DILLUNS DE PONT

Hui, 30 d’abril, és dilluns de pont. Per a mi, el dia començava amb la habitual reunió del govern de tots els dilluns. Després, està convocat el Patronat de Turisme per a desmuntar les mentires del PP i tranquilitzar al sector turístc respecte a l’alarma creada en la campaya petrolífera del PP. Abans de dinar, tenim programada una reunió discreta amb altres formacions polítiques per a tractar un assumpte de ciutat. I al migdia, tinc un dinar amb l’amic Francesc Sánchez ( Port de València), per a fer-li sentir el que l’apreciem, per tot el que ha fet per Gandia i el seu port i per l’elegància personal com ho ha fet.

Però el dia s’ha trencat ( sempre es trenquen els dies). El pare de Pepa Frau s’ha mort i volem anar a donar-li el nostre condol a les 11h, a Benissa. Sempre que vaig de soterrament patisc i estic trist. Em ve al cap el dia en que es va morir mon pare. Pense que, tal vegada, no el vaig cuidar prou, ni li vaig fer saber quant l’admirava i volia, mentre estava malatet. Hui encara el trobe a faltar, pel seu trellat i el seu bon caràcter, un caràcter que he heretat.
L’altre dia em donaren també una noticia preocupant respecte a la salut d’una persona que estime molt. Vas a fer-te una prova mèdica i eixes en un altre plantejament de la teua vida.

Hui, dilluns de pont, soterrem el pare de Pepa. S’ha de morir algú o ens han de donar sustos de mort per a enrecordar-nos del que és realment allò impotant?
Disfrutem de la vida, de la família, dels amics i de tot el que, per suposta falta de temps o disgutos tontos, no tenim ocasió de disfrutar.

Com diria Pep Tano, “que sigau felicets”
Fins demà

DILLUNS DE PONT

DE CAP

Esta setmana ja note el ritme trepidant de la pre-campanya. Estem a menys d’un mes per a les eleccions i cada dia és més difícil trobar temps per poder escriure-vos, enmig d’una agenda apretadíssima on tinc que sumar els actes programats pel comité de campanya del meu partit a la meua tasca imparable com Alcalde. Per això, haureu notat que no escric amb la regularitat que venia fent-ho. La culpa la té que arribe molt tard a casa, per la nit i, la major part dels dies, encara que em sent feliç, aplegue molt cansat.
Tinc ganes de tindre més ratets per escriure i poder comentar-vos cóm va la cosa: enquestes, xapapotes, partits raros … etcétera, etcétera..
Ara me’n vaig a la presentació de les candidatures socialistes a les alcaldies de la Safor, al Teatre Serrano. Abans, assistiré en un bot a la inauguració de l’exposició de fotografia de la Coll Alas. I després, si arribe, anire a animar al bàsquet. Promet escriure este cap de setmana, quan estiga més tranquil.
Fins demà.

DE CAP

BOLCATS EN ELS GANDIANS

Esta setmana, l’hem començada amb bon peu. Ahir vaig comunicar l’adjudicació de l’obra de prolongació i millora del passeig marítim, que correra a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, al 100%. El mateix Ministeri que està comprant el parc de la Platja de l’Ahuir, renovant el projecte del Riu Serpis, recuperant els ullals de la marjal i realitzant una casa de la natura enmig d’eixe paratge natural.

Este matí, tenia previst signar un conveni amb la Ministra de la Vivenda i el Conseller Esteban González Pons, l’inventor de les plataformes petrolíferes. Però el representat de la Generalitat ens ha donat plantó… un gest de mala educació per evitar fotografiar-se amb l’alcalde de Gandia i una ministra del govern de ZP, ara que estem en precampanya.

Tot i això, la Ministra i jo hem signat el conveni que permetrà remodelar el “Grup Porta” (las 500), arreglant les façanes, els balcons, les cobertes i les escales, instal.lant ascensors i dotant al barri d’un conserge i de seguretat 24 hores. Este grup de finques, amb bons pisos però sense ascensor, s’havia convertit en la ONU. Amb esta actuació, no es pretén beneficiar als propietaris, sino evitar guetos, propiciar una inclussió real i descarregar el barri de la Plaça El.líptica. Vam creure tant en les possibilitats d’este projecte que, fa 7 mesos, vam començar la primera fase de les obres amb diners de l’Ajuntament.

