FITUR I EL V CENTENARI

Enguany Fitur també ha estat afectada per la crisi econòmica. El recinte firal estava menys animat que els altres anys.
Però allí estava Gandia, en un lloc ben visible, acompanyada dels seus representants empresarials, culturals, institucionals i politics, rebent a les distints delegacions i promocionant la ciutat.
Han passat per l’estand quasi tots: el Ministre de Sanitat, que diu que vol vindre a Gandia a vore unes falles; el President de la Generalitat, que va reafirmar el seu compromís amb el V Centenari del 2010; el President de la Diputació, el Delegat del Govern d’Espanya a la Comunitat, l’amiga Leyre Pajin, el director de Turespaña, la Consellera de Turisme, el meu Secretari General Jorge Alarte, etc. Totes i tots ens miren amb consideració i alguns no poden dissimular l’ admiració cap a Gandia i el seu teixit social.
Ara, en arribar a casa, escolte cóm es posa de nou públicamen en dubte el finançament de la celebració del V Centenari del naixement de San Francesc de Borja.
Enguany anem a presentar-nos a les distintes convocatòries d’ajudes de la Generalitat i dels Ministeris, guiats per Moncloa i el Vicepresident de la Generalitat i, en funció dels resultats, tenim tot l’any 2009 per a tancar la resta dels diners que haurien d’acabar d’aportar per a l’any que ve.
Sóc optimista, tot i que sé que no és fàcil obtindre diners d’altres administracions i menys encara en temps de crisi.
Jo tinc fe en els governants i crec en la voluntat d’acomplir els seus compromisos. Tinc fe en la figura de Sant Francesc, en la programació consensuada i en el potencial de relacions de la ciutat de Gandia i de les entitats del Consell organitzador. Dels partits de l’oposició tan sols demane i espere, un poquet de lleialtat al esdeveniment, col•laboració sincera i confiança i determinació en la defensa de la projecció cultural i turística de Gandia.
Perquè a voltes sembla que amb les seus declaracions públiques vullguen temptar al dimoni.
Fins demà.

FITUR I EL V CENTENARI

RENDA D’EMERGÈNCIA FAMILIAR

Sent orgull polític de l’última mesura valenta que hem aprovat en la Comissió de Govern i vull compartir-la amb tots vosaltres. S’anomena Renda d’Emergència Familiar i destinarem per a la mateixa, prop d’un milió d’euros.
Ja sabem que no podem solventar la crisi des de l’ajuntament, però com a govern d’esquerres tinc el compromís de posar a Gandia a l’avantguarda de l’impuls de l’activitat econòmica i la protecció social. I amb esta mesura aprovada donarem protecció i suport a les persones de Gandia que més estan patint la crisi.
Es busca “aliviar” a les famílies amb més dificultats econòmiques i posar-les en la rampa d’eixida per a que algun dels membres d’eixa família tinga, amb immediatesa, feina de nou.
La renta d’emergència que donem no és molt alta, estarà al voltant de 400 euros mensuals, però va acompanyada d’altres mesures que li donen força i efectivitat en l’objectiu buscat.
Aquelles famílies que estiguen en dificultats perquè algun membre ha perdut la feina i tinguen ingressos inferiors a uns 600 euros/mes, a banda de tindre dret a la Renda d’Emergència Familiar, automàticament, els aplaçarem els impostos fins l’any 2010, tindran dret a transport públic gratuït, a tota classe de bonificacions fiscals en les taxes, impostos i preus públics de l’ajuntament. I si tenen fills en edat escolar, tindran concedida la beca de menjador i gratuïtat de guarderia i material escolar.
Amb la idea de que no passen més de tres o quatre mesos sense tindre una oferta de treball, seran prioritaris a l’hora de tindre feina en les obres del Pla d’inversions de l’Estat, així com en els programes d’ocupació que posem en marxa des de l’ajuntament de Gandia. Penseu que tenen un ingressos familiars molt baixos.
Ara cal que, amb rapidesa, apleguem a totes i tots els que ho necessiten . La idea és fer efectives les primeres rendes d’emergència el 29 de gener. Després temps hi haura per avaluar els efectes i defectes de la mesura i fer, si cal, les correccions oportunes.
Fins demà

RENDA D’EMERGÈNCIA FAMILIAR

INTOXICACIONS INTERESADES

UNA DEL PP: Vaig tindre ocasió de fer un desmentit rotund al Sr. Torró el dijous en el Plenari. Van dient per ahí als veïns del barri que el Pàrking de la El•líptica té perill de fallida econòmica i que, per tant, es pot quedar en un forat sense acabar com va passar quan es va fer el de la República Argentina..
Amb independència de qualsevol conjuntura econòmica, la construcció del pàrking va a bon ritme, està garantida per l’Ajuntament i la seua inauguració serà en al data prevista a l’hora prevista.

