MÉS SEGURETAT A MILLOR PREU.

Esta vesprada, Vicent Mascarell, Regidor de Personal i Seguretat Ciutadana, acompanyat d’Ana Garcia, Regidora d’Hisenda, i assessorats pel cap de la Policia i el cap de Personal, arribaven a un bon acord amb els sindicats de la Policia Local de Gandia. Enhorabona! Com Alcalde, l’he firmat en nom del govern municipal, i com he dit abans, és un bon acord i per a tota la legislatura. Ha costat, però tots hem eixit guanyant; el conflicte s’ha acabat.
Els policies guanyaran més diners fixes al mes però, a canvi, treballaran més jornades laborals al cap de l'any i amb les hores extra més barates. Per tant, tindrem més policies, treballant més hores, amb unes retribucions més consolidades i un cost menor per a l’Ajuntament.
Ara, el Sr. Torró i el seu advocat, si tenen sentit del ridícul, estaran una temporada amb el cap catxo. Mira que demanar ahir la dimissió del regidor que ha aconseguit tan bon acord, (sic) o manifestar en declaracions públiques que acabarem amb el conflicte pagant tot allò que demanaven els sindicats... menuda responsabilitat la de estos dos senyors! Ben cert és que no tots en el PP tenien la mateixa postura. Em consta que membres del grup no estaven d’acord amb les manifestacions de Sr. Torró i pensaven que era una bona oportunitat per oferir el seu recolzament al govern amb un tema tan important com és la seguretat ciutadana i demostrar així que els importava Gandia més que la bronca política diària.
Gràcies, des d'ací, pel suport: als ciutadans, per la seua paciència i comprensió; als socis de Plataforma, per la seua lleialtat en una qüestió tan important com delicada; a la Policia Nacional, per l’esforç suplementari; i als mandos i la plantilla de la Policia Local, pel seu treball afegit. Gràcies també a totes i a tots els que, per acció u omissió responsable, han fet possible este acord.
Des d’ara, els gandians tindrem una ciutat més segura, un govern més fort i uns policies més motivats i millor estructurats. En resum: més seguretat a millor preu. Algú volia altra cosa?

Fins demà

MÉS SEGURETAT A MILLOR PREU.

25 ANYS D’UNIVERSITAT D’ESTIU

Dilluns, Maria Teresa Fernández De La Vega, el rector Francisco Tomàs i jo, inaugurarem la vint-i-cinquena edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. Va ser una bona excusa per fer balanç de la recent història de la ciutat i per a poder xarrar un ratet de manera distendida amb la Vicepresidenta del Govern. Maria Teresa em comentava que li agrada Gandia i els seus ciutadans, persones optimistes, culturalment obertes i inquietes, tolerants i solidàries, socialment. Per això, veu en Gandia l’esperança en un futur millor
Jo estic segur, com així li vaig dir, que a Gandia som capaços de transformar les dificultats en reptes i estos en noves oportunitats. En estos moments de dificultat econòmica, o crisi, si així ho prefereixen, és quan cal tindre valentia i ser conscients de la necessitat de que, per a superar les dificultats, caldrà ser millors del que som...I ho serem! Per aconseguir-ho, hem d’obrir-nos a nous instruments de gestió i noves formes de treballar. En esta societat que viu en el canvi constant, el perill és tancar-se.
I caldrà, com hem fet sempre, creure en nosaltres mateix i en les nostres pròpies possibilitats, i seguir invertint en coneixement i cultura, els eixos que marquen el destí d’una ciutat. Com vaig dir a l’acte inaugural de la UEG, no hi ha res més barat que el coneixement, ni més car que la ignorància.
Fins demà.

25 ANYS D’UNIVERSITAT D’ESTIU

LEYRE I EL NOSTRE COMPROMÍS

Hui he entrat en Internet per a vore el tractament de l’excel•lent notícia que suposa la designació de Leyre Pajín com a Secretària d’Organització Federal del meu partit. Ja sabeu que és amiga de Gandia i, com a Secretària de Cooperació del Govern d’Espanya, hem tingut i tenim tot el seu suport per a les nostres relacions internacionals com a ciutat.

Navegant, he llegit també l’afer de Compromís, amb expulsió de la cap de llista del grup inclosa. No sé qui té raó, però crec que deurien canviar d’actitud, i de nom. Segurament estaré mes pròxim a esquerra i país que a EU; i el del Bloc es veia vindre. Pense que, amb estes formes de curta visió, la decepció que provoquen és tremenda. No podran, en temps, il•lusionar a ningú. Crec que la gent ja sap, des de fa temps, que estan repartint-se el 5% de representació parlamentària a mossos.

És una obvietat que El PSPV- PSOE, en la nostra Comunitat, no ha aconseguit que les coses anaren com cal. El PP té una majoria política i social immensa i nosaltres portem un temps amb órgans de direcció provisionals, aguantant el “xaparró” de la manera més digna possible.
El panorama no és bo, ni està fàcil la cosa, però jo sóc optimista en un millor futur polític, i crec que en el congrés de València tindrem l’oportunitat de ser allò que vullguem ser. Jo vull ser govern. I crec que si volem totes i tots, som tan bons, que no depén de ningú més que de nosaltres el ser-ho. Tot és qüestió de posar-se a la tasca, perquè matèria prima, idees, i talent, en tenim. Crec que serà necessari tindre certa responsabilitat col•lectiva i trellat personal, sobretot, per part d’aquells que tenim certa visibilitat política.
El repte: a vore si som capaços de llançar una oferta il•lusionant que ens done la possibilitat de canviar, en el 2011, el Govern de la Generalitat. Eixe deu ser el nostre principal compromís com a partit. Ja sé que és un gran compromís, però pensem que per a molts ciutadans optimistes i amb ganes de frescura i de progrés, som l’única esperança.
Nosaltres, amb la força del PSOE i de les persones que ens acompanyen, no devem ser mai el problema, sinó l’instrument d’una immensa força de canvi.

Fins demà

LEYRE I EL NOSTRE COMPROMÍS