BONES OBRES

Gandia està enmig d’un procés ambiciós de transformació, iniciat en l’anterior legislatura. Estem millorant, amb creixent intensitat, els accessos a la ciutat, infraestructures, Passeig, pàrkings, escoles infantils, biblioteques, piscines, carrers, orelleres etc.
Ara, en plena crisi econòmica, Gandia està immersa en el més gran pla d’obres que ha tingut mai la ciutat. Pareix que tot estiga fent-se alhora. Però tingau clar que fem moltes obres perquè podem (altres estan fotuts i arrimats al marge) i perquè som un govern de progrés que defensa la cultura del fer per damunt de la discussió estèril, i tenim clar que cap ciutat progressa sense fer millores continues i estant parada.
Que les obres causen molèsties i costen diners, ja ho sabem. I que solen ser font de conflicte mentre estan fent-se, també. Fins i tot, en algunes ocasions, no ens ixen massa bé. Però, no tingueu cap dubte: les obres són bones, i millors encara en temps de crisi econòmica.
Les obres generen treball, inversió directa i indirecta, noves oportunitats i milloren Gandia, fent-la més bonica, amb més serveis, amb més infraestructures i amb més espais de qualitat per a donar més qualitat de vida a les persones que ací viuen o venen de fora per a disfrutar de la nostra ciutat.
Si no ho teniu clar, mireu la història recent i voreu exemples com la peatonalització del centre històric, la façana marítima o la pròpia passarel•la del passeig, que causaren polèmica en el seu moment i hui són estendard orgullós de la nova Gandia.
Sempre passa que hi ha qui aprofita les molèsties que causen les obres per a intentar armar embolic social i traure profit partidista. Ho he vist ara, en la Vilanova, en el pàrking de la el•líptica o en la remodelació de Simancas. Els que ho fan s’enganyen de totes totes, perquè les obres s’acaben i queda el bon fruit de les mateixes i el record d’un atac irresponsable de l’oposició. Estic convençut de que eixa crítica facilona, interessada, ferotge i absent de tota responsabilitat es torna finalment en contra de qui la fa.
Gandia és un ciutat moderna i emprenedora, i els gandians estan orgullosos de la seua ciutat i de les millores que se li fan. Els gandians volen obres i un ajuntament que els escolte en les seues propostes. Per això, totes les obres, mentre estiguen fent-se, tindran un programa de participació social i portaran l’eslògan en la tanca publicitària de: “bones obres”.
Fins demà.

BONES OBRES

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

En els últims dies, he tingut moltíssims comentaris a este blog demanant educadament la protecció i/o “salvació” d’un immoble en el barri de Santa Anna de la família Romaguera. Per respecte i consideració cap a tots vosaltres i els vostres comentaris, vos donaré la meua opinió de l’assumpte.
Recentment, una associació va iniciar una campanya per a salvar l’alqueria de Romaguera. Argumenten molt i molt bé enmig d’alguna que altra desqualificació global a este govern. Invoquen el valor compartit de la preservació del patrimoni i l’apliquen d’una manera quant menys un poc forçada a este immoble concret. Pot ser la intenció és convertir-lo en un símbol, amb independència de quin siga el seu valor patrimonial real.
Quina bona ocasió tinc, com alcalde, per a demostrar la sensibilitat personal i del govern que presidisc en esta legislatura, cap a la protecció del nostre patrimoni, salvant el primer símbol triat per l’associació Arc de Mig Punt, quan l’anterior govern de progrés el va condemnar a mort (temptador per a un polític de conveniència).
Però, en cas contrari, si no atenem als requeriments fets per esta associació i alguns de vosaltres, quedarà demostrat que som uns assassins del patrimoni per no preservar un edifici que “possiblement” tinga algun valor. La rajola depredadora, insensible i especuladora destrueix el nostre patrimoni.
Per a començar a aclarir conceptes: la urbanització que està executant-se és pública, la fa l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) per conveni amb l’Ajuntament de Gandia i té un caràcter marcadament social. És a dir, ha d’acomplir la finalitat de regenerar socialment la barriada tradicionalment més castigada de Gandia per marginació social. Hem fet l’impossible per a que els futurs jutjats s’ubiquen en este PAI, perquè volem que tinga motor social. A més, farem tres ponts amb finançament públic per a que la nova Santa Anna tinga una relació fluida amb la resta de la ciutat.
Fins on sabem, l’Alqueria de Romaguera és una alquerieta que està en molt mal estat. En l’anterior legislatura, es va considerar que no tenia suficient valor patrimonial ni històric per a salvar-la. A més, la futura urbanització la deixaria enfonsada dins d’una zona verda, que seria inundable.
No obstant, ara ho tornarem a estudiar de nou, amb més sensibilitat si cal i amb més estudis i informes. Vorem de nou si hi ha alguna cosa que paga la pena conservar. Si és així, mirarem cóm fer-ho per a que siga compatible amb el desenvolupament social de Santa Anna, que vol deixar de ser un barri degradat.
Si no és així, ho hem de triar, la tombarem. Volem protegir, conservar i donar-li ús al nostre patrimoni. Però este ho ha de ser i ha de fer-se des de la responsabilitat.
Ho sent per alguns, he triat no ser un polític de conveniència.
Fins demà.

LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

A EUROPA, MÉS EUROPA

Tenim a la vista les eleccions per a triar qui ens representa a Europa. Ens citen enmig d’una forta crisi econòmica per a que enviem uns quants eurodiputats espanyols al gran parlament europeu.
Alguns del PP volen que estes eleccions siguen un vot contra Zapatero (o contra Orengo). Altres del PP- també en conec a uns quants- volen que fracasse Rajoy per a vore si així canvien de candidat. Saben que el PP, en unes eleccions nacionals, per molt que tinga el vent a favor, ho tindrà més difícil amb Rajoy que amb qualsevol altre candidat (també val la reflexió per a Torro a Gandia).
Crec que uns i altres s’equivoquen en l’anàlisi de la qüestió. Pot ser l’assumpte siga d’un altra manera i no parle del deure de triar en funció de la ideologia entre dretes i esquerres.
Esta vegada, quan estem parlant d’Europa, per damunt de la resposta partidària esperada, si puguera, triaria França i Alemanya. Triaria el cor d’Europa. I ben cert és que, en cap cas, triaria a Anglaterra.
Jo estic convençut que Espanya, si votara el cor d’Europa, votaria al PSOE. No votaria mai a Aznar o al PP. Tan sols triarien a Aznar i a Mayor Oreja els que volen menys Europa (sempre disfressant l’elecció en la defensa dels interessos nacionals )
L’europeisme modern és democràcia social, és economia de mercat però amb regles i regulacions. Siga de dretes o d’esquerres. A mi, en França, em dona quasi igual qui guanye. Els seus ciutadans enviaran amb els seus vots, majoritàriament, a europeistes convençuts. En Espanya, Polònia, Itàlia, Anglaterra i alguns països més, per desgràcia, la cosa no és igual. Berlusconi, per exemple, volia enviar un certamen de misses al parlament europeu.
Ací, en Espanya, cada vegada que ens citen a les urnes ens juguem enviar europeistes o antieuropeistes disfressats d’espanyolistes de plaça de bous, “teja” i Mare de Déu.
Prompte començarà el guirigai entre els partits. Parlarem de crisi, de qui té les solucions i pot ser, fins i tot, i si cal, del tramvia al Grau. M’agrada debatre i no refusaré cap tema o qüestió. Però en esta ocasió no m’oblidaré de mostrar i fer vore als meus conciutadans que serà necessari fer més Europa per a tindre un futur més segur en un món cada vegada més complicat. Que devem anar a votar a favor d’ Europa i no a la seua contra. I que, en Espanya, amb circumscripció única, ho tenim fàcil a l’hora de triar. Votar ací més Europa es votar pel PSOE.
Fins demà

A EUROPA, MÉS EUROPA