42 ANYS BEN PORTATS

Hui estic feliç: és el dia del meu aniversari. Ja tinc 42 anyets i, a falta de güela, vos diré que crec que els porte ben portats. Sé que direu que no sóc un Donis i que la tableta dels abdominals en mi és un panou per a dotze. Però estic content amb mi i amb la meua vida.
No els passa a tots que als 42 anys estiguen molt millor del que podien somniar als 20. Crec sincerament que ho tinc tot i sóc un tipo afortunat: tinc unes xiquetes que quan les mire en cau la baba i encara no sé com les hem fetes tan guapes i tan espavilades. Una dona que em complementa i completa la meua felicitat diària: guapíssima per dins i per fora i a la que vull amb bogeria. I, a més, tinc el privilegi de ser l’alcalde de la meua ciutat. Si jo em queixara, mereixeria ser castigat.
Passada la crisi tonta dels 40, on et dones compte que, de sobte, ja no eres un xicon, torne a celebrar els anys amb alegria i he pensat que els 42 són una bona data per a dir que estic a meitat de la meua vida.
Per tant, amics, tranquils: pense complir almenys fins els 84. Em cuidaré un poquet més, perquè encara em queda molt per fer, per viure i per disfrutar en esta vida. Als meus contraris, simplement, demanar-los un poquet de paciència perquè em veig amb corda i força per a molt de temps.

Per acabar amb bon ànim: bon Nadal de nou a totes i a tots i moltes gràcies per les felicitacions rebudes. Als que ho heu fet, vos dec una convidada.
Fins demà

42 ANYS BEN PORTATS

POLÈMIQUES ECONOMIQUES

Ja fa temps que l’oposició política ha perdut el nord en la tasca de la crítica econòmica al govern.
Té igual que estem en crisi o no. Té igual que mantinguem la pressió fiscal de l’any en l’IPC pur i dur i, si este varia a la baixa, la diferència la dediquem a la creació d’un fons d’emergència per als més necessitats en estos temps difícils. Té igual que l’Ajuntament estiga fent un esforç titànic invertint al màxim per a que Gandia no es pare i es creen llocs de treball.
En la concessió de l’aigua, encara ressonen tantes i tantes declaracions contràries i contrariades per haver aconseguit un cànon de 55 milions d’euros, al temps que garantírem la qualitat i la quantitat de l’aigua per als pròxims 25 anys (el PP encara manté un pleit respecte a la qüestió amb l’esperança que l’Ajuntament es quede sense un euro).
Ara, la darrera polèmica econòmica denunciada pel Bloc (prompte eixirà el PP en sintonia) l’ha motivada un bon acord amb l’empresa concessionària de l’aparcament del Riu Serpis per a poder finançar la nova plaça escultòrica de Navarro Baldeweg (Plaça del Tirant).
L’ajuntament rep 3,2 milions d’euros, a canvi de passar els abonaments mensuals de 55 a 60 euros, de clarificar aspectes concessionals i de garantir l’equilibri que resulta afectat per la realització de l’obra.
Des del Bloc diuen que, en realitat, es tracta d’un crèdit encobert. Ho seria, si després de fer l’obra, el pàrking funcionara econòmicament regular o malament. En tot cas, seria un crèdit barat.
També denuncien que és un cànon anticipat a compte del que tenia que cobrar l’ajuntament al llarg del temps de la concessió. Això no és cert del tot. Si després de l’obra el pàrking funcionara molt bé, seria un cànon quasi integrament afegit al que ara hi ha previst.
Per una altra banda, l’acord fa possible millorar el funcionament de la concessió, incrementar l’interés mutu de l’empresa i l’Ajuntament perquè funcione millor el servei, i permet fer l’obra de la plaça sense finançar 3, 2 milions d’euros en un préstec. Es compte com es compte, estos diners que la concessionària aporta ens costaran a un preu més baix que un crèdit d’un banc o fins i tot podrien plegar a ser gratuïts.
Jo crec que el que més mal els sap és que, al no ser un préstec, l’Ajuntament manté intacta la seua capacitat inversora per a altres projectes, perquè no incrementa legalment amb esta operació el seu endeutament. Per a mi, simplement, magnífic!
Ara ens diuen que estem esgotant totes les fonts possibles i tornen, de nou, a confondre’s. En temps de crisi, el que estem fent és no tocar la font dels impostos per a generar ingressos. Per a sorpresa de molts, sense pujar impostos, no parem de fer coses...Ni pararem.
Algunes persones es pregunten: des del govern ho podem fer tot possible? La resposta evident és que no. Però la nostra obligació és, enmig la crisi, allunyar-nos de les polèmiques econòmiques i fer possible quants mes projectes millor, sobretot si representen noves oportunitats per als ciutadans i són indiscutiblement bons per a la ciutat de Gandia.
Bon Nadal i fins demà.

POLÈMIQUES ECONOMIQUES

33

Hui, un poc fotut de salut per este oratge i amb grip, reprenc una nova entrada del blog.
El passat pont vaig estar amb la família i uns amics en Rubielos de Mora i, en tornar, la gestió de l’ajuntament m’ha absorbit completament. Resultat: no he pogut traure temps per a asseure’m a escriure res i m’he quedat amb les ganes d’explicar els avantatges de comprar pisos, o com i on anem a gastar els diners del Fons Zapatero. Ho deixarem per més endavant.

El poquet temps disponible que he tingut estos dies l’he invertit en preparar la candidatura a Secretari General del PSPV- PSOE a Gandia. Urgia conformar un nou equip de persones per a fer la nova direcció executiva del partit. I així ho he fet, robant hores a casa per la nit i a migdia.

Ara ens toca a 33 persones administrar la immensa responsabilitat que suposa dirigir una agrupació centenària, amb la substitució de la insubstituïble amiga Pepa Frau (la jefa), protagonista indiscutible dels últims 40 anys del partit. Temps hi haurà per a fer reconeixement públic de quant gran pot ser una persona senzilla i de la importància de la seua tasca al front de tot el que ha portat entre mans.

La direcció del PSPV a Gandia es composarà de 33 persones, amb tasques concretes i moltes ganes de treballar. Formem una nova generació política poc dogmàtica i amb voluntat clara d’obrir el partit i la política més noble a la societat Gandiana.

El divendres, els 33 eixíem elegits amb el 100% dels vots emesos pels militants del partit. La nova direcció comença bé, amb un partit fort , unit i que governa amb estabilitat la ciutat de Gandia. No hi ha cap excusa, per tant, que ens impedisca aconseguir els necessaris i ambiciosos objectius marcats.

Crec que, en el PSPV, totes i tots tenim ben clar que el nostres èxits electorals locals (sempre difícils i ajustats), no estan provocats pels nostres propis votants ideològics. Sabem que necessitem estar units, però som plenament conscients que, per a guanyar a Gandia, els socialistes a soles no en som prou. Per tant, hem de ser capaços d’acomboiar a molt ciutadans més que, sense compartir totalment les nostres idees com a partit, creuen que la nostra actitud com a persones i les nostres propostes com a equip de govern són les més creïbles, sensates, atractives i convenients per al present i futur de Gandia.

Per acabar, vos desvetle tres claus del nou equip:

1) Esta nova executiva té una organització territorial per a estar més prop dels barris i de les persones.
2) Combina experiència amb joventut . L’experiència per a que no pergam el nord i la joventut per a que no tingam por a perdre’l.
3) El bon rotllo i la bonhomia personal han tornat a ser elements claus per a conformar està direcció del partit.

Sort i encert als 33 en esta nova etapa.
Fins demà.

33