Jo entenc que és difícil- i a mi no m’agradaria estar en eixa posició -tindre que trobar-li el gustet a estar buscant contínuament el desgast de qui governa, fent aflorar sentiments fingits d’indignació, acompanyats d'insinuacions dolentes i mitges veritats. Clar, front a qui sap que estàs perdent un poc els papers, sempre tens l’excusa de dir per tota disculpa: “Què vols? Jo estic a l’oposició”.
Crec que quasi tot el món, si puguera triar, buscaria dedicar el seu temps a treballar per a millorar la seua ciutat i la qualitat de vida de les persones que en ella viuen. És més, en alguna que altra ocasió, esta força poderosa actua en gent del Bloc i del PP, malgrat estar a l’oposició. Però el problema ve en que hi ha alguns que no poden triar, ni volent.
I no és perquè no se’ls done l’oportunitat, ni perquè ens hagem convertit de sobte en una espècie de partit dretà, sinó més bé perquè, en el rol de candidats, no saben explicar encara què els ha passat en les eleccions municipals. O, tal vegada, “els partits” i les assemblees de parroquians no els deixen ser govern a Gandia. Els queda, per tant, ser lleial oposició o traure punta de qualsevol errada fins el cansanci o fer sofismes amb rodes de premsa efectistes, plenes de teatre de segona, per a desprestigiar.
Ja serà difícil que, des d’eixa opció, agafen alguns el prestigi que no tenen.
Jo crec que buscant l’encert anem pel bon camí. Per més que a alguns els moleste, tenim el deure d’innovar i buscar la combinació de donar participació amb l’efectivitat.
Cal contraposar l’autenticitat de la sana ambició per a ser més útil a la ciutat que ens ha triat front a la política de l’aparença o la del discurs retòric. Aquells que practiquen esta política-ficció, jo estic convençut que van per mal camí.
Fins demà
