LA CRISI FINANCERA I ECONÒMICA MUNDIAL

Esta setmana, en la Gala de FAES, vaig realitzar un discurs on feia referència a la economia i el paper que hem de jugar els actors de les administracions públiques. Si em permeteu, hui m’agradaria transcriure-vos part del meu parlament.
No crec que esta siga la crisi d’Orengo, ni de Camps, ni de Zapatero: i, si molt m’apureu, tampoc és la crisi de Bush...Mes bé crec que la falta de Govern, o la falta de un Govern Mundial o Global, ens ha abocat a una situació complicada i difícil a moltes empreses i a moltes persones arreu del món, que també està afectant durament a Gandia i a la seua comarca, sobretot i especialment a aquelles persones que perden el seu lloc de treball.
Els indicadors macroeconòmics, a excepció de l’IPC, semblen no voler donar-nos treva; a l’octubre hi havia a Gandia 1.744 persones aturades més que fa un any.
L’Ajuntament de Gandia, està decidit a fer-li front a la crisi, des de la responsabilitat, però amb valentia i sense por. Tenim la immensa ambició de posar-li proa a l’huracà financer utilitzant tots els instruments públics i privats disponibles amb un únic objectiu: que esta ciutat no es pare.
Som molts els que tenim plena confiança en la ciutat i el seu futur, i pensem que les potencialitats de Gandia - el clima, la ubicació geogràfica, els serveis públics que ens donen seguretat, el benestar, la formació, o la cultura pròpia i caràcter amable i emprenedor de la gent- fan i conformen el nostre valor més preat: la qualitat de vida que entre totes i tots hem aconseguit fins el dia de hui.
Des del govern, estem duent a terme programes amb efectes socials i econòmics reals, com ara: SOS Vivenda, la reforma de Pla General d’Ordenació Urbana per a afavorir les promocions de vivendes de VPO; o projectes socials d’una envergadura extraordinària com el de la construcció del nou barri de Simancas. A més, anem a adquirir massivament vivenda per convertir-la en vivenda protegida de lloguer. Amb estes mesures volem, al temps que aliviem la crisi, garantir que totes les persones tinguen accés a una vivenda digna. Estes mesures, acompanyades de plans d’ocupació, són la punta de llança d’una política sòlida de millora i de manteniment del benestar social de les gandianes i els gandians també en temps ben difícils.
Crec que ja no estem en els temps per a permetre’ns tonteries i per a donar-nos “gustos al cos”. En matèria econòmica, cal treballar conjuntament en la mateixa direcció i amb el mateix ànim, i ben lluny de les lluites polítiques partidistes i estèrils, a les que tant a sovint ens estem acostumant.
El pessimisme no pot ser mai el remei davant d’una situació financera i econòmica adversa. La baralla contínua entre partits polítics i entre les administracions públiques, tampoc.
Amics i amigues, l’obligació de l’Alcalde de Gandia és aportar solucions i sumar esforços, quan més millor. I poden vostès estar ben segurs que en eixa tasca estaré centrat i treballant sense descans. Per difícil que alguns m’ ho posen.
Fins demà.

