ser oficis difícilment compatibles.
Reconec que no sóc una persona massa partidària dels homenatges però sí que ho sóc del reconeixement d’allò de bo que fan les persones per la seua societat.
I ací en el blog, com ho vaig fer ahir al sopar, com Alcalde de la ciutat, vull fer pública la meua admiració per la talla intel•lectual de Josep Piera i per la seua estima a la ciutat i al país; pel que ha fet fins ara, i pel que de segur farà i farem en els propers anys.
Per la meua part, no hi quedarà.
Fins demà

TOTES I TOTS SOM HUMANS

2008-11-06T13:41:00.001+01:00

Esta setmana, la cadena SER ens despertava amb una notícia cridanera: Hisenda li havia embargat la nòmina de regidor a Arturo Torró. Apareixen les primeres preguntes: com pot ser? Però Torró no tenia molts diners? Quin és el motiu del deute i de l’embargament? Perquè li embarguen just el seu sou públic de regidor? No té altres ingressos “oficials” ni saldo en cap compte corrent? Estes preguntes -sense cap resposta clara a dia de hui- tenen com a contraposició formal altres preguntes i manifestacions: Estem parlant d’un assumpte personal? La notícia va contra la intimitat del seu protagonista? Qui la filtra i a qui li interessa la notícia?

Començaré pel final: no sé qui la filtra físicament. Amb tota probabilitat, alguna persona de l’Ajuntament, com per sort o per desgràcia ha passat en tantes altres ocasions: em venen al cap publicacions de sentències, factures i informes restringits mostrats a la càmera en rodes de premsa, i fins i tot embargaments d’altres regidors (del govern i de l’oposició) en anteriors legislatures. Com a alcalde és molt complicat evitar estes filtracions, perquè és difícil limitar l’accés a la informació dels regidors i grups polítics i més difícil encara és evitar que conten les seues recerques a altres, o als propis mitjans, tot i que saben que no deurien fer-ho perquè estan sotmesos a guardar discreció d’allò que coneixen per raons del seu càrrec.

I a qui l’interessa la notícia? El fet en qüestió de que Torró tinga la nòmina embargada li interessa, en primer lloc i en primícia, a un mitjà de comunicació amb 75 anys d’experiència en Gandia, i després, a tota la resta de mitjans sense excepció que es fa ressò de la mateixa: Levante, Las Provincias, El Mundo, El País, etc. Per què? Perquè, com a mitjans de comunicació, interpreten que és notícia. Creuen que els ciutadans de Gandia tenen dret a saber quan un sou d’un regidor que es paga dels impostos dels propis ciutadans ha sigut embargat i per quin motiu.

Ara, alguns diuen: “La notícia no hauria d’haver eixit; és una poca vergonya, una altra maniobra de desprestigi”.
Però jo em pregunte: No és cert que Torró devia 4000 euros a Hisenda? Eixe deute li l’ha provocat algun adversari polític? A més, si és tracta d’un fet sense importància - “d’algo habitual i d’una tonteria”, com diu el propi Torró - perquè estan tan afectats, tan indignats i tan ofesos? Sé que, quan passen estes coses, l’afectat es posa com una moto, els seus partidaris es disgusten i s’exciten i canalitzen la seua ràbia cap al missatger i cap als adversaris polítics. Es diu impotència. L’ única cosa que demane és que, com que en política no ha de valdre tot, no es col•loque la família (ni la pròpia ni la dels demés) en mig d’una polèmica política.

Des d’ací, vull expressar la meua solidaritat amb els professionals que, per exercir la seua llibertat de premsa, puguen estar rebent acusacions velades i pressions per haver fet públic un fet noticiable. A mi també m’apunten i estan fent-me arribar anònims, dient-me les mil “perreries” i desitjant-me un infern per a mi i el meu entorn. (Se’n passeu molt, xicons).

Els que em coneixen saben que no tinc por. Fa temps vaig triar ser valent, i és més, em fa molta pena tractar amb fanàtics.
Crec que el Sr. Torró, com a responsable del PP, fa un flac favor a la societat no acceptant cap crítica política, intentant amagar els fets, acusant a tot el que pilla per davant i parlant d’assumptes familiars per a provocar l’excitació dels seus fanàtics.
En compte de donar una explicació clara, completa i convincent, ha triat fingir-se víctima, encara no se sap ben bé de que...
Arturo Torró, com era la seua obligació, diu que ja ha pagat el deute. Si no vol dir res més al respecte, per mi perfecte. Simplement ha de ser conscient i saber que, a partir d’ara, tindrà més difícil, almenys en temes d’Hisenda, donar lliçons al demés de com ser un bon gestor. El ben cert és que tots errem perquè, al cap i a al fi, totes i tots som humans.
Fins demà

OBAMA

2008-11-03T14:00:00.003+01:00

Estos dies estem immersos mediàticament en la campanya per a triar president als EUA. El preferit dels europeus- i pareix que també dels americans- és Obama. Sembla que ja cansa la era conservadora i que ja és l’hora de la nova economia, de la col•laboració entre les nacions i, per tant, l’hora del canvi.
Ací, a Espanya, alguns opinadors de dretes (fins i tot algun diputat rebotat amb Aznar) i prou ciutadans militants de les esquerres defensen que no existeix l’esquerra als EUA i, per tant, Obama representa també a la dreta. Doncs bé, jo no estic gens d’acord amb eixa afirmació que la considere, a més a més, intencionada dels que es veuen perdedors.
Sempre hi ha, al menys, dos grans visions o maneres d’entendre el món i la societat que estan presents en tots els sectors i àmbits de la vida: l’església, l’exèrcit, els sindicats, la família, l’escola i l’educació, etc. Crec que l’esquerra i la dreta també és, en part, un sentiment, una missió que està per damunt d’etiquetes o nomenclatures, i que la portem dins cadascú de nosaltres.
És cert que es pot argumentar que hui quasi tots els partits estem inclosos i defensem un únic sistema: el sistema occidental d’entendre la societat, amb eleccions democràtiques, llibertat d’expressió i de moviment per a les persones , economia de mercat mes o menys regulada, col•laboració públic-privada, etc. Però crec que la dreta i l’esquerra defensem eixe sistema de manera diferent i, sobretot, l’imaginem més diferent encara en les nostres visions i somnis de futur.

Per això, no devem deixar-nos confondre si a vegades no està clara la diferencia en les mesures concretes que s’estan aplicant per part d’uns i d’altres. En moltes ocasions, la diferència està just en la perspectiva i els principis inspiradors que justifiquen eixes mesures, moltes vegades compartides.
Per a mi, Obama, baix la nomenclatura que vullguen utilitzar als EUA, representa clarament a l’esquerra. Tant és així que tan sols cal vore qui el recolza i qui l’ataca. El recolzen els mes necessitats, els més lliberals del partit conservador, els artistes, els agents econòmics i socials més compromesos amb la modernitat, amb Europa i amb el canvi. Per contra, l’ataquen els reaccionaris, els bel•licistes i armamentistes, els uniteralistes, els tradicionalistes, i els fanàtics (Palin i Bush).
Si jo puguera (i crec que deuria poder), votaria a Obama. No m’abstindria, ni pensaria en cap cas que estic votant a una espècie de dreta camuflada. Crec que amb el meu vot estaria contribuint un poquet a canviar el món per a millor.
Amics i companys, votar Obama és votar esquerres, ací i als EUA. El que seria clarament de dretes ( o al menys és a la dreta mundial a qui beneficiaria) seria que les persones que se senten d’esquerres no anaren a votar per Obama i el Patit Demòcrata i que, per culpa d’això, tornaren a guanyar els conservadors. Creuem els dits i fem, tots els d’esquerres, força, per a provocar un canvi a millor.
Fins demà.

EL MILLOR PORT PER A GANDIA

2008-10-30T16:30:00.002+01:00

De nou, hem recuperat el consens de ciutat per a planificar i desenvolupar l’ ambiciós programa de futur del Port de Gandia. En l’anterior legislatura, amb l’excusa de la celebració de la Copa Amèrica, vam acordar amb l’Autoritat Portuària de València començar la transformació del vell Port de Gandia, per a que fora un nou motor del turisme i de l’esport nàutic. El volíem més gran, més bonic, amb més espais públics per al ciutadans i amb millors condicions per a l’activitat comercial i pesquera que tants beneficis reporta al Grau i a Gandia. Aleshores es van fer moltes coses: vam aconseguir instal•lar la base del vaixell Copa Amèrica que representava a França i vam fer una zona d’aparcaments on hi havia un desballestament abandonat . Vam promoure un nou i modern varador a la part sud, fent possible així alliberar l’entorn de l’església d’activitats industrials molestes. Vam començar la construcció de la nova llotja de pescadors i vam restaurar els “tinglaos” fruiters, imatge representativa del nostre port .
L’autoritat Portuària, poc a poc, està acomplint amb tots els seus compromisos i aixà suposa que, en poc de temps, s’acondicionarà la plaça de la Llotja, arreglarem el moll sud per a ús fruiter i finalitzarem el Passeig Nord anomenat dels Borja i que tan d’èxit té per les persones vianants.
Ara continuarem impulsant i desenvolupant totes les potencialitats del Port de Gandia. Tenim un acord estratègic de futur amb el Reial Club Nàutic, per a poder, junts, desenvolupar i garantir el millor Club Nàutic esportiu amb l’impuls de l’ampliació d’una nova marina naútica-esportiva que suposarà un canvi importantíssim en el model turístic de la ciutat de Gandia.
A més a més, esta setmana hem acordat, amb el recolzament de tots ( inclosos el PP i el Bloc), contractar dos estudis per a poder desenvolupar tota la zona portuària que va des de l’església del Grau fins a la connexió amb el passeig marítim de la platja. Un estudi l’encarregarà l’autoritat Portuària i servirà per a conéixer la viabilitat econòmica de la zona i l’altre estudi serà urbanístic i de disseny arquitectònic, i l’encarregarà Fernando Mut a un arquitecte de prestigi internacional per a saber cóm i què podríem ubicar en eixe espai (alguns ja pensem que el lloc és magnífic per a ubicar el nou Palau de Congressos que Gandia necessita, però la qüestió serà tema de major reflexió i debat).
És temps, de nou, de fer junts el millor Port per a Gandia. Poc a poc, sense pausa, però sense presses ni precipitacions. Amb constància, sense considerar ni provocar propostes o critiques desbocades partidistes que no porten a cap lloc positiu per a ningú. Crec que ara deuríem treballar amb esperit constructiu, sumant a la societat i mirant sempre pel millor futur possible per a Gandia. El Port i L’Estat ens donen de nou eixa magnifica oportunitat.
Fins demà.

