UN NOU ALIAT PER AL 2010

Ahir vaig tindre ocasió d’inagurar una magnífica exposició (com totes les de la Caixa) sobre la importància del món andalusí i musulmà a València i a España. Vos recomane anar a vore-la, sobretot si teniu xiquets o jovenalla, perquè és molt didàctica i entretinguda.
El Secretari General de la Fundació és Luis Reverter. No sé què és més gratificant, si rebre cada any un regal de La Caixa com és esta exposició, o poder xerrar amb el Sr. Reverter aprofitant la seua llarga experiència i trajectòria personal. Ha sigut de tot: organitzador de la visita del Papa, Cap de Protocol dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i, entre altres curiositats, és el cap laboral de la Infanta Cristina. Total, un pou de vivències i sabiduria.
Ahir li vaig contar el projecte del V Centenari del Naixement de Francesc de Borja per vore si, al seu entendre, tindria la suficient entitat per a ser un gran event.
La resposta va ser clara: és una sort tindre una història com la nostra i poder posar-la en valor. És una obligació aprofitar els esdeveniments per a millorar la ciutat i les condicons de vida dels ciutadans.
Gandia ja té un aliat més per al 2010.
A més a més, la Copa Amèrica torna de nou a València. Moltes oportunitats per a una nova i apassionant legislatura.

Fins demà

UN NOU ALIAT PER AL 2010

EL POBLE SEMPRE TÉ I ÉS LA RAÓ

Eixe és el principi d’ un sistema democràtic: acceptar la voluntat del poble expressada en vot individual i secret a les urnes. Considerar el poble sobirà.
Per molt que compartim esta premisa, quan perdem, els polítics també sentim la necessitat de dir als nostres electors que elles i ells no estaven equivocats quan ens van votar i van dipositar la seua confiança en nosaltres.

A mi no m’importa acceptar els meus errors, ni en la derrota ni en la victòria. No m’importa dubtar. És més, no m’agraden els arguments farcits de coherència que invoquen valors per a poder mantindre posicions polítiques involucionistes i poder, així, negar-se a canviar.

Front a una devacle electoral, es plantetgen distintes justificacions i posicionaments polítics. Jo els agruparia en tres:

En el primer grup es troben els involucionistes, ben prop del fanatisme de partit i en ocasions patrimonialistes del mateix. Estos no volen canviar perquè sempre tenen raó i tot el que els passa és culpa dels demés o fruit de desgràcies atzaroses.

En el segon grup estem els que pensem que tot evoluciona i, per tant, com a partit, és necessari estar també en contínua evolució si volem acomplir la materialització de la nostra raó de ser (contribuir- des del govern- a la transformació social portant-la cap a plantetjaments més justos, més progressistes i més llibertaris).

I en tercer lloc, apareixen els oportunistes del canvi, també denominats “trepes”. Alguns, fins i tot “històrics”. Normalment, fan mèrits a base d’intentar olorar vents de canvi i arrancar a córrer els primers en eixa direcció. Esta pràctica els permet seguir en llocs de responsabilitat, sense haver tingut mai ni els mèrits ni les capacitas per a ocupar-los.

Tenim de tot, fins i tot en les millors famílies (en el 80 i en el 20) . Per això, és bo que tingam clar que estem ací per a ser un instrument de la societat que contribuisca a fer-la cada dia millor. El poble és la rao.

Companys i companyes: responsabilitat, generositat i trellat. Elements necessaris per a ajudar a guanyar les Eleccions Generals i per a dir-los als ciutadans que poden continuar confiant amb nosaltres. Som un gran partit.
Fins demà.

EL POBLE SEMPRE TÉ I ÉS LA RAÓ

DIA PERDUT?

Ahir vaig passar tot el dia malalt a casa. Vaig haver d’anul.lar una apretadíssima agenda i em vaig perdre (què mal em sap) la taula redona de la UEG i la posterior tertúlia-sopar amb els participants i amics.
Encara que estigues fotut, no pots desconnectar el telèfon, que no para de sonar. És la reacció lògica al més d’un mal de cap que generes quan anul.les agenda. I això que, des de casa, vaig revisar i signar moltes carpetes d’assumptes pendents.

A més, amb dos xiquetes, no és fàcil estar tranquil a casa, perquè elles no paren. La major em vol curar donat-me besadetes i acaronant-me amb aigua.. La menuda només vol festes i bracets. Maria, entre encàrrec i encàrrec, fent-se càrrec de tot. I jo, tirat al sofa, disfrutant fotut de la rocambolesca situació.

