PODRÍEM ESTAR EQUIVOCATS

Hui he donat el primer pas per a posar en marxa i a bon ritme la ciutat. He conformat el govern donant participació a Plataforma de Gandia.

Front a la negativa (de moment) del Bloc a entrar en el govern i el seu intent de deixar-nos en minoria amb propostes per a que tampoc entren altres, he apostat per firmar un acord amb Fernado Mut. Sí, amb Fernado Mut, el que ha estat líder del PP durant les dos últimes legislatures.

Ara calia fer un pacte ampli i fort per a poder ser àgils en la gestió. Un pacte per a que els ciutadans no tingueren que patir les tàctiques de partit encaminades a relentitzar el ritme de Gandia i desgastar a un govern en minoria.

El Bloc no vol. No està per reforçar el govern ni a l’Alcalde (no li ha anat bé). No vol que es consolide una divisó del vot a la dreta del PSOE (perd la seua condició de decissiu). I tot que el Bloc governa amb el PP en molts pobles, ací no accepten un pacte de govern programàtic si en ell s’inclou Plataforma, per ser de dretes ( o perquè això debilitaria al PP). No accepten el pacte ni tant si vol donat-los preferència per a triar departament o assignar-lo a Plataforma.

Mentres tant, Gandia parada o “a relenti”. I tot això, per mantindre la coherència política, segons el Bloc.

Sé que es possible que tinga un desgast personal amb este acord. Fins i tot, algú pot sentir-se decebut. Sé també que les hemeroteques i fonoteques estan plenes de desqualificacions i critiques ferotgs de l’ex lider del PP cap a mi i de mi cap a ell. Han sigut temps de crispació i, en més d’una ocasió i en el fragor del debat polític, de passada de frenada personal.

Però, perdoneu … els calaixos de l’Ajuntament estan plens de projectes il.lusionants que esperen vore la llum en benfeci dels ciutadans de Gandia ( Simancas, Port, parkings, noves escoletes, transport, piscines, etc.)

Entenc que algú no ho entenga. Però ja sabeu que sóc de la cultura del fer i que em poden els compromisos agafats de persona a persona, per a millorar Gandia i la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot i que compte amb el recolçament unànim del meu partit en esta nova manera d’entendre la politica, alguns ciutadans de bona fe m’advertixen de risc de futures mocions de censura després de les Generals o de la falta de lleialtat de certes persones de Plataforma. Pot ser, diuen, tornen tots al PP en el futur.

Jo no crec que això passe. Mentres, tal vegada patisca cert desgat per haver donat participació al centre- dreta, sense que el Bloc ho accepte. Assumiré gustós el cost, a canvi d’intentar realitzar la millor gestio que s’ha fet mai en esta ciutat.
Fins demà.



.

PODRÍEM ESTAR EQUIVOCATS

DE NOU, ALCALDE

He començat la setmana essent, de nou, l’Alcalde. Després d’una investidura tranquila, la sensació que tinc és de continuitat. Però alguna cosa dins de mi em diu que estos 4 anys que ara comencen seran anys de fortes evolucions i canvis. Espere encertar.
Crec- com deia en el discurs d’investidura- que els ciutadans ens demanen una altra manera de fer política: menys partidista, més sincera i de major proximitat. Volen pensaments i reflexions autèntiques, i no volen discursos plens de grans paraules i buits d’ànima i sentiments.
Servix per alguna cosa votar en les eleccions? El 30% de les persones amb dret a vot pensa que no. El 70% restant, almenys, encara vota (alguns per inèrcia històrica).
Cal ser polítics d’una altra manera. Més persones i menys d’organitzacions i de partits… Ser polítics com quan no fem de polítics, i traslladar eixa essència a la pràctica, als debats i als discursos. En resum, cal traure el millor que tenim dins, com a persones, per a que els ciutadans puguen endur-se de nosaltres una millor percepció i converti-nos, per tant, en millors polítics.

Fins demà

DE NOU, ALCALDE

APRENENT A NADAR

Recorde cóm em van ensenyar a nadar, de menudet, en la caseta que teníem a Marxuquera. En una bassa de rec que feia de piscina, et reballaven dins fins que eixies o t’ofegaves. Allí estava tota la meua família mirant-me i rient-se, mentre jo tragava aigua i nadava com podia.

Cóm ha canviat la història! Hui, les meues filles- Júlia de 2 anys i Maria de 8 mesos- van a aprendre a nadar a classes de natació especials per a bebés i xiquets menudets. Allí juguen, disfruten i fan exercici mentres aprenen a flotar. La primera sessió ha sigut un èxit i les dos han eixit contentíssimes. Igualet que jo en marxuquera.

