A DEMANAR EL VOT AMB FORÇA

Ja ha començat la campanya. És l’hora de la festa de la democràcia. És el moment de demanar el vot i demanar-lo amb força. Els ciutadans i ciutadanes tenen la paraula i, d’ací a 15 dies, diran el que volen per al nostre país, per a ells i per als seus. Elles i ells diran.
Jo dic que vull progrés, llibertat, defensa de la pluralitat, respecte a la diferència i esperança en un futur més just i millor. No vull fanatisme, ni prejuís, ni que em jutgen pels meus pecats, ni que es propugne que cadascú s’apanye conforme puga.
Ara tinc l’oportunitat de participar en la campanya i demanar el vot i vaig a demanar-lo amb convicció. Perquè crec que el millor per a quasi totes i tots és que el govern d’Espanya estiga en mans sensibles, obertes i netes. A Gandia li ha anat bé amb el PSOE a Madrid; i a València, per molt que dissimulen, també.
Per tant, per convicció, per justícia i perquè crec que és cert que la ciutadania es sobirana i mai s’equivoca, totes i tots els que creguem que mereix la pena, hem d’eixir a demanar el vot amb força per a Zapatero, per a Maria Teresa i per al progrés social en els pròxims 4 anys.
Som més. Tan sols devem anar totes i tots a votar, per a que ells no tornen.

Fins demà

A DEMANAR EL VOT AMB FORÇA

PENSANT EN LES ELECCIONS ESTATALS

S’apropen les eleccions al Govern d’Espanya i tinc motius per a estar tranquil i també altres per a sentir-me inquiet. No veig la cosa gens clara:

1.- Crec que la gestió ha sigut prou bona, amb errors i encerts, però sense cap motiu fort per a privar d’una segona legislatura a Zapatero.
2.- L’alternativa que es presenta és el passat. Rajoy no il·lusiona ni als propis, i menys acompanyat per Acebes i Zaplana.
3.- Tot i que no soc anti-res, els al·legats de la Conferència Episcopal en favor del PP ens recorda que cal mantindre l’independència de criteri des de les institucions per a poder governar per a tots i no tan sols per a alguns bisbes.
4.- I tot i que són molts els que pensen que el PP cuida més l’economia que el PSOE, crec que Solbes és mes solvent que Pizarro per a posar trellat en l’anàlisi i les solucions davant de situacions d’incertesa econòmica internacional.

Però, quan parle amb la gent del carrer o amb els meus amics, l’instint em diu que alguna cosa no marxa. Als d’esquerres els veig molt confiats i dispersos: tots diuen que guanyarà Zapatero, però després de posar-lo a baixar d’un burro. I els de dretes m’argumenten que no estem en les eleccions locals i que, per tant, és l’hora de votar ideologia i no persones.
En les pròximes eleccions estatals, a Gandia, el PSOE competirà amb Peris, el Bloc, EU, i els de Rosa Diez. Ah!... i amb el PP, que va obtindre ni més ni menys que el 52% dels vots de Gandia per a les passades autonòmiques.
No sé. El Poble dirà.

Fins demà.

PENSANT EN LES ELECCIONS ESTATALS

DESPRÉS DE LA CRIDA...

He de reconèixer que hui em sent un poc alleujat perquè ja ha passat la Crida, l’acte on cada any les Falleres Majors i l’Alcalde convidem als gandians i gandianes a viure la festa. Tots els anys patisc prou en este acte: em posa nerviós haver de fer una espècie de parlament encès davant de tantíssima gent com hi ha a la Plaça Major. A més, no sé per què l’ hem de dir de memòria i no podem ajudar-nos d’un faristol...
Però bé, la Crida també em posa de molt bon humor. És la fita temporal per anar acomiadant poc a poc l’hivern, mentre li donem la benvinguda de nou al bon temps i a la primavera pròxima. Ja tenim ahí les Cavalcades i d’ací res, les Falles. Per cert, admire el treball que fan desinteressadament els fallers; sens dubte, contribueixen a fer de Gandia una ciutat millor, més optimista i crítica a l’hora.
Canviant de tema: ahir vaig anar al cine a vore “Ahora o Nunca”, de Morgan Freeman i Jack Nicolson. M’ha fet plorar prou a mi i a quasi tota la sala. La pel·lícula fa reflexionar sobre com consumim el temps i quines son realment les coses que importen. Parla també de com es pot mesurar el valor d’una persona. Respecte a açò, jo crec que una persona es pot medir també per la seua capacitat de regalar, per la seua generositat. Sempre he pensat que el donar fa feliç al que dona i al que rep. Recomane la "pel·li" i gràcies pel consell, Carles V.

Fins demà

DESPRÉS DE LA CRIDA...

UN ANY DE BLOG

Hui he tornat de Madrid i em disposava a parlar-vos de com ha anat per FITUR , quan m’he recordat que l’any passat ja vaig publicar un blog sobre esta fira de turisme. Fa més d’un any que escric este quadern i porte fets, per a sorpresa meua, uns 120 comentaris respecte a les qüestions més diverses. He anat repassant eixos comentaris, amb la perspectiva que dóna el temps, i crec que, en el seu conjunt, reflecteixen prou bé la meua manera de pensar i de vore la realitat; per tant, crec que pot ser una aproximació prou vàlida per a endevinar com sóc.

En este any, he après que obrir i mantindre este blog és una voluntat meua personal i no una obligació de caràcter institucional o polític. Per tant, este quadern només ha de respondre a eixa voluntat de voler compartir reflexions, idees i inquietuds amb tots vosaltres, de persona a persona.
Ja ho vaig dir al principi: este Blog és com ma casa i entra en ella qui jo vull. No és un lloc per a la polèmica estèril i propagandística, la desqualificació dolenta, l’insult i la mala educació (tot i que de vegades he colat algun que altre comentari que no hauria d’haver publicat).
Per acabar, vull donar les gràcies a tots els que participeu ací (uns vint diaris) i recordar-vos que no conteste els comentaris que feu a la meua reflexió però, si voleu saber mes de mi o de qualsevol qüestió que tingueu curiositat, podeu enviar-me un correu a jorengo@gandia.org. Fins ara, els he contestat tots.
Gràcies i fins demà.

UN ANY DE BLOG