Este matí, he signat també un altre conveni amb la Ministra que ratifica la construcció , al Grau de Gandia, de la residència universitària, amb 143 vivendes de lloguer a preu barat, on hi haurà, per primera vegada en Espanya, vivendes intergeneracionals, per a estudiants i per a persones majors. Un conveni amb un Ministeri, el de la Vivenda, que va pagar quasi el 50% de les obres del Teatre Serrano i que està contractant un edifici administratiu al seu càrrec en el carrer Tossal de Gandia.

Mentre uns no es presenten a les cites, o venen a Gandia només a crispar, a insultar, a mentir o a fer promeses que en 12 anys no han sigut capaços d’acomplir, altres, en els últims 3 anys de govern, estan bolcant-se en esta ciutat i en els seus ciutadans.
Estem de sort.

Fins demà.

BOLCATS EN ELS GANDIANS

"¡A TODA VELA!"

Algú de vosaltres va veure ahir la competició entre l’Areva Gandia i l’Iberdrola? Jo la vaig seguir un ratet per Punt 2. Com alcalde però, sobretot, com a gandià, m’omplia d’orgull vore a tota hora onetjant en l’aire una vela que clamava en gran: “GANDIA”.
Mentres tant, un dels comentaristes explicava que tota la comarca de la Safor anava pujada en eixe barco i que, en eixos moments, hi havia 23 televisions projectant el nom de “Gandia” arreu del món.
I encara hi ha qui diu que la Copa del Amèrica ha sigut fum. Este passat dijous, he signat el conveni amb el Ministeri de Foment pel qual l’administració estatal aporta 8 milions d’euros a Gandia per ser l’única ciutat, junt a València, que ha apostat per aprofitar l’oportunitat de la Copa del Amèrica. 8 milions d’euros destinats a millorar l’Avinguda de la Pau, els carrers del voltant del port i els accesos a Gandia. I fa un any, també es va aprovar un altre conveni amb el Consell d’Administració del Port de València, que aporta 16 milions d’euros per a la remodelació integral del port (passeig, nova comfraria, arreglo dels “antics tinglados”, reparació del moll sud etc).

En acabar la regata, vaig rebre un missatge de mòbil. Era Stephan Kandler, el patró de l’equip francés, felicitant-me, com alcalde de Gandia, per la victòria.

Què llàstima que li guanyaren al Desafio Español en lloc del Alingi. La victòria haguera sigut completa.

Fins demà.

"¡A TODA VELA!"

NOVES RELACIONS

Ahir vaig encetar una manera més de conéixer, de primera mà, les inquietuts de les ciutadanes i ciutadans de Gandia. Es tracta de reunir, en un sopar, a 25 persones relacionades socialment , però que no participen en el seguiment periòdic de la gestió municipal (que és el cas del 90% dels gandians).

Ells i elles tenen l’oportunitat de conéixer personalment al seu alcalde i poder preguntar-me qualsevol qüestió que els interese o preocupe. A canvi, a mi m’ofereixen una molt bona perspectiva de cóm es veu la ciutat des del punt de vista del ciutadà, que no participa en el circ polític de la campanya.

Ahir- un poc més cansat del que haguera volgut- vaig compartir sopar amb el primer grup de gandians i gandianes ( molts farmacèutics i personal de la sanitat), que em preguntaren pel nou hospital, la marjal, la desestacionalització de la platja, o què pensava de la cobertura sanitària als immigrants, entre moltes altres qüestions. Jo contestava allò que pensava i ells i elles em deien també la seua.

Per a mi, va ser una molt bona experiència, un plaer i una agradable vetlada.
I, una vegada més, vaig tindre ocasió d’aprendre dels meus conciutadans.

Per cert, si algú de vosaltres té interés o li agradaria acudir a una reunió d’estes ( està previst organitzar uns 10 encontres d’este tipus), jo, encantat. Envieu-me un correu i una persona de l’equip de campanya es posarà en contacte amb vosaltres. Algú s’anima?

Fins demà.

NOVES RELACIONS

LES FORMES

La setmana passada vaig revisar el nou programa electoral, els principis que ens inspiren a l’hora de fer política i les accions que se’n deriven per a millorar la qualitat de vida del ciutadans i ciutadanes de Gandia.