LA CRISI FINANCERA I ECONÒMICA MUNDIAL

NOU PARC COMERCIAL A GANDIA

A ningú se li escapa que estem en temps de convulsió econòmica i financera. Ens trobem immersos en una crisis econòmica mundial que ens afecta a tots: a las empreses, a les administracions públiques, però sobretot, a las persones que perden el seu lloc de treball.
Per això es tan important que las empreses i les administracions públiques provoquem i transmetem confiança en les nostres pròpies possibilitats i en un futur millor, amb accions clarament positives.
A Gandia, s’ha implantat un nou parc comercial, i sense dubte, es positiu que s’ invertisquen en la nostra ciutat 52 milions d’euros per a la construcció d’este centre comercial, i que se generen 560 llocs de treball en esta comarca.
Gandia és una gran ciutat valenciana que viu, entre altres coses, d’ agradar i d’atraure a milers i milers de turistes. Però també viu d’ agradar i d’atraure a una àrea de influència de més de 350.000 valencians que venen a la nostra ciutat per a fer les seues compres.
Som i volem seguir sent el segon motor econòmic de la província de Valencia. I som i volem seguir sent una potència comercial de primer ordre en la nostra Comunitat.
Per això, és molt important que no ens tanquem, i menys en estos moments, a las noves oportunitats i a la diferenciació comercial: perquè la competència de Gandia no és Gandia, sinó altres ciutats del nostre entorn que legítimament volen plegar a tindre la capitalitat comercial que, amb tant d’esforç, ens ha costat arribar.
Per als polemicistes del comerç: va ser La Generalitat Valenciana (i no l’Ajuntament de Gandia) qui va aprovar el 10 de febrer de 2007 la apertura d’esta gran superfície comercial. Des de l’Ajuntament vam aplaudir esta decisió de l’administració autonòmica (en este cas, per unanimitat, Bloc inclòs), perquè pensem que és beneficiosa per a la ciutat i que ens ajuda a seguir mantenint una envejable capacitat d’ atracció comercial i a donar un millor servei als nostres potencials clients i visitants.
La decisió encertada no és evitar la competència, més bé és afrontar el repte (i fa anys que treballem en eixa línea), de fer compatible la coexistència de totes les ofertes comercials possibles en esta gran ciutat, prestant, això sí, especial atenció al comerç urbà, invertint en millores urbanístiques i promovent la gestió integrada mitjançant l’associacionisme.
Hui ja sabem que la diversitat reforça la posició de privilegi que té Gandia i ens ajuda a superar millor que altres ciutats els moments incerts de baixa activitat econòmica.
Gandia, diguen el que diguen, està hui d’ enhorabona. Perquè els ciutadans seran més lliures per a poder triar; s’ha creat més ocupació; som més competitius, i a més, s’ha reforçat la posició comercial privilegiada de la nostra ciutat.

Fins demà

NOU PARC COMERCIAL A GANDIA

LA NOVA PISCINA DEL GRAU: MOLT MÉS QUE UNA PISCINA

Hui ha sigut un bon dia per a l’esport i per al Grau. Amb la inauguració de La Piscina del Grau, ampliem i millorem de manera substancial la xarxa d’equipaments per a la pràctica de l’esport amb que ja compta la ciutat. A més, amb l’obertura d’este Centre d’Esport i Salut, s’ha fet realitat una antiga i justa reivindicació d’este poble (Paquito Marti, per fi, ja podrà prendre el bany en hivern).

Este migdia, en l’acte senzill d’inauguració, ha participat David Meca, Lydia Morant (la nostra nadadora olímpica) i Paquita Piera, veterana nadadora del Grau que va posar la primera pedra d’este projecte. Hui, amb la seua presència i alegria, donaven suport i aprovació al resultat final junt a centenars de graueres i grauers que respiraven orgull i satisfacció. La piscina del Grau ha superat totes les expectatives previstes.

I no serà l’única, perquè la intenció del Govern municipal és dotar a Gandia de més espais esportius amb la pròxima construcció d’una piscina al Raval-Benipeixcar i una altra nova piscina pública al parc del País Valencià, al districte de Roís de Corella. Tot i que, paral•lelament, deuríem potenciar i estimular la iniciativa de inversions privades en el camp de la pràctica de l’esport.

L'objectiu no és altre que el de continuar millorant la qualitat de vida de les gandianes i els gandians (hui, la de les graueres i els grauers) i convertir a Gandia en una ciutat també referent en quant a la pràctica de l’esport.

A més, en temps de crisi econòmica, cal invertir si cap amb més gana i convicció. I l’Ajuntament de Gandia no pararà d’invertir amb l’ajuda de totes les persones que ens ajuden a governar per a fer-li front i eixir més forts i més atractius d’esta roïna situació econòmica mundial. De moment, el dilluns, més de 25 persones començaran a treballar en la nova instal•lació esportiva del Grau.

Per acabar, vull estendre la felicitació i l’agraïment més sincer a totes les persones, representants polítics i tècnics, que abans i ara han treballat i han col•laborat amb esforç i dedicació en la consecució d’este vertader èxit col•lectiu.
Demà diumenge és també dia de portes obertes. Des d'ací, vos anime a visitar i a disfrutar de La Piscina del Grau, Centre d’Esport i Salut.

Fins dema.