Se’m cau la baba mirant-les xapotetjar. Ara, una vegada sàpiguen nadar, jo, com a pare, intentaré que aprenguen també a guardar la roba, a nadar contracorrent, a deixar-se portar de quan en quan, a navegar, a sobreviure a les tempestes, a disfrutar de l’aigua o de la vida, que és el mateix …Crec que estes lliçons seran més difícils, però necessàries per a la seua felicitat.

Fins demà.

APRENENT A NADAR

EL DILEMA

Una vegada finalitzades les eleccions i distribuits els regidors de cada formació, estem en el temps de les converses per a formar el pròxim govern de l’Ajuntament de Gandia. Mireu quin dilema:

- El PP, amb 9 regidors, està buscant la manera de formar un tripartit amb el Bloc i Mut per tal de que jo- el PSOE- no ostente l’Alcaldia. (Legítim).

- El Bloc, amb 2 regidors i fotut pel resultat, ho nega i, mentres tant, s’ho repensa. Tot i que manifesta al mateix temps la seua voluntat de passar a l’oposició … a vore-les vindre. ( Quant menys, estrany )

- Mut i Plataforma volen formar part del govern, bé siga amb el Bloc dins o sense el Bloc, perquè el que no volen és ser oposició sense gestió estant al costat de Torró. ( Sembla lògic).

- A mi no m’importa governar en minoria. Però, per acomplir els meus compromisos amb les persones, preferiria un goven sòlid i plural, on estigueren representades quantes més opcions millor. Ningú sobra. Sols establisc la condició de treballar per als ciutadans en accions consensuades prèviament.

Amb este clima, presentem al Ple el pressupost del 2007, que estava acordat junt amb el BNV- Els Verds i pendent d’aprovar.
Què creuen vostés que faran els distins grups? De moment, en comissió, el Bloc ja ha votat en contra. Per aprovar-lo, en majoria, depenem de que Plataforma continue abstenint-se .(Que no ens passe res).

Segurament tot el comentari de hui és una contalla sense fonament. O no . Ja ho vorem poc a poc.

Fins demà

EL DILEMA

IP1

Quasi mai escric en este blog sobre qüestions polítiques supramunicipals. Però hui, trencant la tradició, vull aventurar-me en este nou camí.
IP1 és el nom en clau del meu amic i Secretari General del meu partit . Amb eixa identificació tinc gravat el seu telèfon en el meu mòbil. El nº1 representava el desig de que guanyara aquell congres d’Alacant. Un desig acomplit.

Des d’aquell congrés, Ignasi Pla ha assolit objetius que aleshores pareixien impossibles d’aconseguir:

- Va unir el partit. Un romerista que s’arropa amb els lermistes i, a més, s’envolta dels amics, suma a moltes persones, i no content amb això, dóna també protagonisme a Esquerra Socialista.
- Ha posat disciplina i el partit ha estat en marxa en tots els llocs. Tenim bones relacions i pes especific a Madrid i s’han restablert les relacions de la Federació Valenciana amb l’estructura federal.
- A més, ens va mobilitzar i ens va fer creure que era possible arrebatar-li la Generalitat al Partit Popular, tot i que sabíem que no era cosa fàcil..


Els resultats electorals no han acompanyat. Ni les pitjors previssions ens auguraven la cruel realitat en la que ens hem trobat. Per això, voldria aclarir algunes qüestions front a temptacions interessades:

A Gandia, hem mantingut l’alcaldia. En bona part, este èxit ha estat possible gràcies als “logros” orgànics que anteriorment he enumerat. En els debats, m’imagine a un contricant diguent-me que tinc un partit on tots estan barallats, que no pinta faba a Madrid i que no és alternativa de res ( i jo, pensant que té rao). En eixes condicions, m’és impossible declarar-me guanyador del debat.

Ignasi m’ha donat la possibiltat de guanyar a Gandia gràcies a la tasca que s’ha realitzat en estes dos legisltures i no voldría que cap ambició personal desmesurada de ningú em llevara credibilitat en el projecte politic que represente al meu poble.
Menys encara voldria que assumpcions de responsabilitats personals desitjades i/o induïdes, tenyides de puntdhonors malentesos i farcides d’irresponsabilitat política, restaren les bones espectatives electorals que tenim en les pròximes eleccions generals a l’Estat, (fins i tot- ja voreu- també en esta Comunitat).

Per això, des del meu criteri personal i, per si algú el considera de trellat, crec que és fonamental que Ignasi Pla continue siguent Secretari General del meu partit, amb tota l’autoritat orgànica que això suposa i amb la fortalesa necessària per a gestionar una amarga derrota per a molts. Tot i que pense que, com a conseqüència del resultat electoral, pot ser Pla no tindrà moltes possibilitats d’encapçalar les pròximes eleccions autonòmiques. Ara, Ignasi Pla i el seu bon fer ens fan més falta que mai. I pense que ahí el tindrem. I ahí, com sempre, ell sap que em tindrà a mi.

Fins demà.

IP1