Algú em diu que hauria d’escriure respecte a la situació del partit a la Comunitat i el que està passant amb el Bloc a la comarca. Ho faré més endavant, perquè hui no és dia. Però, en forma d’avanç, dues coses:

- Crec que el PSPV deu tindre trellat i considerar que les Eleccions Generals estan ahí i devem guanyar-les o, almenys, contribuir a que es guanyen. I ahí ho podem fer molt millor del que apareix darrerament als mitjans de comunicació.
- I, respecte a la comarca i el Bloc, pense que ho tenen ben difícil d’explicar. Amb coherència, fer-ho pitjor és difícil. Ara, clar, que ningú es qüestione res … faltaria mes!
Fins demà

DIA PERDUT?

ACÍ DE NOU

Ja estic ací de nou. La meua setmana de vacances ja ha finalitzat. Maria i jo hem estat estos dies descansant a Eivissa, intentant recarregar la bateria i tornar amb les piles renovades. I així ha segut.
He tingut sempre el mòbil connectat per si succeïa alguna cosa important a Gandia, però no he estat a l’aguait de les notícies locals i comarcals dels diaris. Torne amb moltes ganes de compartir impressions de tot tipus (hui estic un poc fotut per culpa d’un aire acondicionat massa fortet).
Per cert, estos dies he pogut reflexionar també sobre el periodisme i la forma que tenim els ciutadans d’assabentar-nos del que passa. El que alguns mitjans deien sobre el “xapapote” d’Eivissa i el que allí estava succeïnt, no tenia molt a veure.
Des de l’habitació de l’hotel, veiem faenar el vaixell de rescat (es va enfonsar a 15 minuts del port d’Eivissa). Però, ni arribava olor ni matèria de res paregut al “xapapote”. A la televisió, van posar la imatge d’unes grans taques fosques a la mar, assegurant que això era el fuel (i era la possedonia). Deien també que moltes persones estaven anul.lant les seues reserves hoteleres a Eivissa i a mi, personalment, els amics em telefonaven preguntant-me pel suposat “xapapote”. La bona qüestió és que, dels 255 km de costa de l’illa, només 5 van quedar afectats d’alguna manera. De les 56 cales o platges, només 3 (i parcialment). És a dir, este accident no tenia repercussió en el turisme (mediambientalment sí, per suposat).
Bé, ja estic ací. Fresc i amb moltes ganes de treballar i donar-ho tot. Amb força i il.lusió per ocupar-me de les coses importants (grans i menudes) de la meua ciutat. Aconselle als polemistes que no em busquen, que no em trobaran (tinc massa feina). Ja toca donar fi als debats estèrils i posar-se mans a l’obra. Este govern va començar a treballar des del primer dia (ja hem posat en marxa les 10 primeres accions de govern) i iniciem una legislatura a tot gas. L’oposició també ha començat amb força (de fet, les crítiques també aparegueren el primer dia, desatenent la vella costum dels 100 dies de cortesia). Tinc el meu partit ben animat. Em sent feliç i vull compartir una part de la meues vivències amb vosaltres.
Fins demà.

ACÍ DE NOU

40 anys

Els que em coneixen saben que tinc una tendència natural a la felicitat. És l’herència més valuosa que m’ha legat mon pare. Cada any pense que estic en el millor moment de la meua vida. Però, quan vaig acomplir els 40, una malenconia em va invadir durant una setmana o dos, per haver passat del 3 al 4. Cóm s’escapa el temps i què prompte deixem de ser i sentir-nos joves!

Ahir vaig assistir a la festa d’aniverari dels 40 anys d’Alfred Boix. Una festa sorpresa que li va organitzar Fina, la seua dona. Estavem la família i els amics, en un ambient d’alegria i satisfacció per haver-nos reunit ( ja ho fem poques vegades). Vam xerrar, vam cantar i ens vam riure recordant, obrint regals i contant contalles. Jo vaig disfrutar molt, en companyia de Maria (també fa molt de temps que no podem compartir vetlades amb amics … per això del càrrec).

Ara que ja han passat més de 6 mesos des que vaig acomplir els 40, ja torne a pensar que estic en el millor moment de la meua vida. Que, als 40, és quan el coneixement em fa disfrutar, més i millor, de cadascuna de les coses que el camí de viure ens va regalant. Què bé estic amb 40 anys! (millor si pesara 10 kilos menys).
Sóc de la generació de l’anunci de Coca Cola. De l’ “ 1,2,3”, del Bacarra, de “Caballo Loco”, “Litros”… del concert de Franco Batiatto.
Crec que, fins ara, tot m’ha anat de gran categoria. I això que falta el millor!…: veure créixer a Júlia i a Maria, compartir cada instant amb la persona que més estime i admire, aprendre nous coneixements i experiències, voler ser cada dia, de manera tranquila, millor persona …
Però, si encara no estic ni a la meitat!. Quant em queda encara per disfrutar i viure! ( si Déu vol).