LA NOVA PISCINA DEL GRAU: MOLT MÉS QUE UNA PISCINA

HOMENATGE A JOSEP PIERA

Ahir férem un merescut sopar homenatge a Josep Piera, amb motiu dels seus 40 anys de magnífica trajectòria literària. Acompanyat dels seus amics i companys i en presència dels portaveus municipals, compartírem taula i mantell en un acte molt senzill, amb parlament d’ Ignasi Mora i del mateix Piera en “Ca Vicent”.
He llegit alguns escrits de Piera i, darrerament, hem compartit taula més d’una vegada. Josep Piera és una persona generosa, que provoca que estigues a gust al seu costat. És una persona entusiasta, oberta i dinàmica que sempre duu el discurs a l’acció o a la resposta més enllà de la quotidianitat, de la realitat concreta o de l’espai local.
M’agrada i compartisc esta manera de ser i de pensar. Tota societat necessita de persones lúcides i imaginatives que obrin l’esperit a noves expectatives i que mostren que l’autoestima és el millor antídot contra el provincianisme, la curtedat de mires o el conformisme, tant en el camp personal com en el social.
És cert que tot creador sol ser individualista i egocèntric, de la mateixa manera que hi ha polítics que tendim a ser consensuadors i relativistes; i pot ser per això estos solen ser oficis difícilment compatibles.
Reconec que no sóc una persona massa partidària dels homenatges però sí que ho sóc del reconeixement d’allò de bo que fan les persones per la seua societat.
I ací en el blog, com ho vaig fer ahir al sopar, com Alcalde de la ciutat, vull fer pública la meua admiració per la talla intel•lectual de Josep Piera i per la seua estima a la ciutat i al país; pel que ha fet fins ara, i pel que de segur farà i farem en els propers anys.
Per la meua part, no hi quedarà.
Fins demà

HOMENATGE A JOSEP PIERA

TOTES I TOTS SOM HUMANS

Esta setmana, la cadena SER ens despertava amb una notícia cridanera: Hisenda li havia embargat la nòmina de regidor a Arturo Torró. Apareixen les primeres preguntes: com pot ser? Però Torró no tenia molts diners? Quin és el motiu del deute i de l’embargament? Perquè li embarguen just el seu sou públic de regidor? No té altres ingressos “oficials” ni saldo en cap compte corrent? Estes preguntes -sense cap resposta clara a dia de hui- tenen com a contraposició formal altres preguntes i manifestacions: Estem parlant d’un assumpte personal? La notícia va contra la intimitat del seu protagonista? Qui la filtra i a qui li interessa la notícia?

Començaré pel final: no sé qui la filtra físicament. Amb tota probabilitat, alguna persona de l’Ajuntament, com per sort o per desgràcia ha passat en tantes altres ocasions: em venen al cap publicacions de sentències, factures i informes restringits mostrats a la càmera en rodes de premsa, i fins i tot embargaments d’altres regidors (del govern i de l’oposició) en anteriors legislatures. Com a alcalde és molt complicat evitar estes filtracions, perquè és difícil limitar l’accés a la informació dels regidors i grups polítics i més difícil encara és evitar que conten les seues recerques a altres, o als propis mitjans, tot i que saben que no deurien fer-ho perquè estan sotmesos a guardar discreció d’allò que coneixen per raons del seu càrrec.

I a qui l’interessa la notícia? El fet en qüestió de que Torró tinga la nòmina embargada li interessa, en primer lloc i en primícia, a un mitjà de comunicació amb 75 anys d’experiència en Gandia, i després, a tota la resta de mitjans sense excepció que es fa ressò de la mateixa: Levante, Las Provincias, El Mundo, El País, etc. Per què? Perquè, com a mitjans de comunicació, interpreten que és notícia. Creuen que els ciutadans de Gandia tenen dret a saber quan un sou d’un regidor que es paga dels impostos dels propis ciutadans ha sigut embargat i per quin motiu.

Ara, alguns diuen: “La notícia no hauria d’haver eixit; és una poca vergonya, una altra maniobra de desprestigi”.
Però jo em pregunte: No és cert que Torró devia 4000 euros a Hisenda? Eixe deute li l’ha provocat algun adversari polític? A més, si és tracta d’un fet sense importància - “d’algo habitual i d’una tonteria”, com diu el propi Torró - perquè estan tan afectats, tan indignats i tan ofesos? Sé que, quan passen estes coses, l’afectat es posa com una moto, els seus partidaris es disgusten i s’exciten i canalitzen la seua ràbia cap al missatger i cap als adversaris polítics. Es diu impotència. L’ única cosa que demane és que, com que en política no ha de valdre tot, no es col•loque la família (ni la pròpia ni la dels demés) en mig d’una polèmica política.

