QUE NO ENS CANVIEN

“No canvieu”... És el que els dic als meus regidors quan passen de ser persones anònimes del carrer a tindre una responsabilitat de govern en l’ajuntament de Gandia. Els ciudatans veuen mal que el càrrec canvie a les persones que hi accedeixen.
¿Per què tenim eixa tendència a canviar quan canvien les nostres circumstàncies socials, ambientals o econòmiques?
Crec que estem en permanent debat entre com vivim la realitat i com voldríem viure-la. Contínuament es confronta “el que som” amb “el que voldríem ser”. Per la meua experiència, crec que, en allò essencial, les persones canviem poc al llarg de la vida. En canvi, sembla el contrari, degut a que la nostra societat emfatitza el canvi mal mesurant la diferència i confonent el concepte d’èxit.
Hui no es mesura tant l’èxit pel que eres sinó pel que tens o pel que fas, per tant té igual com sigues, perquè quasi no importa. Si eres callat però ric o famós, eres una persona interessant i interiorment complexa. Si eres callat però pobre o anònim, és perquè eres un tros de suro.
Per favor, que cap càrrec se li puge a ningú al cap. No canvieu, i si ho feu, que siga per a ser millors.
No crec en el destí. Més bé crec que som, en part, fruit de l’atzar capritxós i de la sort buscada. Xicotetes diferències en les decisions o apreciacions del passat, aparentment insignificants en aquell moment, tenen grans conseqüències en la distancia d’un futur sempre incert.
Per acabar recordaré una frase que em deia continuament mon pare quan vaig accedir a ser concejal : “recorda, Jose, val més ser burro que Alcalde, perquè Alcalde és per a quatre anys i burro per a tota la vida”.

Fins demà

QUE NO ENS CANVIEN

TESSITURES ESPORTIVES

Tot i que no sóc molt “forofo”, m’agrada celebrar els èxits dels clubs i dels esportistes amb satisfacció sincera. Són sentiments d’eufòria que afloren sense buscar-los. Desperten l’autoestima i l’orgull i provoquen que et sentes guanyador quan guanya la selecció, un esportista o el teu equip de referència.
A Gandia, eixa sensació d’orgull, sens dubte, me la desperta el bàsquet estant en la 2ª divisió. Tot i que no tinc moltes ocasions per a anar a vore’ls, quan tenen un triomf, com a ciutadà, no poc evitar sentir-me part del mateix, així com quan pateix un fracàs i estic present, m’emporte un disgust de por.
Com a Alcalde, com a Ajuntament, em plantege la següent qüestió: ¿com i fins on cal recolzar als nostres equips més representatius que són capaços de provocar estos sentiments col•lectius? Esta pregunta me l’he tornada a fer, esta temporada, quan el Gandia Bàsquet ha requerit a l’Ajuntament un nou increment de la seua aportació. Ja són més de 700.000 euros d’aportació amb intervenció pública, que este any garantirem, amb dificultats, per a poder mantenir la inscripció en la categoria de plata.
El Gandia Bàsquet i l’esforç econòmic que suposa mantenir la seua categoria m’han fet pensar en el paper que deu tindre l’Ajuntament en els clubs esportius d'alta competició. Devem aportar “només” la instal•lació esportiva (pavelló o camp) i el seu manteniment? O també tenim l’obligació, en representació de la ciutat, de quadrar els pressupostos de les entitats com a contraprestació a la dedicació compromesa i l’esforç desinteressat que fan les seues directives?
Si és la dos (que jo no ho tinc gens clar) , quin control de la despesa cal fer? Participem en la gestió o els deixem que s’apanyen sols tot i saber que podem acabar pagant?
A sovint, l’Ajuntament està en la tessitura d'aportar grans quantitats de diners o deixar que els clubs baixen de categoria o, fins i tot, desapareguen.
De moment, demà, en comissió de govern extraordinària, aportarem al Bàsquet els primers 320.000 euros (dels més del 700.000 garantits) per a injectar liquiditat i donar l’oportunitat de que es troben les complicitats polítiques, socials, empresarials i institucionals necessàries per a sostindre de seguit la categoria LEB OR.
Si no hi ha, o no es troba, un espònsor privat amb pes, o l’ajuda d’una caixa o d’altres administracions, deu suportar l’Ajuntament de Gandia de seguit la categoria de plata del Gandia Bàsquet justificant-la com a promoció externa? Jo crec que no, però estic obert i admet comentaris públics o privats (al correu electrònic) que em donen punts de vista respecte a la qüestió plantejada.

Fins demà.

TESSITURES ESPORTIVES

EL CANVI PER A GUANYAR

Ahir, en el Club Nàutic de Gandia, acompanyant a altres alcaldes de la Comunitat Valenciana, vaig recolzar a l’alcalde de Morella com a candidat per a dirigir el PSPV-PSOE. I ho he fet després de pensar-ho molt, de manera tranquil•la i reflexiva i convençut de que Ximo Puig representa el canvi real i necessari per a poder guanyar.
Jo vull guanyar, vull ser govern en la Comunitat, però com bé diu Zapatero, les victòries tenen que ser merescudes i fins ara no les hem merescut.
A diferencia d’altres, jo no crec que el Partit siga el problema, més bé pense que és l’esperança per a molta gent progressista i moderna que desitja un futur millor per a esta Comunitat. Això si, caldrà obrir-lo, potenciar-lo i donar-li força per a que, sense complexes, aspire a representar a una àmplia majoria de valencianes i valencians. I s’ha de fer des de l’orgull identitari de ser valencians, tolerants, mediterranis, amants de la llibertat , de la justícia social i del progrés econòmic sense exclusions.
Si volem guanyar caldrà, d’ara endavant, treballar molt, amb intenció, sumant a molts, donant confiança i solvència, guanyant credibilitat , defensant de manera oberta i clara als valencians i valencianes, pensant primer en les persones que volem representar, abans que en nosaltres mateixos.
Els alcaldes i regidors, gent pràctica i acostumada a treballar de persona a persona, tenim un paper fonamental per a donar-li força i difusió a este nou impuls de canvi per a guanyar.
Gandia vol sumar i contribuir, de manera respectuosa, al canvi per a guanyar, posant a disposició del Partit una Fundació Municipalista que atenga , assesore i acompanye permanentment als regidors i regidores de tots el municipis, grans i menuts, en la seua acció política diària. Pense que l’oposició no està tan sols per a la ingrata tasca de fiscalitzar al govern. Devem ser, de manera prioritària i si aspirem a governar, l’ instrument que canalitze, amb actitud humil i propostes ambicioses, els somnis i anhels d’una àmplia majoria de valencianes i valencians.
Cal canviar, però no simplement per canviar, sinó per a ser més i millors... Canviar té sentit, si és per a poder tindré de nou l’opció i l’ambició de tornar a guanyar.

Fins demà

EL CANVI PER A GUANYAR