INICI DEL CURS POLÍTIC

Els polítics no iniciem el curs al gener, coincidint amb l’any natural. Com els xiquets d'escola, comencem el curs al setembre.
Les eleccions municipals són al juny i això comporta que emprem el més de juliol per a formar govern. A l’agost, després d’unes precampanyes i campanyes cada vegada més llargues i costoses en tots els sentits, tots els que poden agafen vacances. I així arriba el setembre.

El grup socialista sempre aprofita el final del mes d’agost per a preparar la “tornada al col·le”. Demà tenim prevista la reunió d’inici de curs polític. Analitzarem resultats electorals en gelat, farem balanç del curs anterior, proposarem objectius per al nou curs que comença, avaluarem riscos i oportunitats, millorarem la nostra forma de treballar i buscarem els mecanismes per a transformar totes les nostres promeses electorals en accions de govern.
Vos convide a sumar-vos i a participar en l'acció de govern. D’ací quatre anys, Gandia ens tornarà a avaluar i ens donarà les notes en forma de resultat electoral.
Però bé, considere que ara no és temps de pensar en eleccions sinó de treballar amb il·lusió en tots els projectes en els que ens hem compromés, de persona a persona, amb els ciutadans. Crec que el treball ben fet i la proximitat és la millor garantia d’èxit. Ara, a pel notable o, si teniu molta ambició, a pel sempre difícil excel·lent. Gandia s’ho mereix i de nosaltres depén.

Fins demà

INICI DEL CURS POLÍTIC

LA MARXA EN LA PLATJA DE GANDIA

Amb 40 anys, feliçment casat i dos xiquetes, crec que ja no estic per a eixir de marxa als pubs i les discoteques. Més jove sí feia els meus “pinitos”, fins que, un bon dia, sense saber ben bé perquè, el que em divertia tots els caps de setmana va deixar de divertir-me fins a esdevindre una rutina avorrida i prou trista.
Hui en dia, tot i que no renuncie a alguna escapadeta molt ocasional, ja sóc conscient de que cada edat i situació personal et porta a disfrutar de qüestions diferents. És llei de vida.
Ara estic d’alcalde i em trobe en una platja on hi ha un fort conflicte d’interesos. Per una part, com a zona turística, és necessari i positiu que hi haja oci i activitats terciàries, incloses les de pubs i discoteques. Així ho demanen els joves de Gandia i els turistes que passen ací les seues vacances. Però, per una altra banda, la concentració d’estos establiments i la seua pròpia naturalesa causen molèsties i inconvenients als veïns, sobretot si han de treballar el dia seguent.
Quin model de platja volem? Com resolvem este conflicte? Difícil reposta i més difícil l’execució.
Hui entra en vigor una moratòria que impedix instal·lar més pubs i discoteques a la platja fins a que no debatim i solucionem estes qüestions. Crec que declarar ZAS la zona d’oci de la platja va en contra dels interesos turítics de Gandia. Però crec també que és necessari pal·liar o intentar solventar els problemes que l’oci nocturn causen al veïnat. Ens hem donat una any de termini per a, entre tots, aportar la millor planificació possible. Parlarem amb els representants veïnals i amb els representants dels pubs i discoteques, buscarem zones alternatives menys residencials on ubicar estes activitats i a vore si som capaços de trobar eixa necesària quadratura del cercle. Almenys, intentar-ho és la nostra obligació i, aconseguir-ho, la meua ambició.

Fins demà.

LA MARXA EN LA PLATJA DE GANDIA

A MAL TEMPS, BONA CARA

Dia gris el d’este dissabte. Pel balcó de casa, observe un cel ple de núvols i sent bufar amb força el vent. Justet hui que hem quedat tots el cosins germans per a fer una paelleta i recordar temps d’infància.
Jo vaig com el temps. En mi influix el temps, la temporada de l’any en la que estem.
Sóc mediterrani. Em senta bé l’ombra quan fa molt de sol, els dies llargs de primavera, la bona vetlada conversada d’una nit d’estiu i viure amb les finestres ofertes.