Des d’ací, vull expressar la meua solidaritat amb els professionals que, per exercir la seua llibertat de premsa, puguen estar rebent acusacions velades i pressions per haver fet públic un fet noticiable. A mi també m’apunten i estan fent-me arribar anònims, dient-me les mil “perreries” i desitjant-me un infern per a mi i el meu entorn. (Se’n passeu molt, xicons).

Els que em coneixen saben que no tinc por. Fa temps vaig triar ser valent, i és més, em fa molta pena tractar amb fanàtics.
Crec que el Sr. Torró, com a responsable del PP, fa un flac favor a la societat no acceptant cap crítica política, intentant amagar els fets, acusant a tot el que pilla per davant i parlant d’assumptes familiars per a provocar l’excitació dels seus fanàtics.
En compte de donar una explicació clara, completa i convincent, ha triat fingir-se víctima, encara no se sap ben bé de que...
Arturo Torró, com era la seua obligació, diu que ja ha pagat el deute. Si no vol dir res més al respecte, per mi perfecte. Simplement ha de ser conscient i saber que, a partir d’ara, tindrà més difícil, almenys en temes d’Hisenda, donar lliçons al demés de com ser un bon gestor. El ben cert és que tots errem perquè, al cap i a al fi, totes i tots som humans.
Fins demà

TOTES I TOTS SOM HUMANS

OBAMA

Estos dies estem immersos mediàticament en la campanya per a triar president als EUA. El preferit dels europeus- i pareix que també dels americans- és Obama. Sembla que ja cansa la era conservadora i que ja és l’hora de la nova economia, de la col•laboració entre les nacions i, per tant, l’hora del canvi.
Ací, a Espanya, alguns opinadors de dretes (fins i tot algun diputat rebotat amb Aznar) i prou ciutadans militants de les esquerres defensen que no existeix l’esquerra als EUA i, per tant, Obama representa també a la dreta. Doncs bé, jo no estic gens d’acord amb eixa afirmació que la considere, a més a més, intencionada dels que es veuen perdedors.
Sempre hi ha, al menys, dos grans visions o maneres d’entendre el món i la societat que estan presents en tots els sectors i àmbits de la vida: l’església, l’exèrcit, els sindicats, la família, l’escola i l’educació, etc. Crec que l’esquerra i la dreta també és, en part, un sentiment, una missió que està per damunt d’etiquetes o nomenclatures, i que la portem dins cadascú de nosaltres.
És cert que es pot argumentar que hui quasi tots els partits estem inclosos i defensem un únic sistema: el sistema occidental d’entendre la societat, amb eleccions democràtiques, llibertat d’expressió i de moviment per a les persones , economia de mercat mes o menys regulada, col•laboració públic-privada, etc. Però crec que la dreta i l’esquerra defensem eixe sistema de manera diferent i, sobretot, l’imaginem més diferent encara en les nostres visions i somnis de futur.

Per això, no devem deixar-nos confondre si a vegades no està clara la diferencia en les mesures concretes que s’estan aplicant per part d’uns i d’altres. En moltes ocasions, la diferència està just en la perspectiva i els principis inspiradors que justifiquen eixes mesures, moltes vegades compartides.
Per a mi, Obama, baix la nomenclatura que vullguen utilitzar als EUA, representa clarament a l’esquerra. Tant és així que tan sols cal vore qui el recolza i qui l’ataca. El recolzen els mes necessitats, els més lliberals del partit conservador, els artistes, els agents econòmics i socials més compromesos amb la modernitat, amb Europa i amb el canvi. Per contra, l’ataquen els reaccionaris, els bel•licistes i armamentistes, els uniteralistes, els tradicionalistes, i els fanàtics (Palin i Bush).
Si jo puguera (i crec que deuria poder), votaria a Obama. No m’abstindria, ni pensaria en cap cas que estic votant a una espècie de dreta camuflada. Crec que amb el meu vot estaria contribuint un poquet a canviar el món per a millor.
Amics i companys, votar Obama és votar esquerres, ací i als EUA. El que seria clarament de dretes ( o al menys és a la dreta mundial a qui beneficiaria) seria que les persones que se senten d’esquerres no anaren a votar per Obama i el Patit Demòcrata i que, per culpa d’això, tornaren a guanyar els conservadors. Creuem els dits i fem, tots els d’esquerres, força, per a provocar un canvi a millor.
Fins demà.

OBAMA