EL MÓN DES DE L'ESPAI

2008-10-19T10:42:00.002+02:00

Ser alcalde de Gandia et dóna l’oportunitat de poder conèixer de prop a persones i personalitats de la més diversa índole. Ahir, en la inauguració de la Setmana de la Ciència i el Canvi Climàtic a Gandia, vaig tindre ocasió de poder conversar un ratet amb un astronauta, Pedro Duque.
Després de llegir i informar-me sobre la seua trajectòria, puc dir que Duque és tan científic, súper intel•ligent, i lògic com m’esperava. Però, a més, em va sorprendre la seua senzillesa: és un home de fàcil relació amb les persones (passa molt a sovint amb les grans personalitats).
En la roda de premsa, em va cridar l’atenció els plantejaments tan clars que tenia respecte a les obligacions de la societat moderna amb el futur. Pedro Duque deia que hem d’inculcar als xiquets l’amor per l’aprenentatge, que això deuria ser la primera prioritat de les persones. Respecte a la crisi mundial actual, deia que la riquesa no estava ni havia estat mai en l’especulació i que no era un bon model econòmic aquell que fa que a qui no crea res, tot li sobra, i qui s’esforça en la búsqueda del coneixement i l’ economia productiva, ha de patir crisi i penúries.

Des de l’espai, el món tarda uns pocs minuts en pegar una volta completa... que prompte passen els països i les nacions i que menudes es veuen les misèries localistes! El medi ambient i l’economia són ja mundials, al igual que les persones som universals.
Fins demà.

ECONOMIA MUNDIAL- RESPONSABILITAT LOCAL

2008-10-11T17:22:00.002+02:00

Estic molt preocupat amb les notícies que per tot arreu arriben respecte a la situació econòmica i financera en la que ens trobem. Tinc la impressió que ja estem entrant o hem entrat en l’ull de l’huracà, de l’huracà financer.
Tots els indicadors estan deteriorant-se a la carrera i els entesos diuen que les mesures valentes preses pels governs de mig món no estan tenint l’efecte esperat, entre altres coses per la falta de confiança dels ciutadans i les empreses amb els seus governats i amb que el panorama canvie prompte. Hi ha psicosi en tots el mercats del món.
A Gandia, la cosa no pinta tampoc massa bé. És cert que estem millor que molts altres llocs: tenim un sector públic fort que dóna estabilitat i una economia local potent i diversificada. Però també és cert que la construcció està parada i les indústries, comerç i un poc menys l’hostaleria i la restauració, estan notant la gelor econòmica actual. Davant de tot això, com que no puc injectar diners als bancs de Gandia per a que donen crèdits a les empreses i als ciutadans, com a Govern, hem optat per incrementar al màxim la nostra potencia inversora i compradora per a generar calor i moviment econòmic positiu en la localitat. En l’Ajuntament, com en totes les administracions, els ingressos corrents de l’any estan baixant a marxes forçades, els desequilibris pressupostaris estan al caure, i caldrà fer lleugeres correccions de taxes i impostos (en l’entorn de IPC), mantindre les bonificacions fiscals i donar facilitats de pagament i aplaçament a qui ho demane, al temps que haurem de ser austers en la despesa corrent fixa anual.
Però ací, a Gandia, el drama no és tan gran com en altres ajuntaments, perquè ens ha pillat, gràcies al cànon de l’aigua i al crèdit de l’ICO, amb la bassa plena. Com en tots els llocs, entra poca aigua (ingressos corrents) però la bassa està plena per a poder regular el caudal d’eixida i fer front així, de manera responsable, a les necessitats de Gandia i els seus ciutadans.
Quan l’oposició va preferir estar en el camp de la polèmica permanent (en este moment, ens donarien, de que no, 55 milions d’euros de cànon), amb critiques a l’aigua i a tot el que fera olor a millorar la nostra capacitat econòmica, el govern va optar per donar una resposta cauta, institucional, seria i tranquil•la, allunyada del debat estèril.
Ara el temps ens ha donat la raó. Crec que la millor aportació que podem fer en moment de preocupació i incertesa econòmica i social és donar una gestió creïble, presidida per la normalitat en els serveis i la relació amb la ciutadania.
Fins demà.

EL “UNTAO”

2008-10-04T13:31:00.001+02:00

El “untao”: així van anomenar a Miguel Bosé quan va recolzar la campanya del PSOE i Zapatero en les passades Eleccions Generals. Crec que els ciutadans ja som majors per a distingir a un bon artista per la seua qualitat i trajectòria i no haver de fer cas necessàriament de les seues recomanacions polítiques o publicitàries. Crec que el PP va quedar en ridícul en fer una desqualificació tan pobra i torpe de l’artista que anit va triomfar a Gandia.
Més de 8000 persones de tots el pensaments i ideologies vibraven ahir amb el Papito més en forma del moment. Va ser una passada: l’ambient, l’entrega del públic , la qualitat de l’espectacle, etc.
Després del concert, una riuada de gent ens vam anar a vore a Rosendo: veu ronca (com la que se m’ha quedat a mi) nas llarg, a la seua bola, desconnectat de tots cantant amb la força del que pensa que “o t’agrade o que collons fas ací”... espectacular!

Enguany, la gent tenia ganes de festa i de desconnectar un poc. Esta edició, la fira, amb 200.000 euros menys que l’any passat, ha tornat a enamorar als gandians i a totes les persones que venen de fora. Des de ací, enhorabona als tècnics del Departament de Cultura i a totes les persones que ho han fet possible.
I Toni, tu tranquil, saps que exerceixes de patidor inquiet per a que tots tinguem, pràcticament sense adonar-nos-en, esta magnifica fira. Un any més, felicitats!
A totes i tos, que acabeu de disfrutar la festa, que l’hem feta per a ser viscuda amb harmonia.
Fins demà

EL CANVI AL PSPV-PSOE JA S’HA PRODUIT

2008-09-29T16:54:00.001+02:00

Este cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar activament en el 11é Congrés del Partit Socialista Valencià, a més, i per primera vegada, en condició de delegat, és a dir, com representant de l’agrupació de Gandia.
L’experiència ha estat impagable, i el resultat, verdaderament molt satisfactori. He vingut content, animat i amb il•lusions renovades. Gandia, de la mà de Liduvina Gil i altres companys, va defensar les propostes aprovades en la nostra Assemblea i, després d’intensos debats, totes elles van eixir endavant i van ser aprovades per àmplies majories. El congrés va ratificar que som el PSPV- PSOE, un partit que defensa els valors d’esquerres, la nostra identitat valenciana, profundament democràtic i que vol ser modern en el seu funcionament. El nostre objectiu és guanyar la Generalitat sense perdre la identitat pròpia i valenciana, per a fer política per als que més la necessiten.
Vaig recolzar, en companyia de més del 47% dels compromissaris, al meu amic Ximo Puig per a ser Secretari General. Democràticament, va guanyar el company Jorge Alarte amb quasi el 53% dels vots. No tinc sensació de perdedor, ni estic arrepentit de res... tot el contrari. Estic ben orgullós d’haver recolzat a Ximo Puig i a Francesc Romeu i ha estat tot un honor el poder compartir amb ells l’experiència d’este 11é Congres. Però el resultat va ser democràtic i, per tant, a partir de hui, el nou Secretari General li diuen Jorge Alarte i comptarà amb el meu suport més decidit i el dels socialistes de Gandia per a que conduisca al Partit a la victoria en el 2011.
Ha triat una executiva de la seua confiança i compta amb moltes persones de gran valua al seu voltant. Especial menció a Alfred per ser de Gandia. A partir d’ara, Alarte haurà de ser valent (que ho es), generós amb els companys de bona voluntat ( que tots fan falta) i hàbil, per a poder sumar els esforços i voluntats de totes les persones de progrés que volen un canvi de govern a la Generalitat Valenciana.
La nova responsabilitat del secretari general es immensa i li desitge el major dels encerts per a ell i les seues accions. Crec que, amb trellat, humiltat, diàleg i sinceritat, tindrà un partit unit i fort, instrument imprescindible per a poder fer possible les esperances de molts ciutadans d’esta terra.
Des d’este Blog, enhorabona Jorge, el Canvi en el nostre partit ja s’ha produït.
Fins demà.

DE CRISTALL DE ROCA

2008-09-22T11:34:00.002+02:00

Sempre he tingut la convicció que les administracions, quant més transparents són, millor serveixen a la democràcia. Per a poder defensar als ciutadans amb legitimitat i eficiència han de ser transparents i fortes. Transparents, per a que tots puguen vore com es gestionen els seus interessos públics, i fortes front els atacs dels grups de interés o de l’oposició obstruccionista. És el concepte d’un ajuntament de cristall de roca: transparent en la seua gestió i fort front al xantatge societari, mediàtic o partidista.
Per a fer-ho realitat, estem impulsant, junt als funcionaris més destacats de l’Ajuntament l’obertura d’informació al temps que procedim a la modernització del tots els processos administratius i de gestió. Estem fent que els processos s’informatitzen, digitalitzen i estiguen a l’abast dels ciutadans de manera sistemàtica i sense filtres. L’Estat està finançant-nos el programa i la formació necessària i puc veure, amb orgull i satisfacció, com està implicant-se el funcionariat de la casa. Cal tindre confiança i il•lusió amb el canvi que sempre inquieta però, finalment, esdevindrà - com sempre amb la implicació de les persones- una vertadera revolució de la gestió pública local. A partir de l’1 de gener del 2010 tot ciutadà podrà gestionar i consultar, des de l’ordinador de sa casa o el mòbil, qualsevol qüestió que tinga pendent amb l’Ajuntament de Gandia: factures, impostos, llicències, padró, matrícula dels xiquets, pressupost, etc. A més, aquells ciutadans que ho sol•liciten, rebran de manera gratuïta en sa casa tota la informació que desitgen: pagaments, bonificacions fiscals, programació cultural, estat dels comptes públics, serveis a les persones,etc.
Esta vegada pot ser també es queixe l’oposició per no rebre les coses abans que el ciutadans (ho rebran al mateix temps), o per no ser co-gestors de la modernització (tot i que estaran informats en tot moment). Tot i això, prompte Gandia serà una ciutat digital: totes i tots podran vore on line el que fem en cada moment. I, com ens vam comprometre en campanya electoral, en l’any 2010 l’Ajuntament de Gandia serà de cristall de roca
Fins demà

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE FALLES

2008-09-18T17:45:00.001+02:00

Contínuament, com Alcalde de Gandia, m’embarga un sentiment d’orgull de ciutat. Gandia és especial. M’ocorre cada vegada que la societat civil protagonitza la materialització d’un projecte bó per a Gandia. Parle del Museu Faller.
Amb la inauguració de l’espai museístic es tanca el cicle de la construcció del Museu Faller de Gandia, una gran infraestructura cultural i turística que li faltava a la nostra ciutat ideada anys enrere per les falleres i els fallers i de la qual, hui, ens podem sentir tots ben satisfets. El centre d’interpretació de les falles, l’hem fet possible entre tots perquè tots hem treballat en la mateixa direcció per aconseguir-ho.
És el valor de les persones. Persones que han donat desinteressadament tota la seua capacitat i part del seu temps en fer la més important infraestructura fallera de tota la Comunitat Valenciana.Així, senyores i senyors, és com avança una ciutat: sumant, des de el respecte mutu i la complicitat social. Sumant a totes i tots , sense exclusions, per l’interés comú i amb el suport i patrocini del conjunt les administracions públiques.

Així és com vull que avance Gandia –i la inauguració de l’espai museístic del Museu Faller és un bon exemple-: amb la suma de totes les persones que volem una ciutat més pròspera, més moderna, més oberta, més amable amb tots i des de hui culturalment més completa gràcies a la vostra dedicació i esforç.