M’entristeix la pluja i els dies núvols. No m’agrada ni el fret ni la neu. L’acurtament del dia de cara a la tardor el veig com un càstic injust que hem de patir cada any. I és en esta temporada quan em venen pensaments com; “ veus, ja sóc un any mes vell”. En fi, no viuria en Alemanya per res del món.

Per cert, vos recorde que en els vostres comentaris, sempre ben rebuts, no deuríeu faltar el respecte ni insultar ningú. Porte quatre censures en la història d’este blog i crec que dos li poden haver caigut al mateix/a. Si algú esta exaltadet o potser li afecta massa el canvi d’oratge polític, li recorde que no és obligatori llegir este blog personal.

Tant de bo, els dies núvols, jo poguera traslladar-me al Carib.
Però, en fi, sempre ens queda allò de: “a mal temps, bona cara”.

Fins demà

A MAL TEMPS, BONA CARA

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES INCERTES

Gandia, hui per hui, és una de les ciutats més actives econòmicament de tot l’estat espanyol. Les estadístiques de La Caixa ens situen, any darrere d’any, en nivells d’activitat econòmica alts i cada vegada més creixents. Però hem d’estar permanentment observadors.
Ara, en tota España, estem assistint a una relentizació de l’economia. El Banc Central Europeu encareix les lletres dels crèdits i ens queda menys renta disponible per a despesa. Quan disminuix la capacitat de despesa, les famílies prioritzen i disminuixen el seu consum. Això suposa menys vendes per al comerç i menys caixa per a la restauració.
A més, el finançament dels pisos s’encareix i, a igual preu d’eixida, la quota del prèstec ix més alta. Amb la mateixa renda no pots comprar com abans. Els preus s’estabilitzaran, però costarà més de vendre la construcció nova, sobretot les males ubicacions o les que tinguen baixa relació qualitat/preu. Es resentirà especialment la segona residència, Ja se sap el primer afectat és allò que és despesa prescindible o retardable. Per tant, temps de desacceleració a la vista.
Si es confirma esta perspectiva , almenys des de l’ajuntament de Gandia impulsarem fortes inversions, crearem valor afegit amb iniciatives innovadores i ens prepararem per a competir amb altres territoris, donant i incitant a donar més qualitat i més professionalitat. Posarem les nostres capacitats en generar riquesa i promoure noves oportunitats, donant protecció i garantia a les inversions. En resum, espere que faça bon temps econòmic i que paren de pujar els tipus d’interés, però, en el cas de que això no siga així, jo, des de l’Ajuntament, ja estic preparant els toldos i els paraigües per a que Gandia estiga preparada. L’economia cada dia és més global i estic convençut que, des de les polítiques locals encertades, es poden millorar molt les coses.

Fins demà.

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES INCERTES

LA COSA ES COMPLICA

Sempre he pensat que el treball i les relacions humanes amb els companys de feina, si et dediques a alguna cosa que t’agrada, no és una càrrega sinó un element enriquidor. Jo em considere un privilegiat per dedicar-me cada dia a ser l’alcalde de la meua ciutat.
Maria, la meua dona, portava un temps sense treballar. Entre la baixa maternal per la nostra segona filla i la campanya electoral, a banda de fer alguna coseta ocasional, la seua tasca principal ha sigut aguantar-me a mi i a les xiquetes … que no és poc!

Ella diu que no hi res, si pots, com disfrutar de la família. Però necessitava moltíssim reprendre el seu desenvolupament professional per a sentir-se una persona completa. Ara s’ha incorporat a treballar de nou a València. És guionista d’un programa infantil-jovenil per a Punt 2.

Des de fa uns dies, vaig de cap. Com estic a Gandia, sóc el responsable de l’intendència de casa i de les atencions bàsiques i directes de Marieta i Júlia. De bon mati, porte a Maria a l’estació i faig el trasllat de les xiquetes de casa en casa, repartint-les entre la família. Les nanes s’ho passen pipa i pense que, tot i anar de cap, tots serem més feliços … o així ho vull vore quan anem cantant junts en el cotxe de bon matí.

Fins demà.

