CASOS PECULIARS

El meu despatx està obert a tot el món i això fa que, en ocasions, atenga a persones peculiars que venen a vore’m. Pel meu caràcter, tinc en consideració a molts ciutadans peculiars que, per circumstàncies de la vida, la viuen d’una forma diferent. L’altre dia va aparèixer un xicot amb una motxilla dient que se n’anava a Madrid a vore a Zapatero per a que li donara treball. El vaig vore decidit i no vaig voler llevar-li del cap la idea però sí li vaig aconsellar que anara a parlar abans amb Serveis Socials per a vore que podíem fer per ell. Va insistir en deixar-me un currículum i se’n va anar.
La següent notícia va ser escoltar-lo per Ràdio Gandia parlant des de Madrid. A mes de ser noticia en diversos mitjans de comunicació.
Qui el va atendre en Serveis Socials? Ningú, perquè ni va anar. Mal assumpte. Al vore el currículum que em va deixar, veig una empresa coneguda en la que diu que ha treballat alguns anys, pregunte, i em diuen que va anar, va signar un contracte i no va aparèixer mai més per allí.
El divendres ja el tornava a tindre davant del meu despatx volent vore’m i sense aparència d’estar en vaga de fam. Ell no està empadronat a Gandia i en esta ocasió, se li va aconsellar, des de la meua secretaria, que acudira als Serveis Socials del seu ajuntament.
Per la nit, vaig escoltar com la ràdio tornava a obrir amb un altre ciutadà que deia que anava a fer una vaga de fam davant l’Ajuntament. Preocupat vaig cridar al policia de la porta i li vaig preguntar si alguna persona estava en la casa consistorial o voltants. La resposta va ser que estaven acomiadant una boda civil que es celebrava en eixe moment en el Salo de Plenaris. No obstant, el dilluns preguntaré per eixa persona en Serveis Socials per vore si podem ajudar-lo en alguna cosa.
Tot i que no serà gens fàcil, en Gandia no volem deixar tirat a ningú en temps de crisi. Per això fent un esforç col•lectiu, comptem amb un bon instrument per a les persones que estan en l’atur i no tenen recursos. Es diu Renda d’Emergència Familiar (REF). A dia de hui, hi ha 92 famílies protegides que són prioritàries per a obtindre un lloc de treball. A més estem firmant convenis amb Cáritas, Creu Roja i altres entitats socials compromeses, per a tindre la major protecció social possible en temps difícils. Fins i tot ahir mateix, CCOO valorava molt positivament l’esforç i atreviment del govern de Gandia en la seua política social.
Tal vegada, en el que no hem pensat és en ampliar estos convenis amb algun mitja de comunicació per tal de que, quan detecten algun cas curiós, els pregunten si han estat atesos i, després de respondre a la pregunta i publicar la notícia, col•laboraren aconsellant-li que anara a veure els nostres serveis de protecció social. Som més de 80.000 ciutadans a Gandia; tenim mes de 4000 parats i de tots volem i hem d’estar pendents.
Fins demà.

CASOS PECULIARS

PAGAMENT RÀPID

Ja sabeu que la crisi em té obsessionat; crec que en estos moments deu ser la prioritat de qualsevol governant sensat. Jo no puc evitar el pensar tots els dies cóm podem aliviar a les persones i les empreses que estan patint-la. El dilluns aprovàrem una nova mesura anticrisi: el pagament ràpid. Pagarem per contracte als nostres proveïdors als 25 dies de la presentació de la factura en el registre econòmic de l’Ajuntament.

Tot i que l’Ajuntament de Gandia ja era dels ajuntaments que millor pagava, la Comissió de Govern feia temps que estava treballant, conjuntament amb els serveis econòmics, el protocol per a implantar un sistema de pagament ràpid garantit per contracte a les empreses proveïdores. Per a fer-ho possible, calia reduir la burocràcia, agilitzar els procediments, comprometre als responsables i tindre sempre suficients diners en caixa per a que tot funcione.

Pese a les crítiques que estem patint en matèria de personal pels assessors i la política d’austeritat que estem portant, crec que seria un greu error estalviar en el personal de gestió i alta qualificació quant més falta fa la seua tasca i entrega per a eixir de la crisi.
En Gandia, tinc als millors funcionaris i tècnics en administració local de tota la Comunitat Valenciana i això ens permet tornar a donar un altre pas anticrisi d’ efectes econòmics reals.

Amb la mesura del Pagament Ràpid, injectarem diners a la ciutat (que falta fa), donarem confiança a les empreses, millorarem la gestió econòmica i, com no, exigirem millors preus i un servei excel•lent de cara a l’Ajuntament i els seus ciutadans.

El desig seria que ens seguiren des de la Generalitat ( ací té un bon repte pendent), ajuntaments i resta d’administracions per a que s’estenguera l’efecte positiu de la mesura a tota la Comunitat Valenciana. Si volen i poden, tenen un nou camí obert per Gandia per a poder seguir.

Per cert, continuem sense noticies del Pla Camps. Eixe amb que ens han de donar 16 milions d’euros a l’ajuntament de Gandia. En fi, paciència i a pensar mentre en què podríem emplear-los. S’admeten suggeriments.

Fins demà

PAGAMENT RÀPID

A MILLOR

La situació econòmica és fotuda i molts ciutadans de Gandia estan, o bé patint-la, o angoixats pels que la pateixen al seu voltant. A estes altures, quasi tots tenim ja gent molt a prop (veïns, amics o algun que altre familiar) que està en l’atur o en una situació empresarial complicada..
Però, malgrat tot el que estic escoltant als mitjans, continue sent optimista a mig termini.
Estic veient a gent que ho passa mal, però també veig i no deixa d’admirar-me, l’esperit de lluita de les persones d’esta gran ciutat i comarca. Confie ara que estem en temps difícils, més que mai amb les potencialitats de Gandia i dels seus ciutadans. Ara, en plena tempesta, és l’hora de donar el millor de cadascú: per a lluitar, per a no conformar-se, per a emprendre i tornar-se a alçar, per a ser solidari, i per a redoblar els esforços sense descans. L’objectiu és eixir de la crisi abans que ninguna altra ciutat i fer-ho, a ser possible, sense baixes socials.
Fa un ratet li preguntava a una persona incansable en el seu treball: com pots donar tant i tant? I em va contestar: “faig tant, perquè vosaltres sou la repera i em carregueu les piles cada dia”.
A mi també em passa el mateix: és impossible deixar de fer tot el que pugam fer i un poc més, per totes les persones que valen la
pena d’esta ciutat. Gandia em carrega les piles cada dia (inclosos els ciutadans i veïns del barri de Corea).
Amb eixe esperit de superació, de treball en equip ben fet, d’ implicació personal per les persones, no tenim el perquè de ser pessimistes. Recordeu que demà és el 14 de febrer i que som uns enamorats de Gandia.
Ànim a totes i a tots, que l’esforç que esteu fent, s’ho val.
Fins demà.

A MILLOR