Es el valor de les persones de Gandia!
Enhorabona a totes i tots i vos convide a que el visiteu. Paga la pena .
Fins demà

NOU CURS POLÍTIC

2008-09-01T08:41:00.002+02:00

Hui, dilluns, tornen de vacances la major part dels regidors i comença així el segon curs polític d’esta nova legislatura. Divendres passat, el grup socialista va preparar la tornada amb una reunió per a analitzar la situació política i fixar els objectius de gestió per a este nou curs polític. Començarem pel Pla Director de l’aigua, seguirem amb les mesures per a fer front a la crisi econòmica en la nostra ciutat, accessos a la ciutat, la fira... I no pararem fins acomplir tots i cadascun dels nostres compromisos amb els ciutadans de Gandia.
Obrirem de nou la mà a la participació dels partits que hui estan per voluntat pròpia en l’oposició política i, si tornen a rebutjar la invitació de fer coses pels demés, amb paciència suportarem les seues contínues crítiques i desqualificacions.
Una vegada creats els instruments de gestió necessaris i després d’arreplegar diners per a poder fer coses, crec que devem obrir-nos més, ser més receptius i escoltar amb interès l’opinió dels ciutadans. Devem governar amb vocació clara de servei, pensant en les persones i, si pot ser, en companyia d’elles, amb la seua complicitat. Ho farem afavorint el diàleg sincer, el debat obert i fugint sempre de la polèmica estèril partidista.
Pot ser que en este curs hàgem de fer més pedagogia política; haurem de fer comprendre que, a diferència del món de l’empresa, a Gandia, en política local, no val tot.
I tot i que pense que, en la confrontació política , no has de fer tot allò que podries fer, sí deurem d’explicar als ciutadans amb major claredat el que fem, perquè ho fem, i què estan fent, mentre, cadascú dels partits de l’oposició. Simplement per a que, d’ací tres anys, no ens tornen a “chiqueros” per mansos o per bobos.
Benvinguts sigueu companyes i companys que torneu de vacances. Ara, a treballar, que feina no ens en falta.
Fins demà.

QUE NO ENS CANVIEN

2008-08-20T17:46:00.000+02:00

“No canvieu”... És el que els dic als meus regidors quan passen de ser persones anònimes del carrer a tindre una responsabilitat de govern en l’ajuntament de Gandia. Els ciudatans veuen mal que el càrrec canvie a les persones que hi accedeixen.
¿Per què tenim eixa tendència a canviar quan canvien les nostres circumstàncies socials, ambientals o econòmiques?
Crec que estem en permanent debat entre com vivim la realitat i com voldríem viure-la. Contínuament es confronta “el que som” amb “el que voldríem ser”. Per la meua experiència, crec que, en allò essencial, les persones canviem poc al llarg de la vida. En canvi, sembla el contrari, degut a que la nostra societat emfatitza el canvi mal mesurant la diferència i confonent el concepte d’èxit.
Hui no es mesura tant l’èxit pel que eres sinó pel que tens o pel que fas, per tant té igual com sigues, perquè quasi no importa. Si eres callat però ric o famós, eres una persona interessant i interiorment complexa. Si eres callat però pobre o anònim, és perquè eres un tros de suro.
Per favor, que cap càrrec se li puge a ningú al cap. No canvieu, i si ho feu, que siga per a ser millors.
No crec en el destí. Més bé crec que som, en part, fruit de l’atzar capritxós i de la sort buscada. Xicotetes diferències en les decisions o apreciacions del passat, aparentment insignificants en aquell moment, tenen grans conseqüències en la distancia d’un futur sempre incert.
Per acabar recordaré una frase que em deia continuament mon pare quan vaig accedir a ser concejal : “recorda, Jose, val més ser burro que Alcalde, perquè Alcalde és per a quatre anys i burro per a tota la vida”.

Fins demà

TESSITURES ESPORTIVES

2008-08-10T20:58:00.001+02:00

Tot i que no sóc molt “forofo”, m’agrada celebrar els èxits dels clubs i dels esportistes amb satisfacció sincera. Són sentiments d’eufòria que afloren sense buscar-los. Desperten l’autoestima i l’orgull i provoquen que et sentes guanyador quan guanya la selecció, un esportista o el teu equip de referència.
A Gandia, eixa sensació d’orgull, sens dubte, me la desperta el bàsquet estant en la 2ª divisió. Tot i que no tinc moltes ocasions per a anar a vore’ls, quan tenen un triomf, com a ciutadà, no poc evitar sentir-me part del mateix, així com quan pateix un fracàs i estic present, m’emporte un disgust de por.
Com a Alcalde, com a Ajuntament, em plantege la següent qüestió: ¿com i fins on cal recolzar als nostres equips més representatius que són capaços de provocar estos sentiments col•lectius? Esta pregunta me l’he tornada a fer, esta temporada, quan el Gandia Bàsquet ha requerit a l’Ajuntament un nou increment de la seua aportació. Ja són més de 700.000 euros d’aportació amb intervenció pública, que este any garantirem, amb dificultats, per a poder mantenir la inscripció en la categoria de plata.
El Gandia Bàsquet i l’esforç econòmic que suposa mantenir la seua categoria m’han fet pensar en el paper que deu tindre l’Ajuntament en els clubs esportius d'alta competició. Devem aportar “només” la instal•lació esportiva (pavelló o camp) i el seu manteniment? O també tenim l’obligació, en representació de la ciutat, de quadrar els pressupostos de les entitats com a contraprestació a la dedicació compromesa i l’esforç desinteressat que fan les seues directives?
Si és la dos (que jo no ho tinc gens clar) , quin control de la despesa cal fer? Participem en la gestió o els deixem que s’apanyen sols tot i saber que podem acabar pagant?
A sovint, l’Ajuntament està en la tessitura d'aportar grans quantitats de diners o deixar que els clubs baixen de categoria o, fins i tot, desapareguen.
De moment, demà, en comissió de govern extraordinària, aportarem al Bàsquet els primers 320.000 euros (dels més del 700.000 garantits) per a injectar liquiditat i donar l’oportunitat de que es troben les complicitats polítiques, socials, empresarials i institucionals necessàries per a sostindre de seguit la categoria LEB OR.
Si no hi ha, o no es troba, un espònsor privat amb pes, o l’ajuda d’una caixa o d’altres administracions, deu suportar l’Ajuntament de Gandia de seguit la categoria de plata del Gandia Bàsquet justificant-la com a promoció externa? Jo crec que no, però estic obert i admet comentaris públics o privats (al correu electrònic) que em donen punts de vista respecte a la qüestió plantejada.

Fins demà.

EL CANVI PER A GUANYAR

2008-08-02T08:08:00.001+02:00

Ahir, en el Club Nàutic de Gandia, acompanyant a altres alcaldes de la Comunitat Valenciana, vaig recolzar a l’alcalde de Morella com a candidat per a dirigir el PSPV-PSOE. I ho he fet després de pensar-ho molt, de manera tranquil•la i reflexiva i convençut de que Ximo Puig representa el canvi real i necessari per a poder guanyar.
Jo vull guanyar, vull ser govern en la Comunitat, però com bé diu Zapatero, les victòries tenen que ser merescudes i fins ara no les hem merescut.
A diferencia d’altres, jo no crec que el Partit siga el problema, més bé pense que és l’esperança per a molta gent progressista i moderna que desitja un futur millor per a esta Comunitat. Això si, caldrà obrir-lo, potenciar-lo i donar-li força per a que, sense complexes, aspire a representar a una àmplia majoria de valencianes i valencians. I s’ha de fer des de l’orgull identitari de ser valencians, tolerants, mediterranis, amants de la llibertat , de la justícia social i del progrés econòmic sense exclusions.
Si volem guanyar caldrà, d’ara endavant, treballar molt, amb intenció, sumant a molts, donant confiança i solvència, guanyant credibilitat , defensant de manera oberta i clara als valencians i valencianes, pensant primer en les persones que volem representar, abans que en nosaltres mateixos.
Els alcaldes i regidors, gent pràctica i acostumada a treballar de persona a persona, tenim un paper fonamental per a donar-li força i difusió a este nou impuls de canvi per a guanyar.
Gandia vol sumar i contribuir, de manera respectuosa, al canvi per a guanyar, posant a disposició del Partit una Fundació Municipalista que atenga , assesore i acompanye permanentment als regidors i regidores de tots el municipis, grans i menuts, en la seua acció política diària. Pense que l’oposició no està tan sols per a la ingrata tasca de fiscalitzar al govern. Devem ser, de manera prioritària i si aspirem a governar, l’ instrument que canalitze, amb actitud humil i propostes ambicioses, els somnis i anhels d’una àmplia majoria de valencianes i valencians.
Cal canviar, però no simplement per canviar, sinó per a ser més i millors... Canviar té sentit, si és per a poder tindré de nou l’opció i l’ambició de tornar a guanyar.

Fins demà

MÉS SEGURETAT A MILLOR PREU.

2008-07-22T23:19:00.002+02:00

Esta vesprada, Vicent Mascarell, Regidor de Personal i Seguretat Ciutadana, acompanyat d’Ana Garcia, Regidora d’Hisenda, i assessorats pel cap de la Policia i el cap de Personal, arribaven a un bon acord amb els sindicats de la Policia Local de Gandia. Enhorabona! Com Alcalde, l’he firmat en nom del govern municipal, i com he dit abans, és un bon acord i per a tota la legislatura. Ha costat, però tots hem eixit guanyant; el conflicte s’ha acabat.
Els policies guanyaran més diners fixes al mes però, a canvi, treballaran més jornades laborals al cap de l'any i amb les hores extra més barates. Per tant, tindrem més policies, treballant més hores, amb unes retribucions més consolidades i un cost menor per a l’Ajuntament.
Ara, el Sr. Torró i el seu advocat, si tenen sentit del ridícul, estaran una temporada amb el cap catxo. Mira que demanar ahir la dimissió del regidor que ha aconseguit tan bon acord, (sic) o manifestar en declaracions públiques que acabarem amb el conflicte pagant tot allò que demanaven els sindicats... menuda responsabilitat la de estos dos senyors! Ben cert és que no tots en el PP tenien la mateixa postura. Em consta que membres del grup no estaven d’acord amb les manifestacions de Sr. Torró i pensaven que era una bona oportunitat per oferir el seu recolzament al govern amb un tema tan important com és la seguretat ciutadana i demostrar així que els importava Gandia més que la bronca política diària.
Gràcies, des d'ací, pel suport: als ciutadans, per la seua paciència i comprensió; als socis de Plataforma, per la seua lleialtat en una qüestió tan important com delicada; a la Policia Nacional, per l’esforç suplementari; i als mandos i la plantilla de la Policia Local, pel seu treball afegit. Gràcies també a totes i a tots els que, per acció u omissió responsable, han fet possible este acord.
Des d’ara, els gandians tindrem una ciutat més segura, un govern més fort i uns policies més motivats i millor estructurats. En resum: més seguretat a millor preu. Algú volia altra cosa?