LA COSA ES COMPLICA

LA POLÈMICA DE CADA ESTIU

Gandia és la tercera potència turística de la Comunitat Valenciana. Tot i que reconec que tot es pot i es deu millorar, jo estic orgullós de Gandia i de la seua platja.
Cada any, les coses van millor, realitzem fortes inversions en infraestructures per a posar-nos al dia i estem creixent de manera contínua i continuada en este important sector econòmic. L’objetiu és donar més qualitat cada vegada, ser més competitius i poder treballar més en els mesos de fora de temporada (desestacionalitzar).

L’ajuntament deu fer bonicos els carrers, mantindre òptim l’estat de l’arena i de la platja i promoure un creixement sostingut de les places hoteleres i de l’oci turistic, primant la qualitat.
Els restauradors deuen competir amb els seus propis companys- cada vegada mes nombrosos- incrementant la qualitat i la relació qualitat-preu.
Els hotelers s’impliquen cada vegada més en la gestió de les promocions i foment de les infraestructures, modernitzant les seues instal·lacions.

Cada any, el Patronat de Turisme de Gandia dóna les dades d’ocupació de la platja, és a dir, quanta gent està visitant-nos, quin és el nombre d’habitacions d’hotel que queden lliures i quants apartaments declarats túristics estan ocupats. Em consta la fiabilitat de les dades que oferix el gerent del Patronat, Javier Gil, i la professionalitat amb la que s’obtenen (moltes d’elles facilitades pel propi sector empresarial turístic).

Té igual! .. tots els anys, en el mes d’agost, el PP inicia una polèmica respecte a eixes dades d’ocupació, dient que són falses i que la situació és insostenible. Enguany, Torró- que és nou però poc novedós- no ha tingut prou en anunciar un “xapapote” i peixos morts en Gandia durant la campanya electoral. Ara ens qualifica com “la platja del “macrobotellón”. Fora la bandera blava, fora els distintius de qualitat. No es creguen vostés les bondats de Gandia quan es promociona a l’exterior. Tot és un engany del govern socialista.

Tot i que algun empresari amb vocació partidista li faça costat al sr. Torró, crec sincerament que la política d’”eslogan destroyer” no és l’aportació més adequada per a beneficiar la indústria turística de la nostra ciutat.


Fins demà

LA POLÈMICA DE CADA ESTIU

LES VISITES

Sabeu que, com alcalde, estic sempre a la vostra disposició i podem veure’ns al meu despatx. Ara, en el mes d’agost, estic dedicant-me especialment a atendre la quantitat de visites de ciutadanes i ciutadans que m’havien quedat pendents, degut a les eleccions i als maldecaps de les negociacions posteriors.
M’agrada parlar amb la gent. Les entrevistes et donen l’ocasió de conéixer de primera mà les inquietuts i els problemes dels ciutadans. Tot i haver alguna excepció, deuríeu de veure el trellat que tenen les persones. Molt poques vegades et plantegen burrades, quasi mai “sinverguensaes” ( sempre he pensat que cadascú atrau allò que és ) i quasi sempre acompanyen el problema d’alguna suggerència de solució sensata. Quan no és així, intentem buscar-la junts.
En general, les persones no enganyen el seu alcalde. Són sinceres i de trellat. Una de les facetes més boniques de ser l’alcalde és que, quan parles amb els teus conciutadans, et reconeixen i et senten com a un d’ells. Saben que treballes per a ells i que eres un dels d’ells, part d’ells, diria jo, en independència de que t’hagen votat o no. Jo, per la meua part, sempre intente posar-me en la seua situació.
Tinc tendència, sempre que puc, a dir que sí a allò que em plantegen. Però, de vegades, no puc ajudar-los, no puc aportar una bona solució o no done la resposta que ells esperen. Bé per conflicte d’interesos (dir sí a algú perjudica a algun altre), bé perquè les lleis no sempre són justes o bé perquè s’escapa de la meua capacitat. Eixi dia torne malament a casa.

Estic convençut que el millor de Gandia és la seua gent.

Fins demà.