A hores d’ara, l’hem remitit al comité d’experts per a arredonir-lo i poder sometre’l a la consideració dels militants i simpatizants en una convenció oberta convocada per al proper divendres i dissabte.

Diuen alguns- que saben de campanyes electorals- que el programa “no val per a res”, que no se’l llig ningú, que és una bobada estar dedicant-li tant de esforç a una qüestió que en quatre propostes mediàtiques podria estar solventada.

També hi ha qui pensa que la llista electoral que acompanya al candidat no té cap importància. I encara té menys importància la manera en que ha estat elaborada: si ha sigut amb participació i transparència o si, en canvi, ha estat una solució imposada des de fora o autoimposada per una organització per solventar un conflicte intern de partit.

Fins i tot, hi ha qui creu que té igual les coses o la gestió que desenvolupes després. El més important és realitzar bones campanyes de comunicació i dedicar-te a vendre allò que creus que agradarà als ciutadans.

Personalment, considere que no s’ha de despreciar el marketing o “als professionals dels saraos electorals”. Però no puc evitar pensar que cap bon fabricant de producte pot ser tant torpe per a que, podent crear un bon producte com a fabricant, perda el bon fer per confiar-ho tot als publicistes del sector.

Quin és el meu punt fort? Crec que és treballar amb un equip i un partit que em demanen que, primer que res, cal dur a terme les accions i els procesos correctamet, que les millors propostes deuen ser realitzables, que els compromisos estan per a acomplir-se. Eixa serà la millor convicció d’ànima per a demanar a les persones el seu recolçament o alguna cosa tan íntima com el seu vot.

Fins demà

LES FORMES

DESPRÉS DE LES VACANCES

Després de les vacances i de la paelleta obligada de Sant Vicent, molts tornem de nou a la rutina. Algú pot pensar que, per a un Alcalde, no existeix rutina, i molt menys, a mes i mig de les eleccions. Jo pensava el mateix, però crec que estava equivocat.
Ara que he descansat uns dies, me n’he adonat que portava una temporada en que l’excés d’activitat s’havia convertit en la meua rutina. Descansava poc i mal , treballava més del que cap persona pot soportar, no em cuidava gens i l’unica manera de sentir-me a gust amb mi mateix era no parant.

Tot havia passat a formar part de la meua rutina diària: des d’ un café amb un col.laborador, un acte, una negociació o la gestió personal més compromessa. Tornava a casa i, en un ratet i de rapafuig, em ventilava, cansat, la relació amb les persones que més estime. I a l’endemà, a tornar a començar.
Hui inicie un proposit. No vullc tonar a la rutina. Començaré anant al gimnàs a les 7h (ara vorem que em dura), i pense fer la meitat de les coses que venia fent. A canvi, les faré amb major dedicació i amb més ànima.
Com a persona, m’agrada sentir-me i fer sentir als que estan amb mi especials, perquè crec que realment les persones ho som, i convé que, de tant en tant, algu ens ho recorde.
Ara, a punt d’agafar la recta final de la precampanya, vullc més temps per a la meua familia i més temps per sentir-me a gust amb mi i amb tot el món ( al cap i a la fi, el resultat final serà el que el poble vullga).
No vullc, per res del món, acabar considerant una rutina la meua vida i, menys encara, considerar un fet rutinari el que un ciutada o ciutadana m’apare pel carrer perquè necessite alguna cosa precissa del seu alcalde.
Si això passara , quin sentit tendria voler ser de nou l’alcalde? no valdria per a res la pena…I crec que, realment, s’ho val.

Fins demà

DESPRÉS DE LES VACANCES

UNIVERSITAT POPULAR INFANTIL

Com a candidat, esta setmana he presentat un nou compromís electoral: la Universitat Popular Infantil. La idea va sorgir del grup d’amics de Toni Durà (ell sempre ha sigut un xiquet grandot).
Es tracta d’oferir als xiquets, de forma lúdica i divertida, formació en matèries plàstiques, artístiques, informàtica etc, fora del seu horari escolar i durant els dies festius.
A més, Toni ha dissenyat un espai en el Parc Ausiàs March que dóna ganes d’anar a jugar si et sents encara xiquet, i ganes de prendre’t un café o una coca-cola, si vas amb els nanos.
Sembla una molt bona idea, que a més ajuda a conciliar la vida familiar i laboral dels que tenim fills menuts (filles, en el meu cas), facilitant-nos un lloc segur on podem estar tranquils amb els xiquets, i on elles o ells poden divertir-se mentre adquirixen noves habilitats i fan nous amics.
Quan Toni Durà explicava la iniciativa, em caía la baba… Em recordava aquella proposta pionera, fa ara 25 anys, quan el mateix Durà va impulsar la creació de la Universitat Popular de Gandia (actualment, quasi totes les ciutats tenen ja este servei). Cosetes com estes i punts de vista com el seu fan de Gandia una gran ciutat.
Fins demà.

UNIVERSITAT POPULAR INFANTIL

A QUI DEVEM INTEGRAR?

“Alcalde, què poca vergonya!: les vivendes, primer per als d’ací i, després, per als de fora … que, quan jo estava en França d’immigrant, així m’ho feren els francesos a mi….”

Són paraules pràcticament textuals. Així em van increpar unes persones militants del PP el passat divendres, durant el sorteig de 186 VPO’s en el poliesportiu municipal.

Esta i altres qüestions em reafirmen en dos idees:

1) S’ha d’acabar ja amb este sistema del sorteig. Tot el món deu tindre dret REAL a una vivenda.

2) Però també crec que les persones que porten més de 3 anys vivint, treballant i pagant els seus impostos en Gandia i vullguen accedir a un habitatge, també deuen tindre garantit este dret.

Puc estar d’acord en que, a l’hora de prioritzar, no hem d’encetar mesures que puguen tindre un “efecto llamada”. Però, d’ahí a que hui en dia encara tingam que discutir sobre les discriminacions negatives dels drets bàsics per als que ací viuen i conviuem amb “nosaltres”…
Alguns líders de partits de dreta critiquen, des del populisme, que estem “ ajudant massa” als inmigrants, que totes les ajudes són per a ells, que primer per als “de casa” i, el que sobre, per als de fora..

A ells i als que pensen com ells els diria dos coses;

1.- No és cert. Tan sols ajudem- i menys del que voldriem- a aquells que més ho necessiten … i ho fem, a més, donant participació a les associacions de veïns
2.- Afavorint la xenofobia, van en contra de la justícia social.

I jo hem pregunte: els creients escolten l’evangeli quan van a missa?... I quan alguns parlen de polítiques d’integració, de quin tipus de mesures estan parlant?

Fins demà.

A QUI DEVEM INTEGRAR?

A QUI DEVEM INTEGRAR?

“Alcalde, què poca vergonya!: les vivendes, primer per als d’ací i, després, per als de fora … que, quan jo estava en França d’immigrant, així m’ho feren els francesos a mi….”

Són paraules pràcticament textuals. Així em van increpar unes persones militants del PP el passat divendres, durant el sorteig de 186 VPO’s en el poliesportiu municipal.

Esta i altres qüestions em reafirmen en dos idees:

1) S’ha d’acabar ja amb este sistema del sorteig. Tot el món deu tindre dret REAL a una vivenda.

2) Però també crec que les persones que porten més de 3 anys vivint, treballant i pagant els seus impostos en Gandia i vullguen accedir a un habitatge, també deuen tindre garantit este dret.

Puc estar d’acord en que, a l’hora de prioritzar, no hem d’encetar mesures que puguen tindre un “efecto llamada”. Però, d’ahí a que hui en dia encara tingam que discutir sobre les discriminacions negatives dels drets bàsics per als que ací viuen i conviuem amb “nosaltres”…
Alguns líders de partits de dreta critiquen, des del populisme, que estem “ ajudant massa” als inmigrants, que totes les ajudes són per a ells, que primer per als “de casa” i, el que sobre, per als de fora..

A ells i als que pensen com ells els diria dos coses;

1.- No és cert. Tan sols ajudem- i menys del que voldriem- a aquells que més ho necessiten … i ho fem, a més, donant participació a les associacions de veïns
2.- Afavorint la xenofobia, van en contra de la justícia social.

I jo hem pregunte: els creients escolten l’evangeli quan van a missa?... I quan alguns parlen de polítiques d’integració, de quin tipus de mesures estan parlant?

Fins demà.

A QUI DEVEM INTEGRAR?