Fins demà

25 ANYS D’UNIVERSITAT D’ESTIU

2008-07-17T09:37:00.001+02:00

Dilluns, Maria Teresa Fernández De La Vega, el rector Francisco Tomàs i jo, inaugurarem la vint-i-cinquena edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. Va ser una bona excusa per fer balanç de la recent història de la ciutat i per a poder xarrar un ratet de manera distendida amb la Vicepresidenta del Govern. Maria Teresa em comentava que li agrada Gandia i els seus ciutadans, persones optimistes, culturalment obertes i inquietes, tolerants i solidàries, socialment. Per això, veu en Gandia l’esperança en un futur millor
Jo estic segur, com així li vaig dir, que a Gandia som capaços de transformar les dificultats en reptes i estos en noves oportunitats. En estos moments de dificultat econòmica, o crisi, si així ho prefereixen, és quan cal tindre valentia i ser conscients de la necessitat de que, per a superar les dificultats, caldrà ser millors del que som...I ho serem! Per aconseguir-ho, hem d’obrir-nos a nous instruments de gestió i noves formes de treballar. En esta societat que viu en el canvi constant, el perill és tancar-se.
I caldrà, com hem fet sempre, creure en nosaltres mateix i en les nostres pròpies possibilitats, i seguir invertint en coneixement i cultura, els eixos que marquen el destí d’una ciutat. Com vaig dir a l’acte inaugural de la UEG, no hi ha res més barat que el coneixement, ni més car que la ignorància.
Fins demà.

LEYRE I EL NOSTRE COMPROMÍS

2008-07-06T11:02:00.003+02:00

Hui he entrat en Internet per a vore el tractament de l’excel•lent notícia que suposa la designació de Leyre Pajín com a Secretària d’Organització Federal del meu partit. Ja sabeu que és amiga de Gandia i, com a Secretària de Cooperació del Govern d’Espanya, hem tingut i tenim tot el seu suport per a les nostres relacions internacionals com a ciutat.

Navegant, he llegit també l’afer de Compromís, amb expulsió de la cap de llista del grup inclosa. No sé qui té raó, però crec que deurien canviar d’actitud, i de nom. Segurament estaré mes pròxim a esquerra i país que a EU; i el del Bloc es veia vindre. Pense que, amb estes formes de curta visió, la decepció que provoquen és tremenda. No podran, en temps, il•lusionar a ningú. Crec que la gent ja sap, des de fa temps, que estan repartint-se el 5% de representació parlamentària a mossos.

És una obvietat que El PSPV- PSOE, en la nostra Comunitat, no ha aconseguit que les coses anaren com cal. El PP té una majoria política i social immensa i nosaltres portem un temps amb órgans de direcció provisionals, aguantant el “xaparró” de la manera més digna possible.
El panorama no és bo, ni està fàcil la cosa, però jo sóc optimista en un millor futur polític, i crec que en el congrés de València tindrem l’oportunitat de ser allò que vullguem ser. Jo vull ser govern. I crec que si volem totes i tots, som tan bons, que no depén de ningú més que de nosaltres el ser-ho. Tot és qüestió de posar-se a la tasca, perquè matèria prima, idees, i talent, en tenim. Crec que serà necessari tindre certa responsabilitat col•lectiva i trellat personal, sobretot, per part d’aquells que tenim certa visibilitat política.
El repte: a vore si som capaços de llançar una oferta il•lusionant que ens done la possibilitat de canviar, en el 2011, el Govern de la Generalitat. Eixe deu ser el nostre principal compromís com a partit. Ja sé que és un gran compromís, però pensem que per a molts ciutadans optimistes i amb ganes de frescura i de progrés, som l’única esperança.
Nosaltres, amb la força del PSOE i de les persones que ens acompanyen, no devem ser mai el problema, sinó l’instrument d’una immensa força de canvi.

Fins demà

S’HA ACABAT EL “COLE”

2008-06-22T20:09:00.003+02:00

Estos dies he anat de cap i no he pogut escriure en el Blog, tot i que han passat moltes coses que han cridat la meua atenció. Em quedaré amb les ganes de contar-vos com he vist jo l’elecció del la nova directiva de la Setmana Santa, l’ascens del CF Gandia a 3ª divisió o perquè i com ens han adjudicat una subvenció de 10 milions d’euros per a millorar una part important de Gandia.
Hui em permetreu que vos conte l’experiència i els sentiments al voltant del primer fi de curs de Júlia, la meua major.
Júlia ja té 3 anys i ha fet els seu primer curs en el CP Benipeixcar: un bon col•legi, menudet, amb un bon director i un excel•lent professorat.
Enguany he vist passar a Júlia, de xiqueta tímida i introvertida que no parlava amb ningú de fora de casa, a companyereta de classe riallera que ja té colleta de amiguetes inseparables.
El divendres férem el sopar de fi de curs al pati de l’escola. Al anar-nos-en, Júlia em va dir que no volia que s’acabarà el cole, volia continuar veient a les seues amiguetes Lucia, Leyre, Maria o Alba.

Marisa ha sigut la seua mestra. De mati, amb el davantal posat, pareixia una xiqueta més. Sempre rient-se, de bon humor i des de la senzillesa natural, ho feia tot fàcil. El divendres, les mares i pares li ferem un detallet a Marisa, ple de bons sentiments per ser com és i per agrair-li eixe plus d’entrega personal que ha tingut amb les nostres filles i fills.
Júlia ja sap contar, reconeix algunes lletres, coneix formes i colors, cançons etc...Però el mes important que està aprenent també a l’escola és com ser una persona alegre i feliç. No és fàcil, però crec que és la gran ensenyança transversal que tindrà que cursar cada any i de per vida.
Compartint experiències amb les persones que la volem, com és el cas de la seua mestra Marisa, esperem que vaja trobant les claus que li òbriguen les distintes portes que fan a cadascú ser millor persona, sentir-se millor i ser mes feliç en el camí de la vida.

Fins demà

CONSELL COPA AMERICA

2008-06-12T09:40:00.003+02:00

Ahir vaig tindre l’oportunitat de poder contrastar, cara a cara i de persona a persona, la valoració de les gestions que estem fent com Ajuntament amb el Port de Gandia. En la reunió, estàvem totes i tots: empresaris, veïns, Universitat, Cofradia de Pescadors, Club Nàutic, Gandia Nàutica, els patrons de iots, l’Autoritat Portuària i els grups polítics de l’oposició. Quin plaer! Totes i tots podien expressar i fonamentar la seua opinió i escoltar després l’explicació del govern de la ciutat o de l’autoritat del Port. Jo estic content: vam poder repassar tots el projectes i gestions realitzades per part de l’Ajuntament i ens comunicaren una bona notícia per part de la Universitat: L’Institut Oceanogràfic estarà a Gandia.

Les meues conclusions personals de la reunió d’anit són les següents :

1.-Respecte al passeig del Port i l’acord assolit entre el Club Nàutic, el Port i l’Ajuntament: tots estàvem contents i d’acord, menys Torró que estava d’acord i cabrejat perquè haguera acord. (És el que té estar a l’oposició).

2.- Respecte a l’impacte d’arenes en l’ampliació del Port, conclusió clara: màximes garanties de que no hi haurà impacte negatiu apreciable en les platges del sud. És més, voluntat ferma de solventar impactes de l’actual dic del Port de Gandia i solidaritat amb els pobles que estan patint la mancança d’arena. Ací, Torró estava darrere del Bloc i el Bloc defensant posicions alarmistes al temps que es queixa de que l’acusem de fomentar posicions d’alarmisme. (El Bloc ens acusa de no informar als veïns d’un estudi realitzat per un afamat catedràtic d’universitat qui demana, ell mateix, que no fem ús del seu estudi fins que no realitze les conclusions finals)

Pel demés, la gent se’n va anar amb les idees clares i cansada de tant de debat polític al sí d’un consell que està per a fer aportacions positives i que pareix que ara tinga la finalitat de ser el fòrum on es desfogue l’oposició.

Jo crec que nosaltres devem continuar treballant per fer les coses bé, explicar-les amb llenguatge entenedor per a tots i qui preferisca estar tot el dia indignat i enfadat contra el món, allà ell.

Fins demà

A QUE NO HI HA COLLONS?

2008-06-08T18:27:00.002+02:00

“A que no hi ha collons!?” Amb esta espontaneïtat i profunditat de pensament , Torró convidava al companys del Bloc a fer "fotja" al plenari, agafats de la mà.

- “Quina poca vergonya! Són les 10 i no està l’alcalde... menuda falta de respecte! I damunt ahir, en la fideuà, no ens van sentar a la taula principal! Ja està bé!”

Sí, així era. Ja eren les 10, o quasi les 10 i, prèviament al plenari de les 10h, s’havia convocat una Junta General de GTV a les 9,45h. El govern es retrasava un quart d’hora perquè estàvem reunits estudiant les propostes i modificació de propostes que el PP i el BLOC havien presentat eixe mateix mati en caràcter d’urgència per a ser tractades en el Plenari. L’última moció ens arribava passades les 9,30h.
A les 10, o a les 10 i quatre o cinc minuts, començava el Plenari de les 10 i l’oposició no estava. “Què ha passat? Sabeu alguna cosa?” Els periodistes que segueixen les sessions plenàries ens conten el que ha passat.
“Què fer?” El secretari m’informa que la Junta General de GTV convocada a les 9,45h, per seguritat jurídica, es deuria suspendre. Però el Plenari de les 10h té quòrum i es pot celebrar.
Comencem doncs amb la correspondència oficial rebuda. En ella, el Ministeri de Justícia ens diu que Gandia té per fi aprovat el nou jutjat exclusiu per a violència de gènere. Se sent soroll de persones que pugen l’escala... “Seran els membres del Bloc i del PP que tornen desprès d’acabar la protesta pel retràs?” No. Són membres de l’associació Gandia Nàutica que, com a públic, havia demanat parlar en eixe Plenari per a reivindicar un espai per a les seus barques dins del Port.
Consternats, continuem amb el Plenari: aprovem els dictàmens de les comissions, mocions presentades pels grups que no estan, donem la paraula als ciutadans i ens quedem sense la fiscalització que correspon fer a l’oposició com a últim punt de cada reunió ordinària del Plenari.
Té igual! Ells ja estan convocant a la premsa.

- “Tu diràs això i nosaltres direm allò... Quin “notició” hem provocat! A més, per retràs de l’Alcalde! Quina sort! Envieu correus... prepareu als xicons de la tertulieta ...”
- “Però pot ser que ens pregunten perquè no hem anat al Plenari si el retràs ha segut en la Junta de Gandia Televisió...”

- “Qui ha de fer eixa pregunta? Tranquil, ja està tot preparat i d’ací tres anys és la nostra. Per la mare que ens ha parit!”

Una actitud irresponsable ha deixat sense representació en el plenari a milers de ciutadans este mes de juny. Cap problema, si es tracta de demostrar que sí havien collons.
D’allò altre... ja vorem, amics ... ja vorem.

Fins demà

PORT I PLATGES D’INTERÈS COMARCAL

2008-06-05T10:58:00.003+02:00

Crec que els grans projectes han de tindre altura de mires, respondre a una visió compartida de futur i ser el resultat d’un procés previ de coneixements tècnics i concertació de voluntats. Hui, Gandia i La Safor deuen pronunciar-se respecte a dos grans projectes, dos temes importants per al seu futur:

1.- Els usos i la possible ampliació del Port .
2.- Les solucions als impactes del port en les platges del sud.

El Port no és de Gandia, és de tots: el gestiona l’Autoritat Portuària de València i els seus usos han de respondre a l’interès general, a la sostenibilitat del territori que l’envolta i a la finalitat de donar calor i color al conjunt d’actors que fan ús d’ell, en benefici de tots. Jo defense una ampliació del Port sense variar el seu calat i sense allargar l’escollera mes enllà d’on hui està. Ho defense perquè crec que, ben dissenyat i administrat, seria un revulsiu turístic i esportiu, perquè és econòmicament viable i perquè pot i ha de ser mediambientalment beneficiós per a tots.

Si analitzem la realitat, el problema de les platges del sud no és la futura variació de la forma de l’escollera nord (que té un impacte inapreciable), sinó la pròpia escollera actual, que es la que està retenint les arenes i provoca regressió en les platges del sud.
Ara estem en el moment d’aprofitar les circumstàncies, de ser clars i de buscar acords basats en veritats. Els Alcaldes estem perquè, abans de variar l’escollera, es contemplen les mesures correctores de l'impacte inapreciable que esta modificació del braç provoca. Però, el que és més important, estem perquè s’executen les mesures correctores del fort impacte que ja està provocant l’actual escollera de 7 metres de calat. Volem lligar la declaració d’impacte ambiental de l’ampliació del Port, a l’execució de les mesures que la Universitat proposa per a fixar i implementar l’arena en les nostres platges del sud.

En este punt, ja sabem coses. Des de la Universitat, ens han avançat que la solució passarà per crear escolleres que fixen l’arena al sud de Gandia, amb aportacions puntuals de sud a nord. És a dir, nosaltres cedirem arena a Tavernes (que poc a poc les corrents tornaran a Gandia) i Oliva- Denia cedirà arena a les platgs situades entre Piles i Daimús.

Mentre, des de Gandia, solidàriament, donarem conformitat a les aportacions d’emergència d’arena a les platges del sud, però ens oposarem a grans aportacions, si no s’executen conjuntament amb les infraestructures que les fixen.

Altres prefereixen fer mocions polítiques als Plenos per demanar alternatives de Port d’impacte cero (sic), mentre s’oposen a qualsevol transvasament d’arena a les platges del sud. Això si que es quedar com a Camot.

Fins demà

BERLIN I L’EUROPA MODERNA

2008-05-27T22:22:00.003+02:00

La setmana passada vaig estar a Berlín, en unes jornades sobre el paper de les biblioteques, com a espais d’interculturalitat, en el foment de la cultura per a la integració. De primera mà, vaig poder conèixer les experiències d’altres països en este àmbit: va intervindre la Directora de l’Institut i Biblioteca Iberoamericana, la directora del Banc del Llibre de Venezuela, la directora de la Biblioteca Central de Berlín, el director de Biblioteques contra la Violència (ex-alcalde de Bogotà), la directora del Centre Multicultural de Praga, la directora del projecte alemany “El plaer de llegir”, el director del Centre d’Estudis de Promoció de la Lectura i la Literatura Intantil (CEPLI) i el director de la Biblioteca d’Andalusia, entre altres... i va tancar les jornades l’escriptor Juan Goytisolo.

Després d’escoltar-los, he tornat més social-democrata i encara he pres més consciència de la importància que té el promoure els hàbits de lectura i l’adquisició de comprensió lectora entre els xiquets, per a poder esdevindre ciutadans i ciutadanes més lliures i tolerants.
He de dir que, en esta qüestió, en Gandia anem davant i, des d’ací, vull felicitar la fantàstica tasca que està realitzant Àlvar Garcia i el seu equip al capdavant de les nostres biblioteques. En esta legislatura, voldria impulsar encara més la seua llavor, ampliar la tasca amb més funcions socials i culturals, al temps que anirem obrint noves biblioteques als barris, tal i com ens van comprometre en campanya electoral.

Una altra cosa: a Berlín em va rebre la Ministra de Sanitat d’Alemanya, Ulla Schmidt, a qui vaig poder conèixer l’any passat, quan ella ens va visitar amb motiu de la nostra Setmana Santa. Ulla Schmidt, personalment i amb atenta dedicació, em va fer de guia per l’ impressionant Parlament Alemany, el Reichstag, i m’anava donant consells per a tindre una societat més oberta i saludable, en tots els sentits . Una vegada més, em va cridar l’atenció la humiltat, la senzillesa i la proximitat que respiren moltes persones amb alts càrrecs i responsabilitats, com és el cas d’esta magnífica dona i brillant política. La Ministra es va posar a la nostra disposició per al que vullguem. I, com he dit moltes vegades, a esta ciutat no li va gens malament anar sumant aliats ...

Per cert, Berlín, una ciutat fantàstica, exemple de cultura i modernitat, i amb moltes bicicletes i consciència mediambiental.

Fins demà.

FERNANDO DELGADO

2008-05-15T11:27:00.001+02:00

Ahir vaig tindre l’honor d’assistir, com Alcalde de Gandia, a l’entrega dels guardons “1er de” Maig que concedeix la UGT a les persones o institucions que, amb el seu treball, dignifiquen als treballadors i treballadores d’esta Comunitat. Els premiats d’enguany foren L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’escriptor i periodista Fernando Delgado.

A Delgado vaig tindre l’ocasió de conéixer-lo personalment fa uns anys, quan va vindre a Gandia per realitzar en directe el programa “A vivir que son dos dias”. Per a mi, Fernado Delgado és una espècie de campió que tenim la sort de tindre tots els que creguem en societats més lliures, cultes i tolerants. Un lluitador, valent i capaç, contra les bèsties pardes i abanderats del fanatisme, del nacionalismes excloents o dels apocalíptics de la moral puritana.
En l’acte, Fernando va explicar que se sentia un fill adoptiu de València. Pot ser - ens explicava - siga un estranger amb papers (ell és canari), i això sí, agraeix que, de moment, cap contracte l’ha obligat a vestir-se de fallera per a poder continuar residint a València.
En el dinar posterior als premis, vaig tindre el privilegi de poder xarrar amb ell. Este home té àngel. Alguns tenen eixe do de poder dir amb música aquells pensaments que u té dins i no troba les paraules correctes per a poder expressar-los. Parlàrem de medi ambient, de conciliació , dels matrimonis gays, de financiació autonòmica, de la professió de periodista, del govern d’Espanya i dels enganys de l’aigua... vaja, que parlàrem sense parar. Un vertader goig!
No crec en els gran lideratges, però sí he de dir que hi ha persones que enamoren i Fernando Delgado és una d’elles.
Enhorabona a la UGT per l’encert i als premiats
Fins demà

BASQUET DE QUALITAT

2008-05-11T18:56:00.001+02:00

El divendres, en un magnífic partit i amb el pavelló de gom a gom, el Gandia Basquet mantenia la categoria de plata un altra temporada. El nom de Gandia passejarà orgullós per tota Espanya per a enfrontar-se de nou a equips de solera nacional.
Cada any, conscients del mèrit que suposa, celebrem el manteniment de la categoria com si fora un nou ascens. L’èxit és dels jugadors, cos tècnic i directiva, acompanyats per l’ afició i amb el suport dels espònsors. Felicitats! Crec que eixe èxit aconseguit és també beneficiós per a la resta de la ciutat que no participa del pols del basquet. Jo sóc un d’ells. Pep Tano, sempre que té ocasió (hui diumenge, també) em tira en cara amb un “je suis desolé”, el que no vaja a vore més partits.
“Moi aussi, Pep”, però sempre vaig curt de temps i, a més, quan vaig, patisc i em pose molt nerviós. De totes formes, ja sabeu que em teniu personalment al vostre costat. D’altra banda, quan no s’està promocionant l’esport de base sinó el de competició, sóc de l’opinió que, per a que un club esportiu tinga suport institucional, ha de demostrar que la gestió ha estat ben feta i que, fruit d’ella, es beneficia i promociona la ciutat. Eixe és el cas del Aguas de Valencia Gandia Basquet. Enhorabona, campions!
Fins demà.

“GANDIA AVANÇA”

2008-05-01T08:55:00.001+02:00

En la passada campanya electoral, agafarem dos compromisos que han despertat especial interés en molts dels que visiteu este Blog. Em referisc a:
1.- Habilitar espais gratuïts d’accés a Internet
2.- Desenvolupar un ambiciós programa per a fomentar l’ús de la bicicleta.
Primer que res, dir-vos que s’està treballant en les dos qüestions per a portar-les a bon terme. Però, permeteu-me que el comentari de hui el dediqués tan sols, per una qüestió d’espai, a com portem el tema del Wifi.
Amb totes les reserves que esta qüestió suscita i tot que existeixen certes dificultats en el marc jurídic i certes prevencions en l’assumpte de la contaminació per camps electromagnètics, estem avançant de manera, crec que responsable, en poder donar compliment al compromís agafat amb la ciutadania. Vos conte:
Des de fa uns dies, ja tenim instal·lada la connexió en el jardí de La Casa De La Marquesa, en període de prova.
A proposta de la Regidoria d’Ocupació i Noves Tecnologies, hem introduït en el conveni amb l’associació de bars i restaurants ( ja aprovat per comissió de govern ), la voluntat d’ impulsar i difondre el wifi gratuït en els seus locals i els espais d’influència dels mateixos. Com a conseqüència immediata, estem en contacte per aplicar-ho en les cafeteries i restaurants de la Plaça del Prado per a poder donar el servei gratuït abans del mes de juny, en tota la plaça.
Este estiu tindrem accés Wifi en l’arena i el passeig marítim des de els xiringuitos de la platja.
I m’informen que, de manera coordinada, des de la Regidoria d’Informàtica i Adminsitració de l’Ajuntament, s’està procedint, estratègicament, a equipar de servei de connexió Wifi als edificis i instal·lacions municipals amb els seus àmbits d’influència respectius: Ajuntament i la seua plaça major, el Centre Cultural i la Plaça del Segó, Escola Pia i plaça, etc.
Per tant, com vegeu, ben prompte tindrem una bona xarxa d’espais lliures per a la connexió gratuïta a Internet. La intenció és que, durant l’any 2008, estiga tot funcionant i ens situem com una ciutat capdavantera no sols en la connexió per Wifi sinó també en donar servei d’accés a l’informació i gestió amb l’ajuntament via la xarxa i el promoure amb força el foment de l’ús de les noves tecnologies de la comunicació.
El programa compta amb el recolzament del Govern d’Espanya. El programa s’anomena, encertadament, “ Gandia Avança”.

Fins demà.

VIATGE A FLORÈNCIA

2008-04-22T22:58:00.001+02:00

Viatjar sempre és un plaer i si ho fas per a descansar i amb bona companyia, millor encara. L’any passat, abans de la campanya electoral, viatjarem a Venècia: em vaig quedar impressionat. Ara, per a passejar i pensar, tocava un cap de setmana a Florència.
El seu centre històric és patrimoni de la humanitat. És tan bonic i té tant i tant per a vore que, si no te ho agafes amb tranquil·litat pots arribar a a angoixar-te per no abastir a vore-ho tot.

D’altra banda, per deformació professional, no he pogut evitar fixar-me en altres qüestions: en com arrepleguen el fem, en l’estat dels jardins, en la senyalització, el transport urbà etc. El manteniment de la ciutat és prou deficient: els passos de vianants estan pràcticament tots esborrats, quasi totes les voreres estan per arreglar i els contenidors de fem estan plens a migdia. He vist els autobusets xicotets, ja vellets i poc pràctics (experiència fallida, com en Sevilla on també els van utilitzar). M’ha cridat gratament l’atenció l’ús massiu de la bicicleta, símbol de consciència mediambiental. I he caigut de tos perquè a Florència els cotxes van a tota velocitat i aparquen fins i tot damunt dels ponts.

En resum, recomane el viatge. A més, amb els vols de baix cost, cada vegada és més assequible viatjar. Maria i jo hem anat i tornat, eixint des de València, per menys de 100 euros per cap.

Fins demà.

DIUEN, DIUEN...

2008-04-19T10:18:00.002+02:00

La rumorologia és una pràctica comunicativa basada en el boca a boca, sovintment disfressada de misteri, oci, enveja o mala fe, que mitjançant un inici de conversa tal com: “m’han dit...”, “he sentit...”, “saps alguna cosa de...?” instaura una afirmació sense cap fonament en certs cercles socials, no havent-la fet mai ningú. (La definició és pròpia).
Doncs bé, des de fa un temps m’aplega el rumor de que Maria i jo estem separant-nos o ja estem separats.
Primer que res: és fals.
A mi no em passa ni pel cap i, si a ella li passara i s’enamorara algun dia d’algun altre, que em facen un lloquet, que jo me’n vaig amb ells.
Jo puc entendre que alguns ho tinguen clar des de fa temps: Maria és guapa i intel·ligent, i jo, a més de baixet i grosset, sóc poc més que el dimoni emplomat. Però crec que va a ser que no. Ja sabeu: sóc un tipo afortunat... i no sols en l’aspecte polític.
La vull i em vol i estem feliços, tot i que passem menys temps junts del que desitgem. I, ara que ho pense, alguna cosa caldria fer per a corregir-ho.
Dit això “toquem fusta”, i espere tindre sempre, entre les meues capacitats, la de conquistar cada dia a Maria, com si d’això depenguera verdaderament la continuïtat del nostre matrimoni.
De moment, esta setmana i la que ve estem de vacances els dos, i hui, aprofitant l’avinentesa, ens anem a Florència a passar quatre dies, i sense les xiquetes. (Els maldients diran que per a reconciliar-nos).
Però ja sabeu que contra el rumors no es pot lluitar perquè, com diu el refrany,: “cuando el rio suena, agua lleva”
Per mi , i per part d’ella; a tots els rumoròlegs de mala fe...”Que les den”...

Fins demà.

L’ ESQUERRA I EL FEMENÍ

2008-04-14T11:59:00.001+02:00

Sóc el tercer de quatre fills i vaig nàixer després de la meua única germaneta, Mari. En el treball, tenia de jefa a Pepa Frau i ara, en el meu equip d’Alcaldia, estic envoltat de dones lleials i eficients que aconsegueixen convertir-me cada dia en un Alcalde. Compartisc la meua vida amb la dona que més admire i vull, i hem fet dos xiquetes que són el nostre orgull i dedicació més compromesa.
Des que Pepa, la de la llibreria Ambra, em va regalar el llibret titulat “No pienses en un elefante”, comence a pensar que l’esquerra és en gran part femení. És en el femení on estan bàsicament els valors de l’esquerra. Reconec la sensibilitat, la força educadora, la justícia pràctica i poc repressiva que representen moltes dones. L’idealisme és femení i la pau també. I des del femení és on compartim valors comuns amb la dreta i molts homes, tot i que ja sabem que els valors no són exclusius ni en el gènere ni en la posició ideològica.
No sóc un “machito” i ser home no m’impedeix reconèixer-me a mi mateix en femení. És més, m’agrada. I tal vegada per això em sent tant bé envoltat de dones i en el PSOE. El meu model d’esquerra, per tant, és bàsicament integrador, atractiu i femení sense exclusions ni dogmes.
Ara tenim un nou govern a Espanya. La nova Ministra de Defensa és Carme Chacón, dona i embarassada. Trencant esquemes ibèrics, tindrem una gran ministra de defensa i de la pau, amb baixa per maternitat inclosa.
Quina força educadora té este fet tan senzill. Obrirem el debat ( perquè la societat encara ho requereix) i el guanyarem.
Crec que Zapatero també és femení.

Fins demà

VACANCES DE POLÍTICA EN EL BLOG

2008-04-01T20:10:00.001+02:00

Ja sabeu que sóc una persona prou senzilla i no m’agrada complicar-me la vida (ja es complica prou ella a soles). El meu quadern és també senzill com jo, però, sincerament, crec que en el temps s’ha convertit en més polític o politiquero que jo mateix.
Ara, després de més d’un any escrivint el blog, ja no tinc ganes de publicar anònims que res tenen a vore en el comentari que he escrit eixe dia. Ja no em preocupa ni m’agrada res vore com bombardegen els “pofessionals” amb escritets plens de mala baba i amb mala intenció, que quasi sempre són per al seu autoconsum.
Per favor, deixeu-nos tranquils... si en total n’entrem quatre!
En fi, per als demés, vos torne a recordar que teniu en tot moment, el correu jorengo@gandia.org a la vostra disposició si alguna cosa voleu saber o preguntar.
En els últims blogs he escrit més pensant en les qüestions que podien interessar-vos a vosaltres, quan el que crec que hauria de fer és tornar a escriure, almenys durant un temps, de les qüestions que m’estimulen i m’inquieten a mi mateix.
Potser tracte massa política local i ja és hora de canviar-ho. A partir de hui agafe vacances de temes polítics i escriure sols quan m’abellisca contar-vos alguna cosa d’eixes que pense en els moments de quietud i soledat abans de dormir o en el wàter.
Per cert, quin bon dia de Sant Vicent vaig passar amb la família i uns amics en la muntanyeta del Convent de Sant Jeroni. Molta gent de Gandia, germanor baix de cada pinada i bon temps.
Per acabar, moltes felicitats, en el seu dia, a tots els Vicents, Vicenticos i totes les Vicentes.
Fins demà

FALLES I SETMANA SANTA

2008-03-19T10:20:00.001+01:00

Gandia està en Falles i Setmana Santa a la vegada. Pot semblar curiós que esta coincidència temporal, que passa cada cert número d’anys, es porte amb tanta harmonia per part de tot el món. Però és que estos dos col·lectius tenen una amplia base de ciutadans en comú. Des de la meua experiència política i amb col·lectius, sempre he tingut la sensació de que els que ens movem i participem ho fem des de qualsevol lloc social o cívic, perquè el que impulsa el nostre esperit constructiu és l’aportació per a millorar i promoure una finalitat compartida amb un grup de gent amb la que ens identifiquem.
Les dos celebracions són molt diferents. Les Falles són crítica, sàtira, música, tro, bona cosa de soroll, festa, color i excés. Per cert, no sé si és bo o roin, però enguany estic en quasi totes les falles. La Setmana Santa és reflexió, record, recuperació, acció social, processó i vivència cristiana.
Ambdós són celebracions culturals d’interès turístic per a Gandia i la Comunitat, molt diferents però impulsades pels ciutadans més actius de la nostra ciutat. A totes i tots que ho feu possible, vos dones des de ací les gracies pel vostre esforç i treball. A la resta, paciència i bones festes.
Fins demà.

UN PRIMER ANÀLISI

2008-03-10T10:06:00.003+01:00

Zapatero ha guanyat clarament les eleccions i serà de nou el president del govern d’ Espanya. Tindrem 4 anys de govern de progrés, amb la voluntat clara de governar per a totes i tots. El resultat legitima el govern dels socialistes a Madrid front a les veus més crítiques i reaccionàries d’estos últims 4 anys i també suposa un recolzament a la ciutat de Gandia.

Per contra, la Comunitat Valenciana s’ha mostrat com el principal territori que, amb el seu suport, referma al PP d’Espanya. Des d’ací, no hem pogut convèncer als valencians que és millor votar progrés. A més, la debilitat dels socialistes valencians no ha estat rentabilitzada per EU i molt menys pels partits atomitzadors de l’esquerra valenciana.
Ni Gandia ni la comarca de la Safor ha sigut una excepció al comportament de la resta de la Comunitat. A Gandia, el Bloc i EU quasi han desaparegut i quasi el 54% dels ciutadans han votat a Rajoy front al 38% que han votat a Zapatero. La veritat és que, tot i que a Gandia sempre guanya el PP en totes les eleccions menys en les locals, en esta ocasió esperava menys de 12 punts de diferència. No ha pogut ser.
En fi, jo trac tres conclusions:

1.- Zapatero, President del Govern.
2.- Gandia i el seu govern comptaran amb el seu recolzament.
3.- En esta ciutat, guanyar al PP és sempre una tasca molt difícil, per molt que alguns partits minoritaris d’esquerres diguen el contrari.

Encara sort que estem curats d’espant i fa uns mesos, una vegada més, el PP ens guanyava per 17 punts en la Comunitat, el mateix dia que li guanyàrem a Torró per 10 punts en les municipals a Gandia. Els ciutadans de Gandia són així: en les eleccions locals, voten a les persones.
Jo hui estic molt content, soc optimista, tinc a ZP de president i des de l’Alcaldia, tots els instruments per a millorar el nostre futur.
No obstant, entenc la temptació d’algun dirigent local del PP de voler extrapolar el resultat de les generals en Gandia a les Municipals, després de perdre a Espanya i ser oposició a Gandia. Com ja vaig dir en una ocasió, no li arrende el guany. A treballar!

Fins demà

LA VICE

2008-03-02T10:06:00.001+01:00

Ahir celebràrem a Gandia el Míting Central del PSOE de La Safor. Més de 2300 persones ens trobarem a la Plaça del Prado, per a reconèixer-nos i compartir les ganes d’impulsar un govern de progrés a Espanya.
Abans del míting (que ja sabeu que no m’agraden molt), vaig tindre el privilegi d’estar acompanyant a Mª Teresa Fdez. De la Vega en un passeig pels carres del centre de Gandia.
De prop, se li nota un magnetisme de líder, que naix en les profundes conviccions de qui dedica la seua vida a servir als demés. Em va preguntar per la ciutat, per com teníem planificats els projectes per a esta legislatura, perspectives de futur, relació amb els ciutadans, quantes falles tenia Gandia, situació política, com crec que quedarem, etc. Al temps que em preguntava, anava donant instruccions al seu equip de col·laboradors respecte a gestions pendents, agenda, etc. Quina vitalitat té esta dona!
Crec que tots els que volem progrés, majors drets cívics i socials, tenim en ella una poderosa aliada en el govern d’Espanya. Bo, ara en la candidatura per Valencia. Així que no ens parem en bovades i a votar amb totes les nostres forces. Si ho fem junts, en Gandia també en som mes.

Fins demà

A DEMANAR EL VOT AMB FORÇA

2008-02-23T17:36:00.003+01:00

Ja ha començat la campanya. És l’hora de la festa de la democràcia. És el moment de demanar el vot i demanar-lo amb força. Els ciutadans i ciutadanes tenen la paraula i, d’ací a 15 dies, diran el que volen per al nostre país, per a ells i per als seus. Elles i ells diran.
Jo dic que vull progrés, llibertat, defensa de la pluralitat, respecte a la diferència i esperança en un futur més just i millor. No vull fanatisme, ni prejuís, ni que em jutgen pels meus pecats, ni que es propugne que cadascú s’apanye conforme puga.
Ara tinc l’oportunitat de participar en la campanya i demanar el vot i vaig a demanar-lo amb convicció. Perquè crec que el millor per a quasi totes i tots és que el govern d’Espanya estiga en mans sensibles, obertes i netes. A Gandia li ha anat bé amb el PSOE a Madrid; i a València, per molt que dissimulen, també.
Per tant, per convicció, per justícia i perquè crec que és cert que la ciutadania es sobirana i mai s’equivoca, totes i tots els que creguem que mereix la pena, hem d’eixir a demanar el vot amb força per a Zapatero, per a Maria Teresa i per al progrés social en els pròxims 4 anys.
Som més. Tan sols devem anar totes i tots a votar, per a que ells no tornen.

Fins demà

PENSANT EN LES ELECCIONS ESTATALS

2008-02-17T20:26:00.001+01:00

S’apropen les eleccions al Govern d’Espanya i tinc motius per a estar tranquil i també altres per a sentir-me inquiet. No veig la cosa gens clara:

1.- Crec que la gestió ha sigut prou bona, amb errors i encerts, però sense cap motiu fort per a privar d’una segona legislatura a Zapatero.
2.- L’alternativa que es presenta és el passat. Rajoy no il·lusiona ni als propis, i menys acompanyat per Acebes i Zaplana.
3.- Tot i que no soc anti-res, els al·legats de la Conferència Episcopal en favor del PP ens recorda que cal mantindre l’independència de criteri des de les institucions per a poder governar per a tots i no tan sols per a alguns bisbes.
4.- I tot i que són molts els que pensen que el PP cuida més l’economia que el PSOE, crec que Solbes és mes solvent que Pizarro per a posar trellat en l’anàlisi i les solucions davant de situacions d’incertesa econòmica internacional.

Però, quan parle amb la gent del carrer o amb els meus amics, l’instint em diu que alguna cosa no marxa. Als d’esquerres els veig molt confiats i dispersos: tots diuen que guanyarà Zapatero, però després de posar-lo a baixar d’un burro. I els de dretes m’argumenten que no estem en les eleccions locals i que, per tant, és l’hora de votar ideologia i no persones.
En les pròximes eleccions estatals, a Gandia, el PSOE competirà amb Peris, el Bloc, EU, i els de Rosa Diez. Ah!... i amb el PP, que va obtindre ni més ni menys que el 52% dels vots de Gandia per a les passades autonòmiques.
No sé. El Poble dirà.

Fins demà.

DESPRÉS DE LA CRIDA...

2008-02-11T11:34:00.000+01:00

He de reconèixer que hui em sent un poc alleujat perquè ja ha passat la Crida, l’acte on cada any les Falleres Majors i l’Alcalde convidem als gandians i gandianes a viure la festa. Tots els anys patisc prou en este acte: em posa nerviós haver de fer una espècie de parlament encès davant de tantíssima gent com hi ha a la Plaça Major. A més, no sé per què l’ hem de dir de memòria i no podem ajudar-nos d’un faristol...
Però bé, la Crida també em posa de molt bon humor. És la fita temporal per anar acomiadant poc a poc l’hivern, mentre li donem la benvinguda de nou al bon temps i a la primavera pròxima. Ja tenim ahí les Cavalcades i d’ací res, les Falles. Per cert, admire el treball que fan desinteressadament els fallers; sens dubte, contribueixen a fer de Gandia una ciutat millor, més optimista i crítica a l’hora.
Canviant de tema: ahir vaig anar al cine a vore “Ahora o Nunca”, de Morgan Freeman i Jack Nicolson. M’ha fet plorar prou a mi i a quasi tota la sala. La pel·lícula fa reflexionar sobre com consumim el temps i quines son realment les coses que importen. Parla també de com es pot mesurar el valor d’una persona. Respecte a açò, jo crec que una persona es pot medir també per la seua capacitat de regalar, per la seua generositat. Sempre he pensat que el donar fa feliç al que dona i al que rep. Recomane la "pel·li" i gràcies pel consell, Carles V.

Fins demà

UN ANY DE BLOG

2008-02-01T18:46:00.001+01:00

Hui he tornat de Madrid i em disposava a parlar-vos de com ha anat per FITUR , quan m’he recordat que l’any passat ja vaig publicar un blog sobre esta fira de turisme. Fa més d’un any que escric este quadern i porte fets, per a sorpresa meua, uns 120 comentaris respecte a les qüestions més diverses. He anat repassant eixos comentaris, amb la perspectiva que dóna el temps, i crec que, en el seu conjunt, reflecteixen prou bé la meua manera de pensar i de vore la realitat; per tant, crec que pot ser una aproximació prou vàlida per a endevinar com sóc.

En este any, he après que obrir i mantindre este blog és una voluntat meua personal i no una obligació de caràcter institucional o polític. Per tant, este quadern només ha de respondre a eixa voluntat de voler compartir reflexions, idees i inquietuds amb tots vosaltres, de persona a persona.
Ja ho vaig dir al principi: este Blog és com ma casa i entra en ella qui jo vull. No és un lloc per a la polèmica estèril i propagandística, la desqualificació dolenta, l’insult i la mala educació (tot i que de vegades he colat algun que altre comentari que no hauria d’haver publicat).
Per acabar, vull donar les gràcies a tots els que participeu ací (uns vint diaris) i recordar-vos que no conteste els comentaris que feu a la meua reflexió però, si voleu saber mes de mi o de qualsevol qüestió que tingueu curiositat, podeu enviar-me un correu a jorengo@gandia.org. Fins ara, els he contestat tots.
Gràcies i fins demà.

INNOVACIÓ EN VIVENDA.

2008-01-26T08:10:00.001+01:00

Esta setmana, el Consell d’Administració de l’empresa pública Iniciatives de l’Ajuntament de Gandia aprovava comprar la vivenda d’una ciutadana amb serioses dificultats econòmiques per a pagar la seua hipoteca. El banc anava a executar per impagament i l’Ajuntament va decidir comprar el pis per a tornar-li’l a llogar amb condicions assequibles a la seua renta.
Fent servir l’empresa pública com a instrument, encetàvem així un nou mecanisme de protecció social per a les persones i les famílies, amb la finalitat de garantir que puguen mantindre el domicili on viuen.
Sembla que som autors d’una innovació financera i social que ha tingut una gran repercussió mediàtica a nivell estatal. Donada la situació de desacceleració econòmica i les pujades dels tipus d’interès, la mesura també ha causat expectació en les administracions públiques, entitats socials, la Banca i les empreses immobiliàries.
El mecanisme aprovat per a nosaltres és ben senzill: l’Ajuntament, a través de la seua empresa, es subroga o demana un crèdit per a comprar la vivenda de la família que té risc d’anar al carrer. Una volta comprada, l’Ajuntament, com a propietari, la trau en lloguer i rep les ajudes del Ministeri i de la Conselleria per declarar-la vivenda de lloguer. Si és susceptible de ser una vivenda de protecció oficial, les ajudes encara són majors. Estes ajudes que rep l’Ajuntament més l’import ja pagat del pis per part dels propietaris, les descomptem del preu mensual del lloguer (que coincideix amb l’import de la quota teòrica del préstec a 20 o 30 anys). El resultat és que oferim un lloguer assequible a la persona o família que anava a ser desallotjada per impagament, sense que li coste diners a l’Ajuntament. A més, la ciutat incrementa per al futur el nombre de vivendes públiques de protecció social.
El mes cridaner pot ser siga que, al no costar-li diners a l’Ajuntament, es pot convertir en un nou instrument pràcticament universal per a les persones que estiguen en serioses dificultats econòmiques i tinguen perill de quedar-se sense casa.
La satisfacció més gran és que, gràcies a la visió social i a la capacitat de gestió que dóna l’empresa de l’Ajuntament, hui una persona que anava a perdre sa casa podrà viure en ella de per vida per un lloguer de 150 euros al mes.
És la primera de moltes persones més que exerciran un nou dret garantit a Gandia.

Fins demà

L’AIGUA A GANDIA

2008-01-21T22:39:00.000+01:00

L’aigua a Gandia la gestiona una empresa des de fa quasi cent anys. Fins a fa poc de temps, l’aigua era abundant, molt barata i prou roina (no era ni potable). Per a posar remei a la mala qualitat, en l’anterior legislatura posàrem en marxa un tractament per a llevar-li els nitrats i fer-la potable.
Pel que fa la xarxa de distribució, mentre hi ha moltes ciutats que disposen d’una xarxa per a aigua de beure i d’una altra per a ús industrial i rec de parcs, a Gandia tenim una sola xarxa per a tot i, a més a més, vella. Per tant, cal fer una forta inversió per a millorar la xarxa i desdoblar-la.
Per tal de saber quant costaria millorar i completar les xarxes de tuberies i mantindre la qualitat de l’aigua (que ja és molt bona ), el Departament de Medi Ambient va realitzar un avantprojecte tècnic. L’estimació mes exigent fixa la inversió en 18 milions d’euros.

Per una altra banda, a l’empresa gestora de l’aigua de Gandia se li va acabar el contracte el passat 31 de desembre del 2007 i, en estos moments, continua prestant el servei mes a mes. Ara hem tret un nou concurs per a triar l’empresa que gestionarà l’abastiment, els tractament i les distribucions de l’aigua a Gandia durant els pròxims 25 anys. Com el període és llarg, el contracte que proposem permet a l’Ajuntament rescatar-lo en qualsevol moment.

A les empreses que es presenten al concurs els hem demanat que, a més de millorar el projecte tècnic del nou servei que proposem prestar, ens presenten també un estudi econòmic complet, sense increment de tarifes respecte a l’ IPC, per a vore així de quants diners podem disposar. Els números estimatius que fa l’equip tècnic de l’Ajuntament apunta que les ofertes superaran, amb tota seguretat, els 35 milions d’euros, dels quals 18 milions els destinarem a la millora de les xarxes de distribució, 15 milions aniran com a ingressos en el pressupost del 2008 pels actius municipals posats a disposició del contractista, i la resta... bé vindran per a millorar Gandia. Ara bé, potser algú demane més beneficis per a l’empresa contractista o baixar el preu de l’aigua; però això no és defensable ni econòmicament ni mediambientalment.
Fins demà

EL GOVERN DE LES PERSONES

2008-01-17T12:16:00.000+01:00

En el recent míting de Zapatero a València, vaig poder comprovar cóm es potencien les polítiques d’esquerres amb principis sòlits i talant obert. Ens van contar cóm s’ha portat el timó d’ Espanya cap a la modernitat, la pluralitat, la millora dels drets socials i de les llibertats individuals. Per cert, sense complexes: l’últim pressupost de la legislatura ha eixit amb els vots de EU però també amb altres vots necessaris de tendència conservadora.
De nou, tenim un govern que impulsa polítiques de cooperació i inclusió social, que promou la ciència contra la superstició, el respecte contra la intolerància, la valentia política contra la covardia interessada, l’educació i moderació contra la crispació, l’optimisme i la confiança contra el catastrofisme, i sobretot tenim uns governats que mostren fermesa contra els calumniadors i les calumnies d’aquells que volen desacreditar la política per a poder fer ells el que els vinga en gana.
Però el govern de Zapatero, tot i tant social com és, no ha condicionat la gestió pública dels serveis en la Llei de Dependència, sinó la garantia objectiva dels drets per a tots els ciutadans. I crec que, per això, a ningú se li ocorreria dir que la Llei de Dependència es una llei de dretes.
Fa uns dies, un bon amic em va regalar un llibre que es titula “ La reinvencion del gobierno”. Tracta de les noves tendències de govern. Els autors citen al gran economista J. M. Keynes que diu: “ la dificultat no estiba tant en desenvolupar noves idees com en desprendre’s de les velles”.
Com alcalde, estic per introduir la modernitat en la gestió, per la reinvenció continua del paper dels governs i dels governants. Estem per a servir a la societat, cada dia més complexa i canviant. I sóc un convençut de les formules que estimulen la participació de la societat civil compromesa en la gestió dels serveis públics o inclús de l’empresa privada. No m’agraden les postures immobilistes d’alguns puristes d’esquerres, que neguen mecanismes innovadors, que des de postures clarament progressistes, donen mes capacitat per a servir millor a les persones.
Ahir vaig anar a Madrid per a demanar recursos que ens faran avançar en llibertat, transparència i participació directa. Entrem com ajuntament de Gandia, en l’era de les TIC .

Fins demà

COMENÇAMENT DE L’ANY

2008-01-11T22:31:00.001+01:00

Esta setmana s’ha animat molt la participació en el Blog. Crec que part del mèrit ha sigut d’Arturo Torró, que sempre ha tingut l’estranya habilitat de provocar reaccions en tot allò que mamprèn per davant. Des d’ací li done la benvinguda a la Blogsfera.

Entre les coses que han ocorregut esta setmana voldria destacar l’aniversari del Rei: ha complit 70 anys i ho ha celebrat amb un sopar en el que m’ha sorprès gratament la presència del Lendakari Ibarretxe, brindant amb la resta de comensals pel Rei i per Espanya. Crec que ha donat una lliçó de tolerància de la que molts tindríem que prendre bona nota.

En l’àmbit local, també m’ha agradat vore a tots el grups polítics de l’Ajuntament sense excepció en la presa de possessió del nou Comissari de la Policia Nacional. Pareix una persona amb ambició professional. Per cert, en Gandia portem 3 anys baixant l’índex de delinqüència fins un 30%.

El que no m’està agradant tant és la crispació que es respira en les últimes rodes de premsa entre els grups polítics de l’Ajuntament: no entenc la comparecència de Torró demanant responsabilitats patrimonials a causa d’ un expedient disciplinari obert a un funcionari, quan ell compartia eixa decisió fins ara; tampoc comprenc la defensa prestada per Moya a membres del grup del PP mentre ataca a una regidora socialista per disfrutar d’una baixa per maternitat. Crec que a Moya li serà dificil ser, al mateix temps, el retor i el novio en la boda.

Per últim, ahir va vindre a Gandia el Conseller de Justicia. Amb el sr. De Rosa vaig tindre un fort enfrontament en campanya quan venia a la seu del PP a dir “Torronaes” electorals. Ahir, els dos vam fer un esforç de responsabilitat i superació en l’acte d’inaguració del nou jutjat número 8. Crec que és la nostra obligació en benefici del ciutadans. Junts vam anunciar el proper jutjat de Violència de Gènere. Pel que fa al futur Palau de Justícia previst en Santa Anna, només espere que el sr. Reig no marege al Conseller i intente forçar una ubicació distinta. Jo considere, com considerava per unanimitat l’anterior corporació, que el Palau ha d’anar a Santa Anna per a revitalitzar el barri i el seu entorn. Això sí, amb la mida de parcel·la que necessite la Generalitat.

Fins demà

DESPRÉS DE REIS

2008-01-07T22:59:00.001+01:00

Un alcalde té el privilegi de poder relacionar-se personalment amb els Reis Mags d’Orient. Si a més a mes tens dos filles, l’experiència familiar és inoblidable. Gandia ha estat preciosa en estes festes, plena de gent que passejava tranquil·la pels carrers animats i il·luminats de la ciutat. També m’ha agradat molt la pista de gel i la cavalcada.
Però les festes ja han passat i tot torna a la normalitat. Repassant el temps recorregut, cada dia estic més convençut de lo positiu que és per a Gandia que governem amb la majoria que ens dona el pacte amb Plataforma. Front a la paràlisis que promulgaven uns o el tripartit ( Bloc-PP-Plataforma) que proposaven els altres, finalment estem essent capaços de consolidar una opció estable, oberta i sensata que permet governar per a les persones, amb certa tranquil·litat. Crec que quan menys entrem en polèmiques estèrils i més ens dediquem a gestionar, millor per a tots, i per tant, millor per a Gandia.
És l’hora d’impulsar els projectes i les mesures que milloraran la ciutat. Esta setmana començarem amb la incorporació del nou Comissari de la Policia Nacional, seguirem amb el debat de l’ordenança per a la millora de l’ús dels espais públics, amb la concreció dels projectes culturals del V Centenari, amb la presentació del nou tractament de superfície del Prado, amb l’inici de l’avantprojecte de la Casa de la Música... i així, una mesura darrere de l’altra, fins acomplir amb tots els compromisos assumits amb els ciutadans. És la nostra missió, més enllà de poses polítiques estètiques pensades per als mitjans de comunicació.

Fins demà

BON ANY

2008-01-04T08:10:00.000+01:00

L’any nou comença i és el moment de portar endavant els nous propòsits de millora. En l’àmbit institucional, és temps de millorar la gestió municipal, de fer millor el que venim fent fins ara i d’ocupar-nos de les coses menudes però importants. Enguany, millorarem el servei de policia, de neteja i de manteniment i l’atenció als ciutadans. A més, pense que la nova llei local per a la convivència i l’ordre en els espais públics serà un instrument interessant per a que les persones respecten el carrer i els parc públics com si fora la casa de totes i tots.
També vull que el 2008 siga l’any en el que els treballadors públics prenguen consciència de que són servidors dels gandians i que és un privilegi i no una càrrega tindre un treball que permet augmentar la qualitat en la vida quotidiana dels demés.
L’any 2008 serà també un any d’inici d’importants inversions i infraestructures: la Casa de la Música, l’edifici- seu per a Polítiques Socials (prioritàries en esta legislatura), l’inici dels nous pàrkings de l’El·líptica i Corea, la millora dels barris de la ciutat, etc,etc, etc. Per cert, no feu cas de les falses polèmiques mediàtiques

En l’àmbit polític, les eleccions de març per a presidir el govern d’Espanya marcaran el calendari. Estic realment preocupat per l’impuls social de les dretes i l’atomització de l’esquerra. Sincerament, no ho veig gens fàcil.

I pel que fa a la dimensió personal, després d’este any electoral intens, vull recuperar l’equilibri personal i tindre temps per a poder disfrutar de la família; vull ser més efectiu, aprendre a delegar i fer feliç a les persones amb les que compartisc la meua vida: és una condició necessària per a poder fer bé el meu treball.

Per a totes i tots, vos desitge el millor en el 2008, però sobretot vos desitge que sempre tingueu ganes de millorar. Serà bo per a vosaltres i, de segur, també per als demés.

Bon any i fins demà.

BON NADAL

2007-12-26T08:33:00.001+01:00

A tots i totes, bon Nadal! A qui celebra el naixement del Jesuset Déu i a qui pensa que en estes dates només va nàixer un xiquet més. A qui li agrada passar-lo en família i a qui pensa que ajuntar-se amb el cunyat impertinent és un martiri insuportable.
En especial, els desitge un bon Nadal a aquells que tenen lluny a les persones que més estimen i a aquells que simplement ja no les tenen. Bon Nadal també a qui pateix el Nadal.
Bon Nadal als autors dels sms, sobretot si són personalitzats o molt ocurrents.
Bon Nadal a qui s’ha portat bé i li portaran regals. Bon Nadal a aquells que els compren per a poder regalar-los. I també bon Nadal a qui sap que per a regalar no cal comprar cap cosa.
Bon Nadal a Browner, a Jose Maria i als que em feu comentaris en el Blog, inclosos els “pofessionals” i els anònims que em poseu a baixar d’un burro.
Bon Nadal a Maria, a la família, als de casa i a totes les persones que vull, que són més de les que puc voler.
Bon Nadal per a aquells que no els agraden els Nadals, fins i tot per a qui l’odia.

Destige tot el bé, per a totes i tots, en Nadal i sempre. Perquè encara no he conegut a ningú roí del tot i, encara menys, per a tots.
Hui faig 41 anys.
Fins demà

GOVERNAR: DECIDIR I GESTIONAR

2007-12-17T22:12:00.000+01:00

L’ofici o art de governar implica el tindre que estar contínuament prioritzant i decidint. Estes decisions les prenem individual o col·lectivament un equip de persones -concejals i càrrecs públics- que conformen tots junts el govern. Un bon Alcalde, com a director del govern, treballa des de la seua responsabilitat per perfeccionar la qualitat en la pressa de decisions. Al meu entendre, és importat no sols la capacitat i formació dels membres del govern sinó també l’actitud, la bonhomia, el talant i la seua vocació de servei als ciutadans. El que busques és aprofitar les oportunitats potencials que té la teua ciutat, fer-ho des de la responsabilitat i sobretot encertar en les decisions.

Però governar no és només prendre decisions, també implica gestionar les obres i els serveis que prestem als ciutadans. I en esta qüestió sóc el primer autocrític: el govern depèn molt de la capacitat de gestió que tinga l’organització municipal. Des de fa un parell d’anys, tenim més ambició i estem fent més quantitat de coses que persones o instruments tenim per a controlar la seua execució. Així hem tingut resultats insatisfactoris en obres com les urbanitzacions de Marxuquera o en l’execució del Passeig, entre altres, o no funcionen com cal alguns dels serveis públics que estem prestant, com ara el control de l’aparcament, etc. I tot per voler fer més del que podem fer amb els recursos que comptem.

Crec que l’ any 2008 és l’any per a millorar la gestió dels serveis públics i incrementar la nostra capacitat de fer coses amb nous instruments com són les empreses públiques ( per molt que ens critiquen des de l’oposició). És un any per auditar el funcionament de les contrates de neteja, jardineria, aigua o grua, per a millorar l’execució de les obres i fer complir les normes cíviques de convivència, estimular en els funcionaris la vocació de servei als ciutadans i donar-li ànima a l’atenció a les persones.

No serà fàcil. Els interessos particulars, les dinàmiques creades i la resistència al canvi juguen a la nostra contra. Al nostre favor està la necessitat, la determinació, la nova estructura de funcionament i el recolzament de la ciutadania.

Fins demà