LES VISITES

LA FIRA DE GANDIA

Este mati he mantingut una reunió de treball amb el meu – i vostre ­­- director de polítiques culturals, Toni Durà.
Amb ell, les reunions són més que sessions de treball. Sempre aporten una part de sentiments de persona. Toni és mestre en valors d’entendre el món i la vida. Està il·lusionat com un xiquet grandot. Posa l’ànima en totes i cadascuna de les activitats que està organitzant: música, arts plàstiques, llibres, fira etc. Té tot el meu recolçament per a fer i desfer. I, tot i que sempre hi ha qui vol fer-li les coses un poc difícils, ell està fort, conciliador i en forma.

L’equip de cultura prepara un programa de legislatura ambiciós i realista. La cultura serà protagonista i el V Centenari de Francesc de Borja, el colofó. Tot el món tindrà cabuda en esta programació. I només els autoexclosos o els que volen excloure acabaran no participant, o participaran tant sols aportant la seua crítica (que tampoc està malament).

Li he preguntat a Toni per la Fira d’enguany. Li he dit que la de l’any passat va ser magnífica i, tot i que enguany no és any electoral, la gent de Gandia vol i espera unes bones fires ( jo també).

Toni m’ha dit: “Estigues tranquil. Serà una fira participativa, de qualitat. Els carrers estaran plens i tot el món tindrà el seu espai”.
A més a més, pense que porta- no sé si per a la gent major o per a aquells que s’escandalitzen fàcilment- Bertín Osborne.

Tranquils. Ja voreu enguany com, tot i no ser any d’eleccions, tindrem una bona fira. I serà, com sempre, la fira de Gandia.

Fins demà

LA FIRA DE GANDIA

CORAZÓN DE LEÓN

Crec que és bo ser cuidadós i dosificar les capacitats pròpies d’acció quan es té poder. Sobretot si és per a utilitzar-les a la contra. Sempre he pensat que no es deu fer tot el que eres capaç o tens possibilitats de fer en una dinàmica d’enfrontament. A la llarga, t’”arrepentixes”.

En política, moltes vegades les dinàmiques d’enfrontament són contínues i continuades i, si et descuides, et pots convertir en pitjor persona de la que eres abans d’exercir com a representant del poble (mal negoci ).
La política té com a finalitat millorar la vida de les persones i difícilment es podrà acomplir si tu no intentes ser cada dia millor i més persona. Si no penses que la política et millora i et fa més humà, és millor dedicar-te a altres qüestions. La teua ànima i la resta de la gent t’ho agrairan.

Tots i totes en fem, i totes i tots fallem. Però el fet important és tindre una espècie de moll ètic que, quan fas alguna “empastraeta” (jo en faig més de les que voldria), et torne a la posició de voler ser cada dia més i millor persona.

Tinc tendència natural a ser feliç. Però crec que la millor benedicció que em van donar en la meua educació és que- amb raó o sense raó- no puc fer patir o vore patir sense patir jo mateix.

Un bleda, diran alguns. Jo pense que no. Millor que “alma de hiena”, trie buscar tindre “corazón de león”.

Fins demà.

CORAZÓN DE LEÓN

COMENÇA L’AGOST

A partir de hui, 1 d’agost, baixa molt el ritme de l’activitat política. Allà on et dirigixes estan de vacances. Especialment, en les administracions públiques.
Jo quasi mai he gaudit de vacances en agost. Era el mes que em tocava de guàrdia, quan estava de Tinent d’Alcalde amb Pepa. A més, crec que, excepte el viatge de noces, mai he agafat més d’una setmana de vacances seguida.

Agost és un mes especial que et permet emprendre el que no has pogut realitzar durant els “mesos laborals”. És el mes ideal per a poder atendre visites retardades dels ciutadans, atendre els companys d’una manera més tranquila, preocupar-te per les xicotetes i importants qüestions amb més temps i més calma.

Sempre aprofite agost per a preparar la “vuelta al cole” política dels regidors i fixar noves funcions, així com els objetius polítics i de gestió per al proper periode octubre-juny.

Este govern arranca amb ambició i optimisme, des de la cultura del fer, per a millorar. Ja vos avance que viurem un periode intensíssim de gestió durant el mes de setembre i crec que la Fira d’enguany pinta molt bé, igual o millor que l’any passat.

En fi, ací em teniu també en agost per al que faça falta.

Fins demà

COMENÇA L’AGOST