UNA DEL BLOC: Ahir a migdia, després d’un dia intens, mentre rebia a ciutadans i col•lectius, em vaig assabentar que els regidors del Bloc de Gandia feien una roda de premsa per a “ denunciar la privatització” de les escoletes infantils municipals. Havien llegit per damunt l’acord pel qual l’Ajuntament li encomanava a l’empresa pública que executara l’obra de la nova escoleta, “així com l’explotació” ... i allà van anar.
L’ Escoleta de Corea és pública i els educadors seran contractats per l’Ajuntament de Gandia.
Els regidors del Bloc tenien fàcil preguntar abans d’eixir a comunicar, i s’hagueren assabentat que el terme “explotació” es refereix a poder llogar-li-la a l’ Ajuntament i a poder vendre i llogar les vora de 80 places d’aparcament que, aprofitant l’avinentesa, fem en el soterrani de la escoleta infantil, per als veïns o serveis del barri.
Han preferit denunciar, confondre i alarmar a informar-se de la realitat. En fi, ells sabran si esta es la millor manera d’entendre allò que deien de “El Bloc compta”.


Fins demà.

INTOXICACIONS INTERESADES

FAREM UN BON ANY 2009

Estos dies són dies per a fer el balanç de l’any 2008 i formular desitjos per a l’any nou que hui comença. Ho faré també en el blog, centrant-me en la qüestió de la crisi econòmica.
De l’any 2008 crec que tenim dos semestres ben diferents. Un primer on vegérem, quasi amb incredulitat, com anava entrant la desacceleració. A principi d’any, diagnosticàrem la situació com a fort "constipat" i hem acabat en l’hospital amb una pulmonia. En el primer trimestre no es preveia, diguen el que diguen, que la crisi fóra tan dura i tan forta com està sent, sobretot en les dades de destrucció d’ocupació i la crisi de liquidesa financera mundial.
Ara, el 2009, seguint la llei del pèndul, els analistes el preveuen com a “annus horripilis”. Diuen que serà molt pitjor que el segon semestre del 2008 i que ens agafem fort que ve corva. Fan com els metges: es curen en salut a l’hora de fer previsions, per si de cas.
Jo crec que l’any 2009 no serà per a tant. Pot ser, este any 2009, que naix innocent, ens sorprenga en positiu com el 2008 ho ha fet en negatiu en l’últim semestre.
Ho dic des de la reflexió més serena.
Des de fa uns mesos s’estan donant tots els tractament anticrisi (forta inversió pública, baixos tipus d’interès, injeccions per a moure el sistema financer,etc.) i això ha de notar-se més prompte que tard. A més, les empreses estan ja previngudes i preparades per a fer front a esta roïna situació, el que ens fa pensar que en uns mesos s’acabarà la destrucció d’ocupació. Tinc la impressió que moltes d’elles (les més espavilades) ja han començat a posicionar-se pensant en la pròxima reactivació econòmica.
Per a mi, modestament, crec que la clau per a tractar la crisi des de l’àmbit local està en tres aspectes en els que devem insistir:
1.- Defensar entre tots, com a valor afegit, l’aspecte cultural propi d’una societat treballadora, optimista i emprenedora com és la societat de Gandia. Cal defensar els valors que ens són propis i del nostre territori (també els valors econòmics).
2.- Protegir tots els llocs de treball, des de la prudència i responsabilitat però fins on puguem. I protegir socialment a les persones que l’han perdut estimulant que en tinguen un altre el més prompte possible.
3.- Que totes aquelles persones que conserven el seu lloc de treball (que són la immensa majoria) siguen conscients que estaran en millor situació enguany que l’any passat. Que quasi sense adonar-se’n podran viure amb millor qualitat econòmica, tot i crisi, aprofitant l’increment de la professionalitat i les baixades de preus.
Per al 2009, desitge que tornem ben prompte a recuperar la normalitat un poc més forts i més savis. Com els malaltets que, una vegada han fet efecte els tractaments i estan curats, tan sols els resta superar eixa sensació de descol•loque per haver estat molts dies en un hospital.
I, amb un poc de vent favorable de l’exterior, segur que acabem l’any 2009 molt millor que hui el comencem. Mon pare em deia: “quan ací gela les puntes dels tarongers, en altres llocs el fred parteix les soques”. Jo, per la meua part, ja prepare a l’ajuntament per a eixe any de recuperació que serà el 2009.
Bon any i fins demà.

FAREM UN BON ANY 2009