Per això, des de l’optimisme: feliç aniversari, primo. I pensa que la nosatàlgia dura només uns dies.

Fins demà

40 anys

CREC QUE HEM FET EL QUE TOCA

Percibisc que les persones, majoritàriament, estan il.lusionades en esta nova legislatura. També he tingut ocasió de llegir les opinión del partits en els mitjans de comunicació. La veritat és que cada dia ho veig més clar. Crec que hem fet el que toca.
Tenim la voluntat de ser com som i de no enganyar a ningú, tot i que a vegades parega el contrari. Com vaig anunciar durant la campanya, governaré amb tots els que vullguen formar part del govern i tinc la intenció de copiar- amb “descaro”- propostes electorals d’altres, si sÓn bones per a Gandia.
El govern que he conformat és un goven de progrés o d’esquerres, si ho preferiu, això sí, amb voluntat de ser amable amb tot el món. No serà excloent ni sectari i estarà permanentment obert a noves incorporacions. Serà poc fonamentalista i tindrà una forta política social. Serà respectuós amb el medi. És un govern fruit d’un pacte, sense imposicions, entre el PSOE, amb 12 regidors, i els partits que tenen voluntat de ser govern. La prioritat és treballar per Gandia i les seues persones. Respectarà el nostre programa i estarà obert a noves propostes..
En este govern no està el Bloc perquè no vol. Com no tenen ganes de ser govern, (perquè estan fotuts amb el resultat electoral), diuen que, per a participar, tenen que ser exclussius (crec que volen dir ser “decisius”) o que no pacten per coherència ideològica.
Plataforma entra perquè, més que un partit, és una associació cívica que està “hasta el monyo” dels partits en general i del PP en particular. Els membres de la candidatura porten molts anys en l’oposició. No volen, per res del món, tornar a ser oposició i menys al costat del PP. Tenen moltes ganes de treballar i demostrar qui són.
Pel que fa a la coherència ideològica , jo no parlaré d’altres pobles. Però hui sí faré memòria. Fa dos legislatures eren ells, el Bloc, els impulsors del pacte amb Unió Valenciana i PSOE (sumavem 13 regidors), excloent a EU ( Peris). Per cert, recorde que la Junta de Districte de Beniopa va tindre la culpa del no pacte entre Bloc-UV-PSOE, i que acabara entrant Peris. En aquell moment, al Bloc li vam oferir sumar-se, per a fer un govern a quatre ( 15 regidors). La resposta va ser: “No entrem en cap pacte en el que no sigam decisius”. No obstant això, encara ho posen com a exemple d’antecedent de pacte del PSOE amb les dretes , olvidant-se, com sempre, de Peris i EU. .
Que ningú es confundisca. Jo sóc l’Alcalde pel recolçament dels 12 regidors socialistes. No per fer un pacte amb “les dretes” (això era Facund Puig, a Bellreguard).
El Bloc té vocacio de ser sempre decisiu. Però, per a ser decisiu en un Ple, més que recolçament electoral cal tindre sort. Els vots sí signifiquen el recolçament a les candidatures, a les propostes i als partits. El Bloc ha tingut “ injustament” menys vots dels que “ es mereixien”. Tot i això, el Bloc continua tenint eixa voluntat de ser decisiu.
Que ningú s’enganye. En esta legislatura, l’única manera que té el Bloc de ser decisiu és pactant amb el PP i Plataforma. Sumarien 13 regidors i el Bloc seria absolutament imprescindible.
Clar, això, per alguns del Bloc, sí que estaria més que justificat. O és que el Partit Socialista no pacta amb qui siga per a mantindre la "poltrona"?…El PSOE porta ja molts anys governant i això no és bo… Gandia pot quedar aïllada políticament, amb la mancança de recursos que això suposa…, A més, este Orengo no és el que pareixia …
Els que vos sentiu d’esquerres feu el favor de sumar-se al nou govern prompte i no donar credibibilitat als argumentaris i desqualificacions d’articulistes amargats que estan contra el món. Llàstima que alguns perderen l’assemblea!.
Fins demà.

CREC QUE HEM FET EL QUE TOCA