BON NADAL

A tots i totes, bon Nadal! A qui celebra el naixement del Jesuset Déu i a qui pensa que en estes dates només va nàixer un xiquet més. A qui li agrada passar-lo en família i a qui pensa que ajuntar-se amb el cunyat impertinent és un martiri insuportable.
En especial, els desitge un bon Nadal a aquells que tenen lluny a les persones que més estimen i a aquells que simplement ja no les tenen. Bon Nadal també a qui pateix el Nadal.
Bon Nadal als autors dels sms, sobretot si són personalitzats o molt ocurrents.
Bon Nadal a qui s’ha portat bé i li portaran regals. Bon Nadal a aquells que els compren per a poder regalar-los. I també bon Nadal a qui sap que per a regalar no cal comprar cap cosa.
Bon Nadal a Browner, a Jose Maria i als que em feu comentaris en el Blog, inclosos els “pofessionals” i els anònims que em poseu a baixar d’un burro.
Bon Nadal a Maria, a la família, als de casa i a totes les persones que vull, que són més de les que puc voler.
Bon Nadal per a aquells que no els agraden els Nadals, fins i tot per a qui l’odia.

Destige tot el bé, per a totes i tots, en Nadal i sempre. Perquè encara no he conegut a ningú roí del tot i, encara menys, per a tots.
Hui faig 41 anys.
Fins demà

BON NADAL

GOVERNAR: DECIDIR I GESTIONAR

L’ofici o art de governar implica el tindre que estar contínuament prioritzant i decidint. Estes decisions les prenem individual o col·lectivament un equip de persones -concejals i càrrecs públics- que conformen tots junts el govern. Un bon Alcalde, com a director del govern, treballa des de la seua responsabilitat per perfeccionar la qualitat en la pressa de decisions. Al meu entendre, és importat no sols la capacitat i formació dels membres del govern sinó també l’actitud, la bonhomia, el talant i la seua vocació de servei als ciutadans. El que busques és aprofitar les oportunitats potencials que té la teua ciutat, fer-ho des de la responsabilitat i sobretot encertar en les decisions.

Però governar no és només prendre decisions, també implica gestionar les obres i els serveis que prestem als ciutadans. I en esta qüestió sóc el primer autocrític: el govern depèn molt de la capacitat de gestió que tinga l’organització municipal. Des de fa un parell d’anys, tenim més ambició i estem fent més quantitat de coses que persones o instruments tenim per a controlar la seua execució. Així hem tingut resultats insatisfactoris en obres com les urbanitzacions de Marxuquera o en l’execució del Passeig, entre altres, o no funcionen com cal alguns dels serveis públics que estem prestant, com ara el control de l’aparcament, etc. I tot per voler fer més del que podem fer amb els recursos que comptem.

Crec que l’ any 2008 és l’any per a millorar la gestió dels serveis públics i incrementar la nostra capacitat de fer coses amb nous instruments com són les empreses públiques ( per molt que ens critiquen des de l’oposició). És un any per auditar el funcionament de les contrates de neteja, jardineria, aigua o grua, per a millorar l’execució de les obres i fer complir les normes cíviques de convivència, estimular en els funcionaris la vocació de servei als ciutadans i donar-li ànima a l’atenció a les persones.

No serà fàcil. Els interessos particulars, les dinàmiques creades i la resistència al canvi juguen a la nostra contra. Al nostre favor està la necessitat, la determinació, la nova estructura de funcionament i el recolzament de la ciutadania.

Fins demà

GOVERNAR: DECIDIR I GESTIONAR

LA REALITAT RELATIVA

Per a mi és tot un honor ser l’alcalde de Gandia, però també he de dir que és una gran responsabilitat que visc dia a dia amb una alta dosi de tensió. I no és per culpa de la sana tasca de l’oposició o del rifirrafe mediàtic, sinó per voler fer més coses de les que sóc capaç de fer. És l’angoixa que provoca el tindre poder i no poder utilitzar-lo en fer tot el que voldries fer per a millorar les coses.
Els adversaris volen lliurar-me d’eixa angoixa dolça que suposa el governar i els amics em diuen que abans de mi hi ha hagut molts Alcaldes i després hi haurà més encara; que jo seré un més, que no m’ho prenga tan fort. Però, tot i saber-ho, tot i ser capaç de relativitzar, la majoria de les vegades no puc baixar el ritme o, el que és el mateix, les ambicions del projecte de govern.
Tan sols hi ha dos coses que em paren: la salut quan no acompanya i les ganes d’estar amb la meua família. Per res del món vull perdre’m l’experiència de vore créixer a les meues xiquetes. Quan estic amb elles- encara que no paren ni un minut- tot l’estrés de l’Ajuntament se m’oblida per complet.
Així que, en esta realitat relativa que em toca viure, em tindreu que disculpar si no em vegeu en tants actes socials o de representació com potser seria desitjable, però és que no puc ni vull desenganxar-me de la meua família ni de la gestió apassionant que puc i dec fer en estos quatre anys.

Fins demà

LA REALITAT RELATIVA

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A GANDIA

Gandia té la sort de tindre Universitat i un sector públic important que actua sempre com a xarxa de seguritat en qualsevol desacceleració econòmica. A més, últimament el Port torna a reviure i adquirir protagonisme de la mà d’un pla d’usos i de l’activitat exportadora de taronja. A la Safor tenim també l’avantatge de tindre indústries tecnològiques punteres i varietat en els sectors productius.
Però en estos últims mesos observe una certa tendència general a la desacceleració o fins i tot a la relentització econòmica dels principals sectors productius de la ciutat. A la crisi perenne de l’agricultura, es suma la inquietut que generen les entitats financeres, amb crèdits restringits i tipus d’interès en alça. A més, ara hi ha dificultat en fer vendes ràpides en vivendes i immobles; s’observa menys optmisme i menys capacitat de despesa i de consum dels ciutadans, el que té un impacte directe sobre la restauració local, el comerç i el turisme, etc.
El que m’ompli d’optimisme és l’esperit emprenedor i impuls del nostre empresari tradicional . En mig de la situació general descrita, dos empresaris de Gandia de tota la vida obrin les portes del seus negocis reformats i plens d’optimisme. Són Casa Pastor, en Zentro, i Deportes Cucart en el Carrer Major .
Vaig estar amb ells en la inauguració de les dos tendes, desitjant-los èxit de tot cor, compartint la il·lusió del moment, l’entusiasme i l’orgull dels amics i de les seues famílies. El meu reconeixement a ells i a tots els anònims emprenedors que amb el seu impuls dinamitzen econòmicament la ciutat. Moltes gràcies.
Jo crec que l’èxit ja el tenen assegurat tan sols amb la seua actitud front a la vida. Per la meua part, com Alcalde, contribuiré des de l’Ajuntament en tot el que puga per a que així siga.
Per últim, vull donar també la més sincera enhorabona a Ricard Camarena i família per l’Estrella Michelín del restaurant “L’Arrop”. Per a ells és una recompensa que fa justícia a la seua aposta sense descans per la qualitat i professionalitat màxima. Per a Gandia significa estar posicionada com una ciutat gastronòmicament interessant.
Totes estes coses són motius per a treballar amb il·lusió per Gandia, ser optimista i tindre confiança en la nostra ciutat i en les persones que la fan possible.

Fins demà.

